MS12 Modalitat oracional

Gramàtica: sintaxi oracional. Modalitats de l'oració

1. Modalitat oracional
?!??!!!

2. Modalitats oracionals
a)declarativa(oasseverativa,oassertiva),quanesdóna
informacióalreceptor.
b)interrogativa,quanesdemanaunainformació.
c)imperativa(oexhortativa),quanesvolinfluirenlaconducta
delreceptor.
Enunsegonnivelltenimunacategoriaopcional:
d)exclamativa(oexpressiva),queremarcaalgunaspecte
expressiuosubjectiudelparlant,respectedelqualassevera
(Sónlescincenpuntdelatarda!)odelquepregunta(Ha
arribateltrendeValència!?)odelqueordena,aconsella,etc.
(Vineprompte!).

3. Oració declarativa
-Serveixenperdonarunainformació.
-Formalmentés[-marcada]olamésneutrea.
-Presentaunacorbamelòdicadescendent.
-Usal'indicatiucomamodeverbal.
-Téunordredelsmotsno(gaire)marcat,iamb
poquesvariacions.

4. Oració declarativa
Afirmatives:assenyalenlaveracitatdelarelació
entresubj.ipredicat;noduencapmarcaformal:
L'Enrichadutregals.
Negatives:assenyalenlanoveracitatdelarelació
(L'Enricnohadutregals.Lanegacióambnoafecta
total'oració(negaciótotal),oaunapart(parcial:
Eltribunalnointentavacondemnar-lo./Eltribunal
intentavanocondemnar-lo.
Resnoeldistreu(=resderes[negativa])
Reseldistreu(ambigua:eldistreuono?

5. Oració interrogativa
L'enunciadornofaconstarnidescriu,sinóqueinterrogaalgúsobrelaveracitatonodelarelacióentresubjecteipredicatosobreunconstituentenconcret.Realitzenlafuncióapel·lativa.
Sóntípiquesd'uncontextconversacional,nomonologat.
Duenunamarcad'entonació:elsigned'interrogació,quesegonsl'IEC(1994)escol·locasolamentaldarrere,sensecapexcepció.

6. Oració interrogativa: tipus
Directes:
-Totals(inclouensubtipus:confirmatòries)
-Parcials
-Retòriques
Indirectes
Directesoindirectes:
-Reiterativesoeco

7. Interrogativa total
Espreguntasobretotl'enunciat.Larespostaéshabitualmentunsimplesíono,peraixòs'anomenenderespostasí/no:
-HafirmatPere?-Sí(hafirmatPere)
Prosòdicament,lainterrogacióneutratéunfinalascendent,peròdescendentenlesinterrog.expletivesambque:Quehihaunaesquerda?L'actituddelparlant(noneutres),ésdiversa:
-Sorpresa:Alsostrehihaunaesquerda?
-Demanantconfirmació:Oi/Veritatquehihaunaesquerdaalsostre?

8. Interrogativa total
confirmatòria
Marquenlaprobabilitatd'unadeterminadaresposta,peralaqualsol·licitaconfirmació.Lesprototípiquesdueninterjeccionsespecialitzades(enanglèss'anomenentagquestions)comamarcadorsdeconformitativandavant,almigoalfinal-ambreforçosense-:
Ésl'horadelte,no?(ambinterjecciófinal)
Oi/Veritatquetutambévéns?(interjecciódavant)
Oi/Veritatquesí?(interjeccióambreforç)
Modalitat:representenunaassercióambunainterrogació(sobreelvalordeveritatdel'asserció).

9. Interrogativa parcial
Espreguntasobrealgundelsconstituentsoracionals;duenpronoms(s'anomenentambépronominals)alprincipidel'oració:qui,què,quin,quant,on,quan,com,preceditonodepreposició.Larespostsolreduir-sealconstituentsobreelqualespregunta:
-Quihafetaquestadestrossa?-Joan.
-Onhaspassatlesvacances?-AGandia.
Prosòdicamentsóntancomplexescomlestotals.
Sintàcticamentpresentenl'ordrePr+VO(a)osiapareixelsubjectel'ordrePr+OVS(b).
a)Quivadictarlasentència?
b)Quantessentènciesvadictareljutge?

10. Interrogativa retòrica
Desdelp.v.pragmàtic,nosóninterrogativessinó
assercionsencobertes:
Quèenpodíemesperar,d'aquellsdesgraciats?

11. Interrogativa retòrica
Esrefereixenaunainformaciórecentienreiteren
algunaspecte.Tenenmatisosdelesdiversesactituds
del'enunciador(neutresono).Podensertotalso
parcials:
(Diusque)unestruçs'haescapat?(reit.totalneutra)
(Quedius)quehohemfetmalament?(reit.total
neutra+componentexclamatiu)
S'hatrencatquè/elquè?(reit.parcial)
Quequèhademenjar,cadanit?(reit.parcial)

12. Interrogatives indirectes
Preguntenindirectamentsobrel'enunciatambunverbde
diccióisensesigned'interrogació.Sónsubordinades.
Sónunactedeparlainterrogatiu,quanelverbés
realitzatiu,peròenaltrescasos,l'acteéspurament
assertiuoconstatatiu,obé,siesfaservirl'imperatiu,
directiu(dedemanda):
Jojahotinc;preguntatucomhasd'anar-hi(demanda)
Preguntava/Preguntaréquinahoraés(constatatiu)
-Pronomsusats:qui=quinapersona?;què=quina
cosa?quin,quina,quins,quines-adjectius.Sense
substantiutenenvalorpronominaliequivalenaqual.
-Adverbis:on,quan,quant,com(lloc,temps,quantitat,
manera).

13. Imperatives o exhortatives
Modalitatimperativa:expressaunaordreadreçaa
l'enunciatari.Ésunactedeparladirectiu:Vés-hi!;Tanca
laporta!,Encénelllum...
Enunsentitampliiusual,incloutambélesexhortatives
odeprec,onelparlantnoexigeixsinóquemésaviat
indueixaferalgunaacció,intentapersuadir.peraixò
utilitzenmarcadorsdecortesia:Deixa'melsapunts,sis
plau.
Ladistincióentreordreiprecnoésgaireclaraies
materialitza-atravésd'altresactestambédirectiuscomel
conselloelsuggerimentsensesoluciódecontinuïtat.

14. Imperatives no prototípiques
Mecanismesgramaticals:
-Úsdel'imperatiucomasuggerimentnocoma
mandat:Tasta-ho!,Truquearamateix!
-Valorscondicionalsencoordinades:Matricula'ten
ADEicomençaatriomfar(=siet...)
-Formesde1appluralindiquenproposta,
atribuiblesal'imperatiuoalsubjuntiu:Anem-hi!;
Som-hi!;Cantem!
-Construccionsimprecatives:Fote't!;Fes-tefotre!,
Vésafergàrgares!

15. Oració exclamativa
L'exclamativaprototípicapresentapatronsentonatiusdiversos,ambunfinalascendentodescendentisintàcticamentescaracteritzenperquès'inicienambunmotexclamatiu,formalmentidènticalsmotsinterrogatius:
Quinapudorquefa!
Queavorridaqueeralapel·lícula!
Sin'ésdetoia/Siquen'és,detoia!
Comvadebrut!

16. Oració exclamativa
S'hiafegeixenvalorsmodalsactitudinalsdiversos
(èmfasi,incertesa,sorpresa,desencant...),tots
relacionablesambelsestatsd'ànimolesemocionsde
l'enunciador.Aquestsestatsd'ànimespoden
expressartambéatravésd'exclamativesindirectes,
sempreambverbsrealitzatius:
M'admiredelapaciènciaqueté.
Lamentequefaçatantapudor.

17. Oració exclamativa
Interjeccions
pròpies
Crits més o menys
articulats.
Ah!, Ai!, Oh!, Bah!,
Ca!, Ec!
Interjeccions
impròpies
Paraules habilitades com
a interjeccions.
Visca!, Amunt!, Avant!,
Ja!
VocatiusAmb què hom es dirigeix
conscientment a
l'interlocutor
Enric!, Vosaltres!
rases
exclamatives
Compostes almenys per
dos mots
Com hi ha món!, Per
Déu!, Ja està bé!
Oracions
exclamatives
Oració gramaticalment
construïda: sovint
posseeix pronoms
exclamatius
Qui ho diria!, Com
m'agrada la vostra
companyia! Quina casa
més bonica!

18. Oració optativa o desiderativa
Expressaundesig(desideratives).Semprevanensubjuntiu.S'encapçalenambformescomque,tantdebo,iaixí:
QueDéuensajude.
Tantdeboquenolihajapassatres!
Aixírebentarad'unapunyeteravegada!(col·loquial)

19. Oració desiderativa
Normativa:+/-possibilitatd'acomplimentdel'acciócondicional'úsdeltempsverbaldelsubjuntiu:
Presentofutur:
-realitzaciópossible:present:Tantdeboplogademà;
-realitzaciódifíciloimpossible:imperfet:Tantdeboploguerademà.
Passat:(tempscompostosdesubjuntiu):
-desigproperalmomentdel'enunciació:pretèritperfet:Tantdebohohagenacabathuii
-desigllunyà:pretèritplusquamperfet:Tantdebohohaguerenacabatelmespassat.

20. Oració de dubte
Assenyaleneldubte,lapossibilitatolaprobabilitat
ambquèelparlantcopsaunaacció.
Expressió:
a)Perífrasideure+infinitiu:Deuenseracasa.
b)Adverbisoloc.adverbials+indicatiu:potser,tal
vegada,talvolta:Potservindrà.Possiblement
acabaràprompte;*Potservinga(subj.).
c)Constr.completives,ensubjutiu:Éspossible
quevinga.Éspossiblequenoacabeprompte.Pot
serquevinga.Dubtequeensescriga.

21. Oració de dubte: normativa
AFIRMATIVESNEGATIVES
PRESENT• Futur: Tinc por que
vindrà.
• Imperf. subj. +
«no»: Tinc por que
no vinga.
• Futur + adv. «no»:
Tinc por que no
vindrà.
PASSAT• Condicional:Tenia
por que aniria.
• Imperf. subj. +
«no»: Tenia por que
no anara.
• Condic. + adv.
«no»: Tenia por que
no es decidiria.

22. Oració de confiança
Algunsverbscomaraconfiar,esperar,enelsentitde
'teniresperança',exigeixenl'úsdetempsverbalsdel
modeindicatiu(futurocondicional),enlesoracions
dependents;elcastellàpermetutilitzarindicatiuo
subjuntiu,segonsel+/-graudecertesa:
Esperequeguanyaràelconcurs.
Confiavaquem'haurienelegitami.