Creacionisme i fixisme (Darwin)

Commemoració del bicentenari del neixement de Charles Darwin

1. FIXISME I EVOLUCIONISME:
LA SELECCIÓ NATURAL
BATXILLERAT NOCTURN. CIÈNCIES PER. AL MÓN CONTEMPORANI .
DOCUMENT DE TREBALL A L’AULA
Carme Guixeras Custey

2. Creacionisme i fixisme
Les idees evolucionistes primitives d’alguns pensadors grecs com
Anaximandre de Milet o Empèdocles d’Agrigent no van tenir ressò, i
durant molts segles dominà de forma a bsoluta el dogma judeocristià,
en què els textos de la Bíblia seran acceptats de manera literal.
·


Des de llavors totes les espècies
han mantingut les seves
característiques fixes i invariables
(fixisme).

El món i tot el que hi habita van
ser creats per déu en sis dies
(creacionisme)

3. Les idees fixistes van començar a ser
qüestionades a principis del segle XIX.
Les nombroses troballes fòssils, així com
les semblances entre els diferents
organismes, feien que cada cop fos més
complicat defensar de forma raonada
les postures fixistes.
El naturalista Georges Cuvier (1769-1832)
va donar una explicació proposant
que els fòssils trobats eren el resultat
de grans catàstrofes (catastrofisme)
d’escala planetària que havien tingut
lloc en la història de la Terra.
Aquestes catàstrofes, com el diluvi universal,
haurien originat extincions massives
i creacions posteriors d’organismes nous.
Teoria del Catastrofisme

4. L’evolucionisme:
Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829)
Jean-Baptiste Lamarck
va proposar una teoria
evolucionista dels éssers
vius basada en l’herència
dels caràcters adquirits

5. Com explica el Lamarkisme el
coll llarg de les girafes?
El coll de les girafes va
allargar-se perquè
en canviar el medi
van tenir necessitat de
menjar fulles d’arbres,
i per tant l’ús freqüent
i sostingut del coll va
desenvolupar-lo.
Els seus descendents
van heretar aquest
carácter adquirit.

6. L’evolucionisme: Charles
Darwin (1809-1882)
Charles Darwin va proposar que
un dels“motors” de l’evolució
és la Selecció Natural
dels individus més aptes

7. Com explica el darwinisme el
coll llarg de les girafes?
A la població hi ha variacions
Ara només les girafes amb el
coll llarg poden alimentar-se,
sobreviure, reproduir-se, i
transmetre aquesta característica
a la seva descendencia.
Així s’ha d’entendre la selecció
natural i la lluita per ’existència
De Darwin.

8. El viatge de Darwin amb el Beagle va durar 5 anys (1831-1836), i li va
marcar la vida per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya
en direcció a l'Amèrica del Sud i va recórrer les costes atlàntica i pacífica.
El llarg viatge va permetre a Darwin d'estudiar les característiques
geològiques de terres diverses i d'observar una enorme varietat de fòssils
i d'espècies animals i vegetals; va recollir nombroses mostres que va
classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se
interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.

9. Illes Galàpagos

10. Tortuga gegant: Galàpagos

11. IGUANES

12. Fauna de les Galàpagos: els pinsans
Charles Darwin va visitar les illes a bord del Beagle durant el 1835; va
comparar diferents espècies d’animals per veure com havien evolucionat.
Estudiant les tretze espècies de pinsans de les illes, va veure que els
primers animals colonitzadors tenien poca competència i una varietat
d’hàbitats per escollir; els canvis adaptatius van poder presentar-se de
diferents maneres. No va ser només un bec més llarg, més ample o més
ben adaptat, sinó que diferents tipus de becs podien permetre que els
ocells escollissin diferents nínxols ecològics. Per tant, una sola espècie
colonitzadora podia donar lloc a diverses espècies actuals. Aquest procés
s’anomena radiació adaptativa.

14. Desprès de més de 20 anys de
lectures i, anàlisis i reflexions,
Charles Darwin va publicar,
el 1859, el llibre L’origen
de les espècies per selecció
natural, en què expressava
el seu pensament sobre el
mecanisme que fa possible
l’evolució de les espècies

15. Publicacions de Darwin
•Viatje d’un naturalista al
rededor del mon. (1839, The
Voyage of the Beagle)
•L’estructura i distribució des
esculls de coral (1842,
Structure and Distribution of
Coral Reefs)
•L’origen de les espècies (1859,
On the Origin of Species by
Means of Natural Selection,
or the Preservation of
Favoured Races in the
Struggle for Life).
•L’origen de l’home (1871, The
Descent of Man and Selection
in Relation to Sex)

16. Algunes de les il.lustracions fetes per
Darwin al llarg del viatge amb el
Beagle

17. 2009 Any Darwin
Aquí podeu trobar tota les
obres i les il.lustracions
originals de Darwin.

http://www.darwin-online.org.uk/

18. Més webs de l’any Darwin
http://www.darwin2009.csic.es/
http://www.anydarwin.cat/
http://.udg.edu/tabid/12053/lage/ca-ES/default.aspx
http://www.udg.edu/tabid/12053/language/ca-ES/default.aspx
http://www.valencia.edu/cdciencia/index.htm?darwin2008.htm
http://www.iec.cat/butlleti/126/actiu.htm
http://www.nhm.ac.uk/visit-us/whats-on/darwin/index.html

19. El neodarwinisme
La conjunció del darwinisme amb els nous descobriments biològics,
fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar
origen al neodarwinisme o teoria sintètica. Segons aquesta teoria,
el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975),
la base sobre la qual actua la selecció és constituïda per:
Els gens són els elements determinants dels caràcters sobre els
quals actua l'evolució.
Les mutacions constitueixen l'origen de la variabilitat (tant la
intraspecífica com la interspecífica).
La distribució de les poblacions té una gran importància en
l'aparició d'espècies noves.
L'aïllament reproductor és el pas clau en l'aparició d'espècies
noves.

20. Stephen Jay Gould,

1941-2002, fou paleontòleg,
biòleg evolutiu i historiador de
la ciència. Va ensenyar a la
Universitat de Harvard i
treballà al Museu Americà
d'Història Natural.
És l'autor de El polze del
panda, El somriure del
flamenc, Un dinosaure en un
paller , entre d’altres llibres.
Stephen Jay Gould proposà
el caràcter gradual de
l’evolució (Teoria de
l’equilibri puntual)
Richard Dawkins; nascut el
1941, és un etòleg britànic,
teòric evolutiu i escriptor de
divulgació científica que
ocupa la càtedra Charles
Simonyi de Difusió de la
Ciència a la Universitat
d'Oxford. Dawkins es va
donar a conèixer amb el seu
llibre El gen egoista, publicat
el 1976, que va popularitzar
la visió de l'evolució des
del punt de vista dels
gens.

Lyn Margulis, nascuda
el1938 és bióloga,
Llicenciada per la Universitat
de Chicago, màster per la de
Wisconsin i doctora per la de
California. És membre de
l’Acadèmia Nacional de
Ciències dels EUA i de
l’Acadèmia Rusa de
Ciències.
És autora de nombrosos
llibres científics i de
divulgació. Defensa que
l'origen de les espècies està
en la simbiogènesi .

21. Webs interactives recomanades
www.menorcaweb.net/cnaturals/aula/act
ivitats/evolucio/darwin.html
http://www.xtec.net/~cvillalb/evolucio/in
dexf.htm
http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/in
dex.htm?C1U5M3N6

22. PROVES DE L’EVOLUCIO

Registre fòssil
:
Anatomia comparada
Estructures homòlogues
Òrgans vestigials


Embriologia comparada

Distribució geogràfica

Biologia molecular

23. Registre Fòssil
El seu estudi ens aporta les dades següents:
1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents.
2. La majoria d’ organismes fòssils presenten suficients
semblances amb organismes vivents per poder-hi establir
relacions de parentiu.
3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de
l’ espècie actual amb el qual se’ l relaciona.
4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils,
amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a
relacionar-los amb una espècie actual.

24. Evolució del cavall

25. Anatomia comparada
Estructures homòlogues
L’estudi comparat de les estructures anatòmiques dels organismes permet
trobar-hi similituds suficients per establir-hi relacions evolutives. Un dels
casos més estudiats és el que relaciona l’estructura esquelètica de tots els
vertebrats. S’han fet molts estudis centrats en les seves extremitats
anteriors on es pot reconèixer una estructura òssia similar, que fa pensar
que tots els vertebrats provenen d’un avantpassat comú.

.

26. Embriologia comparada
El desenvolupament
embrionari presenta moltes
similituds entre animals
força diferents, sobretot
durant les primeres fases.
El grau de similitud del
procés embriològic ens
informa del grau de
proximitat en el procés
evolutiu.Com més similars
són els desenvolupaments
embriològics, més gran és
el parentiu, és a dir, hi ha
un avantpassat comú més
proper.

27. Distribució geogràfica
Els organismes més semblants, evolutivament més propers,
acostumant a tenir una clara relació pel que fa a la seva
distribució geogràfica. Aquest és el cas dels pinsans estudiats
per Darwin a les Illes Galàpagos, tots ells similars i tots ells
habitants de zones geogràfiques properes.
L’ existència de dues aus corredores molt similars, com
l’ estruç a l’ Àfrica, i el nyandú a Amèrica del Sud, ens indica
que en el passat aquestes dues zones geogràfiques estaven
comunicades.

28. Disposició dels continents i la
coincidència de fòssils

29. Biologia molecular
La tecnologia actual ens
permet determinar el grau
de similitud entre els ADN
o les proteïnes dels
organismes, la qual cosa
ens aporta molta
informació sobre el grau
de parentiu evolutiu. Com
més similitud, més
parentiu evolutiu. Aquests
estudis han servit per
confirmar els estudis
clàssics, fets a partir de
les semblances
morfològiques