Article GAC 2024 Noves tecnologies xarxes socials i mercat de treball.pdf

Artículo que redacte incorporado en el producto final del Grupo de Aprendizaje Colaborativo GAC formado por profesionales del Servei d'Ocupació de les Illes Balears SOIB y en el que tracte como las nuevas tecnologías y las redes sociales se habían integrado en el mercado laboral.

1. PRODUCTE FINAL
GRUP DE TREBALL COĿLABORATIU
EBAP 2024
1

2. Article6.NOVES TECNOLOGIES, XARXES SOCIALS I MERCAT DE TREBALL ACTUAL
Autor: Miguel Ángel Pascual Verd
1. Introducció
2. Etapes en la incorporació de les noves tecnologies i les xarxes socials a la recerca de feina
2.1. Com era la recerca de feina abans de l’arribada de les noves tecnologies i les
xarxes socials virtuals?
2.2. L’arribada dels ordinadors personals i internet (web 1.0)
2.3. L’arribada del web 2.0 i les xarxes socials virtuals
2.4. La crisi econòmica del 2008 i l’arribada de la connexió mòbil a internet
2.5. 2024, situació actual
3. Anàlisi DAFO de l’ús de les noves tecnologies en la recerca de feina
4. Les competències digitals i la seva avaluació
5. Les xarxes socials en la recerca de feina
6. Bibliografia Web
101

3. 1. Introducció
Aquest document pretén explicar com ha canviat la manera de cercar ocupació després de la
generalització de l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials virtuals a la nostra vida diària, a
més de facilitar eines pràctiques actualitzades de recerca d’ocupació i desenvolupament
professional.
2. Etapes de la incorporació de les noves tecnologies i les xarxes
socials a la recerca de feina
2.1. Com era la recerca de feina abans de l’arribada de les noves tecnologies i les
xarxes socials?
Abans de l’arribada dels ordinadors d’ús personal, internet i posteriorment les xarxes socials
virtuals, la recerca de feina es feia a través de:
- La consulta diària (especialment els caps de setmana, ja que era el moment en què es
publicaven més oportunitats laborals) de la secció d’anuncis classificats dels diaris locals,
l’accés a les biblioteques per consultar aquests diaris i els butlletins oficials publicats per
les administracions públiques en el cas d’oportunitats laborals en el sector públic.
- L’accés a les oficines dels serveis públics d’ocupació de forma presencial per consultar els
taulers d’anuncis on es publicaven les ofertes d’ocupació que gestionaven.
- La visita de zones comercials i industrials cercant comerços i indústries que posaven
cartells de cerca de personal en els accessos o entregant currículums directament a les
empreses.
- El fet de parlar amb familiars o coneguts que formaven les nostres xarxes socials reals i
que ens podien oferir informació sobre oportunitats laborals.
102

4. - Les cartes de presentació i currículums es feien amb màquines d’escriure i s’enviaven per
correu postal.
Les formes de buscar ocupació anteriorment descrites suposaven dedicar temps i
desplaçaments als llocs on es publicaven les oportunitats d’ocupació i, a més, l’àmbit de recerca
es limitava al nostre entorn geogràfic més proper.
2.2. L’arribada dels ordinadors personals i internet (web 1.0)
A mitjans dels anys noranta del segleXXva començar la generalització de l’ús dels ordinadors
personals en l’àmbit particular i l’arribada a les llars d’internet, fet que va suposar un primer
avantatge competitiu en la recerca de feina de les persones que començaven a tenir accés i a fer
ús d’aquests nous recursos. Aquest avantatge competitiu es reflectia en:
- Un accés ràpid a la informació sobre oportunitats laborals que les empreses publicaven a
les seves pàgines web sense necessitat de desplaçaments.
- La resposta de forma ràpida a aquestes oportunitats laborals enviant les cartes de
presentació i els currículums redactats amb ordinador per correu electrònic.
- La desaparició dels límits geogràfics a l’hora de cercar feina.
- Aquests nous recursos presentaven al principi barreres d’entrada, entre les quals es
trobaven un cost elevat dels equips informàtics (ordinadors personals, impressores,
escàners, etcètera), l’accés a internet i els coneixements tècnics requerits per fer-ne un
bon ús.
2.3. L’arribada del web 2.0 i les xarxes socials virtuals
A principis dels anys 2000 internet va evolucionar cap al que es coneix com aweb 2.0 o web
social, una evolució que ja permetia més interactivitat entre els gestors de les pàgines web i les
persones que les visitaven.
103

5. Aquesta interactivitat més gran afavoreix que les persones estiguin connectades, coŀlaborar,
crear, compartir i conversar, cosa que va generalitzar les xarxes socials virtuals. Així, van néixer
les xarxes socials virtuals més conegudes: LinkedIn el 2002, Facebook el 2004, YouTube el 2005 i
Twitter (ara X) el 2006.
Amb el temps, les barreres d’entrada anaven desapareixent, el preu dels equips informàtics i
l’accés a internet es reduïa alhora que augmentava l’oferta de formació relacionada amb el seu
ús, i tot això feia més fàcil que més persones els fessin servir.
En augmentar el nombre d’empreses que feien servir internet i les xarxes socials virtuals per
informar sobre les oportunitats laborals que oferien, les persones que en feien ús a l’hora de
cercar feina feia que l’anomenada bretxa digital entre les que en feien ús i les que no cada
vegada fos més gran.
2.4. La crisi econòmica del 2008 i l’arribada de la connexió mòbil a internet
La crisi econòmica que va començar l’any 2008 va suposar un xoc per a moltes persones, que
van veure com perdien ocupacions on treballaven des de feia molt temps i que consideraven
estables. Aquesta relativa estabilitat laboral les havia portat a descuidar les seves habilitats per a
la recerca de feina, tant tècniques com socials. Per altra banda, les persones que van cercar
ajuda als serveis d’ocupació van accedir a formació que els capacitava per a noves professions i
formes de treballar, així van tenir més fàcil la reincorporació activa al mercat de treball.
L’arribada de la connexió mòbil a internet, al costat de la generalització de l’ús del telèfon mòbil,
va facilitar que més persones adquirissin competències digitals i les fessin servir a l’hora de
cercar feina.
2.5. 2024, la situació actual
En l’actualitat, l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials virtuals facilita la gestió de la
recerca de feina, ja que ens permet mantenir el currículum actualitzat de forma senzilla, accedir
a informació sobre oportunitats laborals i presentar la nostra candidatura a les feines que ens
104

6. interessin, fer gestions amb administracions públiques relacionades amb la nostra vida laboral i
fins i tot ser tinguts en compte per cobrir oportunitats laborals que no es publiquen.
Recentment, la inteŀligència artificial ha irromput en el mercat laboral i, tot i que encara no se
n’ha generalitzat l’ús, caldrà tenir-la en compte com a nova eina per millorar la nostra
ocupabilitat.
Pel que fa al passat, encara es poden trobar algunes ofertes d’ocupació als diaris de paper, però
de forma molt minoritària, mentre que les xarxes socials reals continuen tenint un paper
important a l’hora de cercar feina.
3. Anàlisi DAFO de l’ús de les noves tecnologies a l’hora de cercar feina
ANÀLISI DAFO
Ús de les noves tecnologies en la recerca de feina
Aspectes
desfavorables
DEBILITATS AMENACES
- Creences limitants
- Manca de formació
- Manca de recursos
- Elevada competència
- Evolució constant
- Ciberseguretat
Aspectes
favorables
FORTALESES OPORTUNITATS
- Voluntat de millora
- Formació i experiència
- Competitivitat
- Serveis públics d’ocupació
- Formació gratuïta
- Accés a eines
Anàlisi interna Anàlisi externa
105

7. Les noves tecnologies han arribat per quedar-se i formar part de la nostra vida diària, tant
personal com laboral.
Una altra realitat és que tenir una feina per a tota la vida s’ha convertit en una utopia, i les
nostres carreres professionals s’han convertit en una successió de projectes professionals, unes
vegades amb data de caducitat i d’altres sense. Això fa que estiguem obligats a una recerca
d’oportunitats laborals permanent, el que varia és la seva intensitat.
Una anàlisi DAFO és una eina estratègica que s’empra en el món empresarial per analitzar la
situació d’una empresa en un moment concret i prendre decisions que creiem que es poden
traslladar a la nostra recerca de feina. Es basa en quatre aspectes, dos d’interns, que podem
gestionar, i uns altres dos d’externs, que no podem gestionar, i en tots dos casos en tenim un
que recull les circumstàncies favorables i un altre, les desfavorables.
Debilitats:
- Lescreences limitantssón pensaments infundats que impedeixen l’ús i la millora de les
noves tecnologies en la nostra recerca de feina. Algunes d’aquestes creences serien «Soc
molt gran per fer-les anar», «En la meva feina no es valoren», etcètera.
- Lamanca de formació, no reconèixer la importància de les noves tecnologies en el
mercat laboral actual retarda la decisió de fer formació per començar a usar-les o
millorar-ne l’ús.
- Lamanca d’accés a recursos tècnics, com la connexió a internet o un ordinador
personal, dificulta l’ús i la millora de les noves tecnologies.
Aquestes debilitats són compensades amb les fortaleses.
Amenaces:
- Lacompetència elevada, cada vegada més persones van adquirint i millorant les seves
competències digitals.
106

8. - L’evolució constantde la tecnologia obliga a mantenir-nos al dia sobre el seu ús, un
exemple és la irrupció recent de la inteŀligència artificial en el mercat laboral.
- Laciberseguretat, si no es té cura amb l’ús de la tecnologia es corren riscos de cometre
errors que poden ser aprofitats per ciberdelinqüents i, en molts casos, es prefereix no fer
ús de les noves tecnologies per evitar aquests riscos.
Fortaleses:
- Lavoluntat de milloraen l’ús de les noves tecnologies ajuda a fer-ne un millor ús i a
superar les creences limitants.
- Laformació i l’experiènciaadquirides en l’ús de les noves tecnologies ens aporten més
confiança.
- Lacompetitivitat, fer un ús més gran i millor de les noves tecnologies, ens ofereix un
avantatge a l’hora d’accedir i respondre a oportunitats d’ocupació davant aquelles
persones que les fan servir en menys mesura o que no les fan servir gens.
Oportunitats:
- Elsserveis públics d’ocupacióofereixen assessorament a les persones usuàries sobre
l’ús de les noves tecnologies aplicades a la seva recerca de feina.
- Hi ha moltaformació gratuïtasobre l’ús de noves tecnologies per a tots els nivells, des
del més bàsic fins a l’avançat.
- L’accés a einesper a l’ús de noves tecnologies el tenim a l’abast amb la generalització
dels telèfons mòbils amb accés a internet.
Com a conclusió, a aquest punt, cal comentar que l’ús i la intensitat de les noves tecnologies en
la recerca de feina és una decisió personal que afecta la nostra ocupabilitat.
107

9. 4. Les competències digitals i la seva avaluació
En l’àmbit europeu existeix el Marc de competències digitalsDigComp 2.2, on es defineix el
terme de competència digital, que estaria compost per aquestes àrees:
-Alfabetització en matèria d’informació i dades, està vinculada a l’habilitat de cercar
amb eines digitals informació, valorar-la i organitzar-la.
-Comunicació i coŀlaboració, està vinculada a la capacitat de relacionar-nos mitjançant
eines digitals amb altres persones, empreses i organismes públics. També es vincula a la
gestió de la nostra identitat i reputació digitals.
-Creació de continguts digitals, està vinculada a la capacitat de generar i modificar
contingut amb eines digitals.
-Seguretat, està vinculada a l’ús segur d’eines digitals per evitar riscos per a la nostra
privacitat, dispositius usats, la salut i el medi ambient.
-Resolució de problemes, està vinculada a la capacitat d’identificar necessitats i
problemes en entorns digitals alhora que mantenir-se actualitzat.
Aquestes àrees contenen els ítems que són mesurats per conèixer el nivell d’habilitats digitals de
la població europea.
Hi ha molts webs on es poden avaluar les competències digitals, les que recomanem serienPon
a prueba tus conocimientos digitales | EuropassiMydigiskills.
En les gràfiques següents, elaborades a partir de dades basades en els criteris que estableix
EUROSTATi obtingudes d’IBESTAT, es reflecteix el nivell de competències digitals de la població
de les Illes Balears.
108

10. 109

11. 5. Les xarxes socials a la recerca de feina
Les nostres xarxes socials estarien formades per les persones
que anam coneixent i amb les quals ens relacionam al llarg
de la vida. Les xarxes socials que mantenim a l’entorn real
estan formades per la família, els amics, els companys
d’escola, universitat o feina, mentre que les que mantenim en
l’entorn virtual o digital estan formades per les anteriors que
tenen presència en aquest entorn, al costat de persones amb
les quals compartim aficions o interessos professionals, però
amb les quals no tenim contacte en l’entorn real.
Algunes xifres del gener del 2024 sobre les xarxes socials a Espanya segons la pàgina web
DataReportal serien les següents:
- 39,70?milions usuaris d’alguna xarxa social.
- Facebook tenia 19,05 milions d’usuaris.
- YouTube tenia 39,70 milions d’usuaris.
- Instagram tenia 23,95 milions d’usuaris.
- TikTok tenia 16,74 milions d’usuaris.
- LinkedIn tenia 19 milions d’usuaris.
5.1. Usos professionals de les xarxes socials
Els quatre usos professionals que podem fer de les xarxes
socials serien els següents:
-Informar-nossobre temes d’interès professional.
-Formar-nosen matèries d’interès professional.
-Relacionar-nosamb altres professionals amb els quals
compartim interessos professionals.
-Promocionar-nosper accedir a oportunitats professionals.
110

12. 5.2. Conceptes previs
Web 2.0
Elweb 2.0 o web socialva ser la primera gran evolució
d’internet que va permetre que els seus usuaris
interactuessin entre si i la comunicació va passar a ser
bidireccional, cosa que els permetia crear contingut,
coŀlaborar en la seva creació, conversar sobre aquest
contingut, filtrar aquell contingut que és del seu interès i
compartir-lo amb altres usuaris.
Curació de contingut
Lacuració de contingutés l’activitat de cercar, seleccionar i
compartir a internet informació que pugui ser d’interès per a
nosaltres o per a persones amb les quals compartim
interessos, conegudes o no. Fent aquesta curació de
contingut, si la informació que compartim és de qualitat, ens
convertim en referents dels temes a què fa referència
aquesta informació.
A les xarxes socials, els usuaris comparteixen informació que creuen que pot ser d’interès per a
altres usuaris. Amb la funció de recerca que tenen les xarxes socials es pot filtrar la informació
que ens interessi i, a partir d’aquí, identificar aquells usuaris que la generen per seguir-los.
Inteŀligència coŀlectiva
Lainteŀligència coŀlectivaés la capacitat d’un grup de
persones per resoldre problemes, prendre decisions o crear
coneixement relacionat amb temes d’interès comú i les
xarxes socials en permetre la interacció entre les persones
que formen part d’aquests grups, l’han potenciada i ampliada
en eliminar barreres temporals i geogràfiques.
111

13. Eines per a la gestió de xarxes socials
Els professionals s’autogestionen les xarxes socials, i això implica
conèixer i fer servir multitud d’eines (edició de text, disseny gràfic, vídeo,
etcètera) per recopilar, organitzar i generar contingut a les xarxes socials.
Identitat digital
La identitat digital està formada per la informació que hi ha a internet
sobre nosaltres, una part la podem gestionar a través del que publiquem o compartim, però n’hi
ha d’altra que no, i és la que generen altres persones sobre nosaltres. Aquesta informació
generareputació digital.
Una manera de conèixer quina és la nostra identitat digital és feregosurfing, que és cercar la
informació que ofereix internet sobre nosaltres a través dels cercadors d’internet i les xarxes
socials.
5.3. Informació
Les fonts d’informació en les xarxes socials serien entitats, organismes, empreses i professionals
amb presència a les xarxes socials i que es relacionen amb temes del nostre interès. Així mateix,
generen publicacions a les xarxes socials amb informació sobre projectes presents o futurs,
notícies d’interès relacionades amb la seva activitat, etcètera.
Una de les xarxes més útils per a aquest ús ésX, ja que permet classificar les fonts en llistes i
cercar per paraules clau ohashtags.
Suggeriments d’organismes i entitats
per seguir a X:
112

14. 5.4. Aprenentatge
Les noves tecnologies i xarxes socials han facilitat l’aprenentatge
informali elsentorns personals d’aprenentatge (EPA)a través de la
participació en plataformes d’aprenentatge en línia, blogs i xarxes
socials.
Els recursos formatius poden ser vídeos, pòdcasts, cursos en línia,
blogs o grups en xarxes socials en els quals es comparteixen
experiències o debat sobre temes d’interès comú.
Els professors serien les persones usuàries a les quals seguim i que considerem referents en
temes del nostre interès. Alguns d’aquests referents sobre temes d’orientació laboral i ocupació
serienAlfredo Vela,Yoriento,Marta Fernández-González,Celia HilloEva Collado Durán.
5.5. Treball en xarxa
Elnetworkingés crear una xarxa de contactes
professionals amb els quals coŀlaborar o
relacionar-nos per accedir a informació sobre
oportunitats laborals. El que aporten les xarxes
socials en entorns virtuals ésvisibilitati un abast
més gran del que ens ofereixen les xarxes
socials en entorns reals.
Aquesta xarxa de contactes ens pot obrir les
portes delmercat ocult d’ocupació, les
oportunitats laborals que no s’arriben a publicar,
ja que són cobertes per contactes de les
persones que les generen.
113

15. 5.6. Màrqueting personal/professional
La nostra activitat tant en entorns reals com virtuals va
conformant la nostramarca personal, que seria el record que
deixem en les persones amb les quals ens relacionem. Les
xarxes socials virtuals són una eina potent per al
desenvolupament de la nostra marca personal, ja que ens
permet mostrar als nostres contactes què és el que
professionalment hem fet, estem fent i ens agradaria fer.
La fi de l’estabilitat en el lloc de treball per a gran part de les
persones treballadores fa necessari aquest treball depersonal
brandingo màrqueting i promoció de les nostres competències
personals i professionals per ser l’opció escollida en processos selectius.
5.7. Elsocial media curriculum
Com a resultat pràctic de les idees anteriorment exposades presentem el concepte desocial
media curriculum, que és el lloc virtual on es recullen totes les xarxes socials en les quals tens
una presència i activitat professionals que et serveix per mostrar les teves competències i
interessos professionals i que hauria de tenir un lloc destacat en el currículum tradicional, ja que
permet als professionals de recursos humans conèixer informació valuosa per a la presa de la
decisió sobre la selecció o no d’un candidat. L’eina que recomanem per generar aquestsocial
media curriculuméshttps://about.me/.
114

16. 6. Bibliografia Web
Pàgines web
Guia del empleo 2.0, Yoriento
10 consejos si estamos buscando empleo, Amalia López Acera
Marc europeu de competències digitals
EUROSTAT. Nivell de competències digitals de les persones
IBESTAT. Habilitats en l’ús d’internet a les Illes Balears
EUROPASS. Posa a prova els teus coneixements digitals
LES MEVES HABILITATS DIGI
Diagnòstic competències digitals, Andalusia Vola
Las competencias digitales y la empresa — TIC y mentalidad digital, Semrush
Global Digital Report, Espanya
¿Qué es la web 2.0?, ADEGI
Eines de curació de contingut, Aula CM
Comunicación digital, inteligencia colectiva e innovación pública, INTEF
¿Qué es la reputación (online y digital), 202 Reputation Digital
Egosurfing: ¿qué información hay sobre mí en internet?, INCIBE
Buscar feina per internet a les xarxes socials, Infojobs
Aprenentatge informal: definició, característiques i objectius, SMOWL Tech
Aprendizaje informal y social ene-learning: PLE, Educativa
¿Qué es y para qué sirve elnetworking?, Fundació ADECCO
Diseña tu propia estrategia denetworkingpara cumplir tus objetivos profesionales, Generación
SAVIA
Mercado laboral oculto. Cómo acceder al 80?% de empleo invisible, Orientación para el empleo
Definiendo marca personal y marca profesional, Eva Collado Durán
115

17. Una marca llamada tú. Tom Peters 1997, Sílvia Ballester
Social media curriculum: qué es y cómo hacer un currículum social, Claudio Ignacio
Infografies
7 aspectos críticos que te obligan a cambiar el sistema de buscar empleo, TICs y Formación
10tipsclave para la búsqueda de empleoonlineen 2022, Fundació Telefónica
La importancia de la visibilidad en la búsqueda de empleo, TICs y Formación
Estar en el paro no es estar parado o parada, Barcelona Activa
36 cosas que un reclutador podría deducir de tus redes sociales (de la 1 a la 12), TICs y
Formación
36 cosas que un reclutador podría deducir de tus redes sociales (de la 13 a la 24), TICs y
Formación
36 cosas que un reclutador podría deducir de tus redes sociales (de la 25 a la 36), TICs y
Formación
10 razones para usar redes sociales para buscar trabajo, TICs y Formación
Utilidad de una buena presencia en medios sociales para la búsqueda de empleo, TICs y
Formación
8 claves para construir tu marca personal, MDIRECTOR
Vídeos
Webinar de estrategias de búsqueda de empleo 2.0
Habilidades digitales en la búsqueda de empleo | UOC
Competencias digitales y no digitales para la búsqueda de empleo
8 competencias digitales que todo profesional debe tener | Nilton Navarro
TechDay60, Empleo 2.0. Aprovecha tu talento y conviértete en un #SUPERPROFESIONAL
116

18. Els entorns personals d’aprenentatge (PLE’s). PLE’s individuals, PLE’s institucionals.
Cómo encontrar trabajo con las redes sociales
¿Sabías que las empresas revisan tus redes sociales? Las redes sociales y el proceso de selección
LinkedIn: Cómo hacer contactos de calidad ynetworkingen la principal red de negocios
LinkedIn, tu red profesional que te conecta al empleo
¿Qué es el mercado laboral oculto? Por qué no se publican muchas ofertas de empleo y cómo
acceder
Ofertas de empleo ocultas y red de contactos
Tu marca personal y tu futuro profesional, amb Eva Collado
El directiu públic i la seva marca personal
Professionals de referència
https://alfredovela.com/
https://www.evacolladoduran.com/
https://www.aimdesarrolloprofesional.com/sobre-mi/
https://yoriento.com/
https://celiahil.com/
https://www.andresperezortega.com/
https://guillemrecolons.com/
https://amalialopezacera.com/
117

19. Recursos
https://alfredovela.com/ebooks-gratis/(llibres electrònics)
www2.cruzroja.es/web/cruzroja/-/digcomplabor-marco-de-competencias-digitales-para-profesio
nales-de-la-insercion-laboral-emp-(document)
www.cursosfemxa.es/recursos/orientacion-laboral(e-books)
https://fundacionadecco.org/recursos/(e-books)
www.cef.es/es/marca-personal(curs)
118