TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT

TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT

1. TIPOLOGIA TEXTUAL

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS ASPECTES TEXTUALS TEXTOS I GÈNERES
EXPOSITIU / EXPLICATIU - Frases compostes:
Oracions subordinades: causals,
consecutives i finals.
- Connectors: conjuncions causals,
conseqüència i finals...(perquè, ja que /
de manera que, per això...) i locucions
(en primer lloc, en conclusió...)
- Lèxic precís i concret.
- Estructura:
Introducció, explicació i conclusió
- Exposició analítica i sintètica.
- Organització lògica i jeràrquica de
les idees (d’allò més general a allò
més específic).
- Ús de gràfics, esquemes i dibuixos.
Títols i subtítols.
Llibres de text
Diaris
Notícies
Treballs monogràfics
Prendre apunts
Conferències
Exposicions
Revistes temàtiques
...
- Dóna informació.
- Té com a funció explicar i fer
entendre una cosa, un concepte, un
fet...
- És el discurs científic i didàctic.
- La informació és clara i objectiva.
- Formen part d'aquest text els models
descriptiu i instructiu.
ARGUMENTATIU -Ús de la primera persona.
-Ús de marques d'ordre, com en
primer lloc, d'una banda
-Figures retòriques: ironia, metàfores,
anàfores, etc.
-Ús de cometes, citacions i preguntes
retòriques.
-Estructura: Introducció (tesi),
arguments i Conclusió
-Intenció divulgativa, al·lusions al
lector.
-Organització del text no sistemàtica
ni exhaustiva.
-Argumentacions lògiques o
persuasives.
. Converses,
· Conferències, debats,
taules rodones, etc.
· Articles d'opinió en
revistes i diaris.
· Editorials
· Anuncis publicitaris
· Discursos polítics
− Finalitat: convèncer, persuadir o
dissuadir.
-Exposa opinions personals i
subjectives
NARRATIU - Frases simples i compostes (oracions
subordinades)
- Verbs perfectius: passat llunyà i passat
recent.
- Ús d’adverbis de temps.
- Estructura:
· ordre cronològic
· parts de la narració:
Plantejament, nus i desenllaç
- Protagonistes: principal, secundari...
- Literari:
• Conte
• Novel·la
- Notícia
- Còmics, Cinema...
Comprèn els textos que relaten fets:
històries, biografies, processos...
En podem trobar en: rondalles, contes,
novel·les, notícies, textos d’història...
COL·LOQUIAL - Frases breus i simples.
- Enllaços: puntuació (guions, cometes,
interrogacions...)
- Pronoms personals, febles, interrogatius.
Estructura:
· emissor
· receptor
Diàlegs
Entrevistes
Enquesta
Còmics
- En trobam en els usos orals quotidians i
en alguns textos escrits (teatre,
novel·la...)
DESCRIPTIU - Oracions de predicat nominal i
coordinades copulatives
- Adjectius qualificatius: morfologia,
posició i concordança.
- Adverbis de lloc, de manera...
Ordre lògic intern:
· de més general a més concret
· de dalt a baix
Precisió lèxica.
Descripció literària: de
personatges, d'ambients...
Diccionaris
Catàlegs
Guies turístiques
- Defineix o descriu un concepte, una
paraula, un paisatge, una persona...
- Classes: Objectiu (p.e. científic) i
Subjectiu (p.e. literari)
RETÒRIC - Figures retòriques:
Anacolut, polisíndeton, hipèrbaton,
comparació, metàfora, al·literació...
- Estructura: · vers · estrofa
- Llenguatge molt elaborat.
- Els aspectes formals (fònics, sintàctics,
gràfics... ) tenen una importància cabdal
Poemes
Dites / Refranys
Cançons
Eslògans
Textos considerats com a creació literària.
Funció estètica de la llengua.
INSTRUCTIU - Frases simples
- Ús de la segona persona verbal.
- Mode imperatiu.
- Adjectius ordinals i cardinals
- Estructura: organització lògica i
seqüencial.
- Modalitat exhortativa o imperativa.
- Informació precisa i objectiva.
Receptes de cuina
Maneig d’aparells
Regles de joc
Prospectes de medicaments
- Dóna informació sobre processos,
ordres o obligacions.
FOTOCÒPIA 205

2. EL TEXT ARGUMENTATIU

1. El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva
estructura bàsica consta de tres parts:
a) Tesi o Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna
l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
b) Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat,
es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de
suport, si és el cas.
c) Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser
només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús
de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda,
per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

2. El text argumentatiu dins de la situació comunicativa
Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la
necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida.
Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem
convèncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:
· L'expressió i defensa de punts de vista en:
- converses, cartes privades i públiques, novel·les, obres de teatre, etc.
- conferències, debats, taules rodones, col·loquis, etc.
- articles d'opinió en revistes i diaris.
- anuncis publicitaris, discursos polítics, etc.
D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà diferents textos argumentatius, però tots ells tindran en comú:
· l'exposició i defensa d'opinions,
· la intenció de convèncer o persuadir.
A cada classe de text correspondrà:
· un registre lingüístic més o menys formal,
· una determinada relació entre l'emissor i el receptor,
· una estructura pròpia,
· uns recursos lingüístics determinats.

3. Recursos
ELS RECURSOS LINGÜÍSTICS. Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó,
tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu
significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts
per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer,
originar, ocasionar, etc.
Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms
encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és
freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de
manera) i el nexe que a la segona.
ELS RECURSOS RETÒRICS. Entre els recursos retòrics utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar els següents:
-Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un
motiu, o donar un to especial a una paraula.
-Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter
d'afirmació categòrica.
-La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l’interès del receptor i implicar-lo en el
que s'afirma.
· La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
· Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-
lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es
relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
· La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
· L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en
el seu estatus social.
FOTOCÒPIA 206

3. EXEMPLE DE TEXT ARGUMENTATIU: Permís de conduir als 18 o als 21 anys?


ESQUEMA

TESI: Permís de conduir: als 18 anys.

ARGUMENTS:
1. Els joves ja són responsables.
 Legalment, majors d'edat: poden ser jutjats i empresonats.
 La majoria ja treballen o van a la Universitat i necessiten el cotxe.

2. Els cotxes són més segurs que les motocicletes.
 Molts de joves circulen en moto perquè no poden conduir cotxe
 Si no poguessin conduir cotxe, hi hauria molts més accidents de moto.
 Els accidents amb moto són més perillosos.
 Les lesions serien més greus i hi hauria més morts.

3. Per reduir els accidents hi ha solucions millors:
 Sancions més greus si beuen alcohol o per imprudències.
 Obligar-los a anar acompanyats d'un adult.
 Fer proves de maduresa psicològica.
 Reduir els límits de velocitat.

CONCLUSIÓ: Als 18 anys és l'edat més adequada per poder conduir cotxes.
 Perquè els joves ja són madurs, per la seguretat dels cotxes i perquè no es reduirien els accidents.




TEXT ARGUMENTATIU

La meva opinió és que l'edat més adient per tal d'obtenir el permís de conduir és als devuit anys en comptes
dels vint-i-un, com proposen alguns experts. En primer lloc, perquè els joves, en aquesta edat, ja són responsables, o
si més no ho són legalment, ja que se'ls considera majors d'edat; per això poden ser jutjats i empresonats si cometen
qualque imprudència. És lògic i coherent, per tant, que també se’ls hi consideri per al tema del permís de conduir. A
més a més, la majoria dels joves ja treballen o van a la Universitat, i això suposa tenir més responsabilitat i
maduresa, a part que molts ja necessitaran el cotxe per traslladar-se.
D'altra banda, s'ha de tenir en compte que els cotxes són, sense cap dubte, més segurs que les motocicletes.
Si els joves de devuit anys no poguessin conduir cotxes, circularien amb moto i hi hauria més accidents i més greus.
És més raonable, per tant, que puguin treure's el carnet de cotxe als devuit anys.
Es comenta sovint que si s'augmentava l'edat per poder conduir als vint-i-un anys minvarien els accidents de
trànsit. Jo crec que no resoldria aquest problema i que hi ha millors solucions com, per exemple, imposar sancions
més greus als joves que condueixen amb imprudència o havent consumit substàncies nocives (alcohol, drogues,
etc.); establir l'obligació dels joves d'anar acompanyats per un adult o bé de passar unes proves de maduresa
psicològica i cívica i, també, reduir els límits de velocitat.
En conclusió, la meva opinió és que als 18 anys és l'edat més adequada per poder conduir automòbils
perquè els joves ja són madurs, per la seguretat que ofereixen els cotxes en comparació a les motocicletes i perquè,
en definitiva, no es reduiria el nombre d'accidents.
FOTOCÒPIA 207

4. EL TEXT ARGUMENTATIU
1. Llegiu el tex següent:
Per què no us podem deixar viure al vostre ritme, dormir a les vostres hores, menjar quan bonament en
tingueu ganes, estudiar tota la nit si us peta de fer-ho, passar-vos tot el sant dia al llit si us ve de gust?
Després d'haver fet honradament un examen de consciència, un dia que tu m'acusaves de ser una veritable
autòcrata del rellotge, he discernit dues motivacions profundes per als meus nervis, per a les meves pulsions de
rectificadora d'horaris.
a)Una raó a llarg termini: aquesta negativa a avesar-vos a hàbits temporals «normals» ens inquieta de cara al
vostre esdevenidor. Nosaltres, que treballem i que vivim segons horaris majoritaris, sabem que la nit i el dia no ens
pertanyen d'una manera personal. No som lliures d'entendre el temps o de disposar-ne d'una manera original. Per
guanyar-se la vida en societat, per integrar-se a qualsevol sistema de producció, és imprescindible ser capaços
d'articular una paraula abans de migdia, és indispensable dormir a la nit i no tot el matí, és imperatiu consultar el
rellotge per respectar els compromisos, no s'hi val a posar cara de sorpresa quan es «descobreix» que és una hora
més tard del que pensàvem, etc. Per tot això tenim por del moment que haureu de renunciar als vostres costums de
rata-pinyada i tornar a posar la nit i el dia en l'ordre habitual. Ara bé, com més us apropeu al moment de l'entrada a
la vida activa, més desorganitzeu els vostres ritmes. És absurd, oi?
b) Una raó immediata: la vostra anarquia temporal pertorba greument les nostres condicions de vida. Com
que evolucionem en el mateix espai vital, constantment entrem en conflicte perquè hem deixat de tenir en cornú un
temps dominant. Com que els punts de referència clàssics -hores d'àpat, hores de son, hores de feina- ja no
coincideixen, hem de suportar les vostres irrupcions a fora d'hores, o fins i tot hem de cridar per protegir les hores
de dormir i defensar les hores de menjar. I això no afavoreix gens les estones de calma, de comunicació i de repòs; i
explica el nostre mal humor, tan cronomètric com crònic.
Remugo perquè tu, amb el teu desordre, em robes el temps. Un temps limitat que m'agradaria molt preservar
per a unes activitats que, altrament, m'interessen més que aquestes petites escenes quotidianes.
C. COLLANGE. Jo, la teva mare

2. Resumiu el contingut del text, tot omplint els espais buits d'aquest esquema:

Introducció ........................................................................................................................

Primera raó........................................................................................................................
Subarguments .......................................................................................................
..................................................................................................................................

Segona raó ........................................................................................................................
Subarguments ....................................................................................................
...............................................................................................................................

Conclusió ........................................................................................................................

3. Que signifiquen les expressions:
Autócrata del rellotge: ...............................................................................................................................
Rectificadora d'horaris: ...............................................................................................................................

La introducció és, generalment, la part de l'argumentació que situa, enuncia el tema i dóna l'opinió a favor o
en contra del que escriu respecte aquest tema, és a dir, la tesi. S'expressa habitualment en el primer paràgraf del
text.

FOTOCÒPIA 209