De les-special-needs-a-les-nese

40 anys de normativa sobre nee des del famós informe Warnock, fins al decret d'inclusiva del Departament d'Ensenyament,
Presentació feta a Rosa Sensat a la jornada l'escola Inclusiva, vers una escola de qualitat.

1. De les “special needs” del “Warnok Report” a
les NESE del nou Decret decret d’inclusiva, 40
anys






Res sobre nosaltres sense nosaltres
1



Francesc Mena
EAP, ACPO, professor màster de psicopedagogia UB
gener 2018

2. Entrevista a Pere Pujolàs a Barcelona Inclusiva 2014
https://vimeo.com/98439063

3. Begoña Román Maestre. Doctora en Filosofia de la
Universitat de Barcelona.BCNAINCLUSIVA2017
Idees clau. El concepte d'inclusió ja va ser desenvolupat per Kant
i Rousseau.
Cada persona ha de desenvolupar el seu projecte
de vida. 300 anys més tard, la "societat decent" no ha fet res
per considerar aquest ideal i fer-lo real.

4. recorregut històric NEE
d’on venim i on estem?
■any 78,informe Warnock

■anys 80 LISMI aules EE,integració,
Garraf, Xarxa EAP

■ anys 90, LOGSE ESO,psicologia

■Inclusió anys 2000-2010 NEE LEC

■anys 2011 en avant GUIES TA
■2017 Decret d’inclusiva Alumnes NESE

5. Distribució normal d’una qualitat o condició en la
població, on posem la línia? 23 % prevalència DA

6. INFORME WARNOCK any 78 validesa nomésUK
Suggereriments conceptuals

- Cap nen serà considerat en endavant
ineducable, presentarà necessitats
educatives especials

- Ja no existiran dos grups d'alumnes, els
deficients que reben EE, i els no deficients
que reben simplement educació

- Formació inicial, contínua, Estimulació
precoç

7. Tony Booth “comprehensive school” Índex per la Inclusió,
Warnok representava a les escoles no comprensives

8. Anys 80


LISMI ( ley de integració del
minusvalido ) Sección tercera. De la educación (derogada)
Artículo veintitrés.
El minusválido se integrará en el sistema ordinario
de la educación general
Artículo veintiséis.
La educación especial es un proceso integral,
flexible y dinámico,

9. Anys 80 integració escolar
ensenyament Catalunya
●Escoles discapacitat sensorial transformació a
Centres de recursos CREDA i CRE ( readscrits
d’antigues escoles)

●Experiència del Garraf, sense escola
d’Educació Especial des dels 80

●Extensió xarxa EAP a tota Catalunya
(Treballadores Socials i fisios readscrites de CEE
a EAP)

10. Josep Maria Jarque, in memòriam, un dels impulsors des del
Departament d’Ensenyament de la Integració, i de la inclusió.

11. Anys 90

1990: LEY ORGÁNICA DE
ORDENACIÓN GENERAL DEL
SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE):
atenció a la diversitat

ESO i les dificultats d’ensenyaments
secundaris comprensius

12. Anys 90 fonts psicologiques LOGSE
aportacions de la teoria ecològica
(Bronfenbrenner, 1985),

Les relacions amb els contextos són
recíproques mestre/alumne / família

Terra Alta /Vilanova /Barcelona

13. Figura extreta de Shaffer (1999).
Basada en Bronfenbrenner (1979)

14. 14

15. Roger Slee, Australia University us South Austràlia
Educació per l’estupidesa” (Education for Stupidity), L’efecte de la segregació és que les persones no saben
com comportar-se quan estan en companyia de persones diferents

16. Altres aportacions de la psicologia a la inclusió


■Autoconcepte,autoestima humanisme (Rogers)

■Teoria de l’atribució (anys 50 Heider)

■Aprenentatge vicari (1978 Bandura)

■Intel·ligència Emocional ( 1996 Coleman)

■Intel·ligències Múltiples ( 1988 Gardner)
■

17. “Estudi longitudinal” que demostra
tels beneficis de l’escola ordinària
per a tothom
Juanvi Mena, Alaquàs ( l’Horta Nord, València) ,
Paràlisi Cerebral, sense marxa autònoma,
disarties i diglosies que fan una parla ininteligible,
va anar a escola del poble.
Fa 45 anys, el mestre li va demanar a la mare per
que no el portava a l’escola i aquesta va accedir,
en l’actualitat…. Acaba de publicar un llibre de
relats
https://www.facebook.com/juanvimenafort

18. Juanvi 55anys

19. Situació actual:...
serà per normativa?

20. 2017



DECRET 150/ 2017 marc normatiu, al
preambul cita aquestes tres lleis







2009 Llei de l’Educació a Catalunya 2009

2010 Llei 14 / 2010: oportunitats i drets infància i
adolescència

2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat

2017 decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a
l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

2013 Resolució Trastorns d’aprenentatge
2013 Resolució Altes Capacitats

21. LEC NEE vs nee específiques i especials
Article 81.
“S’entén per alumnes amb necessitats educatives
específiques:

a) Els alumnes que tenen necessitats educatives
especials

b) Els alumnes amb necessitats educatives
específiques derivades de la incorporació tardana o
SCD

22. 22



Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
Article 49. Atenció educativa d’infants o
adolescents malalts

Article 51. Atenció educativa a l’infant o
l’adolescent en situació de
desemparament

Article 52. No-escolarització, absentisme
i abandó escolar

23. Article 50. Infants i adolescents que troben limitacions
o barreres per al desenvolupament o la participació en
diverses activitats

1. Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials
han de rebre una formació en el context més normalitzat
possible

2. Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir
d’un sistema d’educació inclusiu,

3. Els centres educatius han d’assumir la responsabilitat d’acollir i
educar de manera inclusiva tot l’alumnat

Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència

24. DUA
Disseny universal o disseny per a
tothom: el disseny d’entorns, espais,
edificis, serveis, mitjans de transport,
processos, productes, aparells,
instruments, eines, dispositius i elements
anàlegs que garanteix que, totes les
persones hi poden accedir
2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat

25. Les barreres a l’accessibilitat poden
ésser:

1r. Barreres arquitectòniques


2n. Barreres en la comunicació


3r. Barreres d’actitud actituds que, directament o indirectament, per acció o per
omissió, generen una situació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui
gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga.

2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat

26. decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat
en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
ALUMNES NESE (necessitats de suport educatiu)
a) nee necessitats educatives especials associades a discapacitats
físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista,
trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties
degeneratives greus i minoritàries.
b) Els alumnes d'origen estranger
c) SCD situacions socioeconòmiques i socioculturals
especialment desfavorides .
d) trastorns d'aprenentatge o de comunicació
e) altes capacitats
f) Els alumnes amb risc d'abandonament escolar
prematur.

27. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
Mesures i suports intensius

a) Alumnes amb nee
b) Alumnes amb ne de SCD
c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar
prematur

28. Franja de vulnerabilitat

29. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu




Piràmides de suport per a l’alumnat

30. 30



xarxadecret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu
inclusiu

31. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu

Tipus de mesures i suports intensius
a) Els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI)

b) Els suports intensius a l'audició i el llenguatge
(SIAL)

c) El suport del personal d'atenció educativa .

d) Els programes d'aula integral de suport ( AIS):

32. Les grans ciutats mantenen l’educació especial

33. Inclusió al Territori ? Situació a Catalunya?

recursos? cultures en centres?
Model Garraf vs model Barcelona?
●BCN multi xarxa hiperespecialitzada

●Ciutat amb molt poca equitat educativa molt
baixos index d’inclusió

34. CEEPSIR Centres d’educació especial
proveedors de serveis a centres
ordinaris.

Alumnes amb dificultat d’autonomia i
baix nivell cognitiu

Cal crear un entorn enriquit i acollidor
i que tingui significat per a tots
(Efren): Escola preparada

35. Javier Onrubia. Professor Universitat de Barcelona
Inclusió i innovació formen part dels processos de millora. La
inclusió és un referent de la innovació.Construeixen valors
compartits.Actuació col·lectiva entre col·legues i institucions.

Gerardo Echeita. Professor de la Universitat
Autònoma de Madrid.
Cal reflexionar, fer un canvi de mirada sobre els orientadors
inclusius i replantejar el model. Seleccionar, categoritzar, etiquetar
... tot contribueix a l'exclusió, va en contra de la inclusió.





BCNAINCLUSIVA2017

36. Quins centres ens calen?
Acollidors ( personal i espais),
Currículum comprensiu i competencial
Metodologies i avaluacions diverses
Identificar que podem fer amb la
totalitat de la classe
Experiències diversificades, treball en
grups cooperatius, docència
compartida,....
Autonomia i TIC

37. I a l’ESO què?
A Catalunya 2017
( fundació Bofill )
ALUMNES
12% No acrediten
20 % abandonen

38. Que falla a l’ESO ?
Aina Tarabini. Professora UAB sociologia
Èxit centres de noves oportunitats
Els recursos SI importen per al canvi educatiu
Entendre les diferents formes de ser, estar i aprendre és
remoure i canviar cap a la inclusió.
Incloure és reconèixer, representar, replantejar el
currículum
Els canvis han de "venir de gust". Són necessaris
espais de reflexió.
Enllaç a SPEC sindicat poc partidari “ la inclusiva” ( Efren ha fet
referències) http://secundaria.info/docu/formacio:jornades:1718#conclusions_i_propostes

39. Emilio Ruíz Fundació Síndrome de Down de Cantabria

40. El professorat de secundària, sent sincers i amb el cor a la
mà, té en general una molt pobra formació pedagògica.

El professor ha d’entendre que es diu Educació
Secundària Obligatòria, i aquesta “O” final li obliga a
atendre a tot tipus d’alumnat
El mateix alumnat amb síndrome de Down té
discapacitat intel·lectual, i a la secundària els continguts
són tremendament abstractes i conceptuals, són
continguts molt complexos
Emilio Ruíz, Fundació Síndrome de Down de Cantabria

41. Quin Rumb ?
COM FER MÉS INCLUSIVES LES PRÀCTIQUES?
Versions Índex per la Inclusió

index for inclusion per educació infantil

Index per la inclusión versió CD Index per la Inclusió versió pdf

LA Guia Educació Inclusiva de Giné ja no es troba a l’xtec
http://www.terrassa.cat/documents/12006/226005/Guia_Educa
cio_inclusiva.pdf/9946251d-14c7-41fc-aa81-e731596bfb0e

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ANÀLISI DE
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN EL CENTRE
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/Sp
acesStore/0043/38ff26a2-65ca-438c-b5e0-7bfe8023caa8/Revisi
o_Recursos_Primaria.pdf

42. Jaume Funes Calen recursos, inisteix Jauem Funes però molts altres
autors també