Fitxa 77 jugadors de cartes

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 77 : JUGADORS DE CARTES Júlia López Valera Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA Títol Els jugadors de cartes Autor Paul Cézanne ( Aix-en-Provence , 1839-1906) Cronologia 1893 Tècnica Oli sobre tela Mides 47 x 57 cm. Estil Postimpressionista. Tema Escena costumista o de gènere. Localització Musée d’Orsay (París) Júlia López Valera

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR Pintor provençal, descendent d'un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament del seu patrimoni. Se’l considera un dels fundadors de la pintura moderna. Pissarro el va introduir en la tècnica impressionista i en la pintura de “ plein air ”. Inicialment exposa amb els impressionistes el 1874 i 1877. A partir de 1877 es va retirar, per tal de poder treballar sense interferències, a la seva ciutat natal d'Aix (sud de França ) Vista de Auvers , 1874 Estudi de Cézanne en Aix-en-Provence

4. Cézanne és considerat el precursor del cubisme per la seva capacitat de descompondre espai i formes en diferents plans i tornar-les a acoblar com si fos un trencaclosques. Exercí gran influència en Picasso. També se’l considera antecessor de l’abstracció, dels fauvistes i dels expressionistes. Per a ell la pintura havia de rebutjar la imitació de la natura, s’havia d’independitzar d’aquesta. Per a ell les figures geomètriques eren l’essència bàsica de tot el que fos objecte de pintura: natures mortes, figures humanes, paisatges... El color era un altre element bàsic perquè definia les formes d’aquests objectes. S’inspirà en els clàssics italians, espanyols i francesos. El coneixement de la realitat, per Cézanne , no és mera contemplació, sinó que neix de la voluntat de captar-la i apropiar-se-la. BIOGRAFIA DE L’AUTOR Júlia López Valera

5. DESCRIPCIÓ FORMAL El quadre mostra dos homes asseguts davant per davant en una taula, de manera que l’espectador només en veu el perfil. Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL Pinzellades breus, quasi quadrades i sobre posades, diferents tonalitats. Pinzellades breus, quasi quadrades i sobre posades, diferents tonalitats. “Dibuix i color no són dues coses diferents. Es pinta al mateix temps que es dibuixa, com més harmoniós és el color, més complexa és la forma.” Dóna prioritat al color per definir les formes. Predominen els colors càlids. Importants els contrastos cromàtics. Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL La llum té la funció de marcar aquests contrastos tonals. La llum també serveix per configurar l’espai. Aquest età mostrat des de diferents perspectives, com a la taula. Pinzellades breus que ajuden a modelar els cossos amb diferents tonalitats . Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL Disposició dels color per mostrar confrontació entre els dos jugadors. El color de les cartes és diferent: unes són blanques i les altres són grises. Blanc : clarividència, seguretat. Grises : lluita difícil, poca seguretat. Jaqueta de tonalitats marrons Jaqueta de tonalitats grogues. Pantalons marrons Pantalons grocs Júlia López Valera

9. DESCRIPCIÓ FORMAL Qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna i aquesta sempré és: Cilindres Cons Esferes Concep la pintura com una pura investigació científica. Composició molt estudiada. Posteriorment omple el dibuix, esquemàtic, amb pinzellades paral·leles de color progressant dels tons freds (ombres) als càlids. Júlia López Valera

10. DESCRIPCIÓ FORMAL Podem dir que la postura i el gest són simètrics, però l’eix del quadre, el reflex blanc de l’ampolla no coincideix en la meitat exacta de la tela: la composició és lleugerament asimètrica. Punt on convergeixen totes les mirades Eix del quadre Tot el cos de jugador és representat dins del llenç. Part del cos de jugador és representat fora del llenç. Júlia López Valera

11. TEMÀTICA El pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dos personatges juguen una partida de cartes asseguts davant una taula. El jugador de l’esquerra, que fum amb pipa, ha estat identificat amb Alexandre, el jardiner del pare de l’artista. Aquesta tela és un dels cinc quadres que l’artista va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890. Júlia López Valera

12. INTERPRETACIÓ Una interpretació diu que el quadre pot simbolitzar la lluita que Cézanne va mantenir amb el seu pare, un ric banquer d’Aix que no volia que el seu fill es dediqués a la pintura. Una altra que signifiqués l’ enfrontament del mateix pintor amb si mateix , per les seves contradiccions interiors. Júlia López Valera

13. INTERPRETACIÓ Els dos jugadors asseguts, pensarosos, transmeten sensació de repòs contrarestada amb la concentració i la imminent jugada del personatge de la dreta. L’obra la va vendre Amborise Vollard al baró Denys Cochim . Després passà a Durand-Ruel , marxant dels impressionistes. Finalment anà al museu del Louvre que la cedí al d’Orsay . La funció bàsica era seguir investigant en la tècnica i l’aprofundiment en la concepció arquitectònica de la pintura. Aquesta temàtica fou tractada sovint en la pintura francesa del XVII i XVIII . Júlia López Valera

14. ALTRES OBRES DE L’AUTOR: NATURES MORTES Degut a la seva meticulosa manera de pintar Cézanne s'especialitza en “natures mortes”. En aquestes assaja el seu nou concepte de pintura tot pretenent recuperar el volum perdut pels impressionistes. “El pintor ha de buscar l’esfera, el con i el cilindre en la naturalesa” “La forma només aconsegueix la plenitud quan el color té la màxima riquesa” Júlia López Valera

15. Noi amb armilla vermella. 1890-95 Dona amb cafetera . 1890-95 Els personatges de Cézanne experimenten una estilització geomètrica ALTRES OBRES DE L’AUTOR: Júlia López Valera

16. Als voltants d’Aix s’aixeca majestuosament la muntanya de Sainte-Victoire . Els seus mil metres d’alçada es varen convertir en el protagonista principal dels últims treballs de Cézanne . ALTRES OBRES DE L’AUTOR: MUNTANYA DE SAINTE-VICTORIE Júlia López Valera

17. En el últims anys realitza la sèrie Els banyistes . En aquests quadres mostra una progressiva abstracció mitjançant la simplificació geomètrica i la utilització de plans geomètrics de color. ALTRES OBRES DE L’AUTOR: ELS BANYISTES Júlia López Valera

18. MODELS I INFLUÈNCIES CÉZANNE va trobar en els clàssics la seva font d’inspiració principal. Entre d’altres, destaca la figura de Nicolas POUSSIN , la tradició estructural del qual, emmarcada en el classicisme francès, CÉZANNE va valor combinar amb el millor realisme contemporani conreat per COURBET . Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fer mereixedor del reconeixement d’un gran nombre d’artistes de les primeres avantguardes. La seva manera de representar la realitat per mitjà de les figures geomètriques va portar CÉZANNE a ser considerat un precursor del moviment cubista liderat per PICASSO i BRAQUE . També va influir en uns altres moviments com el Fauvisme i l’Expressionisme, gràcies al fet que en els seus quadres va prescindir de l’obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes dels objectes. Georges Braque : Cases a l’Estaque (1908) Júlia López Valera