Timpà de sant pere del moissac.

1. San pere del moissac . Paula Belmonte , Borja Jiménez, Celia Olmos y Esther Sanjuan .

2. Índex Pàgina 1: Portada Pàgina 2: Índex Pàgina 3: Dades del Timpà de Sant Pere Pàgina 4: Descripció Pàgina 5: El profeta Jeremies i Sant Pau al mainell. Pàgina 6: Què és? Pàgina 7: Art Romànic

3. Escultura romànica : Timpà de S. Pere de Moissac Autor desconegut. Cronologia: 1110-1115 (timpà), 1125-1130 (laterals) Estil: romànic Tècnica: talla de pedra. Formes: alts relleus amb cromatisme. Dimensions: 5,68 de diàmetre. Localització: pòrtic sud de l'església abacial de Sant Pere, a Moissac, França.

4. Descripció: El timpà s'inspira en los obres del beat de Liébana , profusament il·lustrades. Les miniatures del beat van subministrar a Occident la fórmula iconogràfica per expressar en imatges l'apocalipsi , que presentava la doble dificultat de l'horror que narra i de l'hermetisme amb que es recollit a les sagrades escriptures. En l'escultura romànica cada personatge es ubicat en un lloc preestablert segons la seva importància. Al timpà de Sant Pere de Moissac, Crist, a més d'ocupar el lloc central, es desproporcionadament gran respecte a les altres figures, que prenen espais poc rellevants i són executades amb més realisme.

5. El profeta Jeremies i Sant Pau al mainell. Timpà i laterals presenten programes iconogràfics diferenciats. El timpà recull diversos elements de l'Apocalipsi, És presidit per una segona parusia, on destaca el pantòcrator , una maiestas domini. Dins d'una mandorla , el Senyor beneeix amb la mà dreta, mentre amb l'esquerra sosté els evangelis. Al seu voltant, el tetramorf. L'àliga per Joan, el lleó per Marc. El brau per Lluc i l'àngel per Mateu; secunden aquest conjunt principal els serafins, molt estilitzats. A banda i banda, serafins. Formant un marc molt farcit, que s'adapta a la forma del timpà, hi ha deu dels vint-i-quatre ancians de l'apocalipsi, distribüits a cada banda del conjunt, els altres catorze configuren una mena de fris a la part inferior del timpà. La munió de figures de la portalada dirigeixen, sense excepció, el cap vers Déu. Separant els registres, el mar de vidre com un glaç.

6. Què és? Per la seva forma i la seva funció, la portalada romànica, que també recorda els arcs de triomf romans, es el símbol de l'entrada al cel i a la casa de déu. Per aquest es decorava amb conjunts escultòrics dedicats a temes que recordaven a qui entrava en el recinte de l'església la importància del pas que estava apunt de fer. Som davant una autèntica bíblia de pedra medieval, el timpà i els laterals posen imatges als temes religiosos. A l'època feudal, portalades com aquesta, i en general les arts figuratives, servien per transmetre coneixements bíblics i religiosos a les masses analfabetes. Aquesta funció va decaure quan els gravats de les Bíblia Pauperum i els llibres devocionals es van popularitzar.

7. Art Romànic L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII , després de la descomposició de l'Imperi Carolingi. A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.

8. Video del Timpà de Sant pere :