El realisme

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'art

1. EL REALISME JÚLIA LÓPEZ VALERA INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera EL REALISME: CONTEXT El Realisme va ser un moviment artístic que va néixer a França a mitjans segle XIX i es va estendre per la resta d’Europa , i que aspirava a donar una representació vertadera i objectiva del món , basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en la literatura i en les arts plàstiques, especialment en pintura. CARACTERÍSTIQUES GENERALS : Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible , sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social . Fa un ús minuciós de la descripció , per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el quotidià i no l’exòtic és el tema central , exposant problemes polítics, humans i socials .

3. Júlia López Valera EL REALISME PICTÒRIC CONTEXT HITÒRIC GENERAL: El romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de la naturalesa, el tractament de la qual era un motiu d’evasió pura, va cedir el pas, en les dècades centrals dels segle XIX , a un corrent d’interès per la realitat concreta . Diversos procediments hi van contribuir: La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li. El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola). La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. Courbert afirmava que la missió de l’artista consistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a denunciar aquests problemes socials . El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials.

4. Júlia López Valera EL REALISME PICTÒRIC Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s egle XIX: Implantació definitiva de la burgesia . Positivisme filosòfic ( Auguste Comte , Zola, Dickens...) . Problemes socials de la industrialització . Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials) . Negació a idealitzar les imatges . Home i dona representats en les feines quotidianes ( t ema molt freqüent: La fatiga) . Màxims representants: Jean - François MILLET Goustave COURBET A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

5. Júlia López Valera

6. Realisme: EL REALISME PICTÒRIC SORGEIX A MITJANS SEGLE XIX (REVOLUCIÓ BURGESA DEL 1848). REALISME DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA REALITAT La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions dels habitatges... Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 és l'any del “Manifest comunista" Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida. Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris) Aparició de FOTOGRAFIA

7. Júlia López Valera CARACTERÍSTIQUES GENERALS: És una representació fidel de la realitat . Té un enfocament marcadament social . És un art típicament burgès . És l’art oficial, molt del gust del públic pels seus temes, bons de reconèixer . El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i el pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon) . REPRESENTANTS: John C onstable (anglès) Honoré Daumier (francès) Jean-Baptiste Camille Co rot (francès) Prerafaelistes (anglesos) Escola de Barbizon (francesa) Jean-François Millet Gustave C ourbet (francès) Edouard M anet ( francès ) EL REALISME PICTÒRIC

8. El realisme no volia idealitzar cap imatge . Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat. JEAN-FRANÇOIS MILLET fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i l’efectisme romàntics. Júlia López Valera

9. Júlia López Valera ESCOLA BARBIZON Es tracta d’un grup de paisatgistes que en la dècada dels anys trenta es trasllada de París a Barbizon , un petit poble situat als afores del bosc de Fontainebleau . Hi reben les visites de Corot, que va exercir una gran influència sobre el grup; a més, se senten influenciats pels paisatges de Constable . La idea d’aquesta escola és aconseguir el major naturalisme possible, i, per això, desenvolupen la pintura a l’aire lliure . Un dels seus seus principals exponents és el francès JEAN-FRANCOIS MILLET (1814-1875), que es caracteritza per mostrar els pagesos treballant amb una certa dosi d’immobilitat (ajudada pel daurat dels fons) . Avui aquests quadres són considerats sentimentals, però en el seu moment varen ser titllats de “radicals” pel seu realisme social .

10. JEAN FRANÇOIS MILLET (1814-1875) Vinculat a la terra que treballava per subsistir . Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps . Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots) . Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics . Júlia López Valera Millet, L’Àngelus , 185 7-59 , oli sobre tela, 55.5 x 66 cm, Museu d’Orsay, París, França

11. Júlia López Valera JEAN FRANÇOIS MILLET (1814-1875) Millet, Les espigadores , 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu d’Orsay, París, França

12. Camí a la feina , 1851-1853 Júlia López Valera JEAN FRANÇOIS MILLET (1814-1875) La fornera, 1854

13. Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879) Executa les seves obres mitjançant masses de color sense interessar-se pel dibuix. És una font del futur impressionisme i expressionisme. Es va interessar per temes literaris, per exemple, el Quixot. Un altre dels seus temes és la sàtira social, per exemple, la figura del funcionari judicial. Pels seus problemes visuals, treball al final de la seva vida amb taques, de manera que s’acosta a l’expressionisme.

14. Fou un dels millors dibuixants de la seva generació. Posà el seu realisme al servei de la causa republicana i en contra de l’ordre establert. Caricatura de Víctor Hugo Capitulació de Sedan, 1870 Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879)

15. Daumier, Don Quixot i Sancho Panza, 1849, oli sobre fusta, Museu Bridgestone, Tòquio, Japó Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879)

16. Daumier, Compartiment o el vagó de tercera classe , 1860, oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879)

17. Daumier, Una causa famosa , 1862, guaix i aquarel·la en paper, Museu d’Orsay, París, França Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879)

18. Jugadors d’escacs, 1863 Júlia López Valera HONORÉ DAUMIER ( FRANÇA, 1808-1879)

19. Júlia López Valera JEAN-BAPTISTE CAMILLE COROT (França 1796-1875) S’allunya de l’ampul·lositat dels romàntics i cerca la veracitat de la naturalesa. El 1825 va anar a Itàlia, viatge que va influir en la seva carrera, per exemple, va experimentar la pintura a l’aire lliure, que s’expressa en la representació autèntica de la llum. Això influirà fortament en l’escola Barbizon i en els impressionistes. Cercava la imitació a consciència, però alhora volia transmetre una emoció. El 1850 el seu estil pateix un canvi: es torna més nebulós i artificial, cosa que l’acosta a una major públic.

20. Corot, Església de la Trinitat , 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, Suïssa Júlia López Valera JEAN-BAPTISTE CAMILLE COROT (França 1796-1875)

21. Corot, Paisatge amb un llac , 1860-73, 53 x 65.5 cm, Museu L’Ermitage, Sant Petersburg, Rússia Júlia López Valera JEAN-BAPTISTE CAMILLE COROT (França 1796-1875)

22. Corot, Agostina , 1866, oli sobre tela, 130 x 95 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units Júlia López Valera JEAN-BAPTISTE CAMILLE COROT (França 1796-1875)

23. Júlia López Valera PRERAFAELISTES Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme influït per l’obra de Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita. Varen formar una socitat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referència a l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael . Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia); pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pintura històrica, molt de moda aleshores). El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa gran indignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy . Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda . Entre els seus exponents destaquen John Everett M illais, William H. H unt (tots dos anglesos), i Dante Gabriel R ossetti (italià)

24. A les costes angleses , 1852, oli sobre tela, 43 x 58 cm, Tate Gallery, Londres, Anglaterra Júlia López Valera WILLIAM HOLMAN HUNT (Anglaterra, 1827-1910)

25. Son diürn, 1880, oli sobre tela, 160 x 92 cm, Victoria and Albert Museum, Londres, Anglaterra Júlia López Valera DANTE GABRIEL ROSSETTI (Itàlia,1828-1882)

26. Júlia López Valera GUSTAVE COURBET (França, 1819-1898) Per a molt, és el màxim representant del realisme francès. Fa un estil naturalista en què representa escenes de la vida quotidiana, retrats, paisatges, etc. Rebutja tota idealització de la naturalesa; mantenia que només el realismes era democràtic. Va participar en la Revolució de 1848; per això, en moltes de les seves obres mostra treballadors i gent humil.

27. Júlia López Valera GUSTAVE COURBET (França, 1819-1898) Polèmica pel tema i pel tractament dels personatges . Enterrament a Ornans , 1849-1850, oli sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay, París, França

28. Bon dia, senyor Courbet , 1854, oli sobre tela, 130 x 150 cm, Museu Fabre, Montpellier, França Júlia López Valera GUSTAVE COURBET (França, 1819-1898)

29. Pintura polèmica a causa dels temes escollits i per les seves idees sobre l’art: Organitza una mostra paral·lela a l’expo de 1855 ( Pavelló del Realisme ) . Gran activitat política (Director de Belles Arts durant la Comuna de París del 1871 ) . Mor exiliat a Suïssa . Júlia López Valera GUSTAVE COURBET (França, 1819-1898) El taller del pintor , 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu d’Orsay, París, França

30. Júlia López Valera EDOUARD MANET (1832-1883) Se’l sol incloure en l’impressionisme , però en realitat és més realista que no impressionista. El fet cert, és que és l’antecedent immediat de l’impressionisme : Manet utilitzava una pinzellada ràpida i empastada. Pertanyia a una família acomodada, i era un home bastant culte. Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i Velázquez . És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir quotidià.

31. Manet, Natura morta: fruita i meló en un aparador , 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units Júlia López Valera EDOUARD MANET (1832-1883)

32. Manet, L’estació , 1873, oli sobre tela, 94 x 115 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units Júlia López Valera EDOUARD MANET (1832-1883)

33. MARIÀ FORTUNY ( 1838-1874) Minuciositat i efectisme . La Vicaria : Obra costumista, del gust de l ’è poca . A partir de l’observació (vestits, ambients...) de la preparació del seu casament . Influència de Goya en l’ús de la taca aïllada. Júlia López Valera

34. Júlia López Valera ESQUEMA 1. CONTEXT HISTÒRIC GENERAL: El Romanticisme deixà pas a mitjans del S.XIX a un corrent interessat en representar la realitat concreta (Realisme). Fets que hi contribuïren: - Triomf de la burgesia després de les revolucions de 1848. - Idealisme romàntic de l'època revolucionària deixa d'interessar. - Positivisme filosòfic d'Auguste Comte (observació i experiència, fonts úniques de coneixement). Realisme també a la literatura (Zola). - Conscienciació dels artistes sobre els greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. - Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. - Canvi de temàtica: de temes polítics a temes socials. 2. CONTEXT HISTÒRIC A FRANÇA: Febrer 1848: Revolució que durà a la creació de la II República. Ideals socialistes i republicans es manifesten en tots els àmbits, particularment en l'art. República sol·licita la participació dels artistes en el seu projecte social. Concepte modern d'artista neix en aquesta època. 1848: Molts artistes abandonen la visió romàntica i s'inspiren en la nova societat per triar els seus temes. Se separen les normes definides des de dalt (Acadèmia).

35. Júlia López Valera ESQUEMA 3. QUÈ ÉS EL REALISME? Corrent artístic que vol plasmar de la manera més exacte possible la realitat. Aquest corrent prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Es situa al S. XIX (escultura, pintura i literatura). 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Objectivitat. Rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Representació de la realitat més acurada possible, sense embellir-la (paisatges representats mitjançant una natura humanitzada). Temes: contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social. Ús minucios de la descripció (mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i llocs. Tema central: el quotidià). Industrialització: apareix el proletariat que pateix les conseqüències del capitalisme (jornades extenuants, sous molt baixos, treball de dones i infants,...). Prenen força les teories de Marx i Engels (1848 → “Manifest Comunista”). Creació de les Organitzacions Obreres. Artistes compromesos davant els problemes polítics i socials (acusats de socialistes i revolucionaris). Apareix la Fotografia. Temes socials: gent humil, la feina, la vida a l'aire lliure, la ciutat i els paisatges.