6 LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR.pptx

Esquema resum les depresions del riu ebre i del riu Guadalquivir amb les característiques corresponents. Tambe inclou el relleu peninsular litoral amb les costes cantàbriques

1. 6 LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR Porció de terreny situada a nivel inferior que la superficie veïna Lloc aïllat per muntanyes on per al mig hi circula un riu Amb forma ± TRIANGULAR 1r ocupades pel mar, després reblides amb sediments Terrestres Marins Tipus de relleu de superfície aplanada i vessants empinats. l materials resistents. l materials tous.

2. 6.1 DEPRESSIÓ DE L’EBRE Màxim Representant: Riu EBRE + Afluents l Xarxa Comunicació fluvial Urbanística Zones importants de regadiu Desemboca al mediterrani  DELTA DE L’EBRE 380 km longitud 150 km màx. amplada

3. 6.2 DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR 330 km longitud 200 km màx. Amplada Altitud > 150 m <250 m Màxim Representant: Riu GUADALQUIVIR+ Afluents l Aiguamolls (terreny inundat o mullat d’aigua permanentment) Desemboca al Golf de Cadis Al seu voltant l franja de DUNES (hi ha de + de 90 m) Acumulació d’arena El conjunt més gran es troba a Doñana

4. 7 RELLEU LITORAL PENINSULAR Condicionar per la disposició del relleu interior perquè té una continuïtat sota el mar (=PLATAFORMA CONTINENTAL) Zona marítima costanera amb profunditat < 300 m Contorn rectilini

5. 7.1 COSTES ATLÀNTIQUES Predominen formes Altes Rectilínies Escassegen Platges Planes Existència de Penya-segats (pendents de la muntanya que arriben a la costa) Onades i marees el socaven roca dura i homogènia materials tous i desiguals Ries curtes i estretes valls d’antics rius excavades per l'erosió fluvial en roques toves envaïts pel mar 7.1.1 COSTA CANTÀBRICA Pot formar RASES (=superficie plana limitada per penya-segats )

6. 7.1.2 COSTA GALEGA Arriben a penetrar fins 35 km Donen tradició pesquera ( aprofitament de les marees) R. BAIXAS Profundes, amples i llarges Destaquen: Arousa , Vigo i Pontevedra (70 m profunditat, 30 m llarg) R. ALTAS Menys profundes i llarges Destaquen: A Coruña i Navia

7. 7.1.2 COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA Costes baixes i Sorrenques  DUNES L’acció dels corrents marins forma Fletxes litorals (Acumulació de sorra) Cordó litoral (La sorra forma braços paral·lels a la costa)