L'impresionisme

La captació atmosférica de l'lmpressionisme
Darrer quart del segle XIX
15 d’Abril 1874 s’inaugura el saló dels independents

1. La captació atmosférica de
l'lmpressionisme
Darrer quart del segle XIX
15 d’Abril 1874 s’inaugura el saló dels independents

2. •l'lmpressionisme: corrent pictòric que pretén unir visió i llum, inherent a la pintura occidental des del
Renaixement.
La captació atmosférica de l'lmpressionisme
Pissarro aquí ens mostra les diferents
lluminositats diürnes

3. El pintor valencià Sorolla va retratar la ciutat en diversos dels seus quadres. Els seus quadres han estat exposats per
tot el món i això ha fet que escenes típiques de la societat valenciana s'hagin vist en altres llocs del món. Llocs que
avui encara podem recórrer per sentir-nos com si estiguéssim dins d'un dels seus quadres o si acompanyéssim al propi
Sorolla en la seva elaboració.

4. L'actual Hospital "València al mar" a Trista herència
Al costat del costat de la localització anterior trobem l'antic asil Sant Joan de Déu (avui hospital "València al Mar"). Allà
hi vivien nens orfes i Sorolla no va dubtar a retratar-los en un dels seus quadres més durs. És Trista herència (1899) i
està protagonitzat per un grup d'aquells nens entrant al mar.

5. •La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l’ambició de tots els grans
mestres de la història de la pintura, però els antecedents més directes els trobem especialment en els
paisatgistes anglesos CONSTABLE i TURNER.

6. •La sensibilitat social va ser hostil a aquesta nova manera de pintar. L’any 1863 MANET (precursor
del moviment a mig camí entre el Realisme i l'impressionisme) va exposar el seu quadre El dinar
campestre, que va escandalitzar els sectors tradicionals vinculats als salons oficials de l’art i, en canvi,
va entusiasmar els innovadors.

7. • Els pintors impressionistes, malgrat que van estar en contra de l'academicisme i de l'art oficial, van
intentar que les seves obres fossin admeses al Saló de París, però, en ser rebutjats, les van exposar a
l'anomenat Salon des Refusées (saló dels rebutjats).
•Tot i no existir com a escola, si tenien consciència del que significaven en el mon de l’art, d’aquí la
seva influència fins els nostres temps

8. Les aportacions tècniques principals dels impressionistes van ser aquestes:
a) La teoria deis colors. Es basa en els descobriments dels científics Eugene CHEVREUL i Ogden ROOD,
segons els quals hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres de complementaris (verd, violeta i
ataronjat). Ates que els colors no existeixen per si mateixos sinó en relació amb els colors més pròxims, els
impressionistes volien que l’ull percebés uns colors compostos que ells no havien barrejat a la paleta.

9. b) La plasmació de la llum.
Es va descobrir també que els colors no són immutables i que la incidència de la llum és
determinant. Per això, els pintors representen els colors tal com els veuen, sense que els importi
gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. També tracten de representar
l'atmosfera, i tot això incideix en les relacions que s’estableixen entre la llum, el temps i
l'espai. A més, volen copsar l'instant fugaç, la impressió d’un moment determinat.

10. c) Les aparences successives. Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb
tonalitats diverses, principalment segons com hi incideix la llum a certes hores del dia o en unes
èpoques de l’any determinades.
Boulevard Montmartre de Camille Pisarro

11. d) La coloració d'ombres en detriment del clar-obscur. Per representar les ombres dels objectes, els pintors van
abandonar la tonalitat fosca, i van optar per reduir els espais acolorits amb les tonalitats complementàries, per
exemple, llums grogues i ombres violades.
Claude Monet Madame Monet and Her Son Buy Oil Painting CanvasArgenteuil(1874) de Manet

12. e) La pinzellada solta. Els pintors impressionistes van utilitzar pinzellades de colors purs agrupats, que,
contemplades a distància, es fonen en full de l’espectador.

13. f) Plein air (plenairisme )Rep aquest nom el tipus de pintura realitzada a l'aire lliure, que té els seus
antecedents en l’escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc que pinta i no pas al taller.