Fitxa 69 magatzems carson

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 69: MAGATZEMS CARSON Júlia López Valera Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez

2. FITXA TÈCNICA Edifici Magatzems Carson , Pirie , Scott Autor Louis Sullivan (Boston, 1856-Chicago, 1924) Cronologia 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904) Tipologia Civil Materials Formigó, ferro i vidre. Estil Escola de Chicago. Localització Chicago (EUA). Júlia López Valera

3. La segona Revolució Industrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el ferro i l'acer . L’augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes dóna lloc a l’aparició de la societat de consum . ÉPOCA Una nova societat necessita de nous edificis: dóna resposta l ’'esperit funcional i innovador dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals. Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el modernisme. El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia, rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà. Els nous materials com el ferro i el formigó armat permetien superposar molts pisos i l'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis alts. S’inicia la construcció dels primers gratacels . CONTEXT HISTÒRIC Júlia López Valera

4. Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago . Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola de Belles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista. Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924) AUTOR Investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl · liques i l’aplicació que aquestes poden tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago. Tot i l' interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres, l’arquitectura de Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb el modernisme . CONTEXT HISTÒRIC Júlia López Valera

5. ESCOLA DE CHICAGO ( LLAVOR DEL FUNCIONALISME ) L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit les mateixes pautes que a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat de les seves ciutats , els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques entre les quals destaca l’Escola de Chicago. ESTIL Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són: 1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària. 2.- Ús del pilar de formigó  com a suport o fonament. 3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques) 4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega) 5.- Incorporació de l’ascensor elèctric ( inventat per Siemens 1887 ) 6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals . CONTEXT HISTÒRIC Júlia López Valera

6. A) MATERIALS Formigó armat, ferro i vidre B) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Els magatzems Carson estan sostinguts per un esquelet format per els nous materials ,com el formigó armat (creació francesa del 1880), les característiques del qual són: més comprensió i plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més resistència al foc. Un altre element molt important, l’ascensor elèctric , fou construït per Siemens l’any 1887. Això forma una estructura interna de ferro que permet fer ed ificis molt més alts , obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement , sense dependre de murs de càrrega. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

7. C) ESPAI EXTERIOR La façana dels magatzems Carson , presenta dues parts ben diferenciades : La base de l’edifici formada per l’entresol i la primera planta , tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. Dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcter naturalista , feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals , que emmarquen els grans aparadors. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

8. La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular , repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals . Aquestes són més baixes a la part superior , i estan separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana . DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

9. El trencant de la cantonada , Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors Dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

10. En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables , especialment la de deixar entrar la llum . Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada , tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn. També cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior , (continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems). Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago , perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

11. En general l’edifici presenta una gran sobrietat , predominant la funcionalitat sobre l’estètica. Pocs elements decoratius . Reduïts al ferro forjat de la planta baixa i a les columnes de terracota que rematen la coberta . DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

12. C) ESPAI INTERIOR La llum és un element predominant en tot l’interior La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai. L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible , orgànic, on no sobra ni falta res . Cada part reflexa la funció a la qual està destinada : “ La forma segueix a la funció ” era una de les teories de Sullivan . DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

13. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL

14. Els magatzems Carson , Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins del districte comercial de Chicago , lloc on desprès de l’incendi que va patir la ciutat al 1871, es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat. Per tant l’edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació. També el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat . Júlia López Valera ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

15. Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson , Pirie i Scott , especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar , joieria i productes de bellesa entre altres. És considerat com una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago . També és un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan: “LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ” Júlia López Valera INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

16. En els magatzems Carson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitectura modernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París. El plantejament arquitectònic de Sullivan segons el qual, la forma dels elements està condicionada a la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arrel del posterior moviment funcionalista europeu , en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier . També recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, amb els quals Sullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permet realitzar edificis més alts (gratacels) i dotar-los amb grans finestrals.... Villa Savoye Le Corbusier (1929 – 1931) Júlia López Valera MODELS I INFLUÈNCIES

17. A Barcelona  es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la  Via Laietana . La construcció d’aquest nou carrer entre  1909 i 1913 , a cavall entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Josep Domènech Mansana, Edifici de Sindicats Júlia López Valera MODELS I INFLUÈNCIES

18. Júlia López Valera