_ACCENTUACIÓ .pptxFDGGGGFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF

ITITJRTRI

1. ACCENTUACIÓ LLENGUA CATALANA

2. Accentuació L’accent gràfic indica on és la síl·laba forta o tònica de les paraules, tot i que no totes les paraules s’accentuen. Per saber quan cal accentuar una paraula cal fer la separació per síl·labes , d etectar la síl·laba tònica, saber si la paraula és aguda plana o esdrúixola, aplicar les normes d'accentuació, i si cal accentuar-la, saber si l'accent ha de ser obert o tancat.

3. Accentuació E n català hi ha dues menes d’accent: el greu o obert (`), que correspon a la vocal oberta, i l’agut o tancat (´), que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o. Recordeu que les paraules només poden dur un accent!

4. Accentuació Segons la posició de la síl·laba tònica, la paraula pot ser aguda , plana o esdrúixola . En les paraules agudes el cop de veu és a l'última síl·laba. Ex: JA- PÓ , CO- SÍ , DO- FÍ , etc. En les paraules planes el cop de veu és a la penúltima síl·laba. CA -SA, TE- LÈ -FON, SE- MÀ -FOR, etc. En les paraules esdrúixoles el cop de veu és a l'antepenúltima síl·laba: MÀ -QUI-NA, ES- PÈ -CI-E, FÀ -BRI-CA, etc.

5. Accentuació Les paraules agudes s’accentuen si acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Els diftongs finals no s’accentuen: serv ei , ve niu , mi reu . Les paraules planes s’accentuen si NO acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.

6. Els accents diacrítics L’accent diacrític permet distingir el significat de paraules que s’escriuen de la mateixa manera. En fem servir quinze. Els accents diacrítics només són en paraules d’una sola síl·laba. El sol constant i l'aigua abundant permeten que aquest sòl sigui molt fèrtil.

7. L’accentuació de la o En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, du accent tancat: cançó, carbó, nació, perillós… Però duen accent obert: Els mots això, allò, però, (de) debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs… En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, porta accent obert: pròxim, glòria, història, òpera… Però duen accent tancat: Els substantius estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…

8. L’accentuació de la e En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent obert: cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència… Però porta accent tancat en els casos següents: Substantius com: clixé, peroné, puré, quinqué, ximpanzé… Algunes formes verbals: cantaré, temeré, dormiré… EN CAS DE DUBTE CAL FIXAR-SE EN LA PRONÚNCIA I CONSULTAR EL DICCIONARI.