L´escepticisme

Repàs crític a les diferents formes de l´escpeticisme

1. La possibilitat del coneixementLa possibilitat del coneixement

2. El relativismeEl relativisme
El relativisme defensa que la veritat depèn de la persona
(subjectivisme), de l´època històrica, de la situació
geogràfica, del nivell econòmic i social, del substrat
cultural, etc. La veritat, doncs, no és una qüestió abstracta,
que està per damunt de l´espai i del temps, sinó que està
relacionada amb les circumstàncies concretes d´on sorgeix
el coneixement.
El relativisme nega la pretensió d´universalitat de les
creences o les pràctiques humanes, ja que considera que la
veritat d´aquestes sempre és relativa o restringida a un
àmbit concret.

3. L'escepticismeL'escepticisme
El dubte és el concepte oposat a
certesa: és la manca del sentiment que
em força a adherir-me a una causa
ideològica o a acceptar un judici com a
cert.
Sobre el dubte neix un corrent
filosòfic anomenat escepticisme:
una postura que nega la possibilitat de
conèixer amb absoluta certesa.

4. Hi ha diferents maneres de manifestar-se la
postura escèptica.
Hi podem trobar postures radicals, les que desconfien de tot
criteri, fins i tot de les bones raons com a criteris sòlids per
fonamentar creences racionals i sabers contrastats,
d´altres més moderades, que no renuncien a la certesa que
proporcionen les bones raons, i que només es neguen a
creure una afirmació si aquesta no està recolzada per bones
raons.
Mentre que les postures radicals creuen menys del que és
racional creure, les moderades pretenen fer de la racionalitat
la condició del que és o del que no és acceptable creure.

5. Hi ha d´altres formes d´escepticisme que
només afecten a un camp molt específic del
coneixement, és l´anomenat escepticisme
parcial. Hi ha diferents formes d´aquest
escepticisme:
sL´agnosticisme: afecta a Déu.
sEl solipsisme: afecta a la realitat externa.
aEl fenomenisme: afecta a la realitat que està
més enllà de les realitats que puguin ser
conegudes a través dels sentits.

6. El solipsista creu que res no existeix fora del contingut d´una ment i el
que sembla que és una realitat exterior no és més que un somni creat
per aquesta ment.
Com s´arriba al solipsisme? El primer pas és adonar-se d´un fet evident:
tinc sensacions i aquestes sensacions necessiten d´una realitat sensible
que la senti.
Aquesta realitat sensible sóc jo. Per tant, tinc la certesa que sóc, abans de
tot, una realitat que sent, que té o pot tenir sensacions.
Més enllà d´ésser d´aquesta certesa, tot és problemàtic i dubtós: podem
estar del tot segurs de l´existència de realitats més enllà de les
sensacions i de les realitats sensibles?
Per al solipsista no hi ha proves contundents que l´obliguin a inferir que
les seves sensacions puguin referir-se a altres realitats no sensibles ni que
altres realitats sensibles poden existir amb sensacions similars o diferents
a les seves.
En conclusió, el solipsista limita les seves certeses a l´afirmació que
només existeixen les sensacions i una realitat sensible que les sent.

7. Arguments escèpticsArguments escèptics
Els escèptics proposen uns criteris molt exigents de certesa: no es
conformen amb una certesa més o menys forta, demanen una certesa
absoluta. Si una proposició o teoria no compleixen aquesta condició queden
desautoritzats com a proposició o teoria verdadera.
Un dels principals creadors d´arguments escèptics és el filòsof francès
René Descartes (1596-1650).
D´ell destaquem dos arguments:
dLa hipòtesi del somni: no puc distingir si el que percebo o sento amb
la màxima certesa (m´estic cremant) l´estic somiant o no.
tLa hipòtesi del geni maligne: i si el que crec amb la màxima certesa
(2+2=4) és fals? Perquè qui va crear el meu cervell, una deïtat cruel, el va
dissenyar de tal manera que quan arribés a la certesa màxima el que
realment estem fent és acceptar una proposició o teoria que en realitat
és falsa.

8. La versió actualitzada dels dos arguments de Descartes ens l´ofereix el
filòsof americà Hilary Putnam. (vegeu pàgina 99 del Llibre)
Hilary Putnam en Raó, veritat i història desenvolupa una famosa
metàfora filosòfica: la hipòtesi dels cervells en la cubeta. En ella s
´explica com el cervell d´un individu que ha sofert una operació s
´introdueix dins d´una cubeta plena de substàncies que el nodreixen i el
mantenen viu. Aquest cervell a més està connectat a un potent ordinador
que li envia impulsos elèctrics que li produeixen la il·lusió que tot és
perfectament normal. Fins i tot és possible que a vostè se li faci creure
que està llegint ara aquesta increïble història sobre un cervell en una
cubeta, ¡a vostè que no és més que un cervell en una cubeta! A més, ¿per
què tots els éssers humans no podrien ser cervells en cubetes controlats
per una computadora gegant que, alhora, controla un cruel científic? Les
il·lusions que tot aquest dispositiu genera podrien molt bé estar
coordinades de manera que sorgís la il·lusió que existeix un “món
exterior”, que tenim relacions amb altres “persones”, “objectes”, ... etc.
No existeix de veritat el món exterior, però succeeix com si existís.
(En Luís M. Valdés Villanueva, Las hipótesis de los cerebros en la
cubeta, glosario de Razones para actuar de John R. Searle

9. El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme, en canvi, és la postura
oposada a l´escepticisme: és possible conèixer
amb absoluta certesa.
En aquests postura també podem trobar
manifestacions més o menys radicals o
moderades.

10. Dogmatisme moderat Dogmatisme radical
Creu en la possibilitat d
´apropar-nos de mica en
mica a la veritat.
Els científics confien en què
la seva metodologia sigui la
clau més eficaç per obrir la
porta al descobriment dels
misteris més amagats de la
realitat.
El dogmatisme radical, a
diferència de l´escepticisme
radical, creu més del que és
racional creure.
En la mentalitat d´un
dogmàtic radical no hi ha
lloc per a la incertesa.
Del dogmatisme radical
deriven totes les formes de
fanatisme.

11. Actituds davant la certesa
Dogmatisme
radical
Dogmatisme
moderat
Escepticisme
moderat
Escepticisme
radical
definició Consisteix a
creure més
del que és
racional
creure
(credulitat
absoluta)
a) És possible
assolir el saber.
b) Abans d
´acceptar un
saber cal que
manifesti
proves
racionals
fiables.
No creure una
afirmació si
abans no ens
proporciona
bones raons
Consisteix a
creure menys
del que és
racional creure
(incredulitat
absoluta)

12. Actituds davant la certesa
Dogmatisme
radical
Dogmatisme
moderat
Escepticisme
moderat
Escepticisme
radical
conseqüènciesa) Afavoreix
actituds
intolerants,
autoritàries
intransigents
envers altres
creences
b) Incapacitat
d´assumir els
propis errors,
la crítica i el
dubte.
a) Afavoreix
actituds
intolerants,
autoritàries
intransigents
envers altres
creences
b) Incapacitat d
´assumir els
propis errors,
la crítica i el
dubte
a) Actitud
prudent i
cautelosa
davant de
qualsevol
afirmació
b) Una creença
pot ser
superior a un
altra perquè
ens ha
proporcionat
proves millors.
a) Actitud
contradictòria:
dubta de tot
sense adonar-se
que no dubta
de què no hi ha
possibilitat d
´assolir un
saber o una
veritat.
b) Dificulta l
´acció,
afavoreix la
passivitat i
amenaça la
supervivència

13. Els escèptics davant el Els escèptics davant el
sabersaber
El saber és un estat utòpic (Ortega y Gasset)
Només sé que no sé res (Sòcrates)
Res no existeix, però si existís seria impossible de conèixer´l. I més
encara, si això últim fos possible ningú no podria expressar-ho.
(Gòrgies)
Atreveix-te a no veure-hi clar (Rubert de Ventós)
Pensar és dir no. Reflexionar és negar el que creiem (Alain)
¿Se podría formar el partido de los que no estan
seguros de tener razón? Sería el mío (Albert Camus)

14. Els escèptics contra el Els escèptics contra el
dogmatismedogmatisme
Tota convicció -convicció seriosa- se us convertirà en
prejudici per a les conviccions posteriors (Joan Fuster)
Els errors en matèria de religió són perillosos,
els de la filosofia, només ridículs (David
Hume)
Dales a los jóvenes la esperanza o la ocasión de una
masacre y te seguirán a ciegas (Cioran)
La pesta de l´home és creure que sap
(Montaigne)
Una certesa és una bestiesa compartida. Res no uneix
més que una certesa (Joan Fuster)

15. Consells escèpticsConsells escèptics
L´escepticisme és l´únic correctiu viable de la fanatització i la badoqueria. (Joan
Fuster)
Allò que no puc saber, em deixa indiferent (L. Feuerbach)
D´allò que no puc parlar, millor callar (L. Wittgenstein)
No tingueu por de la perfecció, mai no l´assolireu (Salvador
Dalí)
Res no sembla veritable que alhora no pugui semblar fals. Aleshores el millor és
suspendre el judici (Pirró)
Disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que les coses
són augmenta en gran manera el nostre coneixement d´allò que
poden ser (Bertrand Russell)
La prudència, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exageracions mentals i
morals. I al capdavall, per circular per la vida, no calen massa conviccions. N´hi
basten tres o quatre. Només. (Joan Fuster)

16. Els escèptics i les creencesEls escèptics i les creences
Trobar una cosa increïble és una ocasió de creure pels
cristians. Ho és amb tanta més raó com més va contra la
raó humana (Montaigne)
Només té conviccions aquell qui no ha
aprofundit en res (Cioran)
En el transcurso de los siglos, el hombre se ha esforzado
en creer, ha pasado de dogma en dogma, de ilusión en
ilusión, y ha consagrado muy poco tiempo a las dudas,
breves intervalos entre sus periodos de ceguera. (Cioran)
L´escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no
incorrerà mai en pecat d´heroïsme (Joan
Fuster)