Jacint verdaguer, vora la mar

Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.

1. ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA JACINT VERDAGUER Vora la mar Llengua catalana Antologia de poesia catalana Anàlisi i traducció del poema 1er Batxillerat B 27 de gener del 2016 Isaac Albéniz Paula Barrachina i Carla Barrientos

2. Antologia de poesia catalana JACINT VERDAGUER Dades biogràfiques de l’autor

3. VORA LA MAR Poema datat el 10 de gener de 1883 a Caldes d’Estrac [ Caldetes ] Antologia de poesia catalana

4. Contextualització Antologia de poesia catalana

5. Anàlisi del significat i figures retòriques Antologia de poesia catalana

6. Antologia de poesia catalana Al cim d'un promontori que domina      les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina      me'n pujo a meditar. Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa      contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa      m'aixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles,      me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles      mos somnis que són morts. Aixequí tants castells en eixes ribes      que m'ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives      de vori , d'or i argent: poemes, ai!, que foren una estona      joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona      per retornar al fons: L’autor fa una reflexió. L’escena està situada al capvespre. Veu en present La immensitat natural del paisatge fa sentir petit a l’autor. Veu en present Anàfora L’autor recorda amb malenconia temps passats . Veu en present En aquesta estrofa ens vol transmetre que els somnis els podem fer molt rics però la vida te’ls destrossa . Veu en passat L’autor ens diu que les coses són efímeres, se’n van . Veu en passat Metàfora

7. Antologia de poesia catalana vaixells que amb veles i aparell s'ensorren      en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren      del sol al primer raig: idees que m'acurcen l'existència      duent-se'n ma escalfor, com rufagada que s'endú amb l'essència      l'emmusteïda flor. A la vida o al cor quelcom li prenen      les ones que se'n van; si no tinc res, les ones que ara vénen      digueu-me què voldran? Amb les del mar o amb les del temps un dia      tinc de rodar al fons; ¿per què, per què, enganyosa poesia,      m'ensenyes de fer mons? Per què escriure més versos en l'arena?      Platja del mar dels cels, ¿quan serà que en ta pàgina serena      los escriuré amb estels? Tot és fútil, de poca importància. Veu en passat Hipèrbaton L’autor afirma que les idees així com la imaginació supera a la realitat . Veu en passat Comparació L’autor es troba buit . Veu en present i en futur Pregunta retòrica ( Anacoenosi ) És la conclusió, defineix la poesia com quelcom enganyós. Veu en present Pregunta retòrica L’autor demana reunir-se amb Déu eternament . Veu en present i en futur Pregunta retòrica

8. Mètrica del poema C ompost per deu estrofes. Els versos decasíl·labs (10) es combinen amb els hexasíl·labs (6) formant estrofes de quatre versos. La seva rima és consonant , es basa en 10A/6b/10A/6b i és sempre llarg-curt. Antologia de poesia catalana

9. Anàlisi de la veu poètica La veu poètica és el poeta mateix . En el poema no assenyala a qui s’adreça però nosaltres hem arribat a la conclusió que li parla a la vida . Podem saber que la veu poètica és l’autor per les formes gramaticals com ‘me’n pujo’ i més verbs en 1a persona del singular. La intenció del ‘jo’ poètic és fer la seva reflexió i lament. Antologia de poesia catalana

10. Identificació del tema o motiu essencial Antologia de poesia catalana

11. Conclusió És un poema que conté resumidament tot el món poètic de Verdaguer: El triomf L a plenitud L a crisi En remarquem sobretot, l'actitud romàntica: Confrontar-se amb la pròpia obra Demanar-se qui és ell Q uè és la poesia Quin és el sentit de tot plegat al costat de Déu Antologia de poesia catalana