QUICK TIPS
(--THIS SECTION DOES NOT PRINT--)
This PowerPoint template requires basic PowerPoint
(version 2007 or newer) skills. Below is a list of
commonly asked questions specific to this template.
If you are using an older version of PowerPoint some
template features may not work properly.
Using the template
Verifying the quality of your graphics
Go to the VIEW menu and click on ZOOM to set your
preferred magnification. This template is at 100% the
size of the final poster. All text and graphics will be
printed at 100% their size. To see what your poster will
look like when printed, set the zoom to 100% and
evaluate the quality of all your graphics before you
submit your poster for printing.
Using the placeholders
To add text to this template click inside a placeholder
and type in or paste your text. To move a placeholder,
click on it once (to select it), place your cursor on its
frame and your cursor will change to this symbol:
Then, click once and drag it to its new location where
you can resize it as needed. Additional placeholders can
be found on the left side of this template.
Modifying the layout
This template has four different
column layouts. Right-click your
mouse on the background and
click on “Layout” to see the
layout options. The columns in
the provided layouts are fixed and cannot be moved but
advanced users can modify any layout by going to VIEW
and then SLIDE MASTER.
Importing text and graphics from external sources
TEXT: Paste or type your text into a pre-existing
placeholder or drag in a new placeholder from the left
side of the template. Move it anywhere as needed.
PHOTOS: Drag in a picture placeholder, size it first,
click in it and insert a photo from the menu.
TABLES: You can copy and paste a table from an
external document onto this poster template. To adjust
the way the text fits within the cells of a table that has
been pasted, right-click on the table, click FORMAT
SHAPE then click on TEXT BOX and change the
INTERNAL MARGIN values to 0.25
Modifying the color scheme
To change the color scheme of this template go to the
“Design” menu and click on “Colors”. You can choose
from the provide color combinations or you can create
your own.
QUICK DESIGN GUIDE
(--THIS SECTION DOES NOT PRINT--)
This PowerPoint 2007 template produces an A0 size
professional poster. It will save you valuable time
placing titles, subtitles, text, and graphics.
Use it to create your presentation. Then send it to
PosterPresentations.com for premium quality, same
day affordable printing.
We provide a series of online tutorials that will guide
you through the poster design process and answer your
poster production questions.
View our online tutorials at:
http://bit.ly/Poster_creation_help
(copy and paste the link into your web browser).
For assistance and to order your printed poster call
PosterPresentations.com at 1.866.649.3004
Object Placeholders
Use the placeholders provided below to add new
elements to your poster: Drag a placeholder onto the
poster area, size it, and click it to edit.
Section Header placeholder
Move this preformatted section header placeholder to
the poster area to add another section header. Use
section headers to separate topics or concepts within
your presentation.
Text placeholder
Move this preformatted text placeholder to the poster
to add a new body of text.
Picture placeholder
Move this graphic placeholder onto your poster, size it
first, and then click it to add a picture to the poster.
RESEARCH POSTER PRESENTATION DESIGN © 2012
www.PosterPresentations.com
©
2012
PosterPresentations.com
2117
Fourth
Street
,
Unit
C
Berkeley
CA
94710
[email protected]
Student discounts are available on our Facebook page.
Go to PosterPresentations.com and click on the FB icon.
Avui
coneixem
que
en
un
passat
l'avet
va
tenir
una
presència
més
gran
que
l'actual
i
que
fa
6.000
anys
(Ejarque
2009)
ja
era
present
a
terres
andorranes.
Però
actualment
aquest
arbre
tan
sols
ocupa
petites
masses
arbòries
disseminades
i
poc
nombroses
pel
conjunt
del
territori
andorrà.
Mitjançant
la
proposta
d'estudi
que
es
presenta
a
continuació
s'indaga
sobre
quina
va
ser
la
distribució
pretèrita
de
l'Abies
a
la
Vall
del
Madriu.
Per
altre
cantó
també
es
vol
conèixer
en
quin
o
quins
moments
històrics
es
van
reduir
aquestes
masses
i
quines
en
van
ser
les
causes.
L'estudi
dels
carbons
vegetals
del
sòl
ens
permet
reconstruir
la
història
vegetal
de
les
llenyoses
a
partir
de
la
quantificació,
la
identificació
taxonòmica
i
la
datació
d'aquests
carbons.
L'interès
ancestral
per
la
fusta
d'avet
ha
donat
a
aquesta
espècie
un
elevat
valor
econòmic
i
social
a
nivell
pirinenc.
Però
els
seus
valors
no
s'acaben
pas
aquí.
Aspectes
lligats
al
paisatge,
ús
públic
o
de
patrimoni
natural
són
essencials
per
comprendre
el
valor
d'aquesta
espècie.
A
nivell
genètic,
l'Abies
alba
és
un
recurs
primordial
alhora
que
vulnerable
actualment.
La
variació
genètica
insuficient
de
poblacions
de
regions
específiques
dóna
un
element
de
fragilitat
en
reduir‐se
la
seva
adaptabilitat
als
canvis
ambientals
i
concretament
al
canvi
climàtic.
El
projecte
Andbies
La
temàtica
Bibliografia
•Carcaillet,
C.,
Muller,
S.M.,
2005.
Holocene
tree‐limit
and
distribution
of
Abies
alba
in
the
inner
French
Alps:
anthropogenic
or
climatic
changes?
Boreas
34
(4),
468‐476.
•Cunill,
R.
(2010).
Estudi
interdisciplinari
de
l'evolució
del
límit
superior
zona
de
Plaus
de
Boldís‐Montarenyo,
Pirineu
central
català.
Pedoantracologia,
fonts
documentals.
Universitat
Autònoma
de
Barcelona.
Barcelona
•Ejarque,
A.,
2009.
Génesis
y
configuration
microrégional
de
un
paisaje
cultural
pireinaico
de
alta
montana
durante
el
holoceno:
estudio
polinico
y
de
otros
indicatores
paleo
ambientales
en
el
valle
del
madriu‐perafita‐claror
(Andorra).
Doctoral
dissertation,
Institut
Català
d’arquelogia
classica,
Universitat
Rovira
y
Virgili.
Tarragona.
•Palomar,
J.;
Ros,
X
&
Turu,
V
(2011)
Cartografia
de
sòls
de
la
Vall
del
Madriu
(Principat
d’Andorra,
Pirineus
Orientals);
EL
CUATERNARIO
EN
ESPAÑA
Y
ÁREAS
AFINES
(Valentí
Turu
i
Ana
Constante
Eds.);
Andorra
la
Vella,
135‐140
•La
metodologia
emprada
per
tal
de
poder
dur
a
terme
l’anàlisi
pedoantracològica
es
basa
en
el
protocol
detallat
per
Carcaillet
(Carcaillet
i
Thinon
1996)
en
les
seves
tesis
i
publicacions.Treball
de
camp:
•1.
Localització
dels
punt
de
mostreig
i
extracció
de
les
mostres
•2.
Aïllament
dels
carbons:
•3.
Identificació:
•4.
Datació
:
•5.Tractament
estadístic
i
interpretació
de
les
dades:
•Després
del
treball
de
laboratori
les
dades
quantitatives
i
qualitatives
obtingudes
seran
processades
i
analitzades
per
tal
d’arribar
a
la
interpretació
de
les
dinàmiques
de
les
paleovegetacions
llenyoses
de
l’àrea
d’estudi
Els
objectius
del
projecte
•Demostrar
que
l'extensió
pretèrita
de
l'avet
a
va
ser
considerablement
major
que
l'actual.
•Determinar
quina
havia
estat
la
seva
distribució
altitudinal
en
els
moments
de
màxima
extensió.
•Obtenir
dades
bàsiques
per
comprendre
la
història
forestal
anterior
d'Andorra,
podent
arribar
fins
als
10.000
anys
d'antiguitat,
fet
que
també
ens
permet
anar
més
enllà
amb
la
història
forestal
del
conjunt
del
Pirineu
•Avançar
en
l’estudi
de
l’origen
de
les
avetoses
del
Pirineu,
basant‐nos
en
la
localització
central
d'Andorra
en
el
conjunt
pirinenc,
fet
que
la
converteix
en
una
zona
d'estudi
clau.
•Contribuir
al
coneixement
de
les
migracions
postglacials
de
l'espècie
i
de
les
zones
refugi
pirinenc.
•Complementàriament,
generar
coneixements
que
permetin
posar
en
valor
les
avetoses
andorranes
actuals
i
donar
elements
de
decisió
als
gestors
forestals
i
del
territori.
•La
història
forestal
és
un
coneixement
relativament
nou
del
territori
però
que
cada
cop
pren
més
força
per
tal
de
gestionar
el
territori
actual.
•L'estudi
de
la
distribució
actual
de
les
avetoses
en
el
conjunt
dels
Pirineus
és
una
de
les
temàtiques
paleoambientals
de
més
actualitat.
Els
mapes
d'idoneïtat
de
les
espècies
mostren
els
territoris
susceptibles
de
ser
ocupats
per
aquell
tàxon
per
mor
del
caràcter
favorable
de
les
condicions
ambientals.
Tot
i
que
el
mapa
d'idoneïtat
de
l'Abies
alba
mostra
una
extensió
potencial
elevada
per
a
aquesta
espècie,
la
situació
actual
es
una
presència
molt
reduïda
i
fragmentada.
Els
estudis
genètics
que
s'estan
duent
a
terme
estan
aportant
dades
de
difícil
comprensió
fins
que
no
es
realitzin
investigacions
sistemàtiques
i
de
cobertura
general
del
territori
pirinenc.
De
la
mateixa
manera,
les
recerques
paleobotàniques
realitzades
fins
al
moment
ens
aporten
informació
fragmentada
que
de
moment
no
ens
permeten
copsar
quines
van
ser
les
àrees
refugi
d'aquest
espècie
durant
els
períodes
glacials.
•Per
altra
banda,
el
canvi
climàtic
actual
pot
posar
en
situació
de
risc
les
ja
escasses
avetoses
andorranes
actuals.
L'escalfament
climàtic
global
i
el
caràcter
especialment
sensible
de
les
àrees
de
muntanya
poden
impactar
fortament
en
les
poblacions
d'
Abies
alba
a
curt
i
mitjà
termini
.
D'aquesta
forma,
qualsevol
informació
que
ens
permeti
arribar
a
un
coneixement
més
profund
de
l'afectació
dels
canvis
ambientals,
pretèrits
i
actuals,
sobre
l'avet
és
de
gran
interès
per
la
salvaguarda
d'aquest
ecosistema.
La
fragmentació
i
petita
extensió
de
les
avetoses
andorranes
no
fa
altra
cosa
que
augmentar
la
seva
vulnerabilitat
davant
d'aquest
canvi
climàtic
i
global.
•No
existeix
cap
estudi
pedoantracològic
realitzat
en
territori
andorrà
i
només
un
a
la
vessant
sud
dels
Pirineus
(Cunill,
2010),
per
la
qual
cosa,
dur
a
terme
aquesta
recerca
suposa
una
novetat
metodològica
que
permet
contrastar
la
presència
pretèrita
i
in
situ
d'un
bon
nombre
d'espècies
llenyoses
amb
gran
precisió
espacial.
Per
altra
banda,
encara
ens
queda
camí
per
recórrer
per
saber
de
forma
precisa
quines
van
ser
les
causes
exactes
d'aquesta
reducció
de
l'àrea
de
distribució
de
l'espècie
i
aquesta
metodologia
pot
ser
útil
per
donar
resposta
a
aquestes
preguntes.
Raquel
Cunill,
Albert
Pélachs,
Joan
Manel
Soriano,
Ramon
Pérez
Obiol,
Valentí
Turu
Origen
de
les
avetoses
a
la
Vall
del
Madriu
Projecte
ANDBIES
L’estudi
dels
carbons
en
el
sòl
(pedoantrocologia)
‐
Premi
de
recerca
en
temàtica
andorrana
2014‐2016
‐
Pressupost
•Dins
del
bosc
d’avets
del
sector
de
l’Obaga
del
Bony
hi
ha
dues
franjes
de
vegetació
de
caducifolis
que
coincideixen
amb
depressions
morfològiques
de
possibles
trencaments
lineals
(falles)
que
afecten
al
vessant
obac
de
la
vall.
Hom
interpreta
que
el
sector
de
l’Obada
del
Bony,
i
concretament
la
morfologia
del
“Bony”
mateix
és
el
resultat
d’un
desplaçament
lateral
del
vessant.
S’han
efectuat
3
nous
perfils
respecte
als
que
ja
existien
(Palomar
et
al.,
2011).
A
la
vall
del
Madriu
estan
majoritàriament
representats
els
grups
dels
Regosòls
i
dels
Leptosòls.
També
hi
són,
encara
que
ocupant
superfícies
molt
inferiors,
els
Fluvisòls
així
com
els
Histosòls
i
Gleysòls.
Els
Regosòls
dístics
i
úmbrics
ocupen
els
principals
dipòsits
sedimentaris,
tant
als
vessants
com
al
fons
dels
circs,
mentre
que
els
Fluvisòls
dístrics
i
úmbrics
ocupen
els
fons
de
la
vall
on
la
dinàmica
al∙luvial
és
important.
Histosòls
i/o
Gleysòls
ocupen
les
planes
mal
drenades
del
fons
dels
circs
i
de
la
vall
del
corrent
principal.
Els
Leptosòls
dístrics
i
lítics
es
troben
presents
de
forma
generalitzada
en
els
indrets
on
el
sòcol
granític
resta
al
descobert.
Cal
esmentar
finalment
la
presència
puntual
d’Antrosòls
úrbics
a
l’Estall
Serrer,
desenvolupats
a
partir
de
restes
d’antigues
carboneres
que
podrien
haver
proveït
de
combustible
la
propera
Farga
d’Andorra
situada
al
Pla
de
la
Farga.