Art romànic

86,900 views 35 slides Oct 01, 2011
Slide 1
Slide 1 of 35
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24
Slide 25
25
Slide 26
26
Slide 27
27
Slide 28
28
Slide 29
29
Slide 30
30
Slide 31
31
Slide 32
32
Slide 33
33
Slide 34
34
Slide 35
35

About This Presentation

No description available for this slideshow.


Slide Content

L’art romànic

Referents històrics
Etapa d’estabilitat: feudalisme
i supremacia de l’Església, que
impulsà les croades.
Peregrinacions a llocs sants,
amb relíquies (Jerusalem,
Roma, Santiago).
Intercanvis comercials i
artístics en aquests vies.
Reforma monacal cluniacenca
(Cluny, Borgonya) al S. XI, i
del Cister, al XII.
A partir del S. XI
renaixement de les ciutats i
aparició de la burgesia.
1T4ADBS_es___ES209%26sa%3DN

Localització i evolució artística
Va ser un art europeu (des del nord d’Europa fins al sud d’Itàlia i nord de la
Península Ibèrica).
Presenta gran varietat i peculiaritat nacionals. Hi trobem 3 etapes:
a)Primer romànic (finals segle X i segle XI).
b) Romànic ple (final segle XI fins mitjan segle XII).
c) Romànic tardà (mitjan segle XII fins principis segle XIII)

L’art romànic
Se’l nomenà així perquè aparegué al mateix temps que les llengües romàniques, i
per la seva semblança amb alguns elements constructius romans. La pintura i
escultura romàniques, però, estan molt lluny del classicisme antic.
És un art sobretot religiós, pel gran pes de l’Església i la religió en l’època.
El lloc fonamental l’ocupa l’arquitectura, i les demés arts s’hi subordinen.
L’artista és considerat un artesà que fa allò que li demanen.
Cluny II

Catedral de Plasència
Pedra
(principal)
Interior murs
Argamasa i
ripis (restes)
Maons
(menor ús)
Els materials
Es construïen en pedra, cosa que els ha fet durar fins avui.
L’arquitectura romànica

Els elements de suport eren murs de pedra molt gruixuts, amb poques
obertures o finestres, i molt estretes i allargades, cosa que feia que l’interior
fos fosc. Per reforçar els murs hi havia sòlids contraforts exteriors.

Capçalera Sant Climent de Tahüll
Grossos
Vans o finestres
Escasses y abotzinades
(ull de bou)
Motius geomètrics
Lesenes
Bandes o
arquacions
llombardes
Contraforts
Exteriors
Els murs de pedra

Adossades
Exemptes
No respecten
La proporció
clàssica
Base
àtica
Fust
llis
Capitells variats
(geomètric, vegetal,
figuratiu)
Elements de suport: columnes

Santiago de Compostela
Secció quadrada,
rectangular
o cruciforme
Columnes
adossades
Elements de suport: pilars

Elements de suportats: arcs de
mig punt

Elements de suportats: volta de canó
Volta de quart de canó

Elements de suportats: volta d’aresta

Elements de suportats: volta de quart d’esfera
Volta sobre
trompes

L’edifici principal és l’església, seguida dels monestirs i castells.
Els principals elements de les esglésies són:
La planta: Primer era basilical, amb una o tres naus. Després aparegué la
planta de creu llatina.
Creuer
Nau central
Naus
laterals
Girola o
deambulatori
Absis i
absidioles
Transepte
o nau
transversal
Pilastres o
columnes

Una
església
romànica

Santa María y Sant Climent.
Tahüll
Torre o campanar a l’exterior

Els claustres
Monestir de Ripoll
Santillana del Mar
Sant Cugat
http://xtec.cat/recursos/socials/
romanic/

Ensenyar i decorar
L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter
religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no
sabia llegir.
Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i
aprendre sobre la religió.
A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció
decorativa.
Portalada de l’església de S.Doming, de Sòria Pantocràtor de S.Isidoro de Lleó

Escultura romànica
Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies.
Era de caràcter eminentment religiós.
Tenia una funció didàctica: explicar al poble, analfabet, els fets sagrats...
Forta dependència de l’arquitectura, a la qual s’adaptaven les figures.
2 tipus d’escultura
Escultura exempta
(treballada per tots
els costats)
Relleus
(només treballats pel
davant)

Portada San Pere de Moisacc
Jambes
Laterals
Trencallum
o mainell
Timpà
Arquivoltes
Portada de les esglésies:
parts dels relleus

Timpà. Visió Apocalipsis
Sant Pere de Moisacc
Cercles
de foc
Ones del
Mar de cristall
Crist en
Majestat Tetramorfos
Ancians
músics
Iconografia d’un timpà

Pórtic de la Glòria.
Santiago de Compostela
Profetes.
Antic Testament
Apòstols.
Nou Testament
Les
jambes

Timpà
Magdalena de Vezelay
Portada Monestir de Ripoll
Característiques generals:
-Horror vacui (escultures ocupen tot l’espai)
-Adaptació al marc arquitectònic
-Divisió en frisos
-Desproporcions en funció de la jerarquia
-Simetria i frontalitat de les figures
-Rigidesa, hieratisme
-Antinaturalisme
-Expressionisme
-Funció didàctica i ornamental

Claustre de Sant Cugat
Cicle d’Adam i Eva:
1.Advertència de Déu
2.El pecat...
http://www.claustro.com/Claustros/Webpages/Catalogo_claustros.htm?http://www.claustro.com/Claustros/Webpages/Barcelona/Claustros_SCugat.htm
Noé
construint
l’arca
1
2
Relleus dels
capitells

Crist de Batlló
Escultura exempta.
Verges amb el nen al tro

La pintura romànica
Tenia força relació amb l’arquitectura: moltes pintures eren frescos
pintats a les Esglésies, sobretot als absis. La temàtica era
majoritàriament religiosa i tenia també una funció didàctica.
També era freqüent pintar sobre fusta. Aquest era el cas dels frontals,
que es col·locaven al davant de l’altar.

Els personatges també eren rígids,
frontals, rígids i gens
naturalistes.
No s’utilitzava la perspectiva.
Figures planes, bidimensionals.
El fons es pintava d’un sol color, i no
s’hi dibuixava el paisatge.
Els contorns de les figures eren
fets amb línies gruixudes.
Predomina el dibuix.
Els colors eren plans, és a dir, sense
gradació de tons. Purs i
uniformes.
La pintura romànica

Detalls.
Sant Climent de Tahüll
Simetria
Geometrització

Característiques específiques pintures.
Pantocràtor
San Isidoro de León
Divisió de superfície
En bandes
Llum uniforme
Colors busquen
Harmonia cromàtica
No fidels a la naturalesa
Màndorla

Àbsis
Santa Maria de
Tahüll

Voltes
San Isidoro de León

Degollació dels Innocents L’última Cena
San Isidoro de León

Santa Creu de Maderuelo
Frontal.
Santa Maria de Aviá

Frontal.
San Martín
Frontal.
Santa Margarita