L'impressionisme

1. L’Impressionisme
Claude Monet:
Passarel·la
sobre l'estany
de nimfees (El
pont japonès)
http://www.xtec.es/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/Antecedents/Impressionisme.htm

2. L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX
El context històric
Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les
classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III
República. El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n
Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els
avenços en la investigació científica i la creació de nous materials
transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.
La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme
vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots
aquests canvis afectaren profundament l’art.
Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada
vegada més ràpides i fàcils, la fotografia permet veure coses que l’ull humà no
percebia... Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del
XIX ofereix dos camins: l’impressionisme i el simbolisme, que per una banda
suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de
l’art contemporani després dels postimpressionistes.

3. Característiques de l’Impressionisme:
L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar
sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb
l‘academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la
mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les
últimes dècades del segle XIX. (Viquipèdia)
Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica.
Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on
admiraren l’obra de Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del
Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.
Monet
Sisley

4. Característiques de l’Impressionisme
a) Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de
Chevreuil (colors primaris i complementaris). L'associació de dos colors
primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari. La
fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs
pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de
Chevreuil, els colors difonen una orla del cromatisme complementari.
b) Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum
hi incideix. Al revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear
sensació lluminosa.
c) Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els
matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...
d) Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a
espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i
el dibuix, o queda diluït entre el color.
e) Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per
traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.
f) Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.

5. Claude Monet
Auguste Renoir
Camille Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a París,
el 15 d’abril de 1874 quan una colla de
joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell
any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs
creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar,
en el 3er pis de la casa 35 del Boulevard dels
Capucines.
«Société Anonyme des artistes»
Alfred Sisley

6. GASPARD FÉLIX TOURNACHON
NADAR
Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines, 1860

7. El impressionistes coneixen
les teories de Newton
sobre la descomposició de
la llum
llum color
La teoria del color de Chevreul
P = Primaris o
generadors
S = Secundaris o
complementaris
Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del color primari
Teoria del color
Tècnicament
aplicaven els
colors sobre la
tela, sense
barrejar-los a la
paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç els colors
es barregen en la retina de l’espectador “trompe
l’oeil”.
Pinzellades soltes i lliures

8. El gronxador 1876
Le Moulin de la Galette
1876
Auguste Renoir
(1841-1919)
Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de
la tradició (Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses
reflecteix les vibracions de la llum ondulant entre les
fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa,
on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme (Moulin
de la Galette). Totes les seves teles són plenes de
flamarades de color. Les figures humanes són també molt
importants en la seva obra.

9. 1871, Esmorzar dels remers

10. 1892, Noies al piano
1888, Després del bany

11. Edgar Degas
A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després
d’haver passat per altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la
forma que del color. La llum sorgeix en reflexos de faldilles de ballarines, captades
en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana, en les seves múltiples
posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element bàsic.
La classe de dansa
1873 -1876

12. L’estrella
1878
L’assaig
1873-1878

Dos planchadoras, 1884

13. L’absenta
1876
L’orquestra de l’òpera
1870

14. Curses de cavalls davant les tribunes
1866-1868
Curses de cavalls
1885-1888
A les curses. 1879

15. Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly
1876
Sisley, pintor anglès resident a
França, va viure durant uns
anys en aquest poble i va pintar
diferents versions de Port-
Marly inundat.
Alfred Sisley
Pont a Villeneuve-la-Garenne. 1872

16. Retrat de
Eduard Manet a
Berthe Morisot.
Fou la cunyada i
l’alumna de
Manet.
El bressol. 1872
Berthe Morisot

17. Berthe Morisot va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes
domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els
impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet.
En el balcó, 1873 La lectura, 1870

18. Mary Cassatt (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es relacionà
amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes
d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum...
Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme).
Autoretrat, 1878
Mare després del bany, 1880
Nen a l'habitació blau
fosc, 1889

19. Camille Pissarro
El Jardí de Pontoise (1877)
Del seu període anomenat de Pontoise daten
les seves millors obres inspirades en Monet i
Cézanne: Després d'un període
neoimpresionista, va tornar al lirisme i a
l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. El
1895, un empitjorament de la malaltia ocular
que patia el va obligar a pintar paisatges
urbans de París des de la finestra: Avinguda
de l'Òpera, Jardí de les Tullerías i Efecte de
neu.

20. Neoipressionisme, Divisionisme o Puntillisme
El circ. Seurat. 1891
Tarda de diumenge a l’illa del Grande Jatte.
Seurat. 1884-1886
· Es basen en les teories dels contrast
simultanis de Chevreul. · donen un fonament
teòric i científic al procés artístic. · el color
pur és situat sobre la tala en forma de punts.
· La mescla de colors es realitza en la retina
de l’espectador.