7. ERECTÈON

1. Atenes (421- 406 aC) Mnèsicles o Filocles?
ERECTÈON
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma). Alumnes:
Desireé Ferrer García, Marina Prohens Barceló, Mercè Amat Fiol
Professora: M Assumpció Granero Cueves

2. ERECTÈON
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Desireé Ferrer García
Professora: M Assumpció
Granero Cueves

3. FITXA TÈCNICA
Títol Erectèon
Autor Mnèsicles o Fílocles (segons
diferents fonts)
Cronologia 421- 406 Ac
Estil Grec clàssic
Tipologia Arquitectura jònica
Material Marbre del Pentèlic
Sistema constructiu Arquitravat
Dimensions Edifici principal, 11’63 m
(ample) x 22’76 m (llarg)
Tema Temple religiós
Localització d’origenAcròpoli d’Atenes (Grècia)
Localització actual Acròpoli d’Atenes (Grècia)

4. I. CONTEXT HISTÒRIC

5. I. CONTEXT HISTÒRIC
L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i
s’emmarca dins el primer classicisme de finals de segle V aC (475-323
aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses
(499-479 aC) i la mort d’Alexandre. Després de la victòria grega s’inicia un
període d’autonomia cultural i artística amb centre a la pròspera Atenes
de Pèricles. És l’etapa de màxima esplendor artística.

6. El marc geogràfic i cultural de Grècia antiga estava format per:
Península de l’Àtica, península el Peloponès, península de la costa
occidental d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Cal afegir els territoris
mediterranis colonitzats del sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília
(anomenats Magna Grècia), així com el litoral mediterrani de les actuals
costes de França i Catalunya.
I. CONTEXT HISTÒRIC

7. El seu nom és en honor d’Erecteu, antic heroi mític i una de les primeres
divinitats d’Atenes. L’Acròpoli fou reconstruïda per desig de Pèricles, principal
estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després
d’haver estat assolada pels perses i, per això, de la construcció del Partenó, i de
l’Erectèon, encara que aquesta última edificació fou posterior al seu manat, en un
moment en el qual Atenes estava en guerra amb Esparta (guerra del Peloponès,
431-404 aC). Malgrat Atenes perdé aquesta guerra, que fou la causa del seu
declivi polític i territorial, continuà essent un nucli cultural rellevant.
I. CONTEXT HISTÒRIC

8. La construcció de l’Erectèon fou dirigida per Fílocles, encara que altres autors
citen a Mnèsicles i Cal·lícrates (421-404 aC, entremig d’aquests anys hi hagué un
període d’interrupció). Fou construït per albergar les estàtues que s’havien quedat
sense temple, d’Atena i d’Erecteu. Està orientat cap Orient, direcció per on surt
el sol, i consta de vàries naos i tres pòrtics.
I. CONTEXT HISTÒRIC

9. II. TEMÀTICA I…
… FINALITAT

10. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i alguns herois (Erecteu, primer rei
d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla
Pàndrasos, considerada inventora del teixit). Els temples grecs s’han d’entendre
per ser contemplats i gaudits només des de l’exterior. L’accés a l’interior no
estava permès al públic. En aquest sentit, l’Erectèon és un temple o casa d’un
déu o deessa al que se li dóna culte.

11. Zeus va prometre l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el
major bé. La disputa va ser entre Posidó (déu dels mars i de
les aigües), que va clavar el seu trident sobre una roca
(queda marca en el pòrtic) i féu brollar una font d’aigua
salada, amb Atena, que va plantar una olivera al seu costat.
LLEGENDA DEL TEMPLE
II. TEMÀTICA I FINALITAT
El tribunal dels déus o en Cècrops, segons altres fonts, va
declarar victoriosa Atena. Per aquest motiu la ciutat rep el
nom d’Atenes, en el seu honor. L’olivera originàriament devia
estar ubicada en el recinte exterior dedicat a Pàndrasos.

12. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Atena i Posidó.

13. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Temple molt especial, es troba situat on
hi havia la casa d’Erecteu, i on Posidó i
Atena es disputaren el protectorat de
la ciutat. Fou construït davant la joia
arquitectònica del Partenó, que
dominava la vida religiosa de la ciutat,
fet que provocà que els antics mites
quedessin relegats, per això es feia
necessari construir un nou temple que
representés l’esplendor d’Atenes i que
esdevingués una alternativa com a
centre religiós i de culte als
avantpassats Cècrops i Erecteu ,
fundadors d’Atenes.
Va ser construït durant diferents moments, un d’important fou durant una treva de
la guerra del Peloponès, una guerra llarga i sanguinària que minvà les forces i els
ànims dels atenencs, raó per la qual, segurament, també va tenir una funció
propagandística.

14. El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides, donat que els
fusts de les columnes han estat substituïts per figures.
ICONOGRAFIA
II. TEMÀTICA I FINALITAT

15. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
La significació del pòrtic de les Cariàtides
prové, segons la mitologia, de les donzelles de
l’illa de Cària (ciutat aliada dels perses que
combaté contra els grecs en les guerres
mèdiques).

16. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Els grecs atacaren l’illa i en no
trobar-hi homes, feren presoneres i
esclavitzaren les dones, obligades a
esdevenir suports de l’entaulament.

17. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Les sis Cariàtides actuals són còpies, les originals resten en el Museu de
l’Acròpoli i en el British Museum de Londres.

18. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Les sis Cariàtides actuals són còpies, les originals resten en el Museu de
l’Acròpoli i en el British Museum de Londres.

19. II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA
Totes eren diferents.

20. Miraven cap al Partenó, del que
les separava la Via Sacra, per on
passaven les processons en les
festes Panatinaiques.
II. TEMÀTICA I FINALITAT
ICONOGRAFIA

21. II. TEMÀTICA I FINALITAT
FUNCIÓ I EVOLUCIÓ
L’Erectèon fou edificat amb la intenció de donar un lloc a la pràctica de
vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense
santuari.
Reconstrucció de l’Erectèon

22. II. TEMÀTICA I FINALITAT
FUNCIÓ I EVOLUCIÓ
A l’edat mitjana va tenir la consideració d’església. Però els turcs, que van
envair Atenes al segle XV, el van utilitzar per construir una residència
particular. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i
només tres de les sis cariàtides varen quedar a l’emplaçament original.
Reconstrucció de l’Erectèon

23. Abans
Erectèon 1869
II. TEMÀTICA I FINALITAT
EVOLUCIÓ
L’any 1852 un terratrèmol va
destruir parcialment l’edifici
(en 1894 el Partenó), que
finalment fou reconstruït sota
la direcció de l’ Escola
d’Atenes.

24. III. DESCRIPCIÓ FORMAL

25. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l’Acròpoli
d’Atenes pel nord.

26. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
El seu disseny peculiar no es
deu a qüestions estètiques,
sinó que defuig del
colossalisme (fet a mida del
home, segons Protàgores).
I es caracteritza per la seva planta poc
ortodoxa, a causa de les irregularitats
topogràfiques (solar molt irregular i
inclinat) i, també, perquè s’havien de
respectar els llocs de culte més
antics, situats a diversos nivells.

27. III. DESCRIPCIÓ FORMAL

28. PartenóErectèon
Estàtua Atenea
Promakos Temple Atenea NikéPropileus

29. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
La planta està constituïda per 3 cossos edificats a diferent nivell: el temple,
l’espai central que té un cos rectangular, i a cada lateral longitudinal, un
espai porticat. Cada façana de pòrtics és completament diferent pel que fa a
mesures, estructura i situació, el pòrtic de les Cariàtides, situat en direcció sud,
mirant al Partenó és molt més reduït.
Sud
Nord
Est

30. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
Columnes, en aquest cas,
d’ordre jònic constituïdes per
tambors de 24 estries d’aresta
roma. Damunt de l’entaulament
s’alçava el frontó, amb el timpà
i els acroteris respectius.
La seva arquitectura,
com en totes les
edificacions gregues,
és arquitravada.
S’alça sobre un
estereòbat, l’esglaó
superior del qual és
l’estilobat, sobre ell
s’alcen els suports o
columnes.

31. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’interior es dividia en cambres. La naos o cel·la, orientada al llevant,
incloïa l’altar de culte a la deessa Atena (la imatge més antiga de la deessa
Atena Pòlias, una Xoana de fusta d’olivera), cambra precedida per una
façana pròstil, amb pòrtic hexàstil de columnes estilitzades i delicades
(6’58 m d’alçada) i d’ordre jònic. Aquest espai no està comunicat amb els
altres dos, dedicats un a Posidó i a Erecteu, i l’altre a Cècrops.         

32. Pòrtic hexàstil
Santuari Erecteu-Posidó
Pòrtic de les
Cariàtides
Santuari d’Atenea
Santuari
Hefest-Posidó
Santuari de

Posidó
Pòrtic nord

33. Dues cambres interiors,
dedicades als ancestres
mítics i a Hefaistos
respectivament.
N
Cel·la d’Atena
Pòrtic
Pòrtic de les
cariàtides
O
S
E
Erectèon
pròpiament dit
III. DESCRIPCIÓ FORMAL

34. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
Al costat nord, a un nivell inferior, s’hi afegeix un
pòrtic amb un sostre cassetonat, recolzat amb
sis columnes jòniques (quatre frontals i una
més a cada costat). Una porta conduïa des
d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haver
la llegendària olivera d’Atena.

35. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
Llegendària olivera d’Atena.

36. Façana oest.
Façana nord.
III. DESCRIPCIÓ FORMAL

37. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les
Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi de
Cècrops. Actualment a les cariàtides els manquen els braços, però en
el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven
les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits, els cabells
pentinats amb trenes, que els queien sobre les espatlles i molts de
detalls plens de sensualitat, demostren que les cariàtides varen ser
esculpides amb molt de naturalisme.

38. Els elements de suport de l’Erectèon
són els murs, les cariàtides i les
columnes jòniques, que tenen, a
diferència de les dòriques, base.
III. DESCRIPCIÓ FORMAL

39. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
La columna jònica està composta per una
llosa quadrada anomenada plint, un fust més
esvelt, i el capitell jònic, que és més delicat
i esvelt que el dòric, ambdós convisqueren
durant el segle V aC.

40. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
El capitell consta de
l’equí, decorat amb òvuls i
fletxes, sobre el qual es
localitzen les volutes, que
s’obren cap enfora i
s’enrotllen suaument
sobre el fust.
L’àbac que corona el
capitell és reduït i té forma
de coixinet, sobre ell
reposa l’entaulament o
conjunt de la coberta.

Els capitells contenien una
delicada i rica
ornamentació feta de
pasta vítria i tires
metàl·liques incrustades.

41. A la façana sud, les cariàtides del
pòrtic sostenen l’arquitrau.
Els diferents elements de suport
són conseqüència de la planta tan
irregular.       
III. DESCRIPCIÓ
FORMAL

43. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’entaulament de l’edifici consta
d’arquitrau, fris amb relleus continus,
(s’allunyen de l’estil dels frisos del Partenó) i
cornisa (semblant a la de l’estil dòric).
Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó,
amb el timpà i els acroteris respectius.

44. III. ESTIL I INFLUÈNCIES.
COMPARACIÓ

45. III. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ
És considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura
religiosa grega.
Comparat amb el Partenó sorprèn les seves reduïdes dimensions i el seu
caràcter poc unitari, en contraposició a la unitat tan pròpia de l’arquitectura
grega.
Partenó Erectèon

46. L’estil jònic de l’Erectèon mostra una evolució remarcable respecte a l’època
del Nike Àptera: les columnes són més primes, els entaulaments i el frontons
s’allarguen i l’ornamentació plàstica es refina fins al punt d’incorporar l’or a les
motllures.
El fris amb relleus és de poc més de mig metre d’alçada; no té gaire interès
estètic encara que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.
En definitiva, els grecs són escultors d’espais, que cerquen el perfecte equilibri
amb paisatge i natura, precisos calculadors matemàtiques de la perfecció,
l’equilibri i la bellesa, i tot això, basant-se en la seva concepció
antropocèntrica.
Niké Àptera
Erectèon
III. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ

47. BIBLIOGRAFIA
http://www.slideshare.net/mbigorra/3-erecteion
http://sites.google.com/site/josemaodiaelarte/obras-de-arte-para-el-examen/laacropolisdeatenas
http://bilanx.blogspot.com/2008/09/atenas-la-acrpolis-y-el-templo-de-zeus.html
http://www.flickr.com/photos/aigialos/with/544376165/
http://lamontalbana.blogspot.com/2007/06/un-viaje-clsico-ii.html
http://www.flickr.com/search/?q=erecteion

48. ERECTÈON
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumnes: Desireé Ferrer García, Marina Prohens Barceló, Mercè Amat Fiol
Professora: M Assumpció Granero Cueves
Història de l’Art