Fitxa 2 koré amb el peple

Presentació destinada a l'alumnat d'Història de l'Art

1. FITXA 2: KORE AMB EL PEPLE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera FITXA TÈCNICA Títol Kore del pèplum Autor Desconegut Cronologia 500 a.C Tipologia Escultura exempta Materials Marbre policromat de Paros Mides 1,20m (alt) Estil Grec arcaic Tema Votiu o escultura funerària Localització Museu de l’Acropoli (Atenes)

3. Júlia López Valera Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana. Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe mercantil sobre la terratinent. Les tiranies que s’imposen a les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent), i a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia. L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials. Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics. L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats. Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i consciència d’unitat cultural i nacional d’aristocràcia. La participació en el Jocs està reservada a l’aristocràcia. L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes màgics o saludables. Idea completament nova de l’art: art independent de tot valor pràctic, es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat. Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art “inútil” producte d’un comerç puixant, d’unes ciutats enriquides i d’unes colonitzacions afortunades. ÈPOCA ARCAICA: CONTEXT HISTÒRIC

4. Júlia López Valera CARACTERÍSTIQUES ÈPOCA ARCAICA Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant. Urbanisme irregular, adaptació al terreny. Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic. Ceràmica: del geometrisme a la figuració antropomòrfica. Gran importància de l’escultura: Kuroi i Korai . Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica.

5. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL Una de les característiques més importants són la simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria per determinar certs elements corporals. Pel que fa a la simetria s’observa la possibilitat d’establir un eix central que divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç. Aquest element és el que trenca la rigidesa dels altres elements corporals. Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostra i que és determinada per la posició frontal del cos i del rostre , ajudada per la disposició del peplum , que fa que els plecs caiguin totalment en vertical. Rigidesa Trets arcaics Hieratisme Inexpressivitat Cama esquerra avançada Simetria i repetició de formes Braç dret enganxat al cos, puny tancat. Gràcia, elegància i refinament Llargues trenes que cauen sobre les espatlles Mà esquerra estesa com oferint alguna cosa Vestit que cau rígid marcant lleugerament els plecs, deixant veure formes del cos

6. Júlia López Valera RESTES DE POLICROMIA

7. Júlia López Valera

8. Júlia López Valera Cabells ordenats geomètricament Ulls ametllats i grossos Somriure estereotipat, intemporal (arcaic)

9. Júlia López Valera TEMÀTICA Les korai ( kore , en sigular , vol dir donzella) eren imatges que es creu que representaven sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir la moda a través de les característiques dels vestits, i l’evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta porta una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d’aquestes escultures. Moltes foren trobades en un dipòsit de l’Acròpolis d’Atenes on foren enterrades després de la invasió persa. Dimensions més reduïdes que el kouroi , poques superen les naturals.

10. Júlia López Valera MODELS I INFLUÈNCIES L’estatuària egípcia fou el seu model, degut als viatges comercials i culturals fets pels grecs a Orient i la vall del Nil a partir del segle VII a.C . En aquests viatges van poder veure les estàtues colossals egípcies, amb les quals les d’aquesta època arcaica tenen gran similitud. També hi ha diferències, com la nuesa i la utilització de suport posterior. També en la talla de pedra es nota la influència egípcia (primer ho feien en fusta, les xóana , abans del segle VII a.C .).

11. Júlia López Valera El primer període és d’ influència oriental clara (especialment egípcia ). 2) L’exemple més clar són les escultures votives o religioses del segle VIII aC , realitzades sobre fusta i que ens han arribat per còpies de pedra: les xoanes o xòanon . Xoanes  Són les manifestacions escultòriques més antigues. Escultures de fusta que rebien certa veneració religiosa. Molt imperfectes. Atenen a la llei de la frontalitat , amb la qual se’ns presenta una figura per a ser vista de front, totalment rígida i recta , sense cap tipus de flexibilitat ni torsió. MODELS I INFLUÈNCIES: LES XOANES