El Reinado de Carlos IV

El començament del món contemporani a Espanya.

1. HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC/TEMA 1
LIBERALISME FRONT A ABSOLUTISME
(1788-1833)
1ª PART
EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

2. Què fet històric marcaria el Regnat
de Carles IV?
●Carles IV va arribar al tro espanyol en l’any 1788.
●L’any següent va esclatar en França la Revolució Francesa, fet
transcendental, ja que el moviment revolucionari pretenia acabar amb
l’Antic Règim, eliminant la monarquia absoluta i la societat estamental.
●Per tant, les decisions del monarca espanyol i dels seus ministres
durant tot el Regnat tractaran de resoldre els reptes que plantejava la
Revolució, en el Regne veí.
●El repte es va fer major quan França finalment va passar a estar
dirigida per Napoleó Bonarpart, a partir de 1799.

3. CARLES III
(1759-1788)
CARLES IV
(1788-1808)

4. Què personalitat s’atribueix al nou
Rei?
●A diferencia del seu pare, Carles IV
mai va estar molt interessat per
temes de política i va preferir delegar
en els seus ministres.
●A més, estava molt influenciat per la
seua dona, Maria Lluïsa de Parma.

5. Què va intentar Carles III per tractar que el
seu fill regnara de manera prudent i sabia?
●Li va fer prometre que
conservaria els membres del
seu govern dirigit pel seu
primer Ministre el Comte de
Floridablanca
●Carles III volia que el seu fill
continuara amb la política
reformista inspirada en les
idees de la Il·lustració.

6. Però, que va passar en 1789, davant l’esclat de la
Revolució Francesa?
●Floridablanca va prendre mesures per evitar el
contagi revolucionari. A aquesta política se la
coneix com el Pànic de Floridablanca:
–Va dissoldre les Corts, que estaven reunides per jurar
fidelitat al nou Rei.
–Va implantar una censura molt rígida, tancant la major
part de la premsa i va encarregar a la Inquisició que
vigila-se possibles articles a favor de la Revolució.
–Va tancar les fronteres, per evitar l’arribada de visitants
o notícies favorables a la Revolució.

7. Va mantenir Carles IV a Floridablanca com a
Primer Ministre?
●Carles IV, va substituir a Floridablanca, pel
comte d’Aranda, una altre ministre de l’època
de Carles III
●Tanmateix,el fet que va sorprendre a tothom va
ser que poc temps després, Carles IV,
nomenava com a Primer Ministre a un autèntic
desconegut: MANUEL GODOY.

8. MANUEL GODOY

9. Quin era Manuel Godoy?
●Manuel Godoy era un simple Guàrdia de
Corps.
●Es a dir, era un simple membre de la Guàrdia
Real, sense cap experiència política, ni
formació diplomàtica.

10. Aleshores, com es possible que
arribara a ser Primer Ministre?

11. Per què Manuel Godoy, va arribar a
ser Primer Ministre d’Espanya?
●La versió més estesa, és que es va convertir en amant de
la Reina, Maria Lluisa de Parma, que va fer que Carles IV,
el nomenara primer ministre.
●Va ser nomenat per al càrrec als 25 anys i pràcticament
durant tot el Regnat de Carles IV va conservar la seua
posició política.
●La qüestió realment transcendent, és que era una persona
sense la validesa, per fer front als reptes que la revolució
francesa anava a desencadenar en Europa.

12. La família de Carles IV.

14. Què dilema se li va plantejar a la monarquia espanyola
davant la Revolució Francesa?
●El nostre principal aliat, al llarg del segle XVIII havia sigut
França, ja que en els dos Estats, regnava la mateixa dinastia.
●A més tenien el mateix enemic comú: Gran Bretanya, que
desitjava el domini del mar i la conquesta de les colònies
americanes que tenia Espanya.
●Però ara, en França, la revolució havia instaurat una monarquia
parlamentària i des de 1792 s’havia proclamat una República.
Espanya com les altres monarquies absolutes europees temien
el contagi de la Revolució.

15. Què va passar quan Lluís XVI de
França va ser gillotinat en 1793?
●Es va formar una gran coalició per acabar amb la Revolució Francesa.
●Estava encapçalada per Gran Bretanya i a aquesta s’uniren les grans
monarquies absolutes d’Europa com Àustria, Rússia i Prússia.
●L’Espanya de Carles IV i Godoy es van sumar a la coalició pensant que
tots junts, prompte acabarien amb la Revolució.
●Però, va passar tot el contrari. Les tropes revolucionaries franceses
derrotaren els seus enemics. Per exemple els francesos envaïren
Espanya fins el riu Ebre.
●En 1795 es va signar la Pau de Basilea. En ella Godoy rebria el títol de
Príncep de la Pau.

16. Espanya i la Revolució Francesa.

19. Com va influir l’evolució interna de la Revolució
Francesa en les decisions de la política exterior
espanyola?
●La guerra contra la França Revolucionaria s’havia produït en l’etapa de màxima radicalització
de la Revolució: l’època del Terror, encapçalada per Robespierre.
●Tanmateix, un colp d’Estat intern va retornar el poder a la burgesia moderada.(finals 1794)
●Aquest fet va provocar que Godoy i els seus ministres pensaren que era millor tornar a la
aliança tradicional amb França, per por a Gran Bretanya.
●D’aquesta manera Espanya quedaria vinculada en diverses aliances amb França i quan de
nou van esclatar conflictes lluitaria contra Gran Bretanya i les altres potències.
●Aquesta política es va mantindre, quan Napoleó va accedir al poder, per un colp d’Estat en
1799 i desprès quan es proclame Emperador a partir de 1804.

20. En 1799 Napoleó va
convertir-se en
Primer Cònsol de la
República Francesa
En 1802 es va
proclamar Cònsol
vitalici

21. En 1804 es va proclamar
Emperador

23. Què conseqüències internes va
tindre la política exterior de Godoy?
●Econòmiques: Va provocar un augment molt
important de les despeses de l’Estat, que va
augmentar les emissions de deute públic (Vales
Reales). Espanya podia entrar en bancarrota.
●Socials. La guerra, l’augment dels impostos i
les penúries de la gent va fer que Godoy
començara a ser odiat pel poble.

24. Què mesures excepcionals va prendre Godoy,
per solucionar els problemes de la Hisenda?
●Godoy va acceptar les idees d’alguns reformistes d’iniciar un
procés de DESAMORTITZACIÓ.
●La DESAMORTITZACIÓ, consisteix en la expropiació o
nacionalització de bens amortitzats, fonamentalment, de
l’Església, per després posar-los a la venda.
●L’anomenada desamortització de Godoy va tindre lloc en 1798.
Es van vendre Bens de la Companyia de Jesús, Col·legis Majors i
institucions de caritat com Hospitals i Cases de Misericòrdia.
●CONSEQÜÈNCIA: L’església va vore amb molt de disgust
aquestes mesures de Godoy. Es va crear molts enemics en l’alt
clergat.

25. Què farà Godoy, quan Napoleó es
convertisca en el dirigent polític de França?
●Godoy, que havia sigut cessat com a Primer
Ministre, torna al poder gracies al recolzament
de Napoleó.
●Godoy subordinarà la política exterior
espanyola als interessos de Napoleó.

26. Quin era l’objectiu fonamental de Napoleó en
matèria de política exterior?
●El seu objectiu fonamental, era derrotar a Gran
Bretanya.
●Per tant, per Napoleó, l’aliança amb Espanya,
que comptava amb una gran flota era
essencial.

28. Què plans tenia Napoleó per envair
Anglaterra?
●Pretenia traslladar el seu exèrcit terrestre a les Illes
Britàniques.
●Per a fer-lo va pactar amb Godoy que les flotes
Francesa i Espanyola, actuarien conjuntament.
●Pretenia enganyar als anglesos, difonent la informació
que la flota es dirigiria a Amèrica, per atacar colònies
angleses.
●Quan la flota anglesa estiguera allunyada, tornarien
ràpidament a França i traslladarien a l’exèrcit francés a
Gran Bretanya.

29. Què va passar realment?
●La flota anglesa, dirigida per l’Almirall Nelson, coneixia els plans.
●Va bloquejar a la flota franco-espanyola en el port de Cadis.
●Quan Napoleó, es va assabentar, va donar l’ ordre de presentar
batalla.
●Aquesta batalla va tindre lloc prop del cap de Trafalgar (1805) i va
constituir una total victòria dels britànics.
●Conseqüència: Destrucció de la flota francesa i la espanyola i
impossibilitat d'envair Anglaterra per part de Napoleó

32. Però, que passava al mateix temps
en la resta d’Europa?
●Napoleó derrotava a l’Imperi Austro-Hongarès
en la batalla de Austerlitz i entrava en Viena.
●

33. ●Derrotava a Prússia en la batalla de Jena i
entrava en Berlin.

35. Què estratègia va plantejar, aleshores, Napoleó, per
derrotar Anglaterra?
●Des de Berlín, va proclamar l’anomenat bloqueig
continental, que impediria les exportacions de
productes britànics al continent europeu, que
Napoleó dominava pràcticament sencer.
●L’objectiu era la ruïna d’Anglaterra i provocar
una revolució interna.
●Uns dels pocs països que quedava en Europa
independent aliat d’Anglaterra era Portugal

37. Què va demanar Napoleó a Carles
IV i Godoy?
●Va demanar-li’ls permès per travessar Espanya
per conquerir Portugal, per a, d’aquesta forma
completar el Bloqueig Continental.
●L’acord es va tancar amb la signatura del
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
(27 d’ Octubre de 1807)
●Els francesos entraren en Espanya i arribaren a
Lisboa el 30 de novembre.

38. Però, era, solament, l’ocupació de
Portugal l’objectiu de Napoleó?
●Napoleó havia pres la decisió d’envair Espanya i
substituir a Carles IV.
●Molt prompte va establir guarnicions militars per protegir
la ruta entre França i Portugal i a més un segon exèrcit
francés va ocupar Catalunya.
●Napoleó havia pres aquesta decisió per que coneixia la
incapacitat del monarca i la impopularitat de Godoy.
●A més, les disputes internes dins de la família reial
espanyola anaven a afavorir els seus plans.

40. Com van actuar els opositors a
Godoy?
●Els opositors a Godoy, formats fonamentalment per membres
de l’Alta Noblesa i l’Alt Clergat, van tractar que el Príncep
d’Astúries, Ferran VII, accedira al poder.
●Godoy era odiat pel poble:
–Les classes populars el feien responsable de la pujada dels preus
dels aliments, de la fam, i de la pujada d’impostos.
–Gran part de la burgesia estava descontenta per la impossibilitat de
comerciar amb Amèrica o Anglaterra i criticava la ruïna de la Hisenda.
–La noblesa i sobretot el clergat havia vist amb un gran greuge la
desamortització de part dels seus bens.
–Aquests problemes s’agreujaven per la presència d’un exèrcit
estranger que començaria a cometre molts abusos.

41. Què imatge s’havia guanyat Ferran
VII?
●La imatge de Ferran VII s’havia fet molt popular
entre el poble, per que es va oposar a Godoy.
●Va començar a ser conegut com Ferran VII, EL
DESITJAT

42. Què dos episodis marquen l’intent de Ferran VII
d’accedir al tro, desplaçant al seu pare?
●LA CONSPIRACIÓ DEL ESCORIAL (27,28 de
Octubre de 1807)
●EL MOTÍ D’ARANJUEZ (17,18 març 1808)

43. En què va consistir la Conspiració
de l’Escorial?
●Ferran VII, va preparar una Conspiració per derrocar el seu
pare i Godoy. Va demanar l’ajuda de Napoleó a qui li va
demanar en matrimoni alguna de les seues germanes.
●Un anònim, va descobrir, els preparatius. El propi Carles IV
va entrar en l’habitació del seu fill i va descobrir els papers
que clarament demostraven la trama.
●Ferran VII, es va declarar culpable i va ser perdonat. En
canvi, els seus còmplices van ser empresonats.

45. El MOTÍ D’ARANJUEZ
●Causes:
–Napoleó, va nomenar, cap de les seues tropes, en Espanya a
Joaquim Murat. Aquest es va dirigir cap a Madrid.
–Godoy sospitava ja, que les vertaderes intencions de Napoleó
eren ocupar Espanya.
–Per això, va convèncer a Carles IV que era necessari fugir cap a
Amèrica. El primer pas era, traslladar-se al Palau d’Aranjuez.
–Però, el Partit de Ferran va fer córrer la veu, que el Rei i Godoy
volien escapar, deixant el poble en mans dels francesos, fet que
constituïa una traïció i una covardia

46. El MOTÍ D’ARANJUEZ
●FETS
–El poble d’Aranjuez i grups de soldats va envair el Palau i
també la casa de Godoy. Aquest va sobreviure per que es
va amagar.
–El motí va ser en part espontani, i en part, preparat pels
partidaris de Ferran.
–El Motí va acabar quan Carles IV va presentar la seua
abdicació i per tant, el poble va assolir els seus objectius.
–Ferran VII el Desitjat s’anava a convertir en el nou Rei.

50. EL MOTÍ D’ARANJUEZ
●CONSEQÜÈNCIES I SIGNIFICACIÓ
HISTÒRICA.
–El Motí d’Aranjuez va constituir el primer moviment
de revolució política de la història d’Espanya, en el
sentit, que, un acte de força del poble, va acabar
amb el derrocament d’un monarca.

51. EL MOTÍ D’ARANJUEZ
ELS PLANS DE NAPOLEÓ.
S
●Amb un exèrcit en Madrid, la confirmació de
Ferran VII, com a nou Rei, depenia del
reconeixement per part de l’Emperador.
●Però encara, que Ferran VII, va fer la seua
entrada en Madrid, davant de l’alegria
desbordant del poble, Napoleó no es va
pronunciar.
●De fet, en eixe mateix moment, Carles IV va
declarar, que la seua abdicació no era vàlida,
ja que s’havia fet sota coacció.

52. Quins eren els autèntics plans de
Napoleó?
●Els autèntics plans de Napoleó eren nomenar
al seu germà Josep, com a Rei d’Espanya.

53. Com aconseguir el tro d’Espanya, de forma legal, per
evitar una resistència popular?
NAPOLEÓ ES VA OFERIR COM A
INTERMEDIARI ENTRE CARLES IV
I FERRAN INVITANT-LOS A
ENTREVISTAR-SE AMB ELL
LA CONFERÈNCIA ES
CELEBRARIA EN LA LOCALITAT DE
BAIONA (SUD DE FRANÇA)

54. LES ABDICACIONS DE BAIONA

55. Que foren les Abdicacions de
Baiona?
●En Baiona, Napoleó, va aconseguir que tan Carles IV, com Ferran VII
abdicaren del tro espanyol. (5 de Maig de 1808)
–Primer va fer que Carles IV abdicara.
–Desprès va fer que Ferran VII abdicara en el seu pare.
●Amb aquests documents, amb la signatura dels Reis, Napoleó pensava
instaurar al seu germà Josep, en el tro espanyol, esperant una
resposta favorable del poble.
●Tanmateix, els plans de Napoleó no es complirien. Ja el 2 de Maig, el
poble de Madrid, es va rebel·lar en contra de l’ocupació francesa. Era
l’inici d’una llarga guerra contra el invasor francés.

57. Sublevació de Madrid. 2 de Maig de
1808.

58. Quina va ser la sort de Carles IV i
de Ferran VII?
●Carles IV, va ser confinat en un palau al nord
de Paris. Finalment es trasllada a Roma. No
tornarà a Espanya. Mor en 1819, en el Regne
de Nàpols.
●Ferran VII es confinat, per Napoleó en el Palau
de Valençay, una propietat en el Centre de
França. Permaneix en aquest castell fins la
derrota de Napoleó, i el seu retorn a Espanya.

59. Quan Napaleó, va coronar al seu
germà, Josep, com a Rei?
●El 7 de juliol de 1808, Josep I, de la dinastia
dels napoleònidas , era investit, com a nou Rei
d’Espanya.

60. Què objectius tindria Napoleó i el
nou monarca?
●Volien dur a terme una transformació de les
estructures polítiques, econòmiques i socials
d’Espanya.
●Estaven inspirats pels principis de la Revolució
Francesa i de la Il·lustració.
●En teoria, la forma de govern, seria la monarquia
parlamentària.
●Per definir el sistema polític, es va redactar, una
Llei Fonamental: l’Estatut de Baiona.

61. Què característiques tenia l’Estatut
de Baiona?
●Encara que defineix el sistema polític i està
inspirat en el principi de la divisió de poders, no
es pot considerar una CONSTITUCIÓ.
●Era una CARTA OTORGADA, ja que no havia
sigut elaborada, pels representants de la nació,
en l’ús de la seua sobirania, sinò, redactada pel
Rei.

62. Va acceptar el poble espanyol a
Josep I, com el seu Rei?
●La nació espanyola, va rebutjar, a Josep I, considerant-
lo un usurpador.
●Solament un grup d’intel·lectuals, els anomentats
afrancesats van recolzar, el nou monarca.
●En canvi, la major part del poble espanyol, està en
guerra, lluitant, pel retorn, del seu Rei, Ferran VII, el
Desitjat.
●Contra Josep I, es va desencadenar una campanya de
desprestigi, de tal forma que popularment, se’l
coneixeria com a «Pepe Botella»