ÍNDEX
1. Les oracions subordinades adverbials pròpies
▪Adverbials de temps
▪
Adverbials de lloc
▪
Adverbials de manera
2. Les oracions subordinades adverbials impròpies
▪
Adverbials causals
▪
Adverbials finals
▪
Adverbials concessives
▪
Adverbials consecutives
▪
Adverbials condicionals
▪
Adverbials comparatives
1. Les oracions subordinades adverbials pròpies
Les oracions subordinades adverbials pròpies admeten la commutació per un adverbi i fan la
funció de complement circumstancial del verb de l’oració principal.
Segons el significat que aporten, distingim:
▪Oracions subordinades adverbials de temps
Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà
que...
Exemples: Escolta la ràdio mentre fa els deures. / Abans que arribi a casa, heu de fer el llit.
▪Oracions subordinades adverbials de lloc
Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.
Exemple: Guarda aquests joguets on hi hagi prou lloc.
▪Oracions subordinades adverbials de manera
Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...
Exemple: Fes-ho com puguis.
•Oracions subordinades adverbials pròpies d’infinitiu, de gerundi i de participi
Les oracions subordinades adverbials pròpies també s’introdueixen amb les formes no personals
del verb: infinitiu, gerundi i participi, que generalment tenen un valor temporal i, a vegades,
de manera.
.Amb infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva (amb valor temporal; de vegades,
de manera).
Exemples: En arribar a casa, he fet el dinar.
(amb sentit temporal)
.Amb gerundi, amb sentit temporal i de manera. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat
respecte de l’acció principal.
Exemples: Havent dinat, fa una migdiada. / Vam coincidir tornant de vacances.
(amb valor temporal)
Exemple: L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.
(amb valor modal)
El gerundi amb sentit de temps posterior o de conseqüència és incorrecte.
Exemple: Ahir en Pere va caure *trencant-se un braç.
↓
Ahir en Pere va caure i es va trencar un braç.
.Amb participi, amb sentit temporal. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.
Exemple: Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
2. Les oracions subordinades adverbials impròpies
Les oracions subordinades adverbials impròpies no admeten la commutació per un adverbi i
s’insereixen a l’oració principal mitjançant conjuncions, locucions conjuntives i, quan estan
formades al voltant d’un infinitiu, mitjançant locucions prepositives.
Es classifiquen en:
▪Adverbials causals
Expressen la causa, el motiu d’allò que s’enuncia a l’oració principal. El verb sol anar en mode
indicatiu.
Connectors més habituals: perquè, com que, ja que, car, puix que, atès que...
Exemple: Avui l’Anna no ha anat a classe perquè està malalta.
▪Adverbials finals
Expressen la finalitat o l’objectiu amb què es desenvolupa l’acció enunciada en l’oració principal.
El verb sol anar en mode subjuntiu.
Connectors més habituals: perquè, a fi que, per tal que...
Exemple: L’ajuda perquè pugui acabar abans la feina pendent.
▪Adverbials concessives
Expressen una contrarietat que no impedeix, però, que s’acompleixi allò que s’enuncia en l’oració
principal.
Connectors més habituals: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si bé,
per bé que, mal que, baldament...
Exemple: El meu germà va suspendre l’examen de matemàtiques malgrat que havia estudiat
molt.
▪Adverbials consecutives
Expressen la conseqüència d’allò que s’enuncia a l’oració principal.
Connectors més habituals: ús de nexes correlatius (tan... que, tant... que ) i de nexes no
correlatius (de manera que, fins al punt que, de forma que...).
Exemple: Tinc molta son, de manera que me’n vaig a dormir de seguida.
▪Adverbials condicionals
Expressen la condició necessària perquè s’acompleixi allò que enuncia l’oració principal.
Connectors més habituals: si, només que, posat que, en (el) cas que, tret que...
Exemples: Si demà no plou, anirem d’excursió a la muntanya. / Posat que es presenti a la prova,
l’avaluarem.
▪Adverbials comparatives
Expressen una comparació (d’igualtat, de desigualtat o de proporcionalitat) amb l’oració
principal.
Connectors més habituals: igualtat (tant o tan ... com); desigualtat (superioritat: més... que,
millor... que; inferioritat: menys... que, pitjor... que); proporcionalitat (com més...
menys/que, com menys... més/menys)
Exemples: L’Albert és tan alt com el seu germà. / L’Albert és més alt que el seu germà. / Com
més estudia menys matèries suspèn.