August de Prima Porta

1. August de Prima Porta
Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla)
Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre)
Estil: romà imperial Formes: exempta
Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus
Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma
Albas (propietat de Lívia, de Prima
Porta (Roma)
Localització actual:
Museus Vaticans

2. Context Històric
Octavi August fou el primer emperador de Roma
(27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de
conquesta, començant un període de pau, que amb
excepció de guerres esporàdiques, durà dos
segles (Pax Romana). En art, concretament en
escultura, hi hagué importants canvis: en època
republicana predominava el realisme extrem,
durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir
al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i
resumien totes les virtuts que havia de tenir un
ésser excepcional, digne de governar l’Imperi.
August va ser representat de diferents maneres:
a demés de com a cap militar absolut, com és el
cas que en ocupa, també fou representat com a
Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a
cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga
senatorial, com a cap civil absolut: August com a
Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia
mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, per la
qual cosa sembla que hi és representat a la
cuirassa.
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

3. Estil (Característiques de l’escultura romana)
L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de
l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies
romanes.
Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època
imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August,
però sempre conservant el trets característics del retratat.
Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus
commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es
feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.
Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats
funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes,
arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres,
com el de Marc Aureli.
Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial,
com victòries importants.

4. Anàlisi formal
Descripció
Cromatisme original, on
August porta el capot roig
de general

5. Composició
Mides lleugerament superiors al
natural.
Braç dret alçat i braç esquerre
sosté la túnica i porta una llança
Al mig una vertical marca el
centre clarament.
Típica postura de contrapposto on
el braç dret, alçat, es correspont
a la cama dreta avançada i en
tensió, mentre el braç esquerra
està doblegat, com la cama
esquerra, més relaxada, ambdós
més enrere. Equilibri perfecte.
El dofí i l’Eros resolen el problema
de la sustentació de l’escultura.
Composició oberta

6. Còpia en marbre de Carrara
d’un original de bronze
2 m. apx
DempeusCom un general victoriós
Capot roig de general,
o túnica
Cuirassa molt cenyida
Descalç,
original
calçat
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Recorda origen
diví d’August
Ceptre
sosté la
túnica
Mostrava insígnies
de la legió / Gest de
comandament
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
Dona vida i força
És la romanització del
Dorífor de Policlet

7. Retrat idealitzat ple
de serenitat
També comença
el realisme en
faccions rostre,
representat més
jove
Cabell arrissat
Relleu narratiu
de les gestes de
l’emperador i dels seus
deus protectors

8. Aquesta escultura va donar lloc a un nou
prototip, a partir del qual es representaren
moltes de les màximes autoritats, tot i que
porten sandàlies, fet que fa al·lusió a la
grandesa terrenal, la d’August el
representa divinitzat,
D’August hi ha més de 80 representacions
dels diversos moments de la seva vida.

9. Interpretació
August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat
com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un
monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a
Hispània i de l’inici de la Pax Augustea.
August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva
sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August
era a l’Olimp, entre els altres déus.
L’escultura revela un moment de màxima autoritat, ja que amb el braç enlaire
(signe d’autoritat) arenga les tropes, com un orador, o les dirigeix, i es mostra
victoriós. Aquesta representació constata que el fet de que el Senat ha perdut el
poder que mantenia davant d’un únic governant.
El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà,
malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre,
d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la postura
grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i
amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de
la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen la clara inspiració
grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors
romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas,
era un ser excepcional.

10. Els parts tornen als romans uns
estendards que els havien pres (el rei
part l’aguanta). El romà que el rep
representa Ròmul o Tiberi, fill de Lívia i
successor d’August. Tiberi va amb la lloba
capitolina al costat. A una banda i l’altra,
unes dones representen els territoris
derrotats (Gàl.lia, dreta i Hispània,
esquerra). A la part de dalt Apol.lo,
portant un carro cap al sol. A la dreta
Aurora porta una urna cap a la lluna i una
torxa. A sota la Terra, i Diana, protectors
d’August.

11. Funció
Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i
propagandístic
La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que
August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat,
amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la
protecció i destí dels déus
El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat

Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp.
Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.
Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com
de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil.
També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu
d’August.
L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar
constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.
Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior
a l’escultura que ens ocupa.

12. L’Ara Pacis
(13-9 aC)

15. Altres escultures d’emperadors romans
Claudi Marc Aureli

16. Tiberi Adrià Caracalla

17. Juli Cèsar Còmode Constantí