Sector Terciari

Tercera part de geografia econòmica

1. Les activitats
econòmiques
El sector terciari

2. El sector terciari: definició
El sector terciari: o de serveis agrupa
totes les activitats econòmiques que no
produeixen béns materials. A més es
reuneixen aquí totes les activitats que no es
poden incloure en els altres dos sectors.

3. El sector terciari: definició
Són terciaris:
L’administració pública
Els serveis financers
El comerç
El Transport i les comunicacions
Les activitats culturals, d’esport i d’oci
El turisme
Els serveis sanitaris i educatius
La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...)
Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

4. El sector terciari: definició
Una nova definició:
Actualment però s’està parlant d’una nova
classificació la del sector terciari clàssic (que
inclou els transports i les feines més rutinàries) del
sector quaternari (o conjunt d'activitats més
qualificades i tecnificades i de gestió).

5. Causes de l’expansió del
sector terciari
1. Canvis en els processos productius:
La fragmentació dels processos
productius (producció en sèrie).
L’externalització de serveis.
Els processos també donen importància
al disseny, la publicitats, el màrqueting,
els serveis postvenda,....

6. Causes de l’expansió del
sector terciari
2. Globalització i internacionalització:
Cal modernitzar constantment els
equipaments i serveis utilitzats per
garantir la competitivitat.
La globalització és un canvi social basat en l'increment de la
interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos:
globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent
a iinternacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels
estats en aquest procés.

7. Causes de l’expansió del
sector terciari
3. La societat de consum i de
benestar:
La millora de les condicions de treball dels
obrers als països desenvolupats fa augmentar
la demanda de serveis (oci o turisme).
El consumisme.
“L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de
múltiples serveis i equipaments a càrrec de
l’administració pública com l’educació, la
sanitat, la cultura, la seguretat, els transports,
etc.

8. Distribució al món
PIB per sectors

9. Distribució al món
Distribució al món:
Països industrialitzats: 58% PIB
Països en vies de
desenvolupament: 50% PIB
Països subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una
economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país,
serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el
que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).

10. Els serveis socials
EL BENESTAR SOCIAL s’entén com a un
conjunt de factors que participen de la qualitat
de vida de la persona i que fan que la seva
existència posseeixi tots aquells elements que
donen lloc a la traquil·litat i la satisfacció
humana. Als països desenvolupats garanteixen
un seguit de serveis que són considerats de
dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la
seguretat pública, etc...
Una gran part dels serveis són públics, atesos i
finançats per l'Estat, als països europeus.

11. Els serveis socials
Els bàsics són:
2.L’educació, que està estretament lligada amb el grau de
desenvolupament d’un país. Els països menys
desenvolupats no poden afrontar els costos necessaris
per oferir una educació, i la seva població roman
analfabeta.
El segon dels objectius de desenvolupament del mil·leni de
l’ONU és aconseguir “ensenyament primari universal”.
2.La sanitat, és un dret que recull la “Declaració dels drets
humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell
socioeconòmic d’un país.
3.També serien serveis socials les pensions, els subsidis,
els serveis administratius, etc.

12. IDH en educació

13. IDH en educació

14. El turisme
Història:
A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci,
anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olimpia a celebrar les Olimpíades,
mentre que els romans que havien construït les grans vies de
comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones
costeres.
A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de
pelegrinatge cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca.
A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa
de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig
de conèixer nous móns)
A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de
vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-
se:
Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor.
Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la
primera oficina de viatges.
Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.

15. El turisme
Causes de l’augment del turisme:
L’augment del temps lliure o anomenat
també oci.
El creixement de les rendes.
Millores en els transports.
Noves pautes de comportament, com la
necessitat de conèixer altre parts del món.
La liberalització de la circulació de persones.

16. Definició i classificació
El turisme és una de les principals font d’ingressos i
treball de molts països, i involucra un munt d’activitats
econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge,
restauració, etc.
L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en
1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment
a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència
executiva del PNUD. En 1977 es signa un conveni que formalitza la
col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del
sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a
Madrid, España i compta amb 153 estats membres.
El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la
família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.

17. Definició i classificació
Podem classificar-los segons el tipus d’activitat
turística:
1.Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.
2.Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.
3.El turisme Religiós: pelegrinatges.
4.Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana
5.De salut: per recuperar-se física o psíquicament
(balnearis)
6.Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.
7.De sol i platja: turisme a la costa
8.De neu: turisme de muntanya
9.De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.

18. Definició i classificació
Exemples
Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu
desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat.
Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-artístics.
Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments.
Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles.
Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic,
Industrial, Itinerant
Ecològic: es realitza en espais naturals i està
estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant
d’un parc natural.
Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però
participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la
família que els acull.
D’altres Ornitológico, Rural, Agroturisme, etc.

19. Definició i classificació
Altres classificacions
Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al
Turisme Rural):
Senderisme
Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT)
Turisme Eqüestre
Escalada
Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting)
Activitats subaquàtiques
Rem i navegació (ex. kayak de mar)
Activitats aèries (globus, paracaigudisme)
Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí)
Multiactivitat (ex. raids)

20. Definició i classificació
Segons les característiques dels
turistes (altra classificació):
2.Juvenil
3.De la tercera Edat
3.Familiar
4.De grup
5.De masses
6.De minories
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que
organitza viatges i estades són els tour operadors.

21. Distribució del turisme al món
Grans àrees de destinació:
3.Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia,
Grècia)
4.El carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba
5.Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia,
Singapur i les Filipines.
6.Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
L’estat Espanyol, al 1998, fou el segon lloc de destinació
turística de tot el món. L’any 2000, va superar els 75 mill de
visitants. La procedència del turisme és França, Portugal, Gran
Bretanya, Itàlia i visiten principalment: Les Canàries, Catalunya i
País Valencià.

22. 1
2 3
4
Principals destinacions turístiques al món

23. Principals destinacions turístiques a Espanya

24. Principals destinacions turístiques a Europa
1
2

26. El turisme a Catalunya:
Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total
peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa
Daurada, Barcelona i els Pirineus.
El turime a Catalunya

27. Conseqüències del turisme:
1.Creixement del PIB dels països receptors.
2.Promoció internacional de productes locals, que amplien el seu
mercat.
3.Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de
treball.
4.Construcció de infraestructures en zones deficitàries.
5.Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.
7.Impacte medi ambiental:
A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels
ecosistemes marins i contaminació.
A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les
aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.
Conseqüències del turisme

28. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

29. A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució
del transport. Actualment els sistemes de transports són una
gran xarxa molt complexa que engloba:
2.Transport terrestre
4.Transport aeri
6.Transport marítim
El transport

30. 1.Transport terrestre:
Carretera, on hi destaca la creació d’autopistes i
l’augment de camions de gran tonatge que transporten
mercaderies (TIR).
Ferrocarril, que es divideix en diverses xarxes:
 Penetració: que va des de la costa als grans centres productors de
minerals o agraris.
 Regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana.
 Transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen
països o continents (transsiberià)
 Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea
metropolitana.
 D’alta velocitat, que és l’últim avenç.
 A Espanya està controlat per RENFE.
 Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.
El transport

31. 2. Transport aeri:
El més rendible és el transport de passatgers. Actualment
ha augmentat tant que alguns aeroports estan
sobresaturats, i s’ha hagut de reestructurar i ampliar (com
és el cas del l’aeroport del Prat).
El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York,
Chicago, Dallas o Miami són les més transitats.
Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya
són els de Madrid i Barcelona, i els de Palma de Mallorca,
La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.
A Catalunya, junt amb el del Prat, tenim el de Reus i el de
Girona.
El transport

32. Principals aeroports del món

33. Principals aeroports a Espanya

34. 3.Transport marítim: està més encarat al transport
de mercaderies i combustibles, mentre que el de passatgers a
quedat reduït a distàncies curtes i creuers de luxe. Tipus:
Fluvial: que fa servir el rius i canals artificials.
Marítim requereix de punts d’arribada especialitzats. Els
ports.
A nivell estatal hi destaca el port l’Algesires, Bilbao,
València, Les Palmas, Gijon i a Coruña.
A Catalunya hi ha el port de Barcelona amb dues
grans terminals, i el de Tarragona especialitzat en
químics.
El transport

35. Principals ports a Espanya

36. Port fluvial de Basilea (Suïssa)

37. (SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la
informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la
forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans
de comunicació:
1.Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes
2.Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.
Comunicació i Societat de la
Informació
Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa
referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que
disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no.

38. El comerç: és el conjunt d’activitats que tenen com a
objectiu intercanviar béns i serveis, i que posen en contacte el
productor (oferta) i el consumidor (demanda).
Característiques del comerç actual:
Concentració de la demanda en zones molt poblades i amb
recursos financers.
Internacionalització de les activitats comercials.
Desenvolupament de noves tècniques comercials ( centres
comercials, Internet, Màrqueting...).
Concentració del comerç en gran companyies productores.
El comerç

39. Vocabulari:
Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.
Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó,
cautxú o mercuri.
Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica:
IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis.
Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els
béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006
van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE
a partir de la consulta a 20000 famílies.
Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de
preus durant un període de temps determinat.
El comerç

40. Tipologia:
Comerç Interior: és el que es desenvolupa dins de les
fronteres d’un estat, i pot ser local, comarcal, provincial o
estatal. Té com a funció distribuir la producció i les
importacions d’un país. Els productes segueixen in circuit de
distribució:.
El comerç
Productor
Intermediari
(Majorista)
Comerciant
(Minorista)
Consumidor

41. Tipologia:
Comerç Exterior o Internacional: és l’intercanvi de béns i
serveis entre diferents països del món. Es mesura tenint en
compte dos indicadors:
Balança comercial: exportacions – importacions = +/-
Balança de pagaments: ingressos – pagaments= +/-
El comerç
• Les importacions es refereixen a les despeses que les persones, les empreses o el
govern d’un país fan en béns i serveis que es produeixen en altres països i que es porten
des d’aquests altres països.
•Les exportacions són els béns i serveis que es produeixen en el país i que se venen i
envien a clientes d’altres països.
•balança de pagaments és un document comptable on s'enregistren de manera
sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels
residents de la resta del mon amb el país durant un període de temps. Els criteris han
estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol.

42. Mecanismes de control:
Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que
regula i organitza el comerç internacional.Es caracteritza per:
Tenir un creixement constant.
Creació de blocs comercials com:
Mercats comuns: o associacions que intenten posar en
comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o
desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex.
Mercat Comú Europeu.
Agrupacions comercials: són associacions econòmiques
per comerciar un sol producte (OPEP).
Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American
Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que
només eliminen aranzels.
El comerç

43. NAFTA (North American Free Trade Agreement )

44. Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que
ofereix als productors del sud accés directe als mercats del
nord, i unes condicions laborals i comercials justes i
igualitàries.
El comerç just?

45. Pregunta d’examen

46. Pregunta d’examen