ELS CLIMES DEL MÓN

POWER POINT DELS CLIMES DEL MÓN PER A 3R D'ESO EN CATALÀ

1. Una classificació que vol servir
com a introducció per a
l’estudi dels climes del món
als alumnes de 1r. I 3r. D’ESO.
Climograma de Windhoek (Namibia)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
P mm
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.78,180,378,737,76,61,20,70,92,811,826,941,7
TEMP.23,322,12118,915,913,213,215,819,221,622,523,4
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
ELS CLIMES DEL MÓN

2. CLIMES CÀLIDS

3. Precipitacions:
molt abundants, 1500 i 2500 mm. No hi ha
estació seca.
Temperatures:
Altes i uniformes tot l’any (al voltant de 25-
26º C).
Amplitud Tèrmica:
No més de 3º.
EQUATORIAL

4. EQUATORIAL
Vegetació:
Selva equatorial.
Els rius:
Són els més cabdalosos i regulars del
món.
 Ex. L’Amazones.

5. Climograma de Kuala-Lumpur (Malasia)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
220
240
260
280
300
P mm
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.157209277285207121117157206251289223
TEMP.26,827,227,427,327,727,727,127,12726,826,726,6
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
EQUATORIAL

6. EQUATORIAL

7. TROPICAL
Precipitacions:
Menys abundants que en l’equatorial.
Una estació seca més o menys llarga segons les
varietats
Temperatures:
 Presenten més variació anual.
Amplitud tèrmica:
Més gran que en els equatorials, entre 5 i fins a
10°.

8. Vegetació:
Les sabannes.
Ex., Les acàcies.
Els rius:
Presenten estiatges en l’estació seca i
crescudes en l’estació plujosa.
TROPICAL

9. Climograma de Nueva Delhi
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
220
P mm
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.22,720,114,510,11567,9200,4200,3122,518,53 10
TEMP.14,116,922,428,632,933,83129,829,22620,315,4
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
TROPICAL

10. TROPICAL

11. Precipitacions:
Són insignificants i irregulars (total anual inferior
a 100 mm).
La sequetad de l’aire és extrema (humitad relativa
inferior al 50%).
Les temperatures:
Varien brutalment .
L’amplitud tèrmica diària pot arribar a ser de
30°, durant el dia, calor i a la nit, fred.
DESÈRTIC

12. Vegetació:
Plantes xeròfiles, adaptades a la falta
d’humitat.
Rius:
ouads
DESÈRTIC

13. Climograma de Jedda (Arabia Saudita)
0
10
20
30
40
50
60
70
P mm
0
5
10
15
20
25
30
35
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.20,7 0 2 0,1 0 0 0 0 0,21134
TEMP.23,923,92527,229,43031,731,730,628,927,225
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
DESÈRTIC

14. DESÈRTIC

15. DESÈRTIC

16. DESÈRTIC

17. CLIMES TEMPERATS

18. Temperatures:
Estius càlids i secs i hiverns frescos .
Temperatura mitjana anual de 16-18°.
Amplitud tèrmica entre 10-16° .
Precipitacions:
Mal repartides, irregulars d’un any a un altre.
Escasses en conjunt, 400-800mm anuals.
Cauen en abundància durant uns dies a la tardor i
l’hivern (Front Polar, vents de l’Oest, gotes fredes).
MEDITERRANI

19. Vegetació :
Bosc perennifoli d’alzines i alzines sureres,
així com pins pinyoners.
El bosc mediterrani està molt degradat a
causa de l’acció antròpica.
Les regions més àrides passen a l’estepa.
Els rius:
Són dels més irregulars del món.
Cabdals petits a l’estiu; alguns queden secs i
enormes crescudes a partir de la tardor.
La violència de les pluges comporta una forta
erosió en el sòl.
MEDITERRANI

20. Climograma de Atenas (Grecia)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
P mm
0
5
10
15
20
25
30
35
40
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.62363823 2314 6 7 15515671
TEMP.9,39,911,315,32024,627,627,423,51914,711
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
MEDITERRANI

21. MEDITERRANI

22. MEDITERRANI

23. MEDITERRANI

24. XINÈS
Temperatures:
Són semblants a les del clima mediterrani ( la
mitjana anual i l’amplitud tèrmica).
Estius càlids i hiverns freds.
Precipitacions:
Plou sobretot a l’estiu, amb un total anual
entre 888 i 1000 mm (monzó d’estiu).

25. Vegetació:
Espècies tropicals i espècies temperades, bosc
mixt.
Els rius:
Cabdal més regular que el dels rius
mediterranis.
El cabdal menor correspon a l’hivern i el més
gran a l’estiu.
XINÈS

26. Climograma de Savannah (Georgia)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
P mm
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.8876,6101,281,4106,4139,4172,2185,1135,973,456,269,9
TEMP.9,31115,118,82326,127,627,224,719,61510,9
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
XINÈS

27. XINÈS

28. OCEÀNIC
Temperatures:
Hiverns suaus i estius frescos.
Amplitud tèrmica molt petita entre 8 i 15°.
Precipitacions:
Repartides al llarg de tot l’any , amb un
màxim a l’hivern (front polar).
Total anual entre 600-800 mm o més.

29. Vegetació:
Bosc caducifoli de roures, castanyers, faigs, oms,
con sotabosc de matolls important.
Molt degradat por l’acció antròpica.
Els rius :
Cabdal moderat amb un mínim a l’estiu i un màxim
a l’hivern.
És molt estrany que es quedin secs.
OCEÀNIC

30. Climograma de Brest (Francia)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
P mm
0
10
20
30
40
50
60
70
80
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.1339683696856628087104138150
TEMP.6,15,87,89,211,614,415,61614,712 9 7
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
OCEÀNIC

31. OCEÀNIC

32. OCEÀNIC

33. Temperatures:
Gran amplitud tèrmica ( més de 15°).
Els hiverns són freds i secs i els estius càlids i plujosos mentre que
les estacions intermitges es retallen notablement.
Vegetació:
Boscos de coníferes (pins, abets), arbres de fulla perenne també
anomenats taiga .
Els prats.
L’estepa, formació herbàcia que anuncia el desert.
Els rius:
A l’hivern es congelen les aigües i els sòls.
A la primavera es produeix el desglaç que provoca grans crescudes.
CONTINENTAL

34. Climograma de Windhoek (Namibia)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
P mm
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.78,180,378,737,76,61,20,70,92,811,826,941,7
TEMP.23,322,12118,915,913,213,215,819,221,622,523,4
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
CONTINENTAL

35. CONTINENTAL

36. CONTINENTAL

37. CONTINENTAL

38. CONTINENTAL

39. CLIMES FREDS

40. La temperatura :
No superior a 10°.
L’hivern dura 8 o 9 mesos i no hi ha un veritable estiu. La
intensitat del fred polar s’explica per la naturalesa de la
insolació, els rajos del sol són sempre oblics.
Precipitacions:
Sobretot en forma de neu.
Vegetació:
La tundra formada por molses, líquens, gramínies, bedolls nans.
Els rius:
L’aigua només es troba en estat líquid durant l’estiu.
POLAR

41. Climograma de Eureka (Canadá)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
P mm
-40
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.3 2 2 2 3 3 161411 9 2 2
TEMP.-35,9-37,3-37,6-26,8-9,72,75,73,8-6,7-21,6-30,6-35,2
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
POLAR

42. POLAR

43. POLAR

44. Els climes d’alta muntanya no poden definir-
se com un tipus més.
Dependent de la zona on es trobin les
muntanyes, que alteren el clima local.
Amb l’altura minven les temperatures i solen
augmentar les precipitacions.
D’ALTA MUNTANYA

45. Climograma de Sierra Nevada (España)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
P mm
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
T ºC
PRECIP.
TEMP.
PRECIP.8195,469,559,853,435,76,84,728,364,795,389,6
TEMP.-2,2-2,8-2,5-0,13,79,915,315,810,63,81,1-1
ENEFEBMARABRMAYJUNJULAGOSEPOCTNOVDIC
D’ALTA MUNTANYA

46. D’ALTA MUNTANYA

47. D’ALTA MUNTANYA

48. D’ALTA MUNTANYA

49. D’ALTA MUNTANYA