Hàbitat Són animals aquàtics, fonamentalment marins. De vida sèssils. El terme sèssil s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Anatomia Els porífers (esponges) tenen una anatomia bastant simple, no formen encara vertaders teixits. Bàsicament consten d'una cavitat interna que comunica a l'exterior per un conjunt de porus (d'aquí el seu nom de porífers) i per una obertura major anomenada òscul. Es componen de dues capes de cèl•lules, entre les quals hi ha una substància gelatinosa. E xterna : Està constituïda per cèl·lules primes i planes. I nterna : Té unes cèl•lules característiques proveïdes d'un flagel i un collar en forma d'embut, que s'anomenen coanòcits.
Fisiologia Nutrició : Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cèl•lules per difusió. Les substàncies residuals són expulsades lliurement, a través de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada òscul. El moviment dels flagels dels coanòcits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'òscul. Les partícules orgàniques que hi ha en suspensió a l'aigua són atrapades i digerides pels coanòcits i les cèl•lules fagocitàries que recobreixen els canals de les esponges. Les substàncies resultants d'aquesta digestió poden passar al mesènquima i alimentar altres cèl•lules.
Relació : Manquen de sistema nerviós. Al no poder desplaçar-se han desenvolupat substàncies pudentes com a mitjà de defensa, davant el qual no s'apropen els depredadors, encara que alguns caragols marins s'han especialitzat a menjar-les-hi.
Reproducció : presenten dos tipus de reproducció: Sexual : Els òvuls i els espermatozoides es produeixen a partir de determinades cèl•lules dels mesènquima. Els espermatozoides són expulsats per l'òscul en grans quantitats, i poden penetrar en una altra esponja arrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre, arriben fins als òvuls i es produeix la fecundació. Els zigots es transformen en larves ciliades que són alliberades a l'aigua, on podran transformar-se en esponges adultes. A sexual : E s produeix per la separació de fragments de l'esponja, que es dispersen en l'aigua i posteriorment es converteixen en esponges individuals.
Cicle Vital El cicle vital de les esponges es molt variat segons les espècies: n’hi ha que són anuals com les de aigua dolça que moren al alliberar les gèmmules, hi altres són capaços de viure varis anys.
Classificació Àscon : És el més simple, presenta una cavitat atrial uniforme . Sícon : De parets una mica més gruixades, presenta entrants on desemboquen els porus inhalants . Lèucon : És l'organització més complexa. De parets més gruixades, forma unes cavitats o cambres vibràtils.
Endemismes de les Balears · Phylum Porifera
· Ephydatia fluviatilis Aquest tipus de porífer es va trobar un sol cop a un torrent de Mallorca.