09. art islàmic

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'art.

1. ART ISLÀMIC Júlia López Valera

2. CONTEXT HISTÒRIC: LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA Localització : enorme imperi que, amb base en la península d’Aràbia (primer) i Síria i Bagdad (més tard) s’estén per tot el nord d’Àfrica fins a la península Ibèrica pel Pròxim Orient fins el riu Indus. Cronologia: comença amb la fugida de Mahoma de la Meca a Medina (Hègira, 622) i arriba fins l’actualitat, mentre que a la península Ibèrica va del 711 al 1492.

3. CONTEXT HISTÒRIC: L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM Mahoma funda un Estat teocràtic (el califa té el poder religiós i el polític), uneix els pobles d’Aràbia i comença una ràpida expansió territorial per la península d’Aràbia. Fins la mort de Mahoma (571-632): conquereixen la major part d’Aràbia. Califes perfectes (632-662): conquereixen la resta d’Aràbia, Mesopotàmia, gran part de Pèrsia , Síria, Palestina i Egipte i organitzen políticament el territori. Califat Omeia (662-750): estableixen la capital a Damasc (Síria), conquereixen el nord d’Àfrica i la península Ibèrica (són derrotats a Poitiers pels francs) i arriben fins la frontera amb Xina i reforcen el poder del califa. Califat Abbasida (750-1050): derroten i exterminen els omeies, fixen la capital a Bagdad (major influència persa) i comencen els conflictes interns, disgregant-se l’Imperi. Des del segle XI els turcs es faran amb el poder en l’Islam ( seljúdices i otomans).

4. CONTEXT HISTÒRIC:LA CIVILITZACIÓ I LA CULTURA Economia: encara que l’agricultura i la ramaderia són la base de l’economia, les ciutats, amb l’artesasania i el comerç, són molt importants i constitueixen l’eix vertebrador de l’imperi. Societat : encara que hi ah esclaus estrangers, la majoria són lliure i les diferències són de riquesa i ètniques (els àrabs i la resta). La cultura islàmica s’anirà forjant al voltant de la religió i apropiant-se d’elements de otes les cultures que incorporen al seu imperi. Tot l’imperi té una cultura i una civilització comunes al voltant de la religió que, amb varietats regionals i cronològiques, manté característiques bàsiques comunes. Posen en contacte Orient i Occident , la tradició romana i grega amb les cultures asiàtiques, creant grans biblioteques i fent aportacions noves en literatura, astronomia, medicina, matemàtiques...

5. PERÍODE CORDOVÉS: EMIRAT INDEPENDIENT DE CÓRDOVA (756-929) CALIFAT DE CORDÒVA (929-1031) REGNES TAIFES (1031-1212), ALMORÀVITS (1090) I ALMOHADES (1146-1212) REGNE NASSARÍ (1232-1492) ABDERRAHMÁN I (756-788) HISHAM I (788 796) AL-HAKAM I (796 822) ABDERRAHMÁN II (822-852) ABDERRAMÁN III 912-961 AL-HAKAM II 961-976 HISAM II 976-1013 AL-MANSUR (ALMANZOR) HISAM III 1027-1031 MUHAMMAD I BOABDIL CONTEXT HISTÒRIC:EVOLUCIÓ POLÍTICA D’AL-ANDALUS

6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS : INFLUÈNCIES És un art eclèctic que rep influències molt diverses de tots els territoris que conquereixen. Grecoromana : columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, la basílica... Bizantina: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades, ... Persa i d’Orient en general: arc apuntat, arc lobulat, iwans,... Visigòtica: arc de ferradura. Altres : egípcia, berber, hindú, ... Malgrat tindre múltiples influències, aconsegueixen un art amb característiques unitàries al voltant de la religió, però amb importants diferències regionals segons la influència predominant.

7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: INFLUÈNCIES RELIGIOSES Quatre tipus de decoració Geomètrica o de llaceria Vegetal o d’atauric Arabesca : barreja de figures vegetals i línies geomètriques Cal·ligràfica o epigràfica: versícles de l’Alcorà Tota l’arquitectura està molt influenciada per les característiques de la religió islàmica que ho impregna tot (política, societat, cultura, art,...). Aniconisme : l’Alcorà no permet representar ni a Déu ni a Mahoma, però aquesta prohibició, encara que en principi no s’aplicarà a les persones i animals en els llibres i palaus, acabarà sent una recomanació complida per tot l’art. És un art essencialment arquitectònic , amb molt poca importància de la pintura i l’escultura, derivada de l’aniconisme anterior. És antinaturalista i antirealista (estilització): el fet de no fer decoració figurativa, fa que la decoració sigui a base de composicions geomètriques i abstractes que expressen misticisme i espiritualitat. Mutabilitat i desmaterialització arquitectònica: la idea de que tot canvia menys Déu i tot es desfà s’expressa a través dels jocs de llum, brillantors i el paper de l’aigua que desmaterialitzen l’arquitectura. Importància de la decoració no figurativa en l’interior dels edificis, amb clar horror vacui .

8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Horitzontalitat : són edificis de poca altura i major amplitud longitudinal, per això pilars i columnes són més prims i arcs, voltes i cúpules són, de vegades, decoratius. Les formes són geomètriques i regulars , predominant els volums cúbics amb vistoses cúpules. Solen utilitzar materials pobres i fàcils de treballar: rajoles, fusta, guix o algeps, pedra sense treballar. Els principals elements sustentants són les columnes i pilars , generalment prims i de rajoles. Capitells molt variats: corintis (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes),... Utilitzen una gran varietat d’arcs: apuntats, de ferradura, de ferradura apuntat, lobulats, polilobulats, entrellaçats o entrecreuats, de mig punt, peraltats, de mocàrabs.

9. Mentre els exteriors són senzills, modestos i sense decoració, els interiors es decoren molt amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics sobre plaques d’estuc (cal amb algeps o alabastre) i sobre taulells de ceràmica, amb policromia, en un clar exemple d’horror vacui Principals edificis: la mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil) CARACTERÍSTIQUES GENERALS:CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Les cobertes : passen dels sostres plans o a dos aiguavessos a una abundant utilització de diferents tipus de voltes (de canó, de creueria, esquifada, d’arcs entrecreuats, de mocàrabs...) i de cúpules. Mentre els exteriors són senzills , modestos i sense decoració, els interiors es decoren molt amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics sobre plaques d’estuc (cal amb algeps o alabastre) i sobre taulells de ceràmica, amb policromia, en un clar exemple d’horror vacui .

10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Principals edificis: la mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil). Funció : és el lloc d’oració (obligatori el divendres), però també un centre social, polític i cultural de la comunitat Parts de la mesquita Haram Qibla Mihrab Mimbar Maxura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret

11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Principals edificis: la mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil). Doble funció : pública (centre de poder i administració) i privada (lloc de descans i plaer) Són una síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil·les clàssiques Tenien una estructura emmurallada , amb torres en els cantons No tenen un plànol organitzat , sinó que es construeixen de forma bastant ràpida durant la conquesta i van creixent de forma bastant caòtica en funció de les necessitats Dues parts Part pública Mexuar : sala per a les audiències i l’administració de justícia Quaat al-arsh : saló del tron Salàmlik : espai per a cerimònies importants Part privada o harén Altres edificacions civils: alcassabes (fortificacions interiors a la muralla), castells, banys, magatzems o fundaks , caravassars (lloc de descans de les caravanes), mercats coberts

12. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES És l’arquitectura que van fer els musulmans en el territoris de la Península Ibèrica que dominaven políticament ( Al- Andalus ) entre el 711 i el 1492 . Elements propis que la fan diferent: Contactes amb la població visigoda i hispanoromana: arc de ferradura, capitells corintis més estilitzats... Utilització de material pobres (rajola, guix, fusta, maçoneria...) recoberts per una exuberant i aparentment luxosa decoració. Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes planes (arquitravats). Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula gallonada . Fan servir pilars i columnes primes com a elements sustentats. Encara que fan servir multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat de mig punt...), el més característic és l’arc de ferradura, pres de l’art visigot. El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició (per necessitats de creixement), donant lloc a plànols irregulars improvisats.

13. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES 2. Utilització de material pobres (rajola, guix, fusta, maçoneria...) recoberts per una exuberant i aparentment luxosa decoració .

14. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES 3. Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes planes (arquitravats).

15. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES 4. Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula gallonada .

16. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES 5. Fan servir pilars i columnes primes com a elements sustentats. 6. Encara que fan servir multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat de mig punt...), el més característic és l’arc de ferradura , pres de l’art visigot.

17. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: PERÍODES TRES PERÍODES PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) PERÍODE INTERMEDI (1031-1212) PERÍODE NASSARITA (1237-1492)

18. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: PERÍODES TRES PERÍODES PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) Palau Medina Azahara MESQUITA BIB MARDUM CASTELL DE GORMAZ

19. PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) Inclou l’emirat dependent, l’emirat independent i el califat de Còrdova. Materials : carreus de pedra, rajoles o tapial per al murs, formigó, maçoneria, fusta i algeps. El suport principal és la columna amb fust i capitells d’influència hispano romana: ordres corinti i compost més estilitzats i geomètrics, nous capitells de niu de vespes. Apareix el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i amb columnes adossades. Es solen posar cimacis geomètrics en forma de tronc de iràmide invertida damunt dels capitells com a punt de partida dels arcs. Superposen els suports per a guanyar alçada.

20. PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) 6. Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser només decoratius. Destaca el de ferradura, però també utilitzen el de mig punt, els lobulats (tres o cinc lòbuls), els apuntats, els entrellaçats, els mixtilinis... Les dovelles es decoren alternant les vermelles i les blanques o les decorades i les llises.

21. PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) 7. Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un alfiz , normalment molt decorat. 8. Es combina l’arc i la llinda . 9. Les cobertes solen ser planes o en forma de falsa volta, destacant la volta nervada califal (nervis entrecreuats que deixen un espai central poligonal) i la cúpula gallonada .

22. PERÍODE CORDOVÈS (756-1031) 10. La decoració és complexa i variada: permòdols de rotllo, ametlles esglaonades, arcs entrellaçats, convencionalismes de decoració musulmana (atauric, llaceries, epigrafia) sobre estuc o ceràmica, mosaics... EPIGRAFIA ESTUC ATAURIC ENRAJOLAT MOCÀRAB

23. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: PERÍODES TRES PERÍODES PERÍODE INTERMEDI (1031-1212) ALMOHADE ALMORÀVIT REGNES TAIFES PALAU ALJAFERIA MESQUITA ALMERIA RUÏNES DEL CASTELL DE MONTEAGUDO (MÚRCIA)

24. PERÍODE INTERMEDI: REGNES TAIFES Prenen com a referència l’arquitectura califal, però els edificis no tenen la mateixa grandesa . Utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps, maçoneria) i volen donar sensació de riquesa i luxe amb una decoració sobrecarregada . Els arcs és compliquen encara més: arcs mixtilinis, polibulats , entrellaçats,...

25. PERÍODE INTERMEDI: ALMORÀVIT Unifiquen estilísticament l’art islàmic occidental . Continuen utilitzant materials pobres , arcs polibulats i mixtilinis i la volta nervada califal ( amb els nervis més fins). Introdueixen dos elements decoratius : la decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes ( sebka ) i la decoració de les voltes amb mocàrabs (elements decoratius en forma de llaç o prisma que es disposen com si foren estalactites que pengen del sostre). Es generalitza la utilització del pilar en substitució de la columna com a element sustentant.

26. PERÍODE INTERMEDI: ALMOHADE És un art més auster i sobri , relacionat amb la major puresa religiosa que prediquen. Ús sistemàtic de la rajola, la maçoneria i l’arc de ferradura apuntat . Influència dels almoràvits en la decoració en forma de draps de sebka , els mocàrabs i la preferència pel pilar quadrangular com a element sustentant. Utilitzen la ceràmica vidriada com a element decoratiu en els sòcols . Utilitzen arcs en decoració penjan t o arcs de cortina .

27. PERÍODE INTERMEDI: ALMOHADE 5. Nou model de mesquita en forma d T : la nau central i la paral·lela a la qibla són més grans. 6. Major importància de les fortificacions i de les torres albarranes de vigilància.

28. L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: PERÍODES TRES PERÍODES PERÍODE NASSARITA (1237-1492)

29. PERÍODE NASSARITA És l’art que es desenvolupa en el regne nassarita de Granada entre els segles XIII i XV

30. PERÍODE NASSARITA Materials molt pobres : maçoneria, rajola, tàpia, guix i fusta. Fort contrast entre la senzillesa exterior i una decoració interior policromada molt abundant i original, però també aparent: ceràmica vidriada, guix molt ben treballat i pintura recobreixen i emmascaren la pobresa dels materials constructius.

31. PERÍODE NASSARITA 3. Utilitzen tant columnes com pilars poligonals , però destaca la columna nassarita : fust llis i prim sobre basa i diversos collarins que precedeixen un capitell doble format per un cos cilíndric amb decoració de cintes i un cos cúbic adornat amb atauric o mocàrabs.

32. PERÍODE NASSARITA 4. Àmplia tipologia d’arcs : l’arc de ferradura es substitueix per arcs de mig punt peraltats i arcs apuntats amb mocàrabs , normalment decoratius i sense funció constructiva. 5. S’abusa dels mocàrabs . 6. Els sostres solen ser plans , però amb una fusta molt treballada (cassetonat) o amb mocàrabs de guix que emmascaren la pobresa dels materials del sostre.