Utilitarisme

2,267 views 31 slides Feb 26, 2019
Slide 1
Slide 1 of 31
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24
Slide 25
25
Slide 26
26
Slide 27
27
Slide 28
28
Slide 29
29
Slide 30
30
Slide 31
31

About This Presentation

Utilitarismo, Mill, Bentham, Rawls, filosofia, ètica, política, justicia


Slide Content

L’UTILITARISME La major felicitat per al major nombre de persones

El cas Mignonette (1884): moral i canibalisme Thomas Dudley , capità Edwin Stephens, primer oficial Edmund Brooks, mariner Richard Parker, grumet

Va ser moralment correcta la decisió que es va prendre els mariners ? Com podem saber si una acció és justa o injusta? En primer lloc s’ha d’escollir entre dues opcions : Matar a 1 dels mariners per tal que els altres 3 es puguin salvar No matar a cap mariner i que morin tots 4 Cas que l’opció triada sigui “a”, aleshores cal escollir quin dels 4 mariners ha de ser sacrificat , tenint en compte factors com ara Si té família o no, per tal de valorar l’impacte sobre els seus parents Les seves condicions de salut La seva edat … Anàlisi cost / benefici

Jeremy Bentham (1784-1832 ) John Stuart Mill (1806-1873)

Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en compte els resultats , els beneficis superin els perjudicis ? O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim ) que són dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats ?

Conseqüencialisme vs essencialisme La moral ha d’atendre a les conseqüències i no a les intencions de l’agent. L’utilitarisme no és essencialista : les persones no poden ser jutjades per com són, sinó per allò que han fet (i les seves conseqüències). La moral no té una validesa a priori . No existeixen normes morals a priori independents de les circumstàncies concretes en què es realitza l’acció i els seus resultats (Kant) Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor). Aquestes conseqüències s’extenen a tots els implicats en l’acció (la societat).

La moral ha d’atendre a les conseqüències i no a les intencions de l’agent . L’utilitarisme no és essencialista : les persones no poden ser jutjades per com són , sinó per allò que han fet (i les seves conseqüències ). Punt de vista essencialista (o categòric ): per tal que l’acció es pugui valorar com a moralment bona, és necessari que els agents compleixin un seguit de condicions : sinceritat , altruisme , etc. L’acció és bona perquè les intencions són bones . Punt de vista conseqüencialista : per tal que l’acció es pugui valorar com a moralment bona, és suficient que els beneficis globals que procura siguin superiors als costos, amb independència de la conciència dels agents . L’acció és bona perquè els resultats són bons .

La moral no té una validesa a priori. No existeixen normes morals a priori independents de les circumstàncies concretes en què es realitza l’acció i els seus resultats (Kant). Conseqüencialisme vs essencialisme

Benestar i malestar Què entenem per conseqüències d’una acció ?

El principi d’utilitat no fa referència al major grau de benestar o felicitat individual , sinó al major grau de benestar o felicitat total. Una acció no es pot jutjar moralment atenent només a l’agent de l’acció (el que a mi em beneficia és bo ) Una acció és pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura Benestar i malestar Convenient / Bo Una acció és convenient quan és bona exclussivament per a l’interès particular de l’agent ; una acció és bona en tant que procura no només la felicitat de l’agent , sinó la de tots els afectats per la conducta.

El dilema del tramvia és un  experiment mental  ideat per validar o refutar la legitimitat de l'ètica  de l'utilitarisme . Va ser plantejat per primer cop per la filòsofa   Philippa Foot .

Benestar i malestar L’ètica utilitarista és hedonista La finalitat de qualsevol acció és el benestar ( felicitat = bé últim ). Una acció és bona en la mesura que procura benestar i dolenta en la mesura que l’impedeix Benestar : plaer i absència de dolor (el plaer i l’absència de dolor són fins en si mateixos ; totes les coses desitjables ho són perquè proporcionen plaer o són un mitjà per a obtenir -lo ) No hi ha plaers superiors i inferiors en el sentit que estiguin vinculats a accions que són millors o pitjors . Dues accions són iguals de bones si procuren la mateixa quantitat de plaer .

Assistir a una òpera pot ser una font de benestar quantificable en X plaer per a algú Assistir a una final de la Champions pot ser una font de benestar quantificable en X plaer per a algú No podem dir de cap dels dos que és un plaer superior o inferior. Només podem dir que han estat escollits pel benestar que procuren i que tots dos procuren la mateixa quantitat de plaer Però realment totes les fonts de plaer estan al mateix nivell ? El benestar només té una dimensió quantitativa ? Debat entre Bentham i Mill

Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de persones = maximització del plaer = major felicitat possible . Maximització de la utilitat L’objectiu és un terrorista L’objectiu no és un terrorista Balanç Disparar a matar + 100 potencials víctimes salvades - 1 persona morta (el terrorista) + 0 ( ningú havia de morir) - 1 persona morta (el suposat terrorista) + 100 - 2 No disparar a matar + 1 persona salvada (el terrorista) - 100 persones mortes ( els objectius de l’atemptat ) + 0 ( ningú havia de morir) - 0 ( ningú ha estat abatut ) + 1 - 100

Utilitarisme vs ètica dels drets Es pot considerar bona una acció quan viola els drets de les persones a les quals aquella acció afecta? Tenen les persones drets i deures que són vàlids a priori (de forma categòrica ) i que, per tant s’han de respectar en qualsevol circumstància i amb independència del benefici o perjudici resultant ? Existeixen uns principis morals superiors a la utilitat de les accions ?

Utilitarisme vs ètica dels drets Està moralment justificat infligir un dolor intens a una persona si amb això s’eviten morts i patiments d’una magnitud més gran? Està moralment justificat extreure tots els òrgans del cos d’una persona sana si amb això aconseguim salvar les vides i millorar notablement l’estat de salut de 20 persones malaltes ? Està moralment justificat elimina uns determinats estudis universitaris perquè la manca d’alumnat comparada amb la despesa que demana no fa rendible els estudis ?

Es pot mesurar el benestar ? Es pot mesurar el benestar i el malestar (el plaer i el dolor) de la mateixa manera que es mesura la longitud d’una línia , la temperatura o el preu d’una mercaderia ? En teoria s’hauria de poder mesurar donat que l’utilitarisme defensa que la quantitat de benestar és el criteri per valorar moralment una acció . Com mesurar-lo? Es pot traduir el benestar a un valor monetari ?

El Ford Pinto va ser un  automòbil   produït per la Ford Motor Company . Es va llançar el 1971 i va ser un èxit comercial. El Ford Pinto, dissenyat amb criteris d'economia   molt estrictes , tenia dos greus defectes de seguretat : El dipòsit de combustible estava per darrere de l'eix posterior, de manera que el cotxe explotava amb molta facilitat en cas de col·lisió física per darrere . La  carrosseria  era molt feble, i per això en cas de col·lisió el cotxe es deformava i les portes quedaven bloquejades , atrapant els seus ocupants en un cotxe en flames . COST BENEFICI Incorporar un dispositiu de serguretat en el vehicle 137, 5 milions de $ 49, 5 milions de $ (càlcul fet amb una estimació d’accidents, víctimes mortals i ferits. Valor de la vida humana = 200.000 $ Quant val una vida humana? Com calcular el que representa la vida humana en termes de utilitat (benestar) potencial? La vida de totes les persones val igual? Els recursos d’assistència sanitària per a malalts amb necessitat de diàlisi no permeten donar el servei a tots els pacients quan ho demanen , de manera que es forma una llista d’espera . Qui té prioritat ? Quin criteri es pot fer servir?

L’utilitarisme de John Stuart Mill L’utilitarisme de Mill representa un intent de fer compatibles els drets individuals amb la doctrina utilitarista. UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES NORMES Utilitarisme a curt termini Defensa que la bondat o la maldat d’una acció ha de ser considerada en cada cas en concret , sense necessitat de seguir cap norma general. Cada acció concreta té unes conseqüències i són elles les que ens permeten determinar el seu valor. Aquesta forma d’utilitarisme és pròpia de Bentham . Utilitarisme a llarg termini El bé i el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta. La bondat o la maldat d’una acció ha de ser considerada a partir de la norma que representa. Per jutjar una acció com a bona o dolenta hem de pensar-la com a norma (universal) i atendre a les conseqüències ( universals ).

Està moralment justificat extreure tots els òrgans del cos d’una persona sana si amb això aconseguim salvar les vides i millorar notablement l’estat de salut de 20 persones malaltes ? UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES NORMES Utilitarisme a curt termini Examinem en aquest cas en concret quines serien les conseqüències en termes de benestar i malestar generades per l’acció . Trobem que el benestar (20) supera al malestar (1) Per tant l’acció des del punt de vista utilitarista, l’acció és bona Utilitarisme a llarg termini Examinen el cas en general, atenent a les conseqüències que es produirien si l’acció concreta es convertís en una conducta generalitzada . Trobem que el malestar (21) supera al benestar (0). Trobem també que el dret a l’assistència sanitària queda anul·lat . Per tant l’acció des del punt de vista utilitarista, l’acció és dolenta

L’utilitarisme de John Stuart Mill “Considero que la utilitat és la instància decisiva en totes les qüestions ètiques ; però ha de ser utilitat en el sentit més ampli , fonamentat en les interessos permanent de l’home en quant capaç de progressar ” Quins són aquests interessos permanents de l’home en els quals s’ha de basar l’utilitarisme ? El principal és la LLIBERTAT En quin sentit el respecte a la llibertat permet progressar a les persones ESTAT LIBERAL

L’utilitarisme de John Stuart Mill : la llibertat La individualitat és un dels principals factors que contribueixen al benestar d’una persona. Ser individu: ser capaç d’autodeterminarse conscientment = capacitat d’escollir la nostra forma de vida amb independència dels altres = disposar d’una VOLUNTAT LLIURE La llibertat és la condició per a que es desenvolupi la individualitat i, per tant, la condició bàsica per aconseguir la felicitat Sostenemos como evidentes por sí mismas dichas verdades: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos están la Vida, la Libertad y la búsqueda de la Felicidad . Que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos … Declaració d’independència norteamericana (1776)

Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat. SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS L’Estat per sobre de l’individu. El bé comú per sobre del bé individual. L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitat Societats “tancades” ( Popper ) Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus

La societat pot exercir control sobre les conductes particulars dels seus membres només en el cas que aquestes perjudiquen a altres persones no implicades directament en l’acció. “Perjudicar a altres persones”: impedir que altres persones puguin desenvolupar la seva individualitat (llibertat) i obtenir benestar . La societat no ha d’exercir cap control sobre aquelles conductes particulars dels seus membres que només tinguin efectes sobre ells mateixos (àmbit privat ). El conjunt de la societat ha s’assumir la defensa de la llibertat de tots els seus membres . L’Estat té com a funció la garantia i promoció dels drets dels individus : estat liberal.

L’utilitarisme de John Stuart Mill : plaers superiors i inferiors Existeixen 2 dimensions del plaer : la quantitat i la qualitat . L’error de Bentham ha estat pensar que només existeix la quantitativa . “De dos plaers , si n’hi ha un que és el preferit per tothom o gairebé tothom qui hagi experimentat tots dos , aquest serà el més desitjable ” Per a que una persona pugui perferir un plaer a un altre , primer els ha de conéixer i ha de saber valorar-los. Això és feina de l’educació . L’educació pot millorar les persones en dos sentits: Ensenyant-los a preferir aquells plaers que resulten més adequats (apropiats a la condició i la dignitat humana ) Ensenyant-los a tenir en compte els desitjos i interessos dels altres en les nostres eleccions Els plaers més elevats no ho són perquè els preferim, sinó que els preferim perquè els reconeixem com a més elevats.

Una crítica a l’utilitarisme : John Rawls Suposem que un grup d’individus està reunit per escollir les lleis que governaran la seva vida col·lectiva (contracte social). Cada individu defensa els seus interessos particulars . Se sumen les opinions i es respecta la de la majoria : màxim benestar per al major nombre de persones. L’utilitarisme no garanteix la justícia social Suposem que a l’hora de decidir no coneixem el lloc que ocuparem a la societat ( classe , ètnia , sexe , estat de salut , edat , creences , formació , etc.) No escollirem segons els nostres interessos particulars ( perquè no els coneixem ) ni segons l’utilitarisme (la majoria ) perquè podríem formar part d’una minoria . Una decisió racional exclou l’utilitarisme

Una crítica a l’utilitarisme : John Rawls Què escolliríem ? Tothom gaudeix d’una sèrie de drets i llibertats bàsiques . Un d’aquests drets és el de poder accedir al mercat en igualtat de condicions i, d’aquesta manera, acumular riquesa Acceptem que alguns individus puguin acumular més riquesa que altres donat que la igualtat natural de condicions és impossible Però demanem que aquells que acumulem més riquesa que altres compensin d’alguna manera a aquells que, tot i gaudir de les mateixes oportunitats , no han aconseguit acumular tant i, per tant , no poden gaudir de determinats drets .