Dictats 1 eso

1. DICTATS 1r
1.La Pilar sentia un d'aquells corcons de
remordiment immotivat que després de la
mort de l'ésser benvolgut sol turmentar els
parents més acostats: la coentor de
mutilació que deixa una pèrdua així; una
rancúnia terrible contra aquells cunyats
que, no contents d'haver abandonat el
senyor Prim (mancant la paraula tan
seriosament donada), llavors, en aquelles
hores luctuoses, la tenien, a ella, separada
de sa filla, abandonada a ses pròpies
forces en la soledat més cruel.
Narcís Oller, Pilar Prim
2. Quan vam acabar, semblava que hi
hagués hagut un terratrèmol, perquè tot
estava mig trencat i fora de lloc, Hi havia
pasta de dents a les parets, al mirall i a les
bombetes. Nosaltres també vam rebre els
efectes de les pólvores i no paràvem
d'esternudar.
Quan el pare va veure tota aquella
trencadissa ens va dir que si cada cop que
li rentàvem les dents al cocodril
s'organitzava aquell daltabaix, no
arribaríem a final de mes.
Jaume Cela, Una troballa sorprenent
3.Més a prop, marcant el camí de la
carretera, ametllers d'un verd suau i
figueres d'amples pàmpols. La carretera
serpentejava entre els turons. D'ella
naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i
tornava a emergir de nou entre les
atzavares i les pales amples i gruixudes de
les figueres de moro.
Cap a migdia, la muntanya baixava en una
corba suau, onejada de turons, i apareixia
l'aldea, aixafada sobre la terra.
M. Aurèlia Capmany, La pluja als vidres
4.Com a totes les altres coses de la vida, va
trigar a adonar-se que hi havia algun
problema. Es dedicava a allò que ell
anomenava la seva feina de la mateixa
manera que abans, i freqüentava els
mateixos clubs i bars per discutir els
mateixos temes i dir als clients quines
accions havien de comprar i tot allò, però
lentament va començar a adonar-se que
alguna cosa era diferent. Semblava que les
persones sortissin del seu cercle social
sense cap advertiment previ, i una sèrie
d'amics als quals havia aconsellat de fer-
se Noms li començaren a recordar el seu
consell.
Tom Sharpe, L'ovella negra
5.Van ser més d'un els factors del fracàs de
l'intent revolucionari de l'any 1917. En
primer lloc, la crisi de l'EStat
monarquicoconstitucional no havia
arribat, al mes d'agost, al seu punt més alt.
La decisió amb què l'exèrcit ofegà l'intent
revolucionari va ser el factor principal del
seu fracàs. En darrer lloc, fou la passivitat
dels obrers del camp andalús davant
l'onada de descontentament, que tenia el
centre a Barcelona, a Madrid i al nord.
Albert Balcells, El sindicalimse a
Barcelona (1916-1923)
6.Quan jo era un nen, el Caire era molt més
petit. Estava rodejat de jardins i prats. No
era pas un poble, tenia si fa no fa un milió
d'habitants, però era tranquil i net i moltes
famílies tenien la seva pròpia residència.
En un carrer es veia, potser, un bloc de
pisos amb tot de cases baixes al voltant.
Els blocs tenien tres o quatre plantes i a
cada pis hi havia només una o dues
famílies. Recordo la casa de la meva
família en el districte de Gamàlia. Ara
visc en un apartament. Totes les cases
velles s'han convertit en gratacels.
Naguib Mahfuz, Reflexions d'un nen del
Caire

2. 7.L'autopista Pau Casals, l'últim tram obert
de l'autopista A-16 entre Sitges i el
Vendrell, és en funcionament des de fa
gairebé tres mesos. Aquesta via
constitueix una alternativa a les carreteres
que comiquen les comarques del Baix
Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès i
facilita l'accés a les poblacions de la costa.
L'autopista Pau Casals és una de les més
respectuoses amb l'entorn natural per on
transcorre; una sèrie de mesures
preventives i correctores han integrat la
nova obra al territori i han minimitzat
l'aparició de fenòmens erosius.
Club RACC, juliol de 1998
8. ACCENTS
Acabo de parlar amb el Lluís, per telèfon.
Al princpi era sempre ell qui trucava,
perquè a mi em feia cosa que s'hi posessin
el seu pare o la seva mare, però ara ja em
coneixen, perquè ell mateix els va explicar
que sortíem junts, i quan telefono em
tracten amb molta cordialitat. Doncs li he
trucat i li he dit que l'enyoro molt, i no és
un tòpic: després d'aquestes vacances, que
ens hem vist gairebé diàriament i durant
moltes hores, ara em sento com si em
faltés alguna cosa vital. Ell també estava
molt sentimental.
Glòria Llobet, El diari de la Neus.
9. ACCENTS
Si us haig de ser sincer -i quan s'escriu no
sé si convé ser-ne del tot-, cal que confessi
d'antuvi que el primer que em parlà de
l'afer va ser el doctor Scopius. Havia
remenat papers de l'època per escriure un
d'aquells articles tendres i erudits que
pinten un somriure i provoquen un lleuger
estremiment i n'havia trobat la referència.
Em trucà des del diari i vam mantenir una
conversa llarga i estrafolària. És clar, un
cop penjat el telèfon, me'n vaig oblidar.
Dies després, però, a començaments de la
primavera, en vaig tenir la segona
referència.
Jaume Fuster, La matèria dels somnis
10.El fill del rei va tenir molta por i es volia
amagar, però no vam deixar que
s'amagués i ens va donar la seva bossa
plena de bales de diamants com la que jo
havia perdut. I nosaltres no sabíem què
havíem de fer, si ens havíem de quedar a
manar el país sota els volcans o havíem de
tornar a casa. I la princesa Ma volia venir
amb nosaltres, però a casa seva no la van
deixar venir, perquè era princesa i, en
aquell país, de princeses, només en tenien
una.
Jordi Sarsanedas, El balcó
11. ACCENTS
A la superfície, l'embat del vent sobre les
aigües de l'estany creava una agitació
confusa que desprenia un ruixim tèrbol
que el vent s'emportava avall i que es
barrejava amb el remolí de pols de sorra
finíssima, fangosa, de les vores de l'estany
i de la barra que el separà del mar.
Aquesta bafarada de vapor aquós i de
partícules de sorra cobrí ràpidament d'una
capa finíssima el pont del bastiment i els
notres cossos insignificants.
Josep Pla, Lluna de mar.
12. O/U
Hi podeu anar quan vulgueu. Però ells no
viuen bé. Fa un any van tenir una nena;
tant que havien sospirat per tenir una
criatura! De moment va ser una alegria.
Però es veu que ell s'ha engelosit i no pot
suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a
casa.[...]
S'havia posat la capseta del coloret a la
butxaca. No podia endur-se'n les dues
pessetes a la mà, ni agafar el
portamonedes després d'haver dit a Anna
que només sortiria un moment.[...]
Mercè Rodoreda, Aloma