Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

Treball fet per tota la classe de 3r fins a 6t de primària sobre el món dels fongs i els bolets

2. QUE SÓN:
Els fongs són un grup d'éssers vius que formen un regne propi.
No són plantes i no fan la fotosíntesi. Com els animals, s'alimenten
d'altres éssers vius. Per fer-ho, fan servir unes substàncies
encarregades de transformar l'aliment per poder-lo absorbir. Algunes
d'aquestes substàncies s'utilitzen com a antibiòtics (medicines)

3. ALIMENTACIÓ:
Els fongs s'alimenten de residus d'animals, o vegetals que hi ha en el seu
entorn,secreten enzims per dirigir-la (els enzims són molècules microscòpiques)
; aquesta darrera característica els diferencia dels animals que en canvi,
dirigeixen els aliments a l'interior del cos.
A causa de la manera que tenen
de nodrir-se els fongs fan un paper important com a
descomponedors d'animals i de plantes.
També tenen un gran interès econòmic: fàrmacs
(farmacèutics), uns altres en la producció d'aliments:
(formatge, cervesa, i també hi ha bolets comestibles alguns
però, poden ser molt tòxics i perjudicials per als éssers
humans.

4. HABITAT:
No tots els
indrets contenen les mateixes
espècies, ja que aquestes estan
adaptades a ambients determinats
(boscos caducifolis, prats,
boscos de coníferes…). Les
carreroles i els moixerons surten
als prats i a les clarianes
herboses dels boscos formant
erols. Per contra, els ceps i els
rovellons els hem de buscar a
les zones més boscoses. En
general, tant la seva presència
com l’abundància vindran
determinades per la climatologia
(pluviositat, temperatures i
vent).
Durant tot l’any es poden
trobar fongs, però la tardor i
la primavera són les millors
èpoques dels bolets.
No tots tenen els mateixos
requeriment ecològics, per
això hi ha bolets de
primavera-estiu i bolets de
tardor.
Els primers bolets de la temporada que podem
anar a buscar són les preuades murgues, les
falses murgues o bolets de greix i els
moixerons.
La tardor és l’època de l’any amb més varietat
d’espècies:ceps,llenegues,fredolics,
rovellons...Altres bolets tenen una aparició més
lligada a les pluges
estacionals, ja siguin de primavera,
estiu o tardor; és el cas
de les carreroles (Marasmius
oreades) i dels bolets de tinta
(Coprinus comatus).

5. TIPUS DE FONGS QUE HI HA:
Hi ha tres classes de fongs: les floridures,els llevats i els
que fan bolets.
FLORIDURES:
Les floridures s'assemblen al vellut. La majoria són sapròfites i quan
estan en període reproductiu presenten una mena de (bastonets)
carregats d'espores. D'algunes floridures s'obtenen medicaments, com
els antibiòtics.
LLEVATS:
Els llevats són organismes microscòpics formats per una sola cèl·lula
(unicel·lulars) , molts importants per la seva capacitat de fer fermentar
els hidrats de carboni. Es fan servir en l'elaboració de pa, vi i cervesa.
BOLETS:
Els bolets són l'aparell reproductor d'alguns fongs. Solen tenir
forma de paraigua i nomes es desenvolupa si les condicions de
temperatura i d'humitat són les adequades

6. SEGONS COM S'ALIMENTEN ELS FONGS:
SAPRÒFITS:
Reciclen la matèria orgànica dels organismes morts i la transformen
en sals minerals. Aquestes sals les podran utilitzar les plantes.
PARÀSITS:
Viuen a costa d'altres éssers vius i els causen malalties que en molts casos,
poden arribar a matar-los.
SIMBIONTS:
Viuen associats amb un altre organisme, de manera que tots dos en surten
beneficiats. Poden unir-se amb algues i formar líquens.

7. CINC REGNES:
·Moneres
·Protoctistes
·Fongs
·Plantes
·Animals

8. Natalia Gil Antolin
Sara Gombau Jordan
Mar Canahuate Anguera
Nivell:6è
Curs:2010-2011

11. CAPELL
El capell es la part
superior del bolet
Capell o bolet

12. L'himeni representa la part fèrtil del
bolet,és a dir, el lloc en es fabriquen
les espores.
Himeni del
bolet
Himeni

13. ANELL,VEL
El anell de bolet es una
mena de lamines
protectores.

Anell
del
bolet

14. PEU
El peu és la part del fong
que aguanta el capell
Peu del bolet

15. Volva
La volva és la part
inferior del vel universal
que persisteix en forma
de beina a la base de la
cama .
Volva del bolet

16. MICELI
Conjunt que constitueix al tal·lus
d'un fong i el d'alguns bacteris.
Miceli del bolet

17. Els fongs són un grup
d’éssers vius que es
reprodueixen per
espores. Les espores
es desprenen i se les
endú el vent.
LA DISPERSIÓ DE LES
ESPORES
Els bolets són
immòbils i per
dispersar les seves
espores ben
lluny necessiten
l'ajuda del vent.
REPRODUCCIÓ

18. FORMES PRINCIPALS DEL BOLET

19. Joan Ruiz Garcia 5é
Raül Querol Latorre 6é
Noèlia Gombau Peris 4t
Curs: 2010-2011

22. BOLETS COMESTIBLES
Llanega
Rovelló
Pinetell
Escarlet
Rossinyol de pi
Negrito
Tófona negra
BOLETS TÒXICS
·Reig bord
·Mataparent
·Pixacà
·Escaldabec
·Groguenc
·Paloma petita
·Carner bord
·Farinera borda
·Mes informació
BOLETS NO
COMESTIBLES
SENSE BALOR
·Reixes del diable
·Bolet pudent
·Pipa
·Bolet de soca
·Bromosa

23. ALTRES NOMS
Gírgola de llum,
Gomeres
Mocosa
Viu en qualsevol
bosc de pins,
sobretot de pi roig
És d'un bru olivaci i llefiscós produït per un
mucílag transparent, molt abundant, que
recobreix tant el barret com el peu,
HABITAT
DESCRIPCIÓ
amb làmines blanques, espaiades i gruixudes
també viscoses.
LLENEGA
menú
NOM CIENTIFIC:(hygrophorus latitabundus)

24. esclata-sang, pinenc, pinenca o
paratge
ROVELLÓ
ALTRES
NOMS
NOM CIENTIFIC: (LACTARIUS VINOSUS)
es caracteritza per desprendre,
quan es talla, un poc de líquid de
color vinós que podria semblar
sang o òxid (rovell) que en poc
temps es torna de color verdós.
D'aquí el nom amb que se'l
coneix.
DESCRIPCIÓ Es fa en pinedes
sobretot a la regió
mediterrània, mentre
que el pinetell és fa a
tota Europa. Vol la
calor i és propi de
boscos assolellats.
HÀBITAT
menú

25. rovelló
d'obaga
PINETELL
ALTRE NOMS
NOM CIENTIFIC:(lactarius deliciosus)
el marge involut en els exemplars joves.
La cutícula llisa presenta cercles
concèntrics de color ataronjat i
vermellosos. Sovint presenta taques
verdes, sobretot a les ferides.
DESCRIPCIÓ
pinenca
Creix a les pinedes,
sobre tota mena de
sòls. A Catalunya
és un bolet
abundant,
HÀBITAT
menú

26. ESCARLET
ALTRES NOMS
Carlet
NOM CIENTIFIC:hygrophorus russula)
La cutícula, que és parcialment
separable, és llisa i lleugerament
llistada, viscosa en temps humit, de
color rosat i tacat de vermell vinós, és
més fosca al centre. Contrasta amb les
làmines i el peu més blancs.
DESCRIPCIÓ
Creix en alzinars,
rouredes i
fagedes, en tota
mena de sòls, amb
preferència pels
bàsics i els neutres.
HÀBITAT
menú

27. ROSSINYOL DE PI
ALTRES NOMS
Camagroc
Rossinyolic
Picornell de
càrritx
És un bolet que viu als
boscs de pins,
principalment als de pi
roig, i és comestible.
HÀBITAT
NOM CIENTIFIC:(cantharellus lutescens)
a cara inferior, que és d'un bell
color taronja suau, primer llisa i
després venda, sense làmines
definides, i s'uneix sense
solució de continuïtat amb la
cama, afuada i del mateix color.
DESCRIPCIÓ
menú

28. DESCRIPCIÓ
Té un barret sovint irregular, amb el centre
que sobresurt i la cutícula seca amb
diferents tonalitats de color gris, com de
vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses,
en especial a la part central.
Es un bolet que tarda en
surti a les pinedes formant
grups nombrosos amb els
primers freds (d'on li bé el
nom popular)
HÀBITAT
NEGRITO
fredolic, negret,
gírgola d'estepa,
bruneta
ALTRES NOMS
NOM CIENTIFIC:(Tricholoma terreum)
menú

29. Té l'aspecte d'una mena de
patata, de dos a vuit cm,
irregular, d'un to bru rogenc o
gairebé negre, amb berrugues
de forma poligonal, cobrint tota
la seua superfície.
DESCRIPCIÓ
És una espècie d'hivern
que es troba des del
novembre fins al març i
que es cerca amb l'ajut de
gossos ensinistrats, que
les descobreixen mercès a
la seua penetrant aroma.
HÀBITAT
TÒFONA NEGRA
ALTRS NOMS
tófula
NOM CIENTIFIC:(Tuber melanosporum),
menú

31. REIXES DEL DIABLE
Inicial ment creix semi soterrat, el seu
carpòfor es primerament subglacials d'uns
3-5 cm de diàmetre, amb un color blanc
venós reticulat i sense lluïssor, sa seva
consistència es força tova, a la seva base
pot observar-se un allargat cordó rizomorf
del mateix color que la resta de l'ou.
DESCRIPCIÓ
HÀBITAT
Acostuma a trobar-
se en boscos de
coníferes però
també alzinars
ALTES NOMS
Gita de
bruixa,randes,
cresta de gall,
Reixat
NOM CIENTIFIC:(clathrus ruber)
menú

32. Cos fructífer: al principi en
forma d’ou, semi enterrat, de
color blanc, amb una mena de
rizoide a la seva part inferior
del mateix color.
DESCRIPCIÓ
Aquest bolet es troba des de
la primavera fins a l'hivern en
zones de pineda, encara que
s'ha observat la seua
presència en alguns alzinars
de l'illa de Mallorca, així com a
zones de bosc mixt.
HÀBITAT
BOLET PUDENT
ALTRES NOMS
Ou del diable,
NOM CIENTÍFIC:(Phallus impudicus)
menú

33. Capell: en forma de pipa, de fins a 15 cm.
de diàmetre, amb la part superior formant
capes concèntriques amb una coloració
marro nosa rogenca 'envernissada' més o
menys fosca depenent de l'edat, de
manera que els exemplars més vells són
totalment groguencs .
DESCRIPCIÓ
És un bolet afil·loforats
que creix normalment
damunt calcinals d'alzina i
pot viure com a paràsit
durant diversos anys.
HÀBITAT
PIPA
ALTRES NOMS
NOM CIENTIFIC:(
Ganoderma lucidum)
menú

34. Un bolet de soca és el nom
comú que es dóna a aquells
bolets que creixen sobre la
fusta viva o morta d'un arbre o
arbust.
DESCRIPCIÓ
Apareixen en els arbres
vius quan aquests ja
estan debilitats per
alguna causa com pot
ser una secada
HÀBITAT
BOLET DE SOCA
NOM CIENTIFIC:(trametes versicolor)
menú

35. La bromosa és un bolet
que es pot fer molt gros,
fins a 12 cm d'alçària i un
pam de ròdol del barret.
És molsut i de carn ferma
i dura que fa una olor
especial.
DESCRIPCIÓ
Surt en boscos de tota
mena durant la
temporada de tardor.
HÀBITAT
NOM CIENTIFIC:(Clitocybe nebularis)
BROMOSA
ALTRES NOMS
M
O
C
Moixernó de tardor
menú

37. El barret pot arribar als 18 cm. Té les
làmines molt juntes, són amples i de
color blanc. L'esporada és blanca.
El peu és de color blanc bru, bulbós a
la base. Té un anell ample, fràgil i
membranós, de color blanc.
REIG BORD
DESCRIPCIÓ
Es fa en boscos de
coníferes i de caducifolis,
on neix cap a final d'estiu
o a l'entrant de la tardo
HÀBITAT
NOM CIENTIFIC:(amanita muscaria)
ALTRS NOMS
Oriol foll
Mongola borda
menú

38. Amb un capell molt gran, de
10-30 cm, gairebé esfèric de
jove i després convex, amb el
marge excedent, incurvat i
ondulat. La cutícula, que no
és separable, és seca i un xic
vellutada, de color blancúria
gris pàl·lid.
DESCRIPCIÓ
MATAPARENT
ALTRES NOMS
Pixacà
Bolet del dimoni
matagent
NOM CIENTÍFIC:(boletus satanas)
Surt a l'estiu i la tardor en
boscos d'arbres de fulla
caduca: roures, alzines i faigs,
en sòls calcaris. No és gaire
abundant, però fidel als llocs on
surt.
HÀBITAT
menú

39. Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb
el marge estriat, de color molt variable des
del crema o beix fins al bru fosc o marró
xocolata, amb abundants restes del vel
fragmentat en esquames d'un blanc net,
que es manté sense tacar-se ni enfosquir-
se, fins i tot quan el bolet és vell. Les
làmines són blanques i lliures.
PIXACÀ
CURIOSITATS
Es paregut al reig
bord es molt tòxic
NOM CIENTÍFIC:(amanita pantherina)

DESCRIPCIÓ Surt al sotabosc
dels boscos
caducifolis i mixtos,
i també a les
brolles d'estepes i
brucs.
HÀBITAT
menú

40. Bolet de 4 a 10 cm d'alt, de barret
d'un vermell escarlata i de cama
rosada. Es fa en pinedes,
fructifica a l'estiu i a
la tardor.
No és comestible. La seva carn
és molt picant, pot provocar
trastorns gastrointestinals.
HÀBITAT
DESCRIPCIÓ
ESCALDABEC
ALTRES NOMS
Poagre coent
Marieta
NOMS CIENTÍFICS:(Russula sanguinea)
menú

41. Bolet de capell més o menys
aplanat, de 4 a 10 cm d'ample, de
color groc brunenc o groc d'oliva,
fibril·lat, amb làmines citrines i
lleugerament sinuades, i de cama
més aviat curta, d'un groc més
pàl·lid que el del capell.
DESCRIPCIÓ
Freqüent en els boscos
de pins de Catalunya, ha
estat considerat fins ara
com un bolet comestible,
qualificat sovint
d’excel·lent (és molt
saborós).
HÀBITAT
NOM CIENTÍFIC:(
Tricholoma equestre)
GROGUET
ALTRE NOMS
Pixaconill
Verderol
menú

42. És un bolet amb un barret
lleugerament acampanat i
blanquinós amb esquames
rogenques. Les làmines són
clares quan és tendre i
s'enfosqueix quan envelleix. El
seu peu esvelt duu un anell en la
seva part alta. Fa una olor forta.
PALOMA PETITA
ALTRES NOMS
Paloma pudenta
NOM CIENTÍFIC:(lepiota cristata)
Creixen en qualsevol
tipus de terreny
preferentment en zones
amb molta fullaca, i
sovint formant erols.
Aquest bolet és TÒXIC.
DESCRIPCIÓ
HÀBITAT
menú

43. Bolet de barret de 6 a 15 cm, carnós,
de color groc grisenc i de cama
robusta i gruixuda. Es fa en boscs
caducifolis.
Sovint formant Grups de dos o tres
exemplars units per la base del peu, i , a
vegades, formant erols.
DESCRIPCIÓ
És força comú als
alzinars i suredes
de la terra baixa, i
a les fagedes i
rouredes de la
muntanya mitjana.
És verinós.
HÀBITAT
NOM CIENTÍFIC:(Entoloma lividum)
ALTRE NOMS
FALS CARLET
CARNER BORD
menú

45. FARINERA BORDA
ALTRES NOMS
cogomella borda
NOM CIENTÍFIC:(Amanita phalloides)

L'Amanita phalloides és un bolet
gros el capell fa entre 5 i 15 cm
de diàmetre. Primer és hemisfèric
i després agafa forma plana.[1] El
color pot ser groguenc o verd
oliva però hi ha una varietat
completament blanca. Les
làmines són blanques. El peu o
estípit és blanc amb taques
grises i fa de 8 a 15 cm de llaarg i
d'1 a 2 cm de gruix amb una
mena de sac o volva a la base.
La volva pot faltar si no s'agafat
el bolet sencer.
L'Amanita phalloides és un bolet gros el
capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre.
Primer és hemisfèric i després agafa
forma plana.[1] El color pot ser groguenc
o verd oliva però hi ha una varietat
completament blanca. Les làmines són
blanques.
DESCRIPCIÓ
La farinera borda apareix
preferentment en terrenys
àcids i boscos de roure però
pot apareixien també en
pinedes calcàries.
HÀBITAT
menú

46. MES INFORMACIO DE LA FARINERA BORDA
S'han fet molts estudis sobre la toxicitat d'aquest bolet però no hi ha
antídot. S'estima que 30 grams (mig bolet)són suficients per matar
una persona en molts casos cal un trasplant de fetge i la
supervivència a la intoxicació està molt relacionada amb acudir
ràpidament als serveis mèdics.
TOXICITAT
Com que sembla que té un gust bastant bo i que els símptomes tarden
entre 6 i 24 hores en aparèixer la perillositat augmenta. Inicial ment els
símptomes són de naturalesa gastrointestinal amb còlics biliars dolor
abdominal diarrea aquosa i vòmits que poden portar a la deshidratació i
en casos severa a a la hipotensió, taquicàrdia, hipoglucèmia i problemes
d'acidesa alcalinitat. Aquests primers símptomes desapareixen en la
segona fase, dos o tres dies després d'ingerir el bolet però després es
deteriora el fetge i torna a haver diarrees, deliris i coma entre altres. La
mort generalment ocorre de 6 a 16 dies de l'enverinament[2]
SINTOMES
menú