Sistema Sanitari Català

Sistema Sanitari Català
Curs de gestió Clínica per a Residents de Medicina Familiar i Comunitària
St Fruitós de Bages 12 de març de 2013
�

1. Dr Josep Vidal i Alaball
Adjunt a la Direcció Assistencial
Curs de gestió Clínica per a Residents de Medicina
Familiar i Comunitària
St Fruitós de Bages 12 de març de 2013

2. 2
El sistema sanitari català és un sistema amb
finançament públic i amb cobertura universal, al
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una
sola xarxa d'utilització pública tots els recursos
sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull
una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis,
centres de l'Església) històricament dedicades a
l'atenció de la salut.
Sistema Sanitari
Català

3. 3
Creació de l’Institut Català de la Salut
(ICS)
Decret de la Reforma de l’Atenció
Primària (AP)
Creació de la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)
1983
1985
1985
Antecedents
1981La Generalitat va rebre les
transferències en matèria sanitària

4. 4
Planificació
Finançament
Provisió
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Departament de Salut
Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Proveïdors

5. Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament
CatSalut
Proveïdors
Departament de
Salut
Assigna pressupost
Elabora Pla de Salut.
Transfereix recursos
econòmics
Garanteix
l’assistència
sanitària pública
Fan l’activitat
assistencial
Finançament
Recursos/
Planificació
Assegurament
Provisió

6. 6
Departament de Salut
Planificació
•Estableix les estratègies
d'actuació del Departament.
•Integra i dóna coherència a les
polítiques de salut i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut
pública.
PLA
DE
SALUT
(des del 1993)

7. 7
Departament de Salut
Planificació
• Malalties de l’aparell circulatori
•Malalties de l’aparell locomotor
• Salut mental i addiccions
• Sociosanitari
• Oncologia
• Immigració
PLANS
DIRECTORS

8. 8
Departament de Salut
Planificació
Instrument de referència de
planificació dels serveis del
sistema públic de salut de
Catalunya en un horitzó que
es situa l’any 2015.
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I
DE SALUT PÚBLICA

9. 9
Departament de Salut
Planificació
MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I
DE SALUT PÚBLICA
•Determina les línies directrius per
fer efectiu el desenvolupament dels
serveis que conformen el sistema
públic de salut
•Atenent als criteris d'equitat,
eficiència, sostenibilitat i satisfacció
de la ciutadania

10. 10
Servei Català de la
Salut (CatSalut)
Finançament
El CatSalut és l'ens públic que garanteix les
prestacions sanitàries públiques de
Catalunya
La seva missió és garantir una atenció
sanitària de cobertura pública de qualitat a
tots els ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.

11. 11
Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
7 Regions
Sanitàries
dividides en
Sectors
Gerent

12. 12
Servei Català de la Salut
(compra de serveis sanitaris)
CLIENT
(ciutadà)
Funció asseguradora
Funció de finançament
ICS/ Altres centres
(XHUP)
Funció proveïdora
Prestació de
serveis
Assegurança
Pública
Finançament

13. 13
Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos
proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es
recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els
serveis que es contracten.
El CatSalut compra els serveis
sanitaris en funció de les necessitats
de salut de la població definides pel
Departament de Salut i avalua la
satisfacció de la ciutadania amb els
serveis prestats.

14. 14
Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
El CatSalut té per objectius bàsics:
•Situar els ciutadans al centre de la gestió
sanitària i de la salut.
•Garantir una atenció sanitària de qualitat.
•Assegurar-ne la sostenibilitat del sistema sanitari
i orientar el model organitzatiu cap a un sistema
integral i integrat descentralitzat en base
territorial.

15. 15
Servei Català de la
Salut/ CatSalut
Finançament
Capitatiu
Farmàcia
PAOS
Transport

16. 16
Implantació
territorial del model
de pagament
capitatiu

17. 17
ProveïdorsProvisió
Creació de la Xarxa Hospitalària
Pública (XHUP)
Possibilitat de diferents proveïdors en
Atenció Primària
1985
1990

18. 18
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Planificació
Finançament
Provisió
Departament de Salut
Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Proveïdors
Contracte

19. 19
Proveïdors Atenció Primària
Planificació Departament Departament Departament
Finançament SCS SCS SCS
Provisió
Empresa
sanitària
Societat
professional
(EBA)
ICS


359 EAP
12
280 EAP
(80%)

20. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assitencial de Manresa, Fundació
Privada Atenció Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis
Assistencials, SA Centre Sanitari del Solsonès, Fundació Pública
Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix Empordà
(CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci
de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció
Primària de Salut Eixample (CAPSE) Consorci Sanitari de l'Anoia
Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral  Corporació de Salut del Maresme i La
Selva Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (CSPT) EBA
Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP  
EAP Osona Sud-Alt Congost, SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP
Sarrià, SL EAP Vallplasa Atenció Primària, SLP EAP Vic, SLP Fundació Centres
Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de Campdevànol Fundació Privada
Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume d'Olot Fundació Privada Hospital de
Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació Privada Gesclínic, SA Gestió de Serveis
Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Institut Municipal de
Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) Institut d'Assitència
Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa Projectes
Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social

21. 21
Proveïdors Atenció Primària
Autogestió
Entitat de Base Associativa
Autogestió en 10 EAP de l’Institut
Català de la Salut (ICS)
EBA
2009

23. 23
EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT
El Departament de Salut elabora
periòdicament el Pla de salut, que és
l’instrument indicatiu i marc de referència per
a totes les actuacions públiques en matèria
de salut, en l'àmbit de la Generalitat de
Catalunya
http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJa
va/detall.do?id=5104251914121112

24. 24
EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT
El Pla de salut s’estructura en 3 eixos de
transformació, 9 grans línies d’actuació i
31 projectes estratègics que conformen el
full de ruta del sistema sanitari fins al 2015

25. 25
EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT
EIXOS DE TRANSFORMACIÓ:

26. 26
EIXOS VERTEBRADORS DEL PLA DE SALUT
LÍNIES D’ACTUACIÓ

27. 27
LÍNIA D’ACTUACIÓ 2. UN SISTEMA MÉS ORIENTAT ALS MALALTS CRÒNICS

28. 28
LÍNIA D’ACTUACIÓ 2. UN SISTEMA MÉS ORIENTAT ALS MALALTS CRÒNICS

29. 29
LÍNIA D’ACTUACIÓ 2. UN SISTEMA MÉS ORIENTAT ALS MALALTS CRÒNICS

30. LÍNIA D’ACTUACIÓ 3. UN SISTEMA INTEGRAT MÉS RESOLUTIU DES DELS
PRIMERS NIVELLS I AL TERRITORI
30
El 2015, el 30% de les patologies que ara requereixen atenció hospitalària
podran tractar-se des dels centres d’atenció primària, sense necessitat de
traslladar-se a un altre centre o a l’hospital per visitar l’especialista.
Els CAPs disposaran de les especialitats d’Oftalmologia, Aparell
locomotor, Salut mental, Dermatologia i Otorinolaringologia, que són les
associades a les malalties més prevalents

31. LÍNIA D’ACTUACIÓ 3. UN SISTEMA INTEGRAT MÉS RESOLUTIU DES DELS
PRIMERS NIVELLS I AL TERRITORI
31

32. LÍNIA D’ACTUACIÓ 7. INCORPORACIÓ SISTEMÀTICA DEL
CONEIXEMENT PROFESSIONAL I CLÍNIC
Més pes del coneixement de metges i
infermeres en la presa de decisions:
El Pla de Salut preveu augmentar la seva
participació en la planificació, gestió i avaluació
dels programes de salut i del funcionament del
sistema sanitari en el seu conjunt
Participació dels professionals mitjancant la
̧
incorporació sistemàtica del coneixement clínic a la
presa de decisions i l’avaluació de resultats del
sistema sanitari.
32

33. Més informació:
www.gencat.cat/salut/pladesalut
http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Destaquem/Documents/plasa
lut_vfinal.pdf
33

35. 35
Contracte de Compres de Serveis
Objectius:
• Comuns a totes les unitats proveïdores.
• Específics de cada regió sanitària.
Objectius Contractuals:
• Accessibilitat
• Resolució/Qualitat Assistencial
• Coordinació
• Eficiència
• Satisfacció
• Informació

36. 36
Contracte de Compres de Serveis
Objectius Clínics:
•Prevenció Primària (Immunitzacions)
•Control dels factors de risc (tabaquisme, HTA,
diabetis)
•Poder Resolutiu (hospitalitzacions evitables)
•Ús racional dels medicaments (novetats
terapèutiques)

37. 37
Contracte de Compres de Serveis
Accessibilitat:
•Assolir un temps màxim de 60 segons per establir
comunicació telefònica amb el CAP en el tram horari
de 9:00 a 10:30h.
Resolució/ Qualitat Assistencial:
•Assolir un mínim d’un 95% de població infantil atesa
assignada correctament vacunada.
•Assolir un mínim d’un 40% de pacients hipertensos
atesos amb control òptim de la pressió arterial.
•Assolir un mínim d’un 70% de pacients majors de 60
anys correctament vacunats contra la grip.

38. 38
Contracte de Compres de Serveis
Coordinació:
•Participar en un circuit de diagnòstic ràpid per als pacients
amb sospita de càncer de pulmó i colorectal.
•Assolir un mínim d’un 50% de lactants de tres mesos amb
alletament matern.
Eficiència:
• Assolir un mínim d'un 15% de prescripció d'especialitats
farmacèutiques genèriques.
• Assolir un màxim d'un 3% de prescripció d’envasos de nous
fàrmacs que no aporten cap valor afegit en relació al total
d’envasos.
• Assolir un cost d’absorbents per a incontinència urinària per
pacient incontinent inferior a 500 euros.

39. 39
Contracte de Compres de Serveis
Satisfacció:
Informació:
•Dur a terme un mínim d’un 90% de les activitats proposades
en l’informe normalitzat d’avaluació sobre l’opinió i
satisfacció del ciutadà en relació amb els serveis sanitaris
públics rebuts.
•Proporcionar al CatSalut les dades que figuren en l’annex
“Lliurament de dades per l’entitat proveïdora acordat en el
contracte d’EAP”.

40. 40
Contracte de Compres de Serveis
Objectius Específics Regió Sanitària:
•Salut i Escola.
•L’atenció del maltractament: dones, nens, gent
gran.
•Farmàcia.
•Accessibilitat: temps d’espera.

41. Moltes gràcies
Dr Josep Vidal i Alaball
[email protected]
Twitter: @jvalaball