Declinacions al llatí
•Definició:
–Conjunt de casos (6 casos) en el que es
pot posar un substantiu, adjectiu i
pronom segons la funció que fa dins
l’oració.
Quantes declinacions hi ha?
•Al llatí hi ha 6 declinacions.
–Tema en -a
–Tema en -o
–Tema en -i o en consonant
–Tema en -u
–Tema en -e
Com és un enunciat d’un
substantiu?
•Els substantius en llatí s’enuncien mitjaçant
el nominatiu (forma en que apareix al
diccionari) i el genitiu ( per saber de quina
declinació és).
•Ex puella-puellae
•Ex dominus-domini
•Ex consul-consulis
•Ex fructus-fructus
•Ex dies-diei
La primera declinació
•La primera declinació es la de tema en –a.
•Les seves terminacions són:
–En singular En plural
•Nom -a -ae
•Voc -a -ae
•Ac -am -as
•Gen -ae -arum
•Dat -ae -is
•Abl -a -is
Com es declina?
·Hem d’agafar l’arrel del genitiu (treiem la
característica del genitiu i lo que queda
davant és l’arrel del substantiu), després
anem canviant les terminacions.
Ex. Nom puella puellae
Voc puella puellae
Acus puellam puellas
Gen puellae puellarum
Dat puellae puellis
Abl puella puellis
Valors bàsics dels casos
•El nominatiu fa de funció de subjecte o
atribut.
•El vocatiu fa d’apel·lació.
•L’acusatiu fa de complement directe i si
porta preposició davant fa de complement
circumstancial.
•El genitiu fa de complement del nom.
•El datiu fa de complement indirecte.
•L’ablatiu fa de complement circumstancial,
de complement agent, de segon terme en una
comparació i de complement agent amb la
preposició a/ab davant de l’ablatiu.