El Condicionament Operant

1. EL CONDICIONAMENT
OPERANT

2. El condicionament operant
•El condicionament operant (o instrumental) es refereix a
l’aprenentatge que té lloc per mitjà d’un REFORÇ.
•En l’aprenentatge operant una conducta s’aprén en funció del
reforç que porta associada.
•Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat
d’una conducta
RESPOSTA REFORÇ

3. El condicionament operant: les primeres investigacions
Thorndike
(1874-1949)
Llei de l’efecte:
qualsevol conducta que
es una situació produeix
un resultat satisfactori, es
farà més probable en el
futur = la conducta
recompensada o
reforçada probablement
es repetirà
A mesura que els gats feien nous assajos, el
temps que tardaven entre que entraven i sortien
de la gàbia era més breu

4. El condicionament operant: les primeres investigacions
Skinner (1904-1990)
El psicòleg que més lluny
va portar els principis del
conductisme. Va publicar
una novel·la (Walden II)
on descriu una societat
futura programa amb
tècniques d’enginyeria de
la conducta
Podem ensenyar a un colom a tocar amb el bec un
cercle luminós –és clar, sempre o quan aquesta
conducta hagi estat correctament reforçada

5. El condicionament operant: els reforços
PRIMARIS SECUNDARIS
Reforcen de manera innata, és a dir,
no necessiten cap aprenentatge de
l’individu perquè facin el seu efecte.
Funcionen gairebé sempre i amb
tothom. P.e. l’aliment, beguda,
activitat sexual, son, etc.
Les seves propietats reforçants
es deuen a l’associació amb
reforçadors primaris. S ón
apresos. No funcionen sempre ni
amb tothom. P.e. els diners, les
notes, una medalla, etc.
POSITIUS NEGATIUS
Estímul agradable (apetitiu) que
enforteix la conducta.
Consisteix en l’eliminació d’un
estímul desagradable (aversiu)

6. El condicionament operant: models
APRENENTATGE PER REFORÇAMENT POSITIU
APRENENTATGE PER REFORÇAMENT NEGATIU
Condicionament
d’escapament
Aprenentatge d’evitació
OMISSIÓ
CÀSTIG

7. El condicionament operant: reforçament positiu
RESPOSTA INCONDICIONADA [RI]
“Tocar la palanca”
REFORÇ POSITIU
“Aliment”
RI + R.Posit.
RESPOSTA CONDICIONADA
“Tocar la palanca”

8. El condicionament operant: reforçament negatiu
RESPOSTA INCONDICIONADA [RI]
“Recòrrer un laberint”
REFORÇ POSITIU
“Desaparició del shock elèctric”
RI + R.Posit.
RESPOSTA CONDICIONADA
“Recòrrer un laberint”

9. El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament d’escapament: en aquesta situació
l’estímul aversiu es presenta contínuament, però es pot
interrompre si es dóna la resposta adequada.

10. El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament d’evitació: en aquesta situació
l’estímul aversiu es programa per a ser presentat en el
futur, i la resposta l’impedeix.
Caixa llançadera
Es posa una rata en un
compartiment i es presenta
un ED que indica quan ha de
respondre. Si l’animal salta a
l’altre costat de la caixa no
s’aplica la descàrrega
elèctrica. Si l’animal o salta,
s’administra la descàrrega i
l’animal l’ha d’interrompre
llavors.

11. El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament per omissió: la resposa del subjecte
impedeix la presentació d’un reforçador apetitiu. L’efecte
d’aquest condicionament és el contrari del reforçament
positiu: la supresió de la resposta.

12. El condicionament operant: reforçament negatiu
Condicionament per càstig: la resposa del subjecte va
seguida d’un estímul aversiu. L’efecte d’aquest
condicionament és el contrari del reforçament positiu: la
supressió de la resposta.
•Com més intens sigui el càstig, més és la supressió de
la conducta
•El càstig ha d’aplicar-se després d’ocòrrer la conducta
que es vol suprimir
•Constància: castigar una conducta unes vegades sí i
d’altres no, produeix el contrari al que es desitja.

13. El condicionament operant: programes de reforçament
Els programes de reforçament són patrons o regles que
indiquen el moment i la forma en què l’aparició d’una
resposta anirà seguida d’un reforçador.
RAÓ FIXA RAÓ VARIABLE
INTÉRVAL FIX INTÈRVAL VARIABLE
Raó: es té en compte el número de respostes
Intèrval: es té en compte un determinat període de temps

14. El condicionament operant: programes de reforçament

15. Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
Condicionament clàssic de les emocions i
la conducta violenta
Un dels mètodes que s’han fet servir habitualment per modificar la
conducta és la teràpia d’aversió: exposar al pacient a un estímul al
mateix temps que es presenta una sensació desagradable.

16. Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
Adiccions: alcoholisme i adicció a altres drogues. Es tracta de
substituir la relació emoció positiva + alcohol per sensació
desagradable + alcohol
Mucha tristeza nunca le humilló
pero temía el hondo pozo oscuro
que él envolvió en sus aguas cenagosas.
Mucho haloperidol; pinchazos de antabús
probó electroterapia veinte veces
y salió disparado hacia una vida
que ahora ya no recuerda: quince años
hasta que llegó el litio: quince años
perjudicando a todos los que amaba
pues gastó su dinero y el ajeno
en alcohol en viajes y en delirios.
Pero el litio llegó y está en su sangre
y ahora es su compañero de por vida
hasta la oscuridad o la luz total.
José Agustín Goytisolo. De Las horas quemadas
(Lumen, 1996).

17. Aplicacions psicoterapeùtiques del condicionament
«Dos veces por semana, durante dos meses, se me sometió en
el Hospital Municipal de Malmó a la terapia de aversión, a razón
de una hora por sesión. En una pantalla se me mostraban
películas pornográficas. Cuando aparecían escenas de amor
entre mujeres recibía una descarga eléctrica; al contrario,
cuando se referían a amor heterosexual, hombre-mujer, no
sucedía nada. Mi psicólogo estimaba que de esta forma, pasado
un cierto tiempo, recobraría mi antigua identidad sexual y
reaccionaría con un espasmo de aversión a la sola idea de las
relaciones homosexuales. El tratamiento se abandonó
finalmente, dada su falta absoluta de resultados prácticos. Hoy
vivo feliz con otra mujer.»
Si vols llegir més, tens aquest article de El País
Teràpia reparativa o de reorientació sexual: s’aplica a
homosexuals i bisexuals per canviar la seva orientació.

18. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
L’extinció es produeix quan el subjecte realitza una R.C. i
aquesta no ve seguida per la presència d’un E.I.
(condicionament clássic) o un reforç (condicionament
operant).
Pavlov va comprovar que si feia sonar la campaneta
diverses vegades sense presentar el menjar a continuació
(és a dir, sense reforçar l’associació original), la quantitat
de saliva segregada pel gos disminuïa. Skinner també va
comprovar que si el reforç positiu disminueix (p.e. el
colom toca la palanca diferents cops, però no rep la
recompensa del menjar), les respostes condicionades van
desapareixent progressivament.
Extinció

19. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge

20. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge

21. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge

22. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
Quan la resposta condicionada s’ha estingit pot succeir que,
si es deixa passar un temps, es torni a presentar la RC.
Això és el que s’anomena recuperació espontània.
Pavlov va comprovar que si deixava passar unes quantes
hores abans de fer sonar un altre cop la campaneta, la RC.
davant el so reapareixia. Pavlov va explicar aquest
fenomen mitjançant el concepte d’inhibició: quan la RC
desapareix això no significa que en el subjecte hagi
desaparegut l’enllaç condicional, sinó que aquest s’ha
inhibit; si l’organisme es deixa en repós, la inhibició
desapareix i torna a apréixer la R.C.
Recuperació espontània i inhibició

23. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge

24. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
S’anomena generalització la tendència del subjecte a
respondre a estímuls semblants a l’EC.
Si ensinistrem a un gos per salivar en sentir el so d’una
campaneta, i en un determinat moment substituim aquest so
pel d’un xiulet o un timbre, el gos també salivarà.
La generalització ajudaria a explicar molts prejudicis
socials: el fet d’haver tingut una experiència desagradable
amb una persona d’unes característiques determinades pot
fer que les persones que tenen trets comuns amb aquella
ens produeixin reaccions negatives.
Generalització

25. Fenòmens relacionats amb l’aprenentatge
La discriminació consisteix en el fenomen oposat a la
generalització: la capacitat de respondre davant d’un
estímul determinat però no davant d’altres que s’hi
assemblen per les seves característiques.
La generalització és un inconvenient en l’aprenentatge de
conductes. Un ensinistrament pot estar mal dirigit a causa
de no haver previngut la generalització (p.e. un gos de
defensa por estar malament ensinistrat perquè, durant
l’ensinistrament, hem permés que ataqui tant a individus
armats com desarmats, adults i nens, etc.).
Discriminació