Activitats de llengua 5é valencia

kmkmk

1. QUADERN D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
QUADERN D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀR

2. 1Llegeix aquest text amb molta atenció.
2Algunes de les paraules del text que acabes de llegir tenen la primera lletra en majúscula. Clas-
sifica-les segons la característica que compleixin:
És la primera paraula del text.
Va després de punt.
És un nom propi.
Va després dels signes d’admiració i exclamació si assenyalen final d’oració.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1CFITXA 2
6
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
—Què hi fas, aquí, Roald? Que vas perdre alguna cosa?
—Ei, no! I tu?
—Doncs que va agradar-me tant l’abadia que he volgut tornar-hi…
—El Peter ha dit el mateix –va respondre el Roald–. Mira-te’l… És allà baix. Per cert –va afegir–,
la Felicity és al confessionari. No crec que es confessi, més aviat s’amaga…
Tots dos es van mirar sense saber què més dir.
—Què, xavals? També em direu que heu tornat per veure de nou l’abadia després de ser-hi
abans-d’ahir i de veure-la ahir a la tele?
J
ORDIFOLCK,La guerra dels xiclets

3. QUAC
7
1Llegeix el text següent i després fes les activitats que hi fan referència:
2Subratlla els noms que surten en el text que acabes de llegir.
3Ara classifica aquests noms sota el títol corresponent:
4Completa la graella següent amb els noms que has subratllat en l’activitat 1:
5T’ha quedat algun quadre per completar? Si se’n dóna el cas, escriu-hi un nom o més que tinguin
a veure amb el text.
Nom: Data:
UNITAT 1CFITXA 3
ESTUDIEM LA LLENGUA
coses animals sentiments persones llocs
masculí singular femení singular masculí plural femení plural
A la vall d’Asper, com a tants altres llocs del món, era costum que per les festes de cap d’any
tothom enviés postals de felicitació a tothom. Encara que visquessin a prop l’un de l’altre, era
igual, n’era costum.
Aquells dies eren de molta, molta feina per a Hans, el carter. Però, tot i que arribava a casa
molt cansat de tant repartir cartes amunt i avall de la vall nevada, s’ho prenia molt bé, perquè
sabia que ell contribuïa a l’alegria general d’aquells dies. A totes les cases es posaven molt con-
tents quan el veien arribar…

4. QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1CFITXA 4
8
APRENEM VOCABULARI
1El joc de Qui arriba abans?
1Per jugar a aquest joc cal que sigueu tres companys i que tingueu un diccionari a mà.
2Un de vosaltres, el que fa d’àrbitre, busca una paraula en el diccionari i la diu en veu
alta. Els altres dos us heu d’afanyar a trobar-la en el seu diccionari. El primer que la
trobi, s’anota un punt.
3Entre vosaltres, fixeu el nombre de punts necessaris per guanyar la partida, per exem-
ple 8. L’àrbitre s’encarregarà de comprovar-ho.
2Llegiu atentament el que diu en Joan:
1Fixeu-vos que en Joan ha substituït un nom per la seva definició. Sabeu quin?
2Ara us toca a vosaltres. Escriviu missatges fent servir aquesta tècnica. Tingueu en
compte que algunes vegades haureu de fer alguns canvis o ajustaments perquè la
frase s’entengui.
3Quan hàgiu escrit el missatge, doneu-lo a un company o companya perquè el desxifri.
Veureu que divertit que pot ser!
En el dia en què som adquiriré,
mitjançant el lliurament de diners en la
quantitat convinguda, un mamífer
carnisser, domèstic, digitígrad, d’ungles
retràctils i pelatge sedós.

5. 1En aquesta sopa de lletres hi ha amagats el nom de sis comarques catalanes. Troba’ls:
, , ,
, , .
2Escriu el nom de cinc comarques catalanes que no hagin sortit en la sopa de lletres:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1RFITXA 6
10
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
MARESME
SEGABAN
MSEGR I A
MVUNFOQ
OLRUTES
NXGANO I
TFESEDH
SELLAVN
IPLGHUT
ASEDENE
N
O
Y
A
R
A
Z
G
R
P

6. QUAC
11
1Escriu deu noms per a cada un dels títols següents:
2A continuació, inventa’t un text de cinc línies en què surtin alguns dels noms que has escrit en l’ac-
tivitat 1.
Nom: Data:
UNITAT 1RFITXA 7
ESTUDIEM LA LLENGUA
aparells domèstics personatges de cine o televisió aliments

7. 1Ordena les paraules de cada llista segons l’ordre en què surten en el diccionari:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1RFITXA 8
12
APRENEM VOCABULARI
dormir
guardabosc
anar
producte
malefici
vaca
figa fantasia ferro fugir foca
ofici ofrenar oferta ofensiu

8. 1Aquest text ha perdut les majúscules. Copia’l més avall, però afegeix-hi totes les majúscules que
hi falten:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1AFITXA 10
14
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
la virgi va deixar-se anar sobre el seu seient i va fer un parell d’inspiracions profundes. abans de
res havia de tranquil·litzar-se.
—ei, què et passa? –li va preguntar en lluc, que seia al seu costat.
la virgi es va inclinar cap a ell i va murmurar:
—he descobert una cosa: l’astròloga i la dona rossa que em va avisar són la mateixa persona. i
justament aquesta mateixa dona està asseguda tres files darrere nostre.
T
HOMASBREZINA,El temple del tro

9. QUAC
15
1Llegeix el text següent. Subratlla’n tots els noms que hi trobis i escriu-los més avall:
Nom: Data:
UNITAT 1AFITXA 11
ESTUDIEM LA LLENGUA
Bé, doncs, com podeu veure, d’idees no me’n faltaven pas. Però de mitjans... En primer lloc, el
paper. Sota l’escriptori de la mare hi havia una capsa plena de papers aprofitables. La mare, que
és, diguem-ho així, una mica ecologista, ens fa escriure i dibuixar al dors dels prospectes publici-
taris i per tots dos costats dels fulls de paper. Per al meu diari, vaig trobar un paper d’ordinador
quasi blanc, paper carbó, i vaig prendre en préstec la màquina d’escriure familiar.
El nom del meu diari va ser el resultat d’una difícil decisió entre «Aquí 1r.» i «Aquí, Avui, Ara i
Per Sempre». Finalment vaig triar el més llarg, ja que a la gent li agrada veure rendir els seus
diners.Vaig anunciar de seguida, en el primer número, que aquest diari no era un exercici de dic-
tat, sinó una empresa humana i oberta, i que les faltes d’ortografia, de tipografia i de gramàtica
que formen part de l’error humà eren, doncs, benvingudes.
S
USIEMORGENSTERN,No hi ha dret

10. 1El joc que us proposem consisteix a endevinar la definició correcta d’una paraula poc coneguda.
Per jugar-hi, feu grups de dues persones o més. Cadascun de vosaltres necessita un diccionari,
paper i llapis.
1Busqueu en el diccionari una paraula poc coneguda i anoteu-ne la definició.
2A continuació, inventeu-vos-en dues definicions més. Compte, les definicions han de
ser falses!
3Tot seguit, llegiu les tres definicions, la bona i les dues falses, al vostre company o com-
panya, que haurà d’encertar la definició correcta.
4Guanya qui encerti més definicions vertaderes.
Quan ja hi hàgiu jugat unes quantes vegades, és el moment perquè us inventeu la definició corres-
ponent a la paraula que hàgiu escollit i imiteu l’estil del diccionari.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 1AFITXA 12
16
APRENEM VOCABULARI
Lepòrid
• Família de mamífers que
comprèn el conill i la llebre.
• Passamà de barana.
• Plat típic de caçador fet a
base de conill i bolets.

11. 1Els proverbis són frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. A continuació
te’n reproduïm uns quants:
2Classifica les paraules dels proverbis que acabes de llegir segons el nombre de síl·labes:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 2
18
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Sort
Llanceu l’afortunat al riu
i en sortirà amb un peix a la boca.
(proverbi àrab)
Saviesa L’home savi no lloga la cabra
perquè li faci de jardiner.
(proverbi hongarès)
Enveja Quan tothom lloava
la cua del paó,
els ocells van cridar:
«Mireu-li les potes
i escolteu-li la veu!».
(proverbi japonès)
monosíl·labes
trisíl·labes
polisíl·labes
bisíl·labes de més de tres síl·labes

12. QUAC
19
1El joc que us proposem consisteix a omplir la graella següent amb el màxim nombre de paraules.
El grup que aconsegueixi el nombre més alt de paraules, guanya.
1Feu dos grups d’un màxim de tres persones per grup.
2Cada grup tindrà una graella com la de l’exemple, en què haurà d’escriure tantes
paraules com pugui.
3Per cada paraula correcta, us heu d’anotar un punt.
4Compte!, perquè per cada paraula incorrecta o mal escrita us descomptaran dos
punts.
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 3
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
paraules amb dígraf
dígrafs que no es poden separar
ny
gu
qu
ll
dígrafs que s’han de separar
ix
tg
tj
rr
tx
l·l
ss

13. 1Afegeix cinc noms darrere de cada un d’aquests possessius:
•el meu
•les teves
•les nostres
•les seves
•els vostres
•la teva
•el seu
•la vostra
2Per a cada un d’aquests articles, tria el nom que hi vagi bé i escriu-ne la resposta:
•en (Josep Maria / Dolors)
•la (bicicleta / bicicletes)
•els (joc / jocs)
•les (papallona / papallones)
3Subratlla amb color blau els articles, amb verd els demostratius i amb vermell els possessius d’a-
questes oracions:
•La filla de la meva veïna canta a la coral.
•En Joan anirà a Tarragona.
•Aquest horari de la teva taula és nou.
•Les nostres preguntes tindran resposta més tard.
•Voldria mirar aquelles bicicletes.
•El teu ordinador és fantàstic.
•Aquest migdia he preparat la recepta de la teva àvia.
4Classifica els determinants que has subratllat en l’activitat 3:
articles:
demostratius:
possessius:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 4
20
ESTUDIEM LA LLENGUA

14. QUAC
21
1Subratlla tots els articles que trobis en el text següent:
2Ara escriu els articles que hagis subratllat en l’activitat anterior:
masculí singular:
femení singular:
masculí plural:
femení plural:
3Completa el que diu cada personatge amb el demostratiu adequat:
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 5
ESTUDIEM LA LLENGUA
— rellotge m’agrada molt més que altre.
— bèstia és un Siamotyrannus. Té una longitud de 6,50 metres altre és un
Tyrannosaurus Rexi fa 14 metres de longitud. rèptils són uns Diplodocusi tenen una
longitud de 27 metres. animal del fons és un Triceratopsi feia 9 metres de llarg.
L’Albert i les pinyes
El pare d’en David va dir a l’Albert:
—Vine, que anirem a buscar pinyes.
I tots tres, en David, el pare d’en David i l’Albert, se n’anaren fins a uns pins que hi havia allà a
prop. Uns pins pinyoners de copa camussa, de branques atapeïdes, i amb una soca d’allò més
recargolada.
[…]
Un cop dalt del pi, tot fou bufar i fer ampolles.
X
AVIERFÀBREGAS,Infants, quissos i mixetes

15. 1Subratlla els possessius que trobis en les oracions següents. Després classifica’ls en el quadre de
més avall:
•La Roser i la Maria són les meves filles.
•Els teus amics són els meus amics.
•El nostre cotxe es va espatllar quan anàvem a casa de la meva tia.
•El meu avi em va dir: «No es pot cavar un pou amb una agulla.» i la meva àvia va afegir: «No fica-
ràs mai dos peus en una mateixa sabata».
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 6
22
ESTUDIEM LA LLENGUA
més d’un posseïdor
un posseïdor
masculí femení masculí femení
singular plural

16. QUAC
23
1Aquí tens un seguit de paraules. Relaciona-les amb la terminació corresponent (compte, perquè
algunes poden acabar de totes dues maneres):
home•• cadira
xicot•• ros
sabata•• petit
llibre•• gros
peu•• gran
2Classifica les paraules que has format en el grup corresponent:
paraules amb un sufix que vol dir ‘més petit’
paraules amb un sufix que vol dir ‘més gran’ o ‘més desagradable’
Nom: Data:
UNITAT 2CFITXA 7
APRENEM VOCABULARI

17. QUAC
25
1Separa les síl·labes de les paraules següents. Abans, però, repassa els dígrafs, perquè ja saps que
n’hi ha alguns que se separen i d’altres que no.
•gat: •lluna:
•terra: •corretja:
•camí: •llaminadura:
•farigola: •esgarrinxada:
•aranya: •maduixa:
•rossinyol: •casa:
•síl·laba: •mot:
•metge: •totxo:
•paquet: •joguina:
•calendari: •caixa:
2Classifica les paraules de l’activitat 1 segons el nombre de síl·labes:
3Descobreix les tres frases amagades d’aquest text i afegeix un punt al final de cadascuna:
Nom: Data:
UNITAT 2RFITXA 9
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
L’ós bru, alt i sorrut, era l’animal més fort del bosc Podia posar-se dret i arribar als fruits més alts
del castanyer Tenia les urpes tan esmolades que si esgarrinxava un tronc d’arbre hi deixava les
marques per sempre més
monosíl·labes
trisíl·labes
polisíl·labes
bisíl·labes de més de tres síl·labes

18. 1Indica si està ben feta la concordança entre els grups següents d’article + nom:
2Afegeix un nom darrere de cada demostratiu:
•aquesta
•aquell
•aquests
•aquelles
3Les oracions següents contenen possessius que no concorden amb el nom que acompanyen. Cor-
regeix-los i escriu-los a sota:
•La meves tieta arribarà en els seus cotxe.
tieta arribarà en cotxe.
•Les seves masia és als afores del poble.
masia és als afores poble.
•El teu bolígraf és damunt les seves taula.
bolígraf és damunt taula.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2RFITXA 10
26
ESTUDIEM LA LLENGUA
(article + nom)
les eruga
en Maria
la bicicleta
el matins
els electrodomèstics
sí no

19. QUAC
27
1Fixa’t en aquestes llistes de paraules. Segur que pots allargar-les encara més:
pianista ciclista
trompetista futbolista
2Escull una paraula de cada llista i fes-ne el dibuix:
3Quin significat aporta el sufix -istaa cada grup?
Nom: Data:
UNITAT 2RFITXA 11
APRENEM VOCABULARI

20. QUAC
29
1Què és un dígraf? I un diftong? Explica-ho amb les teves paraules.
dígraf
diftong
2Busca en la lectura L’Orioluna paraula per a cada un d’aquests dígrafs. Després separa les síl-
labes de les paraules que hagis trobat.
•ny: •ix:
•gu: •rr:
•qu: •tx:
•ll: •ss:
3Busca en la lectura deu paraules que tinguin diftong i escriu-les. Després separa’n les síl·labes:
Nom: Data:
UNITAT 2AFITXA 13
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

21. 1Respon aquestes preguntes:
•Quants tipus de punt hi ha?
•Quines funcions té cadascun?
2En el text que et reproduïm tot seguit hi ha quatre frases amagades. Per trobar-les, pots comen-
çar separant-ne les paraules, que han quedat enganxades. Recorda que cada frase comença i
acaba amb un punt.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2AFITXA 14
30
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Iesvaquedarbensorprèsperquèelbolnoselidesfeiaalesmansliclavàunscopetsambelsditsielvasnoes-
desfeialasorpresaesconvertíenunpamdenasl’endemàalanitagafàelstresbolsdelacabanaielsplantàal-
bellmigdelstronquetsdelfoc.

22. QUAC
31
1Quan parlem dels determinants, diem que són els presentadors dels noms. Per què?
2Inventa’t quatre oracions en què hi hagi articles, demostratius i possessius. Subratlla de color blau
els articles, de verd els demostratius i de vermell els possessius d’aquestes oracions:
3Comprova si les paraules en negreta de les oracions següents són determinants o no ho són:
•Aquellesnoies compraven pomes a lafruiteria.
•No és aquestllibre elque et demana, és aquell.
•Aquesteseines són les meves. Les seveseines són aquelles.
Nom: Data:
UNITAT 2AFITXA 15
ESTUDIEM LA LLENGUA

23. 1Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que continguin el sufix -er, -era:
, , ,
, , ,
,
2Classifica les paraules que has trobat segons el significat del sufix -er, -era:
nom d’arbre
recipient
ofici o professió
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 2AFITXA 16
32
APRENEM VOCABULARI
SALERMN
PUSOPER
OSACTWO
MTBEWRF
ECANDUO
RNTDFOR
AOERE I N
APRERAR
L I ARARR
ESNMORE
O
A
T
O
M
P
T
R
E
R
P
E
C
I
R
E
R
E
R
A

24. 1Escriu a sota de cada dibuix el nom del que representa:
2Classifica les paraules anteriors segons el nombre de síl·labes:
3Classifica aquestes paraules segons la posició de la síl·laba tònica:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3CFITXA 2
34
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
una síl·laba dues síl·labes tres síl·labes quatre síl·labes
pallasso, cocodril, gerani, tècnica, tractor, gallina, pàgina, vorera, música, figura,
autocar, ocell, màquina, història, espetec, pruna, vaixell, lògica
última síl·laba penúltima síl·laba antepenúltima síl·laba
posició de la síl·laba tònica quan l’escrius

25. QUAC
35
1Subratlla els monosíl·labs d’aquests embarbussaments:
2Completa la taula següent amb els monosíl·labs que has subratllat en l’activitat 1. Escriu-ne cinc
en cada columna:
Nom: Data:
UNITAT 3CFITXA 3
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
monosíl·labs tònics monosíl·labs àtons
De ploure, prou que plou
però plou poc.
La rica de la parròquia no du perruca perquè li reca.
El que sap no és el que tot ho sap, sinó el que sap on és el que no sap.
Darrere el carrer hi ha un ametller; pel mes de gener, floretes veuré.

26. 1Totes aquestes persones estan fent cua. Observa atentament el dibuix i respon les preguntes se-
güents:
•Quin lloc ocupa cadascuna d’aquestes persones?:
– la senyora de la faldilla de quadres:
– el senyor del bigoti:
– la noia que du els cabells llargs:
– la senyora gran del gosset:
2Inventa’t una oració per a cada un d’aquests determinants quantitatius:
•quanta:
•tants:
•bastant:
•menys:
•prou:
•massa:
3Redacta un text breu amb els determinants quantitatius de l’activitat 2:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3CFITXA 4
36
ESTUDIEM LA LLENGUA

27. QUAC
37
1El joc de la Guerra de vaixells
1Aquest joc serveix per treballar els numerals, de manera que tant es poden escriure els
numerals cardinals com els ordinals.
2Per jugar-hi, es necessiten dos equips. Podeu jugar-hi des d’una persona per equip fins
a tota la classe.
3Dibuixeu una graella i ompliu-la amb les quantitats que vulgueu.
4Acordeu el nombre de vaixells de què disposa cada equip i dibuixeu-los en la graella.
5L’equip a qui toqui tirar ha d’escriure correctament en un paper o en la pissarra un
nombre de l’eix vertical i un de l’eix horitzontal, per exemple:
4/564
quatre/cinc-cents seixanta-quatre
6Guanya qui enfonsi abans la flota de l’atre equip.
Nom: Data:
UNITAT 3CFITXA 5
ESTUDIEM LA LLENGUA
16 25 145 333 564 666 867
24
1
39
132
459
678
831
3.456
1.234

28. 1Si reconstruir un edificivol dir ‘tornar-lo a construir’, què voldrà dir:
rellegir un conte
refer un escrit
rejovenir-se
repintar una habitació
recosir una camisa
2Quin significat creus que aporta el prefix re-a les paraules anteriors?
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3CFITXA 6
38
APRENEM VOCABULARI

29. 1Separa les síl·labes de les paraules següents:
•casa: •aranya:
•pa: •ull:
•gallina: •bastó:
•gos: •amagatall:
•pastilla: •sol:
•cadira: •alicates:
•botifarra: •història:
•barca: •dofí:
2Classifica les paraules de l’activitat 1 segons el nombre de síl·labes:
3Escriu les paraules de l’activitat 1, separades per síl·labes, i encercla la síl·laba tònica de cadas-
cuna:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3RFITXA 8
40
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
monosíl·labes bisíl·labes trisíl·labes tetrasíl·labes

30. QUAC
41
1Escriu amb lletres les quantitats que trobaràs en cada oració:
•Va néixer l’any 1992.
•El seu cosí té 25 anys.
•Aquell país té una població de 16.000.000 d’habitants.
•El cap de setmana passat vam collir 149 rovellons.
•Aquell noi va guanyar 13 bales a l’hora del pati.
•Li faltaven 64 cromos per acabar la col·lecció.
2Escriu una oració amb cada un d’aquests determinants numerals:
•dos:
•primer:
•un quart:
•vint:
•cinquè:
•un terç:
Nom: Data:
UNITAT 3RFITXA 9
ESTUDIEM LA LLENGUA

31. 1Escriu el contrari de cada paraula. Et pot ser útil la llista de prefixos següent:
•cordat: •llegible:
•acabat: •ordenat:
•legal: •feliç:
2Escriu una oració amb cadascun dels contraris de l’activitat 1:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3RFITXA 10
42
APRENEM VOCABULARI
des- in- il-

32. 1Combina les lletres del quadre de més avall i escriu cinc paraules monosíl·labes, cinc de bisíl·labes
i cinc de trisíl·labes:
paraules monosíl·labes
paraules bisíl·labes
paraules trisíl·labes
2Has trobat cap paraula de més de tres síl·labes? Si la resposta és afirmativa, escriu-les:
3Escriu les paraules que has format en l’activitat 1. A continuació, separa’n les síl·labes i encercla’n
la tònica:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3AFITXA 12
44
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
TBEMUO
PN F
SLUIDC
RVA

33. QUAC
45
1Contesta les preguntes següents:
•La coma té dues funcions bàsiques. Quines?
2Torna a escriure les oracions següents, però afegeix-hi les comes que els falten:
•La cria de la balena blanca quan neix és de color marró.
•L’Anna ha comprat un enciam tres pebrots dues albergínies un manat de porros i una escarola
al mercat.
•La xocolata que estava molt bona es va fondre amb la calor.
3Completa aquestes enumeracions:
•Els dits de la mà es diuen:
•Les deu primeres lletres de l’alfabet són:
•Entre el cent vint i cent trenta hi ha els números:
Nom: Data:
UNITAT 3AFITXA 13
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

34. 1El text següent conté una colla de determinants quantitatius. Subratlla de color verd els que siguin
invariables i de color blau els que siguin variables:
2Classifica els determinants variables que has subratllat:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 3AFITXA 14
46
ESTUDIEM LA LLENGUA
Moltes vegades he trobat que hi ha massa gent a les parades de la plaça. I jo, que haig de com-
prar poca cosa, he d’esperar-me força estona. La pitjor parada és la de la fruita, perquè no hi ha
gaires dependents. Tants cops que hi he anat i encara no sé quanta estona m’hi hauré d’estar!
Això sí, hi haig d’anar amb prou paciència per no perdre la calma. Com que tinc poc espai en el
carretó, si compro més verdura, haig de comprar menys fruita.
plural singular plural singular
masculí femení

35. QUAC
47
1El joc d’Inventar paraules noves
1Aquest joc consisteix a inventar-se paraules amb l’ajuda dels prefixos següents, entre
altres:
2Per parelles, inventeu-vos una paraula amb cadascun i escriviu-ne la definició.
3Després, intercanvieu-vos les paraules i cadascú n’ha d’endevinar el significat. Però
atenció, no valen les paraules que podem trobar en el diccionari.
Nom: Data:
UNITAT 3AFITXA 15
APRENEM VOCABULARI
en- in- a- con-
im- em- des- re- re-
com-

36. QUAC
49
1Segons si la eo la osona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles se-
güents, tria la paraula adequada en cada cas:
•serè/seré
– A les vuit en punt davant de casa teva.
– L’endemà al matí el cel estava ben
•terròs/terrós
– M’agrada posar-me un de sucre a la llet.
– El paisatge era d’un color , és a dir, marró.
•desprès/després
– Els nàufrags s’han de tots els paquets que no necessitaven.
– de les notícies del migdia, presenten el temps.
2Coneixes més paraules que compleixin les característiques de l’activitat 1? En cas afirmatiu, es-
criu-les:
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

37. 1Les paraules següents poden portar molts adjectius. A veure quants en pots escriure tu per a cada
una:
telèfon
armari
noi
noia
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 3
50
ESTUDIEM LA LLENGUA
L’adjectiu té el poder de canviar les qualitats del nom.
Si un amic et diu que ha vist una pel·lícula molt distreta, segurament tindràs ganes de
veure-la. Però, si et diu que és una pel·lícula avorrida, t’ho pensaràs més. Les paraules dis-
tr etai av orridacanvien les qualitats de la pel·lícula.

38. QUAC
51
1Et presentem una llista de paraules que són sinònimes d’aquestes quatre: cau,complicat,dona
iobservar. Classifica-les en el grup corresponent (si cal, consulta el diccionari de sinònims):
2Substitueix les paraules cau,complicat,donai observarpel sinònim més apropiat de l’activitat
anterior i escriu les oracions noves (fes-hi els canvis necessaris):
•La llebre s’amaga al seu cauquan present el perill.
•He tingut un dia molt complicat.
•La donaesperava ser devorada pel drac.
•Els lladres observavenels propietaris de la casa des de la furgoneta.
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI
cau complicat dona observar
mirar, dama, lloriguera, senyora, guaitar, contemplar, donzella, espiar, capsa,
complex, amagatall, vigilar, intricat, fitar, problemàtic, matrona, camí, dificultós,
fembra, embrollat, enrevessat, catau

39. 1El joc que us proposem es titula El joc de fer rodolins amb els noms. Com el seu nom indica, es
tracta de fer rodolins a partir de noms de persona. Fixa’t en els exemples:
A veure quants rodolins sou capaços d’inventar-vos. Segur que una bona llista!
2En grups de dos, inventeu-vos rodolins per a cada grup de paraules:
Exemple:patata – sabata
3Ara us toca a vosaltres! En grups de dos, penseu parelles de paraules que rimin i escriviu-les. Des-
prés, inventeu-vos-en rodolins:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 5
52
ESCRIVIM
xancleta – mongeta faldilla – patillasenyoreta – bicicletavailet – barret
En Joan Pons Morató
té el nas molt bufó.
La Joana sempre té gana.
Amb un bon cop de sabata he aixafat una patata.

40. QUAC
53
1Inventa’t un refrany relacionat amb l’època de l’any actual.
2Imagina’t que a la teva classe hi ha un noi o una noia que sempre participa molt. Te’n podries
inventar un rodolí com ara aquest. A veure que te’n sembla!
Et proposem que t’inventis rodolins sobre algun d’aquests temes:
•
•
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 6
ESCRIVIM
Alguns refranys populars han seguit el mateix procés de creació que els rodolins:
escola personatge famós esport company o companya
En Joaquim, un noi eixerit,
a cada classe aixeca el dit.
A l’estiu i a l’hivern
els dimonis a l’infern.
Per Tots Sants, castany es
i cargols amb bany es.

41. 1Busca una fotografia en què es vegi alguna cosa que et cridi l’atenció i fes-ne una auca. Abans,
però, llegeix les indicacions següents:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4CFITXA 7
54
ESCRIVIM
1Tria un tema.
2Escriu ordenats els fets que vols explicar.
3Destina una o més vinyetes a cada fet important.
4Fes una primera redacció dels rodolins.
5Repassa’n la redacció i l’ortografia.
6Decideix de quina manera vols fer les vinyetes: amb dibuixos, fotos, retalls de revistes...
Després, compon-les.
7Fes el muntatge final.

42. 1Quines lletres porten sempre l’accent obert o greu?
ae i o u
2Quines lletres porten sempre l’accent tancat o agut?
ae i o u
3Quines lletres porten portar l’accent obert i tancat?
ae i o u
4Les paraules següents tenen una síl·laba destacada que s’ha d’accentuar. Posa-hi l’accent (recor-
da que algunes porten l’accent obert i d’altres, tancat):
•cami •capitol
•plastica •estomac
•nuvol •pressec
•pelica •hipopotam
•ximpanze •lludriga
5Totes les paraules següents han de portar accent. Escriu-los-el:
•bacalla •cigro
•Merce •cafe
•pesol •anec
•enten •pastis
•arros •autobus
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4RFITXA 9
56
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

43. QUAC
57
1Relaciona cada nom de la columna de l’esquerra amb l’adjectiu que hi concordi de la columna de
la dreta:
animal •• blancs
peres •• metàl·liques
porcellana•• domèstic
records•• trista
peces •• madures
melodia•• musical
conjunt•• xinesa
fulls •• llunyans
2Tria un adjectiu per a cada un dels noms següents. Després, fes els canvis de gènere i nombre en
els adjectius per tal que concordin amb els noms:
noms adjectius concordança
dia •• graciós
habitació•• important
noia •• simpàtic
senyors•• bonic
peixos•• vell
textos•• inspirat
carteres•• fosc
venedores•• ampli
ninot •• poruc
llibre•• alegre
Nom: Data:
UNITAT 4RFITXA 10
ESTUDIEM LA LLENGUA

44. 1Relaciona cada paraula de la columna de l’esquerra amb el sinònim corresponent de la columna
de la dreta:
agradar•• xerrar
embolic•• empatx
ràfega •• desorganitzat
desordenat•• monarca
rei •• atraure
indigestió•• enrenou
conversar•• ventada
2Completa les oracions següents amb les paraules més apropiades de l’activitat 1. Fes-hi els can-
vis que calgui:
•Aquestes lletres estan . Escriu primer les vocals i després, les consonants.
•Els d’Orient eren tres.
•M’he fet un i ara no sé quin carrer he d’agafar.
•Ha patit un tall d’ .
•No tant, que distreus el teu company.
•Els pols oposats .
3Has pogut fer servir els dos sinònims de cada parella en algun cas?
sí no
4Escull la resposta correcta per a l’afirmació següent: «Totes les paraules són sempre sinònimes, és
a dir, tenen sempre i en tot moment el mateix significat»:
sí no
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4RFITXA 11
58
APRENEM VOCABULARI

45. 1Segons si la eo la osona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles se-
güents, tria la paraula adequada en cada cas:
•marquès/marqués
– Aquest palau pertany al de Ribesbaixes.
– Si ara un gol, encara guanyaríem.
•serè/seré
– De gran, escriptora.
– Fa un dia molt .
•desprès/després
– Marxarem del cafè.
– És tan que tot ho regalaria.
•terròs/terrós
– Aquest color t’afavoreix molt.
– Em pots posar un altre de sucre al cafè?
2Inventa’t una frase amb cada paraula de l’activitat 1 en què quedi ben clar el significat:
•
•
•
•
•
•
•
•
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4AFITXA 13
60
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

46. QUAC
61
1Escriu dos adjectius per a cada nom i després fes un dibuix per a cada combinació:
Exemple:llumencès, apagat
•capsa: •pantalons:
•cotxe: •cara:
•nas: •carretera:
•full: •mar:
Nom: Data:
UNITAT 4AFITXA 14
ESTUDIEM LA LLENGUA

47. 1Escriu tres sinònims per a cada una de les paraules següents. Si cal, consulta el diccionari de sinò-
nims:
•calmat:
•angoixa:
•calor:
•ofici:
•bufetada:
•enredar:
2De ben segur que algun dels sinònims que has trobat per a l’activitat 1 no els has fet servir mai.
Inventa’t una oració amb cada sinònim que no coneixies.
•
•
•
•
•
•
•
•
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 4AFITXA 15
62
APRENEM VOCABULARI

48. 1Totes les paraules següents han de portar accent. Posa’ls-el:
•maquina •numero •fabrica
•gabia •depen •pesol
•japones •cafe •assassi
•catala •arros •autobus
•canço •telefon •pressec
•satel·lit •boligraf •platan
2Algunes de les paraules següents han de dur accent. Posa’ls-el. Després argumenta perquè els
ha posat o no els has posat accent.
Exemple:patinetNo porta accent perquè és una paraula aguda que acaba en -et.
•patinet •formula •pagina
•carreto •passadis •avi
•anorac •gairebe •dificil
•estomac •pel·licula •historia
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 5CFITXA 2
64
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

49. QUAC
65
3Completa els buits de les oracions següents:
•mes/més
– Va tenir vacances tot el de juliol.
– Era la senyora rica del poble.
•be/bé
– En Pere juga molt a tennis.
– El pastor havia perdut un .
•te/té
– Va venir a prendre el amb una amiga.
– , aquí tens el teu llibre.
4Consulta el quadre de monosíl·labs de la pàgina 76 del llibre. Tria’n tres parelles i inventa’t una ora-
ció per a cada monosíl·lab en què quedi ben clar el seu significat.
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 5CFITXA 2

50. 1Ja saps que per no repetir tant els noms sovint fem servir uns substituts: els pronoms personals.
Completa les oracions següents amb un pronom personal:
•Pots anar a comprar ? És que tinc molta feina.
• ens encarregarem de vendre les entrades.
•La Maria i jugaran contra l’Aina i en Tomàs.
•I , que voleu venir?
•Millor, així ens ho menjarem tot.
• han confirmat que vindran al concert.
2Completa els buits amb la forma adequada del present del verb saltar:
•tu: •ella:
•vostès: •ells:
•jo: •vosaltres:
•elles: •vostè:
•nosaltres: •ell:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 5CFITXA 3
66
ESTUDIEM LA LLENGUA

51. QUAC
67
1En les oracions següents hi ha noms que tenen més d’un significat: són paraules polisèmiques.
Relaciona cada nom amb la seva definició, tal com fem en l’exemple:
Exemple: coll(1) Part del cos que uneix el cap amb el tronc.
(2) Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta.
•Els jerseis de coll alt abriguen molt. 2
•S’ha lligat un mocador al coll. 1
•Em va caure la clau per l’ull de l’escala.
•Sense voler s’ha posat el dit a l’ull.
•El meu gat es passeja pels terrats del veïnat.
•Per canviar la roda, hem hagut d’aixecar el cotxe amb el gat.
•A l’Anna li agrada escriure amb ploma estilogràfica.
•La Mercè ha portat una ploma d’estruç a la classe.
Nom: Data:
UNITAT 5CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI
ull(1) Òrgan de la visió, el qual rep les imatges de l’exterior i les transmet al cervell a
través del nervi òptic.
(2) Nom d’algunes coses que recorden un ull per la seva forma, posició o aparença.
gat(1) Mamífer carnívor de la família dels fèlids.
(2) Màquina que, posada sota una cosa que es vol aixecar, permet fer-ho sense gran
esforç.
ploma(1) Qualsevol de les excrescències epidèrmiques còrnies que cobreixen el cos dels
ocells.
(2) Instrument fet d’una petita làmina metàl·lica acabada en punta, que serveix per
escriure.

52. QUAC
69
1Completa els buits amb una vocal accentuada:
•dof •bol graf •t mbola
•m quina •pag s •m sica
•est mac •drag •falc
•matal s •matem tiques •Pequ n
•term metre •l gica •habitaci
•volc •ex rcit •pr xim
2Classifica les paraules de l’activitat 1 segons la posició de la síl·laba tònica:
3Completa les regles següents:
•Les paraules agudes s’accentuen:
•Les paraules planes s’accentuen:
•Les paraules esdrúixoles s’accentuen:
Nom: Data:
UNITAT 5RFITXA 6
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
última síl·laba penúltima síl·laba antepenúltima síl·laba
posició de la síl·laba tònica quan l’escrius

53. 1Completa el quadre següent amb les formes dels pronoms personals:
2Escriu una oració amb cada una de les formes personals del quadre de l’activitat 1:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 5RFITXA 7
70
ESTUDIEM LA LLENGUA
primera
segona
tercera
singular
persona
plural
formes

54. QUAC
71
1Escriu dues oracions amb cada una d’aquestes paraules de manera que es vegi ben clar que la
paraula pot tenir més d’un significat:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 5RFITXA 8
APRENEM VOCABULARI
antena disc cercle barra castell

55. QUAC
73
1El text que et reproduïm ha perdut tots els accents. Llegeix-lo amb atenció i afegeix-hi els accent
que hi falten:
2Escriu les paraules que has accentuat i explica d’una en una perquè les has accentuades:
• :
• :
• :
• :
• :
• :
• :
• :
• :
Nom: Data:
UNITAT 5AFITXA 10
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
La puceta de les corbates
Animalet que viu a les corbates de Terrastranya.A cada corbata (pero, ep!, nomes a les de color
llis) es disposen prop de cent pucetes de colors i la decoren. Per aixo les corbates de Terrastranya
son considerades les mes boniques del mon. Una especie particular de puceta es la regleta, de
forma allargada, la qual es disposa a la corbata i hi crea motius lineals bellissims.
S
TEFANOBENNI IPIRROCUNIBERTI,Els meravellosos animals de Terrastranya

56. 1Digues qui realitza l’acció en cada oració. Segueix el model:
Exemple:Van ser els primers a arribar a la platja:ells o elles
•Vam tenirun bon pressentiment.
•Intentaréllogar una barca per sortir a pescar.
•Tenia el cor encongit: mai no havia passattanta por!
•Estigueu molt atents a tot el que us diran.
•Si hi esteudecidits, endavant!
2Completa els buits amb la forma adequada del verb cantar:
•ell: •tu:
•nosaltres: •vosaltres:
•ells: •elles:
•jo: •ella:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 5AFITXA 11
74
ESTUDIEM LA LLENGUA

57. QUAC
75
1Busca en el diccionari deu paraules que siguin polisèmiques:
••
••
••
••
••
2Escriu dues oracions amb cada una de les paraules que has trobat de manera que es vegi ben
clar que la paraula pot tenir més d’un significat:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 5AFITXA 12
APRENEM VOCABULARI

58. QUAC
77
1Pobra bruixa Garlinda! El seu ordinador li ha fet una mala passada i li ha barrejat els components
per fer la poció màgica. Ajuda-la relacionant els elements de les tres columnes:
bigoti •• òliba del desert
cua •• foca de l’Àrtic
ungles • de •oli de flor seca
una mica•• hipopòtam del Nil
un gra • d’ •elefant de l’Índia
una orella•• gat siamès
parpelles•• ordi
unes gotes •• aigua del carme
2Ara que ja tens els components de la poció de la bruixa Garlinda, redacta els passos que cal seguir
per preparar-la:
Nom: Data:
UNITAT 6CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

59. 1Escriu per a cada nom l’article el, lao l’, segons correspongui:
• escola • hort • autobús
• arbre • escalador • Anna
• sucre • sofà • sabata
• olla • plaça • escurçó
2Fes el mateix que en l’activitat 1:
• habitació• hindú (home) • Índia
• hèlix • hàmster • ullal
• hiena • orquestra • ungla
• hamaca • universitat • huracà
3Escriu una paraula per a cada cas:
•Desa la cullera al •Ara ve de la
•Desa el llibre a la •Ara surt del
•Desa la llibreta a l’ •Ara surt de l’
•Passejava pel
•Passejava per la
•Passejava per l’
4Omple els espais buits amb la forma corresponent:
•Desa els ganivets calaix.
•Rega les plantes jardí.
•Ha entrat un ocell balcó.
•L’Ernest ens ve a visitar volts de Nadal.
•Prepara el menjar per ocells.QUAC
Nom: Data:
UNITAT 6CFITXA 3
78
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
pels del pel als al

60. QUAC
79
1Escriu tres accions que pugui fer cada un d’aquests personatges:
•una bombera:
•un peixater:
•una taxista:
•un atleta:
2Subratlla tots els verbs que trobis en el text següent:
3Escriu una oració amb cada un d’aquests verbs. Però, atenció, has de mantenir la forma que et
donem:
Exemple:jugava: El dissabte sempre jugava a bàsquet.
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 6CFITXA 4
ESTUDIEM LA LLENGUA
rosegava compraran dibuixàveuveiem corro
...Cada dia era més difícil circular amb cotxe per la ciutat. De bon matí, tothom tenia pressa
i els conductors reaccionaven com podien: els uns pitaven, els altres avançaven sense vigilar, un
altres perdien la paciència...
Em pensava que tot canviaria quan em van donar una feina en què no em calia agafar el
cotxe.Vaig decidir que aniria a treballar amb autobús.
I sí, cada dia l’agafo, l’agafo a l’hora punta; m’empenyen, em trepitgen; de vegades també m’es-
cridassen! Gairebé enyoro els embussos!

61. 1Ordena aquestes paraules segons l’ordre alfabètic. Observa que les dues primeres lletres de les
paraules són iguals; per tant, t’hauràs de fixar en la tercera.
2Ordena les paraules següents. Abans de començar, recorda en què t’has de fixar:
3Ordena alfabèticament les paraules següents, que comencen totes amb la lletra a. Calcula el
temps que trigues a ordenar-les:
alfabet 1
alzina 2
arrel 3
arreplegar 4
àcid 5
acadèmia 6
avet 7
abella 8
4Per parelles feu l’activitat següent:
1Amb l’ajut del diccionari, cada un ha de preparar dues activitats semblants a l’activitat 3.
2Quan ja les hàgiu preparades, intercanvieu-vos-les.
3Apunteu els temps que trigueu a ordenar deu paraules.
4Feu el mateix amb unes altres deu i comproveu si heu trigat menys.
5Si ho preferiu, comenceu ordenant quatre paraules i aneu augmentant-ne la quantitat
fins que arribeu a deu.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 6CFITXA 5
80
APRENEM VOCABULARI
matal s
piloto ferta
linealm niga hum h ort fum
noguera fam ofegar
mariner matem tic mandarina
maionesa malalt maduixa

62. QUAC
81
1Abans d’escriure un text instructiu amb imatges, avalua com has fet les activitats anteriors.
2Segur que ja estàs a punt per escriure un text instructiu. Per tant, tingues en compte aquestes indi-
cacions:
1Escull un tema.
2Decideix les imatges que utilitzaràs (fotos de revistes, dibuixos...).
3Pensa com distribuiràs la informació en el full.
4Quan hagis acabat, posa’t en el lloc de la persona que ho hagi de llegir i comprova que
funciona.
Nom: Data:
UNITAT 6CFITXA 6
ESCRIVIM
Les paraules que he fet servir s’han entès bé.
He utilitzat paraules que es podien interpretar d’una altra manera.
L’ordre que he proposat era correcte.
Les ordres que he donat estaven desordenades.
He evitat les explicacions que no eren necessàries.
nosí

63. QUAC
83
1Relaciona les dues columnes amb do d’:
•maig
•enciam
un plat • de •cartes
•abril
el mes •• sopa
•macarrons
un joc • d’ •octubre
•ordinador
•mans
•espaguetis
2Escull cinc de les unions que has format en l’activitat 1 i escriu una oració per a cadascun:
•
•
•
•
•
3Aquests grups de paraules estan en plural. Passa’ls al singular:
•les olles: •els indis:
•els hotels: •les gallines:
•els italians: •les estufes:
•els accidents: •les habitacions:
•les hores: •les angleses:
•els hipopòtams: •les cadires:
•les americanes: •les herbes:
•les universitats: •els ullals:
Nom: Data:
UNITAT 6RFITXA 8
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

64. 1De la llista de paraules següents, encercla’n només els verbs:
2Escriu tres accions que es puguin fer a cada un dels aquests llocs:
camp de futbol
cuina
botiga
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 6RFITXA 9
84
ESTUDIEM LA LLENGUA
volar
músic
aviador
cantar
cordasaltar
truita
cuinar
escriure
platja
parc d’atraccions
restaurant

65. QUAC
85
1Escriu l’alfabet. Si no te’l saps de memòria, estudia’l fins que puguis dir-lo cada vegada més de
pressa.
2Ordena alfabèticament les paraules del requadre, però abans fixa’t que totes tenen la primera lle-
tra diferent:
3Ordena les paraules següents. Totes tenen la primera lletra igual; per tant, t’hauràs de fixar en la
segona lletra:
Nom: Data:
UNITAT 6RFITXA 10
APRENEM VOCABULARI
cotxe, barca, medicament, patata, animal, lloro, sal, enciam, roure, quadre
ciutat clauer cresta cava
cella conill cultura

66. QUAC
87
1Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses:
2Inventa’t un text de tres línies en què surtin les paraules el, els, ali als.
3Omple els espais buits:
•Desa la gorra armari.
•La gent sortia hospital.
•Enyora les galetes àvia.
•Compra coca forn del poble.
•Pren el sol balcó de casa seva.
•Es passejava universitat.
•Sempre explicava històries infantesa.
Nom: Data:
UNITAT 6AFITXA 12
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Eli elssonen igual que ali als. Però quan s’escriu ali als?
– Quan ens referim a un lloc: Va alpar c.
– Quan fem referència a la destinació: Dóna-ho alpr ofessor.
L’article las’apostrofa davant de paraules femenines
que comencen per io uo bé per hio huàtones.
L’article els’apostrofa davant de qualsevol paraula
que comenci per consonant.
Davant d’una paraula que comença
per a, e, o, o ha, he, hosempre escrivim l’.
L’article las’apostrofa si va davant d’una paraula femenina
que comença per io uo bé per hio huàtones.
nosí

67. 1Com pots saber si una paraula és un verb?
2Corregeix les oracions següents seguint el model:
Exemple:Les hostesses explicales mesures de seguretat als passatgers.
Les hostesses expliquen les mesures de seguretat als passatgers.
•El noi llegeixo un llibre molt interessant.
•En Marcel convidareu els seus amics a la festa.
•Molts companys de classe es connecta a internet cada dia.
•Diuen que un gat negre dono mala sort, però no és veritat.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 6AFITXA 13
88
ESTUDIEM LA LLENGUA

68. QUAC
89
1Per parelles feu l’activitat següent:
1Per jugar a aquest joc necessiteu un diccionari de sinònims i un de significats.
2Escriviu totes les lletres de l’alfabet en un paper.
3Retalleu les lletres que hem escrit i doblegueu-les de manera que no es vegi la lletra
que hi ha escrita.
4Un de vosaltres tria un paper i en llegeix la lletra que hi heu escrit.
5Després, pensa una paraula que comenci per aquesta lletra.
6El company o la companya ha de buscar una paraula sinònima d’aquesta en el dic-
cionari de sinònims.
2Us presentem algunes variants d’aquest joc:
Nom: Data:
UNITAT 6AFITXA 14
APRENEM VOCABULARI
•Cronometreu el temps que trigueu a trobar cada paraula
en el diccionari.
•Feu l’activitat o bé de manera oral o bé de manera escrita.
•També podeu combinar les dues opcions: l’oral i l’escrita.

69. QUAC
91
1Totes aquestes paraules porten bo v. Classifica-les:
ambb:
ambv:
2Escriu en cada requadre cinc paraules que continguin els grups mbi nv:
3Completa les sèries d’aquests verbs:
Nom: Data:
UNITAT 7CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
mb nv
bomba
bomber
bleda
bromista
arbre
rambla
trobador
cebamoble
lloba
blau
llavis
avi
fava
n vol
canviadvocat
vermell
bra
poble
blav s
avet gavardina
convit
combustible
saltar
cantar
ballar
agafar saltava
cantàvem
ballàveu

70. 1De cada forma verbal, separa la terminació del lexema.
Exemple:llegialleg-ia
•cantava:
•dormia:
•saltàvem:
•riuries:
•menjareu:
•venia:
•actuarà:
2Completa aquest quadre:
3Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs:
•La Maria ( ésser) molt simpàtica amb tothom.
•Aniré a comprar mentre vosaltres ( rentar) els plats.
•Demà passat els meus pares ( anar-se’n) cap a Saragossa.
•Per què no m’ho ( dir) abans, això, si era tan important?
•Ahir la meva mare em ( regalar) un llibre.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 7CFITXA 3
92
ESTUDIEM LA LLENGUA
acaronar
banyar
dormir
estendre
tenir
procurar
escalfar
futurpassatpresent

71. QUAC
93
1Tot seguit, et presentem una llista de paraules que, com a mínim, tenen dos significats. Busca-les
en el diccionari i inventa’t una oració per a cadascuna:
temporal
dieta
grill
gat
2Busca els diferents significats d’aquestes paraules. Després escriu dues oracions per a cada pa-
raula en què quedi ben clar el significat:
revista
pala
cadena
caixa
Nom: Data:
UNITAT 7CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI

72. QUAC
95
1Busca en aquesta sopa de lletres cinc paraules que portin bi cinc paraules que portin v:
2Classifica les paraules que has trobat en la sopa de lletres:
3Completa la regla següent:
Davant de bs’escriu .
Davant de vs’escriu .
Nom: Data:
UNITAT 7RFITXA 6
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
BOMBERSRR
OIRCNSXAA
MNO I VURGM
BVML I ZA I B
EILOASITL
TTDBRT ISA
AARMNVNEC
DRTENSEVB
ZNVAGTJNG
TNCVMTF I L
IAMBIENTA
s’escriu amb mb s’escriu amb nv

73. 1Passa del present al futur les formes verbals següents:
2Passa del futur al passat les formes verbals següents:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 7RFITXA 7
96
ESTUDIEM LA LLENGUA
present
jo trenco
tu trenques
ell o ella trenca
nosaltres trenquem
vosaltres trenqueu
ells o elles trenquen
futur
jo trencaré
tu
ell o ella
nosaltres
vosaltres
ells o elles
futur
jo marxaré
tu marxaràs
ell o ella marxarà
nosaltres marxarem
vosaltres marxareu
ells o elles marxaran
passat
jo marxava

74. QUAC
97
1Cadascuna de les formes següents té almenys dues entrades de diccionari diferents. Busca-les en
el diccionari i anota’n el significat:
sol
temporal
solar
grill
Nom: Data:
UNITAT 7RFITXA 8
APRENEM VOCABULARI

75. QUAC
99
1Completa els espais buits d’aquest text amb bo v:
2A partir de les paraules que has treballat en l’activitat anterior, digues si els grups i les formes
següents s’ajusten a cap norma. En cas afirmatiu, digues a quina.
grups bl i br
grups mb i nv
formes del pretèrit imperfet dels verbs de la primera conjugació (-ava)
dins de la mateixa família de paraules s’alternen les lletres p/b i u/v
Nom: Data:
UNITAT 7AFITXA 10
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Però en runo tampoc no olia can iar de local perquè tenia un secret: esta a enamorat.
La Rita, la noia que estima a, era periodista.Vi ia a la casa del costat, al primer pis.Tenia un
alcó ple de flors, que dona a just damunt del pati de darrere del restaurant. Des de la cuina,
en runo la eia quan sortia a cuidar les plantes. Si feia o, la Rita s’instal·la a al alcó,
da ant d’una tauleta, i tecleja a ertiginosament en un ordinador portàtil.
[…]
Però en runo tenia un pro lema: era enormement despistat; quan no es descuida a la sal,
s’o lida a de la punta d’orenga, o de l’alfà rega fresca, o es deixa a les anxo es, o els
tomàquets, o l’oli, o el inagre…
M
ERCÈCANELA,Per un plat de macarrons

76. QUAC
101
1Busca aquestes paraules en el diccionari i escriu tots els significats de cadascuna:
radi
llagosta
peu
pinya
Nom: Data:
UNITAT 7AFITXA 12
APRENEM VOCABULARI

77. QUAC
107
1Omple els espais buits d’aquests refranys amb ao ha:
•Quan el sol sortit, el mosquit fugit.
• l’estiu tota cuca viu.
•Quan la rata entra la ratera ja no pot tornar enrere.
•Qui no té memòria, de tenir cames.
•No hi carn sense os, ni peix sense espina.
2Omple els buits de les oracions següents amb io hi:
•Va comprar pomes, peres plàtans.
•En Joan anirà més tard.
•Volia tornar- tota sola.
•No sé si trobaré el que busco.
•Vivia amb la seva tia el seu oncle.
•Va portar un gat, un gos dos periquitos.
•A l’armari desa les estovalles.
3Omple els espais buits amb oo hosegons convingui:
•Què vols, un flam un iogurt?
•Podries jugar a futbol a bàsquet.
•No va explicar- fins l’endemà.
•S’ mirava de fit a fit.
•No sé si són a Barcelona a la casa del poble.
•Tenia el nas gros. recordo molt bé.
•Escull entre llegir una novel·la un llibre de contes.
Nom: Data:
UNITAT 8CFITXA 3
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

78. QUAC
108
1Relaciona les dues columnes i construeix-ne oracions:
Els iogurts •• té un bon ordinador.
La disfressa •• il·luminen l’aula.
El seu germà •• s’assemblaven molt.
Els tubs fluorescents•• s’ha fos de seguida.
Tots els espectadors•• són a la nevera.
La neu •• van aplaudir dempeus.
Les tres bessones•• estava estripada.
2Ordena les paraules següents i construeix-ne oracions. Comença per la paraula en majúscula:
•pastissos agraden no m’ gens Els.
•germà la al veterinari gata portat ha El meu.
•teatre Aquest anirem al vespre.
•avis Queralbs Els a meus estiuegen.
•la mal feia Em panxa.
•pintar Va quadre bonic un molt.
Nom: Data:
UNITAT 8CFITXA 4
ESTUDIEM LA LLENGUA

79. QUAC
109
1De vegades, en passar de la paraula primitiva a la derivada en canviem alguns sons o bé n’afegim
alguns altres (com passava amb camí[→] cami(n)et). Digues quina és la paraula primitiva de les
següents i quin so hi ha canviat:
Exemple: clavar: de clau. Ha canviat lauper lav.
•llobató: de . Ha canviat .
•nebodet: de . Ha canviat .
•grogós: de . Ha canviat .
•carbonet: de . Ha canviat .
•jovenàs: de . Ha canviat .
•cafeter: de . Ha canviat .
2Pensa quatre paraules i forma’n tants derivats com se t’acudeixin.
•
•
•
•
3Encamisar-se, camisolai camiseriavénen de la paraula camisa. Saps què volen dir? Si no ho saps,
consulta el diccionari.
•encamisar-se:
•camisola:
•camiseria:
Nom: Data:
UNITAT 8CFITXA 5
APRENEM VOCABULARI

80. QUAC
111
1Busca en aquesta sopa de lletres aquestes paraules. Totes porten h:
2Inventa’t una oració amb cada paraula de l’activitat 1:
•
•
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 8RFITXA 7
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
HAB I T AC I OR
IBXITSMOVX
VRPTOTHOMS
EEMNHYTESA
RHV EH I C L E X
NOU R R X C V BM
PETT I RMPUO
ALESHHRES I
QW E R S T A U I O
ADA I ROTS I H
habitació, hivern, ahir, herba, aleshores, vehicle, història, tothom

81. 1D’aquesta llista de palaules, escull-ne les que vulguis per formar cinc oracions. Si convé, pots re-
petir-les:
•
•
•
•
•
2Marca una creu en la casella corresponent:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 8RFITXA 8
112
ESTUDIEM LA LLENGUA
Un cotxe va passar arran de vorera.
Moll Pere cantava.
Una ensaïmada de Mallorca.
El peixater oferia lluç a bon preu.
està ordenada
és una oració no és una oració
té verb
revista noi compra regalaLa els
mocador nena llegeix llibreEl una
un

82. QUAC
113
1Quina d’aquestes paraules no pertany a la família de paper? Marca-la amb una creu:
2Per què la paraula que has senyalat no pertany a la família de paper?
Nom: Data:
UNITAT 8RFITXA 9
APRENEM VOCABULARI
empaperar paperera
papereria paperam
paperassa
paparra

83. QUAC
115
1En aquest dibuix surten deu paraules que porten la lletra h. Troba-les i escriu-les més avall:
••
••
••
••
••
Nom: Data:
UNITAT 8AFITXA 11
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
harmònica

84. 1Completa aquestes explicacions:
2De les oracions següents, separa’n el subjecte del predicat. Després torna-les a escriure, però
canvia’n el subjecte:
•La pastissera ven un pastís per llepar-se’n els dits.
•Els meus cosins sempre mengen pa amb pernil per berenar.
3Separa el subjecte del predicat d’aquestes oracions. A continuació, canvia’n el predicat.
•Les bicicletes dels veïns són dins el garatge.
•El locutor de ràdio presenta les últimes novetats musicals.
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 8AFITXA 12
116
ESTUDIEM LA LLENGUA
Una oració està formada per dos blocs, un que té com a nucli un , que s’a-
nomena , i un altre que té com a nucli un , que s’anomena
.
El bloc del subjecte i el del predicat han de concordar en i .

85. QUAC
117
1Subratlla de color vermell el lexema i de color blau els morfemes de les famílies de paraules se-
güents. Indica-hi clarament quina és cada part.
2El joc de Les famílies de paraules
1Per jugar aquest joc heu de fer grups de dues persones com a mínim.
2Penseu famílies de paraules i escriviu-les.
3Comproveu en el diccionari que les paraules que heu pensat hi surten.
4Subratlleu el lexema i els morfemes de les paraules que heu escrit.
Nom: Data:
UNITAT 8AFITXA 13
APRENEM VOCABULARI
campana, campanada, campanar, campanejar, campaneta
gris, grisalla, grisejar, grisenc
blanc, blancor, blanquejar, emblanquir
camisa, descamisar, descamisat, camiser, camiseria, camiseta

86. QUAC
119
1Fixa’t en aquestes oracions, perquè cada una conté una paraula que s’ha escrit amb l’ordre de les
lletres canviat. Troba-les i escriu-les correctament.
Aquell jamdomor tenia molta cura dels convidats.
L’animal de zoològic que agrada més a en Josep és la fagira.
En Pere és viu gràcies a la intervenció del gemet d’urgències.
Aquella casa era molt bonica, però el dorjamen era una mica petit.
A l’estiu, quan la calor ofega de valent, refresca molt menjar-se un taleg.
En Miquel em va presentar la seva magrena petita.
A aquella senyora li feien molt mal els llogens.
Nom: Data:
UNITAT 9CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

87. QUAC
Nom: Data:
120
2Classifica les paraules següents en el requadre que els correspongui, segons com es representi el
so de la jde jaqueta.
3Completa la regla següent:
4Omple els buits amb go j:
•En Gabriel ha comprat una màquina re istradora per a la botiga.
•No vull ugar a aquest oc. M’estimo més participar en la imcana.
•Ha fet tant de fred, que s’han elat els eranis.
•Setze ut es d’un ut at men en fet e d’un pen at.
•He baixat al garat e a treure’n el cotxe.
•Hem viat at fins a irona per veure l’oncle ervasi.
UNITAT 9CFITXA 2
jersei, girafa, Jesús, pijama, esponja, dijous, ginesta, jugador, joc, rajola, jutges, pàgina,
mitjó, gerani, Jerusalem, injecció, granger, taronja, formatge, gelat
davant de adavant de edavant de idavant de odavant de u
Escrivim davant de a, o, u. Exemple: .
Escrivim davant de e, i. Exemple: .
En són excepcions: , ...
s’escriu g
s’escriu j

88. gat bicicleta pastís
QUAC
121
1Corregeix les oracions següents i escriu-les de nou:
•Les noies de l’equip de futbol menja castanyes i panellets.
•Nosaltres he cantat davant dels pares i les mares.
•El meu oncle arribaran demà a la matinada.
•La conductora respectaven tots els senyals de trànsit.
2Subratlla els verbs de les oracions següents:
•La Sandra i en Miquel han anat d’excursió al Montseny.
•Van pintar l’aula del costat de color verd.
•La nena va perdre una arracada.
•Demà estudiaré molt.
•Hem comprat dues barres de pa, un fuet, tres talls de formatge i un quilo de tomàquets.
•Per què no convidem els amics del poble?
3Fes créixer oracions a partir d’aquestes paraules:
Nom: Data:
UNITAT 9CFITXA 3
ESTUDIEM LA LLENGUA

89. 1Feu grups de dos a quatre components. Es tracta que trobeu el nom amb què es designen els
habitants d’un lloc, és a dir, el gentilici. Per fer l’exercici, podeu establir un temps determinat, per
exemple, quinze minuts. Guanya l’equip que n’hagi trobat més.
Exemple:Tortosatortosí
2Per jugar al joc següent, cal que us organitzeu en equips de tres. Cada equip disposa d’un dic-
cionari, un full i estris per escriure. El joc consisteix a buscar paraules i els seus derivats. Guanya
l’equip que trobi més paraules amb els seus derivats. Es pot fixar un temps per a cada torn, quin-
ze minuts, per exemple.
Exemple:pedrapedrada, pedregar…
marmarítim, marí…
3Què signifiquen rogenc, groguenc, rossenc, tovenc...?
•Què tenen en comú aquestes paraules?
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 9CFITXA 4
122
APRENEM VOCABULARI

90. 1Les paraules següents contenen el so de la jde jaqueta. Classifica-les en la graella:
2Completa la regla següent:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 9RFITXA 6
124
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
genoll, pijama, garatge, Jesús, joguina, jaqueta, jugar, imaginar, gens, gira-sol,
girafa, gegants, pagesa, menjo, gelat, netejar, imaginar, salvatgina, Jeroni, jersei, judici
Davant de a, o, u, escrivim .
Davant de e, i, escrivim , excepte en .
davant de adavant de edavant de idavant de odavant de u
s’escriu g
s’escriu j

91. QUAC
125
1De les oracions següents, subratlla de color blau el bloc que té com a nucli un nom. Després
subratlla de vermell el bloc que té com a nucli el verb.
•L’Ernest juga.
•Els cavalls descansen.
•Les orenetes emigren.
•En Pau salta molt lluny.
•L’àvia Miquela cuina.
•La granota rauca.
2Fes créixer oracions a partir d’aquestes paraules:
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 9RFITXA 7
ESTUDIEM LA LLENGUA
armilla pilota collir

92. 1Troba un derivat de cadascuna d’aquestes paraules, ja sigui afegint-hi un prefix o un sufix:
•mirar:
•costum:
•cavall:
•prim:
•vi:
•blanc:
•carn:
•pluja:
2De quina paraula primitiva ve cadascuna de les següents?:
•granellut:
•enfilar:
•organista:
•remada:
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 9RFITXA 8
126
APRENEM VOCABULARI

93. 1Escriu un derivat de cadascuna de les paraules següents. Observa’n l’exemple:
Exemple:jocjugador
barreja
just
germà
gel
genoll
menjar
2Fes com l’exemple i busca parelles de paraules que tinguin la síl·laba central idèntica:
Exemple: men
pet jada
dor
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 9AFITXA 10
128
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
ja
jo ju
ge gi

94. QUAC
129
1De les oracions següents, subratlla de color blau el sintagma nominal. Després subratlla de ver-
mell el sintagma verbal:
•La filla petita de la veïna de la meva mare juga amb el gos del veí.
•El meu cosí americà arribarà el mes de febrer.
•En Pere em va presentar la seva amiga.
•El gat del veí era un gran caçador.
2Destria el nucli del sintagma nominal de les oracions de l’activitat 1:
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 9AFITXA 11
ESTUDIEM LA LLENGUA

95. 1Troba, tan ràpid com puguis, un derivat de les paraules següents, ja sigui afegint-hi un prefix o un
sufix.
•pes: •dormir:
•herba: •mar:
•punt: •baix:
•paper: •blanc:
2Escriu dues paraules que acabin amb el sufix -dor, dues amb -blei dues més amb -ós. Després
inventa’t una oració amb cadascuna:
-dor
• :
• :
-ble
• :
• :
-ós
• :
• :
QUAC
Nom: Data:
UNITAT 9AFITXA 12
130
APRENEM VOCABULARI

96. QUAC
134
1Classifica les paraules següents segons la grafia que portin, que correspon al so de la cde casa:
2Quan el so de la cde casa va davant de la upot ser que dubtem si escriure co q. Aleshores po-
dem recórrer a la família de paraules corresponent per saber quina és la grafia correcta. Completa
els buits d’aquestes paraules amb co q:
•uadre •uartilla •ua •uinera
•uadra •uiro •ueta •uixa
3Què hem de fer si volem indicar que la udels grups quei quisona?
4Llegeix aquestes paraules i veuràs que a algunes els falta una marca perquè sonin correctament.
Corregeix les paraules que no estiguin ben escrites:
•barques •questió
•butxaques •consequència
•aqueducte •roques
Nom: Data:
UNITAT 10CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
color, queixalada, coixí, mosquit, esquerra, branca, canya, esquena, esquitxar, escudella
c qu

97. QUAC
135
5Omple els buits amb c, q, quo qü:
•No t’es au gens a esta a titud.
•Les va es de a l’Arnau es passegen tran il·les per la cleda.
•Els on ursants han de realitzar unes uantes tas es ben ompli ades.
•A í van onstruir l’a ífer més important de la omar a.
•He dibuixat un uadrat en el uadern i he respost el estionari.
•A mi m’agraden les a tituds e uànimes.
•Em va preguntar uant valia el ilo de tomà ets.
6Classifica les paraules de l’activitat anterior:
Nom: Data:
UNITAT 10CFITXA 2
c q qu qü

98. 1El Joc del sintagma nominal
1Feu grups de quatre i seieu en rotllana.
2Decidiu qui comença.
3El qui de vosaltres comenci ha de dir la paraula que encetarà el sintagma nominal.
4El noi o la noia de la dreta repeteix la paraula i n’afegeix una de nova.
5Heu de fer el sintagma nominal tan llarg com pugueu.
6Si un de vosaltres no recorda una paraula o hi afegeix un veb, queda eliminat.
El sintagma nominal pot ser llarguíssim. Fixeu-vos-hi:
Exemple:«Aquell petit canari groc de la veïna rossa de l’amiga de l’àvia pigada de cal Paiet de
la contrada de...»
Ara us toca a vosaltres:
1El
2El meu
3El meu cotxe
2Indica quin és el nucli d’aquests sintagmes nominals:
•gos del meu veí calb i simpàtic
•El pont nou de l’autopista
•L’assignatura més difícil que ens ensenyen
•Les plantes florides del seu jardí
•Una bona caminada pel parc del costat de casa
•Els gronxadors divertits de la plaçaQUAC
Nom: Data:
UNITAT 10CFITXA 3
136
ESTUDIEM LA LLENGUA
El sintagma nominalés una part de l’oració que té com a nucli un nom. Sense nucli no hi
hauria sintagma.
El sintagma nominal pot portar determinants al davant i complements del nom al darrere.
SN(Det.) + N + (CN)

99. QUAC
137
1Et proposem que facis d’investigador. Necessitaràs una llibreta i un llapis i una bona orella. Cal que
vagis apuntant les diferents frases fetes que et diguin, que escoltis en qualsevol conversa, que lle-
geixis, etc., i al costat, les situacions reals en què podem aplicar-les. En podeu fer un recull tota la
classe.
•
•
•
•
•
•
•
•
2Busca dues frases fetes en el llibre que puguin tenir un sentit real i un sentit figurat. Fes un dibuix
per representar cada una de les situacions.
3Escriu un text breu on surtin les frases fetes següents. Ja cal que hi posis imaginació!
Nom: Data:
UNITAT 10CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI
dorm com un soca ve de l’hort és un llop de mar és a la lluna

100. QUAC
139
1El so de la cde casapot tenir més d’una grafia que el representi. Segons les vocals que l’acom-
panyin, escriurem co qu. Consulta el llibre per completar la norma:
2Escriu vuit paraules que tinguin aquest so. Quatre s’han d’escriure amb ci quatre amb qu.
cq
••
••
••
••
3Inventa’t una oració amb una paraula amb ci una altra amb qude l’activitat anterior:
•
•
Nom: Data:
UNITAT 10RFITXA 6
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Quan trobem el so de la cde casa, escrivim cdavant de .
Exemples: .
Quan trobem el so de la cde casa, escrivim qudavant de .
Exemples: .

101. QUAC
140
1Senyala els sintagmes nominals de les oracions següents:
•L’escaladora escala una paret difícil cada any.
•Els nens i les nenes de cinquè juguen a cavall fort al pati de l’escola.
•Els pares compren el menjar per a tota la setmana a la plaça.
•El detectiu ha resolt el cas del robatori.
•La Roser corre una mica més cada dia.
2Escriu cinc sintagmes nominals combinant els noms, els adjectius i els determinants següents:
Exemple:el camí llarg
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 10RFITXA 7
ESTUDIEM LA LLENGUA
nova naturalllarg llanade
una sorra aquest jaqueta camí gruixuda primerenca
la elflor

102. QUAC
141
1Aquí tens un seguit de frases fetes. Digues en quina situació real les podries aplicar.
Et parlo amb el cor a la mà.
En Juli és un sac d’ossos.
Aquesta tarda està plovent a bots i barrals.
La Clara és un tros de pa.
En Jaume és un tros de suro.
La Marieta és sorda com una campana.
Nom: Data:
UNITAT 10RFITXA 8
APRENEM VOCABULARI

103. QUAC
143
1Prepara un dictat de paraules. Hi ha d’haver vint paraules que continguin les grafies que corres-
ponen al so de la cde casa, amb totes les possibilitats que es presenten en aquesta unitat.
2Escriu sense mirar les normes sobre el so de la cde casaque has estudiat en aquesta unitat. Si
no te’n recordes, consulta el llibre.
3Completa els espais buits amb la grafia adient (recorda que es tracta del so de la cde casa):
•aixó •me ànic •cro eta
•cèr ol •iosc •asar
•uadrat •ampió •es ena
•uina •fo a •tomà et
•uadre •estió •fre entar
Nom: Data:
UNITAT 10AFITXA 10
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

104. QUAC
144
1Segueix aquestes instruccions i escriu tots els sintagmes nominals que puguis a partir d’aquest
altre:
Exemple:Lagalledabuida
Det. N CN
Passos que cal seguir:
1Canvia’n el nom.
2Escriu-hi un determinant al davant.
3Escriu-hi un complement del nom al darrere.
2Busca tots els sintagmes nominals del text següent que segueixin aquest model: Det. + N + CN.
Subratlla’ls i torna’ls a escriure destacant cada part amb el color corresponent: Det. (blau), N (ver-
mell) i CN (blau).
Nom: Data:
UNITAT 10AFITXA 11
ESTUDIEM LA LLENGUA
De totes dues varetes van sortir uns raigs de llum que van xocar en l’aire i van rebotar. El del
Harry va anar a petar a la cara del Goyle, i el del Malfoy va tocar l’Hermione.
J
OANNEK. ROWLING,Harry Potter i el calze de foc

105. QUAC
145
1Busca en el diccionari tres paraules que tinguin, a part del sentit real, un sentit figurat. Escriu la
definició del sentit figurat.
•
•
•
2Escriu tres oracions on hi hagi les tres paraules anteriors, en sentit figurat.
•
•
•
3Explica què volen dir les frases fetes següents (si no te’n surts, consulta el diccionari o pregunta-
ho a algú):
Anar-se’n en orris.
Anar amb una sabata i una espardenya.
No dir ni ase ni bèstia.
Estar amb l’aigua fins al coll.
4Escriu un text breu amb les frases fetes anteriors. No cal que hi siguin totes.
Nom: Data:
UNITAT 10AFITXA 12
APRENEM VOCABULARI

106. QUAC
146
1Busca altres models de cartes i llegeix-los. Compara els diferents models i digues en què s’as-
semblen i en què es diferencien, tant en la forma com en el contingut.
2Escriu una carta a una amiga per convidar-la a anar d’acampada aquest estiu. Recorda que la
carta personal té unes característiques determinades.
Nom: Data:
UNITAT 10AFITXA 13
ESCRIVIM

107. QUAC
149
1En aquesta sopa de lletres hi trobaràs deu paraules que tenen el so de la xdexocolata.
2Classifica les paraules que has trobat en el quadre següent:
3A continuació et presentem dos embarbussaments. Prova de dir-los tan ràpid com puguis:
Nom: Data:
UNITAT 11CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
XISCLARECP
EODAAHO I AU
MBNLIBXTIR
EPHAQALPXW
NA X I TNBMA I
ET I XOR I ÇOR
IEHPRARNME
AXTXUMETOF
TISENIXVEO
QAOA D I BU I X
s’escriu amb x s’escriu amb ix
En Pinxo va dir a en Panxo:
— «Vols que et punxi amb un punxó?».
I en Panxo va dir a en Pinxo:
— «Punxa’m, però a la panxa no».
Un pinxo pinxet punxava la panxa d’un panxut; el panxut va dir al pinxo pinxet: «Pinxo pinxet, no punxis, brut».

108. QUAC
150
1Afegeix tants complements del verb com puguis a cada un dels verbs següents:
comprava
rentem
engegaves
Nom: Data:
UNITAT 11CFITXA 3
ESTUDIEM LA LLENGUA
Exemple:Menjopomes.
verb CV
Menjopomes pelades.
verb CV
Menjopomes peladesa la plaça.
verb CV CV
Menjopomes peladesa la plaça del poble.
verb CV CV
Menjopomes peladesa la plaça del poblesovint.
verb CV CV CV

109. QUAC
151
planxa
2A continuació, et donem un seguit de verbs i complements del verb. Combina’ls com tu vulguis.
Pensa que pots posar més d’un complement a cada verb.
Nom: Data:
UNITAT 11CFITXA 3
verbs
menjo
cantem
escriuré
sento
estudia
CV (complements del verb)
els temes interessants música clàssica
fruita un conte fantàstic
cada dia per a tots
una vegada a l’any a l’escola
una carta a casa
els meus amics per donar gràcies
com sempre al local del poble
a l’ajuntament ben fort

110. QUAC
152
1Et presentem un seguit de frases fetes que fan referència a maneres de ser. Cada expressió ha
perdut una paraula. A veure si ets capaç de trobar-la.
•És el d’en Jaumet. •Té el ple de pardals.
•És un de ciència. •És un jan.
•És un com un cabàs. •És una perduda.
2Tot seguit tens cinc locucions. Totes les locucions estan formades per la combinació d’un nom i
un verb. Mentre les escrivíem, l’ordinador s’ha tornat ximplet i les ha barrejades totes. Mira de tro-
bar les combinacions correctes i escriu-les bé.
3Relaciona cada frase feta amb el seu significat:
Cridar als quatre vents.•• Desmaiar-se.
Ser bufar i fer ampolles.•• Cessar en un negoci o afer.
Ser bo per a les escombraries.•• Esbombar.
Perdre el món de vista. •• Estar totalment ple.
Plegar veles. •• Ser inservible.
No cabre-hi ni una agulla.•• Resultar fàcil.
4Escull dues frases fetes de l’activitat 3 i inventa’t una oració amb cadascuna. Pensa que s’hi ha de
veure clarament el significat.
•
•
Nom: Data:
UNITAT 11CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI
pesartruites
portafigues
suarcaps
lligarbanyes
somiartinta

111. QUAC
154
1Totes aquestes paraules tenen el so de la xde xocolata. Classifica-les en els quadres de sota:
2Completa:
Nom: Data:
UNITAT 11RFITXA 6
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
s’escriu amb x s’escriu amb ix
xiulet, marxar, caixa, calaix, xoriço, xofer, aixecar, xarxa, planxa, teixit, ximple,
xauxa, xutar, aixeta, dibuix, xarop, punxó, peix, llangardaix, xai
Escrivim xa principi de .
Exemples: .
Escrivim x després d’una consonant i després de .
Exemples: .
Escrivim ix després de i al final de
Exemples: .

112. QUAC
155
1Marca amb una x si els grups següents són sintagmes verbals o no ho són:
2Destria el sintagma nominal i el sintagma verbal de les oracions següents. Subratlla els comple-
ments del verb que trobis en el sintagma verbal:
•El gat petit de la veïna menjava sardines al pati de l’illa de cases.
•El cotxe del meu pare corre més que la moto d’en Josep.
•El proper dimarts aniré al camp de futbol.
•Vine cap aquí.
•La Sara neda molt bé.
Nom: Data:
UNITAT 11RFITXA 7
ESTUDIEM LA LLENGUA
Tots els meus germans.
Recullo papers.
Cada dia, a la plaça del barri, un home.
Sento la remor del mar a prop.
Camino.
Aquells veïns.
L’ordinador nou de la meva germana.
Algunes vegades passo per davant del forn de la Mercè.
nosí

113. QUAC
156
1Relaciona les expressions de l’esquerra amb el seu significat de la dreta:
Acabar en aigua de figues.•• Enganyar.
Aixecar la camisa. •• Acabar una discussió.
Canviar l’aigua de les olives.•• Importunar.
Ser al cap del carrer.•• No viure a la realitat.
Fer la guitza. •• Escarmentar-se.
Fer pudor de socarrim.•• Orinar.
Ficar la pota. •• Inspirar desconfiança.
No tocar de peus a terra.•• Espifiar-la.
Quedar escaldat. •• No arribar a realitzar-se.
Tenir la pell gruixuda.•• No avergonyir-se.
2Dibuixa una de les frases fetes de l’activitat 1:
Nom: Data:
UNITAT 11RFITXA 8
APRENEM VOCABULARI

114. QUAC
158
1Totes aquestes paraules tenen el so de la xde xocolata. Completa els buits amb xo ix:
• ampany •cu a •rené er
• inès • ancleta • iprer
• emeneia •co í •plan a
• icot •aò •engan ats
•re a •cala •pun ar
• oriço • arop • imple
2Completa la regla següent:
Nom: Data:
UNITAT 11AFITXA 10
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Escrivim xa principi de .
Exemples: .
Escrivim x després d’una consonant i després de .
Exemples: .
Escrivim ix després de i al final de .
Exemples: .

115. QUAC
159
1Escriu cinc oracions. En cada oració, destria’n el sintagma nominal i el sintagma verbal, i senyala-
hi els diferents complements que porti el sintagma verbal:
Nom: Data:
UNITAT 11AFITXA 11
ESTUDIEM LA LLENGUA

116. QUAC
160
1Et proposem que facis d’investigador. Agafa una llibreta i un llapis i para bé les orelles. Es tracta
que apuntis totes les frases fetes que escoltis, el lloc on han estat dites i el significat que se’ls volia
donar. Bona sort! Després, en podeu fer una exposició a la classe.
Nom: Data:
UNITAT 11AFITXA 12
APRENEM VOCABULARI

117. QUAC
161
1Et proposem un tema: El gat, un caçador nocturn. Es tracta que elaboris un petit esquema en què
es vegin clarament la idea principal i les secundàries:
2Redacta un petit text instructiu sobre «El gat, un caçador nocturn» a partir de l’esquema de l’acti-
vitat 1:
Nom: Data:
UNITAT 11CFITXA 13
ESCRIVIM
……
El gat
… …

118. QUAC
163
1Classifica les paraules següents segons la grafia amb què representen el so de la gde gat:
2T’ha quedat algun espai buit en l’activitat anterior? Per què?
3En quins casos escrivim gi en quins casos guper representar el so de la gde gat?
4A algunes d’aquestes paraules els manca una marca per poder-les llegir correctament. Indica què
els falta i corregeix les paraules que calgui:
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 2
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
regular, jugueu, lloguer, àguila, gos, gandul, botiguer, aigua, piga, guiar, got
aiguera, piragua, pigues, llengues, linguista, egues, presseguer, guitarra
s’escriu g
s’escriu gu
davant de adavant de edavant de idavant de odavant de u

119. QUAC
164
1En el llibre t’hem descrit els enllaçoscom un tipus de paraula que relaciona altres paraules. Els
enllaços poden ser preposicions o conjuncions. Ara et presentem algunes preposicions i algunes
conjuncions.
2Consulta el quadre anterior i completa les oracions que segueixen:
•No ho vols? ja me’l quedo jo.
•Els de sisè fan titelles els de cinquè preparem una obra de teatre.
•No els veig l’estiu.
•No correrà la cursa, s’ha fet mal al peu.
•Ha fet la feina dir res.
3Escriu una oració amb cada un dels enllaços que et proposem:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 3
ESTUDIEM LA LLENGUA
a, per a, cap a, de, amb, i, però, sinó, entre
febles
a, amb, de, en, per
a, per
simples
cap, contra, entre,
fins, malgrat, sense,
segons, vers…
compostes
cap a, des de,
fins a…
conjuncions
i, o, però, que, sinó,
tot i això, mentre que,
doncs, per tant, així
que, ja que…
preposicions

120. QUAC
165
1Com s’explica en el llibre, hi ha un tipus de comparacions que fem servir perquè les hem apreses
de sentir-les als pares, als avis, a altres persones..., i que ja formen part de la llengua, com per
exemple: blanc com la neu. Quines comparacions coneixes tu? Escriu-les a continuació:
2Les comparacions següents han perdut el segon element. Completa-les amb la teva imaginació:
•Era pelut com .
•Tenia més son que .
•Corria com .
•Era lluent com .
•Lliscava com .
3Relaciona les dues columnes i forma comparacions:
Ser més dolent•• que una mula.
Ser més conegut•• que les paelles.
Ser més tossut•• que la tinya.
Ser dolç •• que la ruda.
Ser més gormand•• com un arrop.
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 4
APRENEM VOCABULARI

121. QUAC
166
1Ordena les vinyetes d’aquest còmic. Després explica perquè les has col·locades en aquest ordre.
2Ara completa el quadre següent, referit a l’activitat 1:
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 5
ESCRIVIM
elements
bafarades
onomatopeies
símbols
altres recursos
tipus
1Pensa l’argument que vols explicar. Pots fer-ne un esborrany abans de començar.
2Tria els personatges que faràs servir per explicar la història i descriu-los.
3Elabora el diàleg. Escriu què dirà cadascun dels personatges.
4Escull els elements que utilitzaràs per explicar la història: el tipus de lletra, si hi inclou-
ràs símbols i onomatopeies…
5Ara ja pots començar. Dibuixa les vinyetes, escriu-ne els diàlegs en les bafarades i afe-
geix-hi els altres elements.
M’ENDUC TAMBÉ UNA BOTIFARRA,
MANOLITO. COM QUE DIUS QUE SÓN
TAN FRESQUES
…
FRESQUÍSSIMES.
BEH!…
QUE SUSCEPTIBLE!

122. QUAC
167
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 5
3Ara et toca a tu fer el full d’un còmic. Per començar, pots distribuir-lo en quatre vinyetes. Abans
però, recorda els passos que has de tenir en compte:
4Observa aquest còmic. Fixa’t que s’han esborrat els diàlegs que hi havia en les bafarades. Torna’ls
a escriure.
•QUÈ ET SEMBLA? DEU HAVER COMPRAT SARDINES DE LLAUNA?
•
AH, VOSALTRES, ELS GOSSOS, I LA VOSTRA RÍGIDA FIDELITAT! I QUÈ ESPERES?
•
EN NOFRE HA ANAT A COMPRAR EL MENJAR DE NADAL.
•
EI, DOG! QUÈ HI FAS, AQUÍ DALT?
•
ESPERO.

123. QUAC
168
1Prepara’t per explicar una pel·lícula als teus companys i companyes. Segueix els passos següents
i endavant!
2Exposa a classe la pel·lícula que has triat, amb l’ajut, si vols, d’algun suport visual.
3T’agrada el cinema? Amb quina freqüència hi vas? Quants n’hi ha a la localitat on vius o al teu
barri? Què penses del preu de les entrades? Parla’n amb els companys i les companyes.
Nom: Data:
UNITAT 12CFITXA 6
ESCOLTEM I PARLEM
títol
plantejament
•personatges:
•lloc i situacions:
•època:
•fets que trenquen
la rutina dels personatges:
•accions:
•com es resolen les accions:
•fets ordenats:
1
2
3
nus
desenllaç
ordre cronològic de la pel·lícula
comentaris sobre els recursos cinematogràfics
opinió personal

124. QUAC
170
1Quan trobem el so de la gde gat, no sempre l’escrivim de la mateixa manera. Completa la regla
següent sobre el so de la gde gat:
2Completa amb go guels buits de les paraules següents (recorda que representen el so de la g
de gat):
3Fes el plural de les paraules següents:
•màniga: •eruga:
•poruga: •botiga:
•plaga: •bodega:
4Escriu el singular de les paraules següents:
•algues: •ortigues:
•pigues: •formigues:
•amigues: •figues:
Nom: Data:
UNITAT 12RFITXA 8
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Escrivim gdavant de les vocals .
Exemple:
Escrivim gu davant de a les vocals .
Exemple:
• jo ina,
• llo er
• se on,
• car ol,
• en anxa
•ix,
• à ila,
• se ida,
• llar es,
• aratge

125. QUAC
171
1En aquesta unitat has vist que hi ha un tipus de paraules que serveixen per enllaçar altres parau-
les: són els enllaços. Subratlla les preposicions àtones (a, amb, de, en, per, per a) de les expres-
sions següents:
2Completa les expressions següents amb els enllaços que hi vagin bé:
•Anàvem Montserrat.
•Porto deu euros al damunt.
•Vaig comprar fruita verdura.
•Va topar la tanca.
•Es va asseure en Lluís la Mercè.
Nom: Data:
UNITAT 12RFITXA 9
ESTUDIEM LA LLENGUA
i, almenys, cap a, contra, entre, i
Pa amb xocolata. Gerra de cristall.
Va a València. Són per a la Berta.
Pensa en tot. Circulen per la vora.

126. QUAC
172
1Completa aquestes comparacions amb l’element que creguis més adequat:
Exemple:El veí xerra com una cotorra.
•És ràpid com
•Va polit com
•Està vermell com
•Porta un vestit groc com
•Té una gana com
2Completa el primer element de la comparació. Abans, però, fixa’t en el segon, que ja t’hem escrit:
• com la neu.
• com una autopista.
• com una puça.
• com un elefant.
• més que un mussol.
• més que un pèsol.
3Dibuixa una de les comparacions que has completat en l’activitat 2:
Nom: Data:
UNITAT 12RFITXA 10
APRENEM VOCABULARI
Quan comparem un element amb un altre, en busquem les semblances i les diferències.
Després relacionem els dos elements amb les paraules com, que, més que...

127. QUAC
174
1Busca deu paraules que tinguin el so de la gde gat. Després classifica-les en el quadre de sota.
Abans de classificar-les, però, sabries dir quines caselles quedaran buides. Per què?
Nom: Data:
UNITAT 12AFITXA 12
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
s’escriu g
s’escriu j
davant de adavant de edavant de idavant de odavant de u

128. QUAC
175
1En el llibre t’hem descrit els enllaçoscom un tipus de paraula que en relaciona d’altres. Els enlla-
ços poden ser preposicions o conjuncions, i ara te’n presentem unes quantes.
2Tria deu enllaços del quadre anterior i fes-los aparèixer en un text breu. Pots consultar el llibre per
inspirar-te:
Nom: Data:
UNITAT 12AFITXA 13
ESTUDIEM LA LLENGUA
febles
a, amb, de, en, per
a, per
simples
cap, contra, entre,
fins, malgrat, sense,
segons, vers...
compostes
cap a, des de,
fins a...
conjuncions
i, o, però, que, sinó,
tot i això, mentre que,
doncs, per tant, així
que, ja que...
preposicions

129. QUAC
176
1Les comparacions següents han perdut el primer element. Completa-les i mira de ser original!
• com un cavall.
• com un dia de pluja.
• com les bledes.
• com un mòbil.
• com un circ.
• com els grans de sorra.
• com un vidre.
• com un gínjol.
2Tria tres de les comparacions anteriors i explica què volen dir:
•
•
•
Nom: Data:
UNITAT 12AFITXA 14
APRENEM VOCABULARI