Teresa

1. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS, TERESA COM A ANTAGONISTA PRINCIPAL DE LA PROTAGONISTA Núria Picas Rodoreda 1r. BATX. C Llengua i literatura Catalana

2. 1. TERESA , AMOR ETERN PER EN PERE; VIURE DE RECORDS 2.LAURA I TERESA RIVALS EN L’AMOR 3. ANYS D’AMOR SILENCIÓS I REPRIMIT 4. VENJANÇA 5. MOMENT DE GLORIA DE LA TERESA; ACOMIADAR EN PERE DE LA CASA 6 . POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA DE VENJANÇA 7 . MENT PERVERSA I MALIGNA DE LA TERESA 8 . EVIDÈNCIES D’AMOR; EN PERE NO VISITA MÉS A LA TERESA I LA LAURA 9. TORNA A APAREIXER EN PERE A ESCENA 10. INTERROGATORI 11. ACUSACIONS, RÀBIA DE LA TERESA 12. SENTÈNCIA DE VENJANÇA 13. TERESA = ESCARCELLER 14. FI DE LA VENJANÇA; TORNADA A COMARQUINAL 15. LA VENJANÇA NO TÉ EL RESULTAT DESITJAT 16. CONCERT AL CASINO 17. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES VEUEN D’AMAGAT 18. LA CONVERSA FINAL 19. VICTÒRIA DE LA TERESA 20. LAURA JA NO FORMA PART DE LA FAMÍLIA 21. CULPABLE: LA REPRESSIÓ SEXUAL DELS INSTINTS 22. MÉS CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES DEL PERSONATGE DE TERESA QUE ES VEUEN EN LA NOVEL·LA

3. 1. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. TERESA, COM A ANTAGONISTA PRINCIPAL DE LA PROTAGONISTA.   La Teresa és la cunyada de la Laura, per tant la germana d’en Tomàs, el marit de la barcelonina.  La Teresa és el principal personatge antagònic de la Laura, la protagonista. La Laura s’acaba de casar amb en Tomàs Muntanyola, és un matrimoni poc convencional pel moment; un home propietari de pagès i una dona moderna de la capital . La parella, desprès de contraure matrimoni s’instal·la a la casa natal de l’home situada a Comarquinal . En la casa, però, també hi viu la Teresa, un personatge que viu a l’antiga degut a l’educació i l’ambient en el que s’ha criat i crescut. En el moment en què arriba la Laura a Comarquinal Teresa ja sap que no li caurà bé i ES MOSTRA DURA I SEVERA DAVANT LA NOUVINGUDA . La Laura arriba a la seva nova llar molt contenta, té una imatge del poble encantadora. La seva cunyada, però, de seguida ja es fixa en les seves mitges, amb la seva roba interior, la seva figura perfecta i s’adona que de la maleta en treu camises de tots colors fins i tot negres , això no encaixa amb el prototip de la Teresa. El fet de la Teresa d’estirar la seva faldilla avall el pujar al cotxe davant la Laura és un clar exemple del seu puritanisme i les seves idees conservadores. TEMES

4. 2. ARRIBADA A LA CASA; CANVIS I RIVALITAT ENTR LES DUES DONES Laura proposa arreglar una mica la casa, moure de lloc alguns mobles, la Teresa dóna a entendre que no vol que es moguin les coses de lloc, el seu argument és que des de que es va morir la mare que no han mogut res de lloc. Aquí veiem que la Teresa és un personatge conservador i que no es vol adaptar els canvis. Vol conservar el que va fer la mare. En aquest passatge la TERESA, QUE FINS LLAVORS HAVIA ESTAT LA MESTRESSA ABSOLUTA DE LA CASA, HAURÀ DE COMPARTIR EL PODER QUE LI ATORGAVA SER LA ÚNICA DONA DE CASA, AMB LA BONICA MULLER DEL SEU GERMÀ . (pàg. 75). Només a l’arribar a la casa la relació entre les dues dones es tensa, la Laura pretén ser molt bona amiga amb la Teresa, li ho proposa però ella refusa l’amistat . Desprès de les presentacions formals dins la casa, la Teresa marxa i va a veure el seu oncle ,, en arribar a casa seva li confessa: “ Oncle ja és a casa, no em queda més remei que deixar-me trepitjar o anar-me’n...” . (pàg. 82). També es queixa al seu oncle i li retreu com va permetre a en Tomàs que es cases amb aquella forastera. En aquesta conversa veiem com la Teresa des de bon principi s’havia oposat al casament. ( Pàg 113) en aquest moment s’esmenta que el senyor Llibori és el padrí i confident de la Teresa. SEGÜENT

5. ARRIBADA A LA CASA; CANVIS I RIVALITAT ENTR LES DUES DONES Per tant la Laura, a ulls de la Teresa (i també a ulls de molts altres personatges), és una forastera que vesteix a la moderna i que es vol aprofitar dels diners, que les dones de la família han estalviat fervorosament. Només , doncs, amb el principi veiem l’inici de gelosia i enveja vers la Laura , que anirà prenent rancorosament la Teresa al llarg de tota l’obra. Els dies següents a l’arribada, la Teresa està obsessionada amb la parella i tot el que fan; ella i la Filomena (la dida) estan a baix mentre que els recent casats estan a dalt, senten passes i poden escoltar com ella toca al piano que emmudeix de cop, senten més passos que cessen sobtadament i les dues dones dedueixen que estan a la seva cambra, al llit. “ Una rojor terrosa passa pel rostre de la Muntanyola, pudor, revolta o indignació” (al pensar el que fan els hereus al pis de dalt). (pàg.96).   TEMES

6. 3. LA TERESA; UN MODEL A SEGUIR “ La Teresa és l’estampa de la seva mare ” , una dona que sabia tal i com s’ha de dur bé una casa. (pàg. 118) Aquesta frase és esmentada durant la sobretaula d’un dinar familiar. Els oncles defineixen a la Teresa com a seriosa, prudent, honesta i estalviadora. L’oncle i el doctor Grau no paren d’insinuar a la Laura que s’ha de comportar com la Teresa. “- Seguir les petjades de la Teresa- declara el senyor Llibori [...] guia’t en la Teresa sense contradir-la”. (pàg. 1219 . Els familiars lloen les aptituds de la Teresa en la tasca de portar una casa i volen que la Laura li sigui semblant. Aparentment tothom té molt bona imatge de la Teresa. TEMES

7. 4. LA TERESA A ULLS DE LAURA I D’UN NARRADOR OMNISCIENT ABSOLUT En el següent episodi Laura ens descriu des dels seus ulls tal i com veu la cunyada: «La Laura només sabia que la Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia cotilla passada de moda i robes fosques; que havia pujat entre les pràctiques religioses d’una superstició intolerant, que no era pas la fe clara i reconfortadora de Crist, sinó una por sinistra, abrandada de flames i de tortures infernals. La Laura no s’adona que els plecs severs d’aquella roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat de la cunyada, són com una revenja, un retret a la gràcia i a la bellesa de les altres dones, blanques i tendres de rostre, que llueixen les canes i el pit, que saben ésser gentils i atraure les mirades dels homes i que es casen per poder gaudir de l’embriaguesa de l’amor sense perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que, amb l’arma de castedat, testimonia el seu menyspreu a la dona triomfant com la Laura que no sabrà mai l’amarguesa que s’acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la pròpia feminitat inútil. La Laura [...] no pensa que la Teresa malgrat la crosta de virtut exemplar amb què l’han uniformada, és una dona, amb les reaccions, els desigs, les coqueteries i subtileses femenines que ha hagut d’arraconar i que es manifesten de tant en tant, en forma de serenor, de pietat, de castedat escrupolosa .D’altra banda, la Teresa ha heretat els elements autèntics de les virtuts pairals de la raça i el seny de les bones mestresses de Muntanyola: paciència, abnegació per a sofrir les vel·leïtats dels marits i hereus, seny ordenador, capacitat per a saber imposar al servei sense crits, bona memòria per a recordar les coses que hi ha a cada pam quadrat de la casa. [...] No podent esmerçar la seva virtut de resignació i de respecte a la divinitat d’un marit o d’un hereu, la Teresa va aplicar-la en una adoració muda, a una obediència passiva a la voluntat del germà. Perquè li plaïa de sotmetre’s, amb una mena de terror deliciosa, a la tirania o al capritx d’en Tomàs per tal com era el germà, l’hereu i un home. Ella s’anul·lava, es feia fonedissa davant de qualssevol manament d’ell, per despòtic que fos. Desprès, un cop sola, ja ressortia la dona ferma, rígida, vigilant guardadora dels interessos dels Muntanyola, a punt sempre d’aturar qualssevol començ de desordre propi d’un amo autèntic. Res no passava per alt sota l’esguard segur de la germana, vestida d’un colo neutre que li accentuava la pal·lidesa del rostre angulós, el séc enèrgi del front i la ratlla travessera de les celles juntes. Fatalista com tota dona ben avinguda al mig esclavatge familiar [....]. El marit !, misteri torbador i que per a la nova mestressa de Muntanyola no era cap misteri. De vegades la Teresa la contemplava com qui vol penetrar un enigma; aquella persona més jove que ella, tan reposada, coneixia els secrets de l’amor! Per quin mèrit ella en posseïa la plenitud, alliberada de pecat?: d’aquell pecat terrible que, sols amb l’horror de pensar-hi la veu es nuava a la gola de la Teresa, òrfena d’amor, amb sols el record d’un vell somni d’amor impossible, com un desvari .” SEGÜENT

8. LA TERESA A ULLS DE LAURA I D’UN NARRADOR OMNISCIENT ABSOLUT Aquest fragment ens descriu la perfecta mestressa, que sap com portar bé la casa, la família, els comptes. Aquesta dona s’identifica amb la Teresa. La Teresa té enveja de la Laura , enveja i gelosia que es van alimentant dia a dia. Justament la seva educació, el vestuari, la poca gràcia són la causa de la seva revenja. Així doncs la Laura no veu la Teresa amb els mateixos ulls, per exemple que els oncles que la lloen per les seves aptituds, més aviat al contrari la veu com un ésser maligne, malvat i envejós. També cal remarcar que aquestes qualitat negatives de la persona, li van inculcar la seva mare, àvia i ties , persones a les quals odia per haver censurat la seva joventut i el seu amor, per haver-la reprimit a casa i haver fomentat la seva repressió sexual i els seus sentiments. En aquest fragment també veiem la submissió de la Teresa cap al seu germà , ella queda en segon lloc, perquè el primer l’ocupa l’hereu, en Tomàs. Tot i això en el text ens diu: “ ben avinguda a l’esclavatge familiar ”, és a dir accepta la seva submissió . La Laura descriu a la seva cunyada com “ verge pansida ”, també ens diu que porta cotilles passades de moda i un pentinar senzill, tal i com ha de ser en una bona mestressa que ha heretat els elements autèntics de les virtuts pairals. Ens diu l’edat -40 anys-, el tipus de vestit, antiquat, tapat i fosc. MARCAT PER UNA FÈRRIA EDUCACIÓ RELIGIOSA, BASA LA SEVA VIRTUT EN LA CASTEDAT. En l’últim paràgraf del fragment es veu clarament reflectit la por al pecat del sexe i l’enveja que té de la Laura, perquè la jove coneix els secrets de l’amor i en canvi ella no pot tenir aquest plaer. Aquí doncs, veiem l’antagonisme dels dos personatges femenins principals. TEMES

9. 4. INICI I FINAL DE L’INTENT D’APROXIMACIÓ ENTRE LAURA I TERESA La Teresa comença a cedir en petits canvis de la decoració de la casa, cosa que demostra una mica d’acceptació de la Laura. Per primer cop, en tres mesos que fa que viuen la Laura i la Teresa sota el mateix sostre, la Muntanyola traspua tranquil·litat davant de la Laura. A més últimament la Teresa va més arreglada, es canvia els vestits i s’enjoia com mai. “ La Laura s’adona que el rostre de la cunyada traspua una expressió de repòs, de naturalitat que no li havia vist en els tres mesos d’ésser a Comarquinal ; ni sécs al front, ni el somriure prudent ni els ulls baixos” . (pàg. 137) És en aquest episodi que sembla que el caràcter de la Teresa s’estova i que farà un canvi radical, acceptant la Laura. La Teresa se sent sola i té la necessitat d’exterioritzar els seus sentiments, confessa a la Laura que a ella els homes mai l’han mirat, i inclús després d’aquesta confessió plora a la seva espatlla. La Laura interpreta aquest gest com una prova de que ella és acceptada en el cor de la cunyada. ( pàg 138). Però tota aquesta tendresa entre les dues dones s’esvaneix en el moment en que arriba en Tomàs, que descuradament li diu a la seva germana que ha d’aprendre de la Laura, que els barcelonins en saben molt i que són idonis per ensenyar. En Tomàs també li diu que últimament ha millorat l’aspecte i que ja n’ha après una mica (de vestir-se i arreglar-se). La tendresa s’esvaneix amb segons i el cor de la Teresa es torna a omplir d’aquella rancúnia i odi que la caracteritza. ( pàg 139). ( FINAL DE LA PRIMERA PART ) SEGONA PART

10. SEGONA PART És en la segona part del llibre en la qual un nou personatge prendrà una importància cabdal pel que fa a les actuacions de les dues dones: en Pere Gifreda , nebot del mossèn Joan Serra. La Laura, desemparada i sense estimació pel marit, s’enamora bojament d’en Pere. El que no sap ella, però, és que des de que era jove la Teresa ha estat enamorada també d’aquest mateix home. En el moment en què la Teresa s’adona que la Laura també està enamorada d’en Pere agafa encara més rancúnia i enveja a la pobre jove barcelonina.   A partir d’aquí la novel·la es centra en la competició per aconseguir l’home desitjat . La Teresa, però, sap que en Pere mai serà per ella, aquesta veritat li fa mal, i aleshores només perseguirà un objectiu: si en Pere no és per a ella, tampoc no serà per la Laura, i impedir aquest amor serà el seu objectiu que tractarà d’aconseguir amb qualsevol mètode. TEMES

11. 1. TERESA, AMOR ETERN PER EN PERE; VIURE DE RECORDS Passen per la memòria de la Teresa records d’infantesa amb en Pere, aquella vegada que els va veure com es banyaven nus al gorg de la Bruixa, en concret aquest record , que es va repetint, representa el desig sexual de Teresa envers Pere quan se li penjava al coll i l’abraçava, quan en Pere no marxava de casa fins que ella li havia donat un grapat d’ametllons... “ Era el temps en què en Pere, un noi de dotze anys, se li repenjava al coll...(...) Desprès a Catorze anys, aquell estiu passat a les “Moreres”, quan en Pere i en Tomàs jugaven a “fet a amagar” pels pallers amb les filles dels pagesos, mentre que la Teresa, al costat de la mare, deia el rosari, cabdellava i descabdellava la madeixa dels seus pensaments, amb la mirada als pallers inabordables. (...) Més endavant, la vinguda anual del Pere estudiant en temps de vacances, la metamorfosis de l’adolescent en home, el goig dolorós de reprimir aquell deler inconfessat , l’estranya força de l’instint, impalpable, com un vapor roent, el desig que flota en l’atmosfera com una boira invisible que emmuralla la ciutat”.  LA TERESA ALIMENTA EL SEU DESIG AMB AQUEST RECORD. TEMES

12. 2. LAURA I TERESA RIVALS EN L’AMOR Sempre ha estat enamorada d’en Pere i se l’estima, però ell sembla que ni tan sols s’adoni que existeix, només té ulls per la bonica Laura i això li dol i li fa congriar més odi i enveja cap a la Laura. I són la Laura i en Tomás com a matrimoni els que li fan adonar innocentment que està sola i que necessita i vol amor. “ Aleshores conegué la tortura de posar-se al llit fred amb una rosaris entortolligats al puny per defugir les angoixes dels insomnis infernals”. (pàg. 178) La Teresa passa nits senceres espiant a la parella a la seva cambra, des del forat del pany. La Teresa cada vegada s’obsessiona més amb l’amor d’en Pere Gifreda , l’ha estimat sempre i ara que ell ha tornat al poble el desig per ell ha renascut dins el cor envoltat de pedra de la Teresa. Durant una conversa amb la Laura, de la manera que respon, la Teresa s’adona que la seva cunyada també està enamorada d’en Pere . LA RÀBIA, RESIGNACIÓ I LA IMPOTÈNCIA CREIXEN DINTRE SEU, ES TANCA A LA SEVA HABITACIÓ I ESCLATA A PLORAR. “ Les dents de la Teresa mosseguen el coixí en els espasmes de la gelosia...” ( pàg 182). La Laura es converteix en la RIVAL de la Teresa en l’amor. TEMES

13. 3. ANYS D’AMOR SILENCIÓS I REPRIMIT El fet que la Teresa cregui que la Laura li està prenent en Pere és degut a que ella des de sempre li ha agradat aquest home , podríem dir que va ser ella “qui el va veure primer” i ara arriba la Laura i li intenta prendre perquè sense que en Pere ho sabés la Teresa l’havia considerat sempre seu, estimant-lo en silenci i en la resignació absoluta. “ A més, ara s’adona be que ha estimat en Pere anys i anys, en silenci resignada .” (pàg. 181) TEMES

14. 4. VENJANÇA Tot això la porta a una sola idea; venjança , vol venjança per la jove i bonica Laura que li vol prendre el seu estimat Pere . “ Un nova imatge, terrible, dominarà les altres: la venjança, elaborada amb prudència. Però la Teresa no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la seva consciència de creient, sinó el de càstig.” (pàg. 182). A partir d’aquí la Teresa decideix que si en Pere no ha de ser per ella, tampoc no serà per a cap altra dona, i, evidentment menys per la Laura. Es convertirà en el seu àngel protector. Mentrestant també va ideant el seu pla de venjança per la Laura. TEMES

15. 5. MOMENT DE GLORIA DE LA TERESA; ACOMIADAR EN PERE DE LA CASA Quan hi ha molta gent reunida evita en Pere, el seu moment a soles amb en Pere són els segons d’acompanyar-lo fins a baix a la porta i acomiadar-se d’ell . És el moment en el qual TÉ EN PERE PER ELLA SOLA i fins i tot sent la necessitat de tocar-lo i agafar-lo .   TEMES

16. 6 . POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA DE VENJANÇA La Teresa comença a posar en pràctica el seu pla de venjança , l’objectiu és posar en evidencia l’amor d’en Pere i la Laura . Per exemple el dia que mossèn Joan Serra els porta a veure una església romànica, en Pere i la Laura sense adonar-se’n es van distanciant del grup i tenen una conversa únicament ells dos. Quan la senyora de Torroella va per ajuntar-se a la conversa, la Teresa perspicaçment no li permet. Així doncs queden els dos joves parlant entre ells apartats del grup i a més la senyora de Torroella xafardera de mena ja vol saber més, conèixer el perquè de l’aturada d’un gest aparentment inofensiu com el de acostar-se i unir-se a la conversa. El resultat desitjat no es fa esperar massa, de seguida tot de rumors corren pel poble, en les tertúlies i en els cafès, i les males llengües ja tenen tema de conversa . És el primer pas del pla de venjança de la Teresa. TEMES

17. 7. MENT PERVERSA I MALIGNA DE LA TERESA Durant una conversa entre les dues dones, la Teresa treu el tema d’en Pere dissimuladament, com qui no vol la cosa i va burxant la Laura amb mala intenció per veure si ella sense voler li xerra alguna cosa. La Laura de seguida se n’adona, i sentint-se pressionada per la cunyada, es defensa tan bé com pot. La ment perversa i maligna de la Teresa queda ben retratada en aquest episodi. TEMES

18. 8. EVIDÈNCIES D’AMOR; EN PERE NO VISITA MÉS A LA TERESA I LA LAURA Quan fa tres dies que en Pere no visita a les dues dones Muntanyola, una espècie d’amargor plana sobre la saleta. Elles no diuen res, però tenen el nom de Pere i la seva absència gravat en la ment. En Pere no tornà a casa dels Muntanyola cap més tarda , ja que Mossèn Joan manté una xerrada amb en Pere i li diu les coses clares no pot seguir veient a Laura, la de deixar, i això va fer refermar la sospita a la Teresa de que potser ell i la Laura es veien d’amagat en algun lloc. Fragment de la conversa entre en Pere i Mossèn Joan : “- L’estimes, oi?- fa el vell... -No m’he proposat cap malifeta! (...) Ara us anireu començant, a tu i a ella, si la incites a pecar. I no pot ser. Estima-la tant com pugis, que be ho mereix aquella criatura desemparada, però no has de dur el descrèdit a la casa d’un amic, ni que per culpa teva ell sigui la riota dels fariseus d’aquest nostre poble”. (pàg. 204 ) “- Sí, és adorable, ja ho sé. Creu-me no facis que s’hagi d’avergonyir davant del bon nom de Déu, com aquelles majordomes que em retreies, que se senyen amb les mans blanques i els braços bruts.” (pàg. 207) TEMES

19. 9. TORNA A APAREIXER EN PERE A ESCENA Llavors mor la Tia Madrona. La família Muntanyola, va a casa la difunta , allà per primera vegada en molt temps, la Laura i en Pere es retroben . La Laura no pot aguantar la situació dins la casa, la pressió de la Teresa que no es deixa perdre cap dels seus moviments, l’esguarda tímid d’en Pere, la calor l’asfixia i es veu obligada a sortir de la casa. En Pere la segueix i la Teresa , en adonar-se que els dos han sortit, també surt de la casa i els espia mentre va seguint les seves passes . Sap que les seves sospites es podran comprovar i donar per certes. Ella ja s’ho imaginava que en Pere i la Laura es veien d’amagat, ja no cal seguir espiant-los; la Laura i en Pere es veuen d’amagat de tothom, però ara ella els ha pogut veure . ( En realitat, però, la Laura i en Pere no s’havien vist mai, i en aquest episodi la Laura ni tan sols se’n havia adonat que en Pere la seguia). TEMES

20. 10. INTERROGATORI La Teresa marxa a casa i es disposa a esperar a la Laura per poder interrogar-la. Quan la Laura arriba a casa hi ha una discussió entre les dues dones. “ - En Pere m’ha seguit de lluny. - Però no l’has deixat de seguida? - No podia; estava com retinguda allí, a la font. - Et sabia greu? - M’hi estava amb tot el goig de la meva ànima. La Teresa es posa a riure amb un tremolor nerviós que es fon en un sanglot. - I t’ha dit que t’estimava? - Tres o quatre vegades. - Goses dir-m’ho en aquesta casa? I t’ha besat ell? - Sí. - A la boca? - No, perquè he fugit de seguida. - Tant t’agrada aquell mal home? - No ho sé. Només sé que d’ençà que el conec em faig l’afecte d’una altre persona que sofreix unes angúnies com mai no hauria cregut. - De Barcelona ens havia de venir aquest afront. Per què necessites un altre home? Digues! - Un altre home? N’he tingut prou i massa amb un. He fugit d’en Pere per no veure’l més, tot i que no me’n sé estar. T’ho dic perquè m’ajudis. - Ja veus on ens ha dut el teu modernisme, aquelles rialles!, els vestís!, el desvergonyiment de lluir els braços i les cames per fer l’estrangera! Gràcies a Déu, fins ara no ens hi havíem trobat mai a casa nostra. Ni la mare ni l’àvia no llegien gaire de pressa, però els hauria caigut la cara de vergonya si haguessin pogut pensar que , anys a venir, una de les mestresses de Muntanyola es passaria la vida ajaguda amb flors al pit i un llibre a les mans, com una dóna de món. [...] - L’he deixat plorant. - Plorant? En Pere plorava... per tu! I has deixat que plorés?... per tu!- I els sanglots esclaten en el pit de la Muntanyola. - Què havia de fer, Teresa? - No te m’acostis que em fas horror. No el veuràs mai més, ni jo tampoc el veuré. Serà el teu càstig. No el veuràs; si no, jo ho diria a tot Comarquinal . Sabrien que la Barcelonina, la mestressa de Muntanyola és una mala dona. Ens n’anirem al mas de les Aulines de seguida, fins Déu sap quan; no veuràs més en Pere.” ( pàgs . 233, 234, 235). TEMES

21.   11. ACUSACIONS, RÀBIA DE LA TERESA La Teresa acusa la Laura, i hi afegeix el fet de ser de Barcelona és la causa de tots els problemes segons ella. A través d’aquesta conversa, en la qual la Teresa li retreu a la Laura el pecat que ha comès veient-se amb en Pere, veiem la gelosia i enveja que transfereixen els mots de la Teresa. Es torna boja quan la Laura li afirma que en Pere l’hi ha dit tres o quatre cops que l’estima. Quan la Laura li confessa també que en Pere plorava per ella, pel seu rebuig, la ràbia és incontenible i la Teresa esclata en sanglots. Sap que en Pere mai plorarà d’amor per ella, en canvi sí que ho farà per la Laura i això li dol molt. TEMES

22. 12. SENTÈNCIA DE VENJANÇA La ira de la Teresa va prenent força al llarg de la conversa i el final és explosiu, però ja té la solució la Laura i en Pere no es veuran més, si es veuen ella s’encarregarà de que tot Comarquinal sàpiga de les seves gestes i que és una mala dona i sota aquesta amenaça l’hi prohibeix veure en Pere. S ’endurà a la seva cunyada al mas de les Aulines , on la tindrà reclosa durant uns mesos per acabar de culminar els seu pla de càstig. Desprès de la conversa, la novel·la te un canvi d’escenari, se situa l’acció al mas de les Aulines . TEMES

23. 13. TERESA = ESCARCELLER Ja estan a les Aulines, davant la revenja de la Teresa la Laura és mostra totalment passiva i tranquil·la, aquesta actitud fa posar encara més nerviosa la Teresa , que veu a la seva cunyada feliç dins els seu mont de passivitat, creu que únicament pensa amb en Pere i que ell en algun lloc del món també pensa amb ella. “La Laura creia que la millor revenja fóra una passivitat total”. (pàg. 238). “ La Teresa sentia enveja de la felicitat d’aquella dona odiada, la incomparable felicitat d’haver sabut desvetllar l’amor d’en Pere, aquell home impossible d’aconseguir. Qui pogués canviar-se amb aquella forastera!” (pàg. 140) L’odi es va acumulant dins el cos de la Teresa que només és capaç de pensar que la Laura ha estat capaç de desvetllar l’amor d’en Pere i ella no . Inclús desitjaria poder ser la Laura per tal de ser estimada per en Pere.   Però aquest odi s’aplaca una mica quan la Teresa fa fer treballs forçosos a la Laura . “Els ulls de la Teresa esdevenien més rodons i lluents quan veia la barcelonina amb els dits emmascarats, ajupida per l’esforç d’arrossegar un objecte pesant.” (pàg. 242) “ Els esforços de l’una neutralitzaven en topar la negativa de l’esforç de l’altre ”(pàg. 242 ) SEGÜENT

24. TERESA = ESCARCELLER L’únic que tenia a la ment la Teresa era fer treballar a la Laura, si algú li hagués preguntat que es proposava no hauria sabut respondre, però dintre seu una força potent l’obligava a fer treballar la jove que per culpa de l’esforç panteixava al haver d’arrossegar un objecte pesat “venjança a mínimes dosis” (pàg. 242). Tot i les feines dures la Laura no deixava mostrar cap signe de fatiga o de cansament, ans el contrari la seva passivitat seguia com sempre, i, això alimentava encara més la curiositat de la Teresa, que sabia que algun dia la seva cunyada no podria viure més dins la passivitat absoluta. “ sentia un fibló de curiositat per saber com es resoldria el conflicte al moment d’aguditzar-se, desig de contemplar com a espectadora les reaccions de la Laura el dia que li calgués despendre’s de la passivitat present per a defensar-se” (pàg. 243 ) Durant els dies d’estada al mas de les Aulines, el nom de Pere no va sortir de la boca de cap de les dues. El nom, únicament, surava en la ment de les dues dones. TEMES

25. 14. FI DE LA VENJANÇA; TORNADA A COMARQUINAL Finalment, un dia d’octubre la Teresa decideix que ja és hora de tornar a casa, i se’n tornen cap a C omarquinal . TEMES

26. 15. LA VENJANÇA NO TÉ EL RESULTAT DESITJAT La Teresa més que ningú espera que la Laura hagi quedat demacrada per l’estada al camp . Vol que ja no sigui la noia guapa , “ li he tallat les ales; ha perdut molt; se la veu tan desmillorada que no la coneixerà”. Però quan es mostra en públic no es produeix el resultat desitjat. La Laura està més prima i una mica colrada pel sol, però segueix sent una dama que seu distingidament i la seva bonica cara fa patxoca. SEGÜENT

27. “ Baixa a poc a poc, compareix al menjador i no s’adona del gest de sorpresa de l’oncle i la neboda. Perquè ni el senyor Llibori veu la Laura revellida que es figurava, ni la Teresa la cunyada mústiga de les Aulines; ans bé una dona revigoritzada per l’aire sanitós del camp, colrada pel dol, els braços i el coll llustrosos emmarcats per la roba sòbria, el rostre una mica angulós, ennoblit per l’adoloriment contingut. La degeneració esperada no s’ha complert”.  La Laura no ha envellit, tal i com esperava la Teresa. Però desprès de tornar del mas les Aulines, tothom rebutja la Laura, així que ella queda completament marginada. Això en part agrada a la Teresa, però també “se sent frustrada” per no haver aconseguit arrancar la bellesa de la Laura a costa de treballs forçosos. TEMES

28. 16. CONCERT AL CASINO La situació a casa dels Muntanyola “penja d’un fil”. La Laura i la Teresa només senten odi entre elles, tot el poble rumoreja sobre la Laura, el nom de la família aviat serà mal vist, es diu pel poble que la Laura està tancada a casa per enveja de la Teresa i gelosia d’en Tomàs... Així que en Tomàs pren una decisió per tal de mostrar a tothom que la seva dona és seva, que és molt guapa i que no la té tancada a casa . Aniran tots tres, la Teresa també, a un concert al casino. I a més obligarà a en Pere a anar a veure la Laura tant si ell vol com si no.   En el concert, per més inri de la Teresa en Pere, tot galant, ajuda a posar la jaqueta a la Laura, mentre que ella se l’ha de posar tota sola. En Pere agafa la mà de la Laura en un gest de gentilesa al acomiadar-se d’ella. Aquest petits detalls són els que fan enveja a la Teresa que ho donaria tot per poder estar en la pell de la Laura (i ser estimada per en Pere). TEMES

29. 17. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES VEUEN D’AMAGAT Un dia que la Laura és a l’església, en Pere se la troba , feia dies que la buscava, tot i estar amagats la Ventura els veu i ho va a explicar a la Teresa , en saber-ho el cos de la Teresa està únicament ple d’ira i de ràbia. “ La foguerada que puja al rostre de la Teresa li envermelleix els ulls i tot”. La Teresa ho explica a l’oncle Llibori i mana que no digui res, llavors demana a en Tomàs que no vagi a sopar a casa i decideix que parlarà amb la Laura, però quan torna de veure a l’oncle Llibori no pot parlar amb la Laura perquè ella ja està al llit. Aquella és una nit d’insomni per a la Teresa, pensa “ La reclusió a les Aulines no ha servit més que per afamar la cautela d’aquell home odiós i d’aquella dona perversa”. SEGÜENT

30. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES VEUEN D’AMAGAT La Teresa creu que la Laura i en Pere es veuen d’amagat , pot reafirmar-ho amb tot el que li ha dit la Ventura. No pot suportar l’idea, ha de separar-los de la manera que sigui. “ Ha de separar en Pere d’aquella dona valent-se dels mitjans que calguin. Ho contarà tot a en Tomàs; parlarà amb ella; ho dirà a crits a tothom si la Laura no vol escoltar-la. Cal valer-se de tots els recursos pot separar-los ...” Si la Laura no s’avé a escoltar-la ho explicarà a tothom, abans però les dues dones tindran la conversa definitiva . En la conversa, la Teresa li proposarà d’abandonar sempre a en Pere i aprendre a viure com totes les dones de la casa, o que se’n vagi per sempre més d’aquella casa amb en Pere. TEMES

31. 18. LA CONVERSA FINAL Arriba el moment de la conversa , les dues dones estan tenses, la Laura explica la veritat a la Teresa; entre ella i en Pere no ha passat mai res. La Teresa, irada com mai, mentre parlen, se li escapa “ no deixaré que me’l prenguis” i així la Laura s’adona que a la Teresa també li agrada en Pere , i desprès d’aquesta revelació entén alguns dels actes de la seva maligna cunyada. “- No ha de ser ni per tu ni per a mi; no deixaré que me’l prenguis. - Que te’l prengui? És meu de tota la vida. Ell no ho sabrà mai perquè no sóc prou jove ni bonica de la cara com tu, i perquè sóc massa decent. Però tu, que tens de tot sense haver-t’ho guanyat, me l’havies de prendre per besar-li els llavis i per tenir-lo tot ell, de cap a peus ?”   La Teresa confessa a la Laura el seu amor per en Pere, es compara amb ella i li diu que mai serà tan bonica com la barcelonina . SEGÜENT

32. LA CONVERSA FINAL La desesperació de la Teresa arriba a extrems alts, ofereix a la Laura ser la seva serventa i li permetrà que estigui amb un altre home i ho encobrirà davant d’en Tomàs , si deixa estar en Pere. Però amb aquestes declaracions ha aconseguit que la Laura s’enfadi i li diu a la Teresa que explicarà a tothom que ella ha estat enamorada d’en Pere des de que era una noia i que per això li ha fet impossible la vida a Comarquinal . La Laura compara a la Teresa amb un dimoni de l’infern. SEGÜENT

33. LA CONVERSA FINAL Mentre estan tenint aquesta conversa arriba en Tomàs. Pressionen la Laura, la tracten d’aprofitada i li diuen que ells la van salvar de la misèria. La Laura davant d’aquesta allau de crítiques i acusacions va per explicar a en Tomàs el secret que ha descobert de la Teresa, però quan les seves paraules anaven a sortir dels seus llavis, es fixa en els ulls de la Teresa, estan coberts de terror i supliquen que no esbombi el petit secret que ha sabut guardar fins al final. La Laura vacil·la i s’apiada de la dona. Ens aquests instants en Tomàs demana si és veritat que en Pere i ella són amigats, la Laura queda torbada i la resposta a la pregunta d’en Tomàs és inintel·ligible, només es pot entendre el final: “ Oh!, anar-me’n...” (pàg. 290). En Tomàs , en sentir-ho, obre la porta i convida a la Laura a marxar i la Teresa en un intent de quedar be diu la frase final: “ Surts de casa nostre pel teu gust, no podràs dir mai que te n’hàgim tret- diu encara la Teresa per quedar bé, a punt de somriure, com si acomiadés una visita”. (pàg. 290). TEMES

34. 19. VICTÒRIA DE LA TERESA Amb aquesta última frase la Teresa vol donar a entendre davant la Laura que ella ha guanyat , però que ha estat voluntàriament la Laura la que ha marxat de casa i ningú l’ha fet fora. L’actitud de la Teresa és triomfal : ha aconseguit el que sempre havia anhelat des de que la Laura havia posat els peus en la seva casa; fer-la fora. La Teresa als ulls d’en Tomàs sempre té raó. TEMES

35. 20. LAURA JA NO FORMA PART DE LA FAMÍLIA La Laura al cap d’unes hores torna a la casa dels Muntanyola, però allà no és gens ven rebuda. En Tomàs li diu: “ - Te n’has anat de casa pel teu gust. Però ara sóc jo qui et treu de casa.” La Laura quasi no s’ho creu, però agafa l’anell de casada i l’allarga a en Tomàs, a qui d’un cop de vent el fa caure a terra . Llavors la Teresa el recull i se’l passa triomfalment al dit. Aquest és el símbol de la seva victòria. La barcelonina ja no forma part de la seva família. TEMES

36. 21. CULPABLE: LA REPRESSIÓ SEXUAL DELS INSTINTS Tot és culpa de la repressió sexual dels instints , de fet això és el que li passa a la Teresa, Mossèn Ferro Vell o expressa clarament : “ I no és que la gent d’aquí sigui millor o pitjor que l’altre; la repressió ens fa com un llevat d’hipocresia i ens fa ser més amables i dissimulats. Ens ve d’aquest font de sexualisme mal reprimit ...” TEMES

37. 22. MÉS CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES DEL PERSONATGE DE TERESA QUE ES VEUEN EN LA NOVEL·LA Durant tota la novel·la veiem com la Teresa únicament sap veure els costats negatius de la Laura, no sap veure els seus aspectes positius. La Teresa sempre es mostra com un personatge molt adolorit per un amor no correspost La Teresa sempre acusa a la Laura de gastar els diners de la família, però en realitat qui se’ls gasta és en Tomàs, però això la Teresa no ho vol veure. La família Muntanyola, i sobretot en Tomàs, són molt poc aficionats a temes, no han entrat mai a la cultura ni hi demostren interès. Per exemple deprecien l’important museu de mossèn Ferro Vell.