Context de l’art gòtic Expansió urbana, enfortiment del poder reial i consolidació de la burgesia. Canvis en l’Església i l’espiritualitat cristiana. Aparició dels ordes mendicants (franciscans i dominicans) Transformació de les mentalitats, sobretot després de la gran pesta de 1347-1350. Revalorització de l’artista.
ARQUITECTURA CATEDRALS
L’arquitectura gòtica És allà on millor es manifesta l’originalitat de l’art gòtic . Aplicació d’innovacions tècniques : arc apuntat o ogival , volta de creueria i contrafort . Nou llenguatge expressiu al servei d’una nova espiritualitat ( llum , verticalitat , proporcions ). És un art essencialment urbà La catedral com a edifici principal. Però també els nous edificis civils : palaus , ajuntaments , llotges , universitats , castells …
La catedral gòtica És l’edifici més emblemàtic de la ciutat fins a esdevenir el seu símbol . L’edificació de la catedral afavoreix el desenvolupament tècnic i científic i actua com a motor de l’economia . La seva construcció s’inscriu en el marc del renaixement urbà : Naixement de la burgesia Aparició de les llibertats urbanes . Desenvolupament del comerç i de la manufactura. Aliança entre les oligarquies urbanes , l’autoritat reial i els bisbes front a la vella noblesa feudal .
PLANTA
La catedral de Notre -Dame de Chartres .
Àbsis Naus laterals Nau central Absidioles Presbiteri Transsepte Torres de campanes Deambulatori o girola doble Creuer
Catedral de Reims Catedral de Chartres
Catedral de Toledo Catedral de Palma
ESTRUCTURA
Estructura de l’arquitectura gòtica Pinacle Contrafort Arcbotant o arc boterell Arc ogival Contrafort exterior o estrep
Volta de creueria ogival Claristori Contrafort Arcbotants Pinacle Trifori Arcs apuntats Pilar fasciculat Elements estructurals
Volta de creueria Plementeria Arc ogival Nervi Pinacle Arcbotants Nau central Contrafort Nau lateral Elements sostinguts
VOLTA DE CREUERIA Volta de creueria de la catedral d’Amiens
VOLTA DE CREUERIA Catedral de Lleó
VOLTA DE CREUERIA
VOLTA DE CREUERIA
PILARS
Arcbotants o arcs boterells ARCBOTANTS
CONTRAFORT
CONTRAFORTS
CONTRAFORTS
PINACLE
GÀRGOLES
GÀRGOLA
GÀRGOLA
FAÇANES
Torre Arqueria Agulla Rosassa Elements escultòrics Façana oest de la catedral de Notre Dame (París)
Catedral de Chartres
Catedral de Milà
Catedral de Lleó
Traceria Gablet
INTERIORS
Verticalitat i llum : interior de la catedral de Reims ( França )
Catedral de Chartres
Organització dels interiors, catedral de Laon (França) Arcades de separació de les naus Galeria alta o tribuna Trifori Finestrals o claristori
VITRALLS I ROSASSES
Interior de la Sainte Chapelle (París ).
Interior de la Sainte Chapelle (París).
Catedral de Lleó
Catedral de Lleó
catedral de Palma
LA SEU DE PALMA Ocorre dues vegades a l’any , el 2/2 dia de la Candelària i l’11/11 festa de Sant Martí, es produeix aquest fenomen en el qual els rajos del sol naixent incideixen de manera directa en la gran rosassa (que és el més gran de tota la cristiandat ) per posar el seu reflex a poc a poc just sota la rosassa de la façana principal donant lloc a l’anomenat “ espectacle del vuit ”.
El gòtic llevantí És conegut també amb el nom de gòtic català. Es troba als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Característiques: Predomini del mur damunt dels vitralls. Major sobrietat decorativa Planta de saló Pilars poligonals Capelles entre els contraforts Atrofia dels elements aeris (arcbotants) Exemples: Santa Maria del Mar, catedral de Girona, catedral de Barcelona, catedral de Palma, etc.
Catedral de santa maria del mar Gòtic catala
Santa Maria del Mar. Deambulatori.
Catedral de palma Gòtic català
Planta de la catedral de Palma Torre del campanar Portal de l’Almoina Portal del Mirador Portal Major Capella de la Trinitat (absis rectangular)
Catedral de Palma. Façana meridional.
Catedral de ciutadella Gòtic català
ARQUITECURA CIVIL
Castell de bellver Arquitectura civil
Castell de Bellver (Palma). Construït durant els primers anys del segle XIV com a palau fortalesa de Jaume II de Mallorca.
llotges Arquitectura civil
Llotja de Palma
Llotja de València
drassanes Arquitectura civil
institucions Arquitectura civil
Ajuntament de Brussel·les (s. XV) Palazzo della Signoria ( Florència )