Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)

Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.

1. René DescartesRené Descartes
Una aproximació al seu pensamentUna aproximació al seu pensament

2. Meditació I:
De les coses que es poden posar en dubte
VDubte sobre les opinions admeses fins
llavors com a veritables
VExercici de destrucció de les velles opinions
VEls sentits ens enganyen: no ens podem
refiar d’aquells que ens han enganyat
almenys un cop
VEn els somnis em represento coses
semblants a les de l’estat de vigília (no puc
distingir amb claredat ambdós estats)

3. Meditació I
VEncara que les coses generals puguin ser
imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses
simples i universals que existeixen
VAritmètica i geometria tracten de coses
simples i generals, certes i indubtables
(despert o adormit, 2 + 3 = 5)
VHipòtesi del Déu enganyador: qui
m’assegura que Déu no ha volgut fer que
m’equivoqui en raonar matemàticament?
VDéu és summament bo i seria contrari a la
seva bondat que m’hagi creat de manera
que sempre m’enganyi

4. Meditació I
VCom menys poderós sigui el creador,
més probable serà que jo m’equivoqui
sempre
VTot i que hi ha moltes creences que
sospito que són molt probables, he
d’esforçar-me en jutjar-les falses
VHipòtesi del geni maligne: escepticisme
universal
VLa seducció de les velles opinions és tan
forta que em costa no recaure-hi

5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana;
i que és més fàcil de conèixer que el cos
VSuposaré que tot el que veig és fals
VJo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”,
primer principi absolutament
veritable
VLa ment no pot tenir les propietats
dels cossos
VQuè sóc? Sóc una cosa que pensa (res
cogitans), esperit, enteniment o raó

6. Meditació II
VEl pensament és un atribut que em
pertany: existeixo mentre estigui
pensant
VEl jo no depèn de res material per ser
conegut
VSóc jo qui dubta, qui entén, qui
desitja, qui sent, qui percep
VExemple de la cera: el que coneixem
distintament en un bocí de cera no
són les qualitats sensibles, que
canvien

7. Meditació II
VNo puc entendre la cera sense una ment
humana
VEm conec jo mateix amb més claredat i
distinció
VEncara que tot el que pensi sigui fals,
n’hi ha prou amb pensar per ser
(racionalisme)
VDiferència entre percepció sensible i
coneixement racional: concebem els
cossos només amb l’enteniment

8. Meditació III: De l’existència de Déu
VSóc una cosa que pensa, dubta,
afirma, nega, coneix, estima, odia,
vol, no vol i sent
VEncara que les coses que penso no
siguin res, el que és cert és que les
penso
VRecord del Déu enganyador, que
posava en dubte es veritats
matemàtiques
VNecessitat de demostrar l’existència
de Déu abans de tirar endavant, per
veure si pot ser enganyador

9. Meditació III
VDivisió dels pensaments: imatges
(representen coses), volicions i
judicis (efectuen accions)
VLes idees en si no poden ser falses:
“tant se val que imagini una cabra o
una quimera”
VEls judicis poden ser falsos (error de
judici: pensar que les idees que hi ha
en mi són semblants a les coses que
hi ha fora de mi)
VTipus d’idees: adventícies (sensibles),
factícies (inventades) i innates (que
tinc de naixement)

10. Meditació III
VLes idees sensibles són involuntàries i
s’assemblen als seus objectes, però hi
ha casos en què són diferents (el sol
l’experimento com a petit però
l’astronomia diu el contrari)
VFins ara havia cregut en l’existència de
les coses externes per un impuls cec
VLes idees que representen substàncies
contenen més realitat objectiva que les
que representen modes o accidents
VHi ha tanta realitat en la causa com en
l’efecte

11. Meditació III
VEl més perfecte no pot dependre del
menys perfecte
VTot el que es troba objectivament en
la idea es troba efectivament en la
causa
VCal arribar a una idea primera la causa
de la qual sigui un patró o model
VA part de la idea del jo, n’hi ha una que
representa Déu

12. Meditació III
VAlgunes de les idees clares i
distintes que tinc poden provenir
de mi
VLa idea d’un Déu infinit no pot
provenir de mi, atès que sóc finit
VDéu: substància infinita, eterna,
immutable, independent,
omniscient, omnipotent i creadora
VCom jo no puc haver format
aquesta idea, ha de provenir d’una
substància infinita: Déu existeix

13. Meditació III
VHi ha més realitat en la substància
infinita que en la finita
VDéu: idea clara i distinta, amb més
realitat representacional que cap
altra, ésser amb totes les perfeccions
VNo comprenc l’infinit, però la idea
de Déu és la més clara i distinta
VD’on he rebut l’existència? Si fos
totalment independent, jo seria Déu

14. Meditació III
VHi ha d’haver una primera causa
VLa idea de Déu és innata, com la
marca del meu autor: la meva
existència com un jo implica la
de Déu
VNo pot ser enganyador, ja que
l’engany implica defecte i Déu és
perfecte
VMoment de contemplar la
bellesa de la llum divina,
anticipació de la vida eterna

15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat
VEl coneixement del jo i de Déu
és superior que el de les coses
externes
VDéu no pot ser enganyador: puc
tenir coneixements vertaders
sobre el món
VL’error depèn de mi, la seva
causa no és Déu
VNo sóc capaç d’entendre els
designis de Déu, que m’ha creat
amb l’opció de l’error

16. Meditació IV
VCal considerar la totalitat de la creació
com a perfecta, no les criatures
particulars
VLes causes de l’error són l’enteniment i la
voluntat, concretament “el fet que no
retinc la meva voluntat dins els límits de
l’enteniment”
VDualisme: no només existeixo com una
cosa que pensa sinó que tinc alhora una
idea de la naturalesa material
VLa imperfecció és pròpia de l’ésser humà
i del mal ús de la llibertat

17. Meditació IV
VÉs millor que algunes de les parts
de l’univers tinguin defectes que
un univers on tot sigui igual
VDéu m’ha donat la possibilitat de
no fer mai un judici sobre coses
que no sé clarament si són veritat
VNo puc errar si mantinc la meva
voluntat dins els marges del meu
coneixement
VHe après el que he d’evitar per no
equivocar-me

18. Meditació V: De l’essència de les coses
materials, i novament de l’existència de Déu
VCal que ens desempalleguem dels
dubtes i mirem si podem tenir
algun coneixement sobre les coses
materials
VAbans d’examinar si existeixen,
hem de fer referència a les seves
idees
VIdea d’extensió i les seves parts:
longitud, llargada i profunditat
VSón idees no fingides, sinó amb
una naturalesa immutable (en un
triangle els seus angles equivalen a
dos rectes), no són un pur no-res

19. Meditació V
VEn mi trobo la idea d’un ésser
màximament perfecte, igual com hi
trobo la d’una figura o un nombre
VTendeixo a pensar que l’existència pot
separar-se de l’essència de Déu (per
tant, que puc pensar Déu com a no
existent)
VPerò no són separables, ja que no es
pot concebre un Déu al qual li manqui
l’existència (igual a com no és
concebible una muntanya sense vall)
VÉs la necessitat de l’existència de Déu
allò que determina el meu pensament a
concebre’l així

20. Meditació V
VSempre que pensi en l’ésser sobirà, li he
d’atribuir totes les perfeccions (influència
de Sant Anselm)
VLa certesa de la resta de coses depèn de la
veritat que hi ha un Déu existent, atès
que la seva idea es presenta clarament i
distintament
VDesprés de reconèixer que hi ha un Déu,
reconec que totes les coses en depenen i
que no és enganyador, per tant, el que
conec clarament i distintament no pot ser
fals

21. Meditació VI: De l’existència de les coses
materials i de la distinció real entre l’ànima i el
cos de l’home
VEm resta examinar si existeixen les coses
materials
VDéu és capaç de produir totes les coses que
puc concebre distintament
VEl món extern es redueix a les nostres idees de
les qualitats primàries
VDiferència entre la imaginació i la pura
intel·lecció o concepció: imaginar objectes
geomètrics implica un esforç que no s’ha de
fer per concebre’ls
VLa imaginació sembla que depèn d’alguna cosa
no mental

22. Meditació VI
VImagino també les qualitats secundàries,
que es perceben per mitjà d’un sol sentit.
Caldrà examinar què és sentir
VPuc fer esment de les sensacions externes i
les internes
VConsiderant les idees de les qualitats, calia
concloure que podia percebre coses
diferents del pensament: els cossos d’on
provenien aquestes idees
VEncara que les idees que arriben pels
sentits es presentessin en contra de la meva
voluntat, això no provaria que procedissin
de coses diferents de mi

23. Meditació VI
VSóc una cosa que pensa: potser tingui un
cos, però com tinc idees clares i distintes
de mi mateix com a cosa pensant i del
meu cos com a cosa extensa, sóc diferent
del cos i puc existir sense ell
VHi ha facultats que han d’existir en una
substància extensa: tenim una facultat
passiva de sentir però hi ha d’haver una
facultat activa que produeixi les idees de
les coses materials
VAquesta facultat ha de trobar-se en una
substància diferent de mi, que posseeixi
formalment o eminentment la realitat
objectiva de les idees

24. Meditació VI
VAquesta substància pot ser Déu, un cos o
una substància més noble que els cossos
VDéu no ens pot enganyar, per tant, no ens
envia directament aquestes idees ni
indirectament per una altra criatura
VDéu m’ha donat una inclinació molt forta a
creure que procedeixen de les coses
materials, per tant, els cossos existeixen
VLes coses posseeixen realment les qualitats
primàries d’extensió, figura i moviment,
però no necessàriament les secundàries
VDualisme cos/ment: analogia entre el pilot
i la nau

25. Meditació VI
VPerò les sensacions internes em mostren que
estic unit estretament al meu cos: quan rebo
una ferida sento dolor
VDes de petits cometem l’errada de pensar que
les coses són com les veiem: per exemple, la
magnitud del sol
VLes sensacions són útils, la qual cosa no vol dir
que siguin vertaderes
VLa meva naturalesa no coneix universalment
totes les coses: som finits i tenim un
coneixement limitat
VCom és que la bondat de Déu no evita que la
naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible?

26. Meditació VI
VLa ment és indivisible i el cos divisible: són
del tot diferents
VLes sensacions es transmeten a la ment a
través d’una glàndula del cervell
VRebutjo la incertesa sobre el fet que no puc
distingir entre somni i vigília: la memòria sí
que pot unir les coses que ens passen a la
vigília, però no els somnis
VPuc lligar tots els esdeveniments de la
vigília en un jo
VLa vida humana, però, s’equivoca en coses
particulars i per això reconeixem la feblesa
de la nostra naturalesa

27. René DescartesRené Descartes
Autor de la presentació: Enric Gil GarciaAutor de la presentació: Enric Gil Garcia
www.enricgil.catwww.enricgil.cat
2011 Col·legi Sant Andreu - Badalona2011 Col·legi Sant Andreu - Badalona