Espai i temps per llegir al centre

1,835 views 58 slides Nov 20, 2014
Slide 1
Slide 1 of 58
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24
Slide 25
25
Slide 26
26
Slide 27
27
Slide 28
28
Slide 29
29
Slide 30
30
Slide 31
31
Slide 32
32
Slide 33
33
Slide 34
34
Slide 35
35
Slide 36
36
Slide 37
37
Slide 38
38
Slide 39
39
Slide 40
40
Slide 41
41
Slide 42
42
Slide 43
43
Slide 44
44
Slide 45
45
Slide 46
46
Slide 47
47
Slide 48
48
Slide 49
49
Slide 50
50
Slide 51
51
Slide 52
52
Slide 53
53
Slide 54
54
Slide 55
55
Slide 56
56
Slide 57
57
Slide 58
58

About This Presentation

Sessió de treball amb Caps d'estudi d'educació primària i coordinacions pedagògiques d'educació secundària dels centres de la demarcació territorial del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 sobre l'organització del temps de lectura al centre.


Slide Content

Espai i temps per llegir al centre (què, com i quan) Jordi Dolcet El Pla de Lectura de Centre . Seminari de coordinació de Caps d’estudi d’educació primària i coordinacions pedagògiques de secundària. Sant Vicenç dels Horts, 19 de novembre de 2014

C.S. Lewis Edgar A. Poe .

Sumari Què diu la normativa? Gust per llegir. Espai i temps per llegir. Activitats i diversitat de lectures. Exemples d’activitats. Propostes organitzatives.

Què diu la normativa? http://ves.cat/l-4H © Quentin Blake

1. SOBRE LA LECTURA AL CENTRE La lectura (factor fonamental per al desenvolupament de les CB) s’ha de treballar des de totes les àrees / matèries . Decret 181/2008, segon cicle de l'educació infantil (Objectiu de cicle número 9) Decret 142/2007, educació primària (Art. 8) Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 i 8)

2. El Pla de Lectura de Centre Saber llegir Llegir per aprendre Gust per llegir

3. Però... I Què més ens diu la normativa? Parla d’un temps diari per a fomentar l’hàbit lector (30 ’). Decret 142/2007, educació primària (Art. 8) Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 )

4. I això al plec... Saber llegir Llegir per aprendre Gust per llegir

30’ 30’

GUST PER LLEGIR ...o adquirim un hàbit lector? http://ves.cat/l-4D © Shaun Tan

1. Gust per llegir Adquisició d’un HÀBIT basat en el gaudi. Element clau per: Adquisició de coneixement . Desenvolupament personal al llarg de la vida. http://ves.cat/bqKm

2 . Com es desenvolupa l’hàbit lector? Segons Aidan Chambers els infants desenvolupen l’hàbit lector si amb la lectura poden: DESCOBRIR GAUDIR COMPRENDRE Perquè l’alumne vulgui llegir cal entrar en la lectura per la via emocional . © Mireia Manresa

3 . Cal un ambient de lectura al centre SELECCIÓ (Fons de llibres , disponibilitat, accessibilitat, presentació) “En vull gaudir una altra vegada.” Conversa formal i informal. RESPOSTA “ LECTURA” (Temps per a llegir. Escoltar lectures en veu alta. Lectura d’un mateix). ADULT FACILITADOR (MEDIADOR)

Àmbits a partir dels quan treballarem els hàbits lectors : la lectura autònoma, la lectura compartida, la lectura al voltant de les àrees curriculars, la lectura guiada. 4 . Com s’accedeix a la lectura per gaudi des de l’escola? A través d’activitats que poden classificar-se en contínues i ocasionals  

5 . QUIN ÉS El paper del docent? Model de lectura Mediador Moderador Acompanyant TOTS els docents s’hi haurien d’implicar .

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR ...activitats i diversitat de lectures http://ves.cat/l-4I

1. ÀMBITS implicats la lectura autònoma la lectura compartida la lectura al voltant de les àrees curriculars la lectura guiada Quines Activitats? Quin és el Paper del docent? Quins llibres? Com ho organitzem? Quina és la millor estructura?

2. LECTURA AUTÒNOMA Lectura silenciosa Què és essencial?

Quins llibres? Teresa Colomer proposa uns criteris essencials a tenir en compte per definir un bon llibre infantil i juvenil. La qualitat literària. Els valors i el substrat ideològic. Els llibres han d’agradar als infants i joves. Llibres que contribueixen a l’adquisició de la competència literària i artística dels infants i joves (itineraris d’aprenentatge ). Tenir en compte l’opinió de la crítica.

Paper del docent Model de lectura Mediador Moderador Acompanyant

Itineraris individuals El docent com a mediador . Llibres propers al lector.   PROXIMITAT Cassany , Luna, Sanz Els temes Els personatges El llenguatge Els aspectes formals

3. LECTURA COMPARTIDA L ectura en veu alta del docent, l ectura expressiva i dramatitzada de l’alumnat, p arelles de lectura (padrins...). Recomanacions de llibres, debats, clubs de lectura... http://ves.cat/bqJu http://ves.cat/iXeq Compte llegir contes versus explicar-ne.

Llibres que ofereixin una determinada resistència al lector. Llibres en els quals val la pena invertir l’escàs temps de lectura escolar. Llibres adequats per a la lectura en veu alta (contes, àlbums, fragments...). [Cànon literari LIJ] Quins llibres?

Model de lectura Mediador Moderador Acompanyant Paper del docent

4. LECTURA GUIADA La lectura guiada es fa dins de l’àrea de llengua perquè parteix d’una necessitat reconeguda i d’una programació . Aquesta lectura és diferent segons el nivell. Converses sobre lectures http://ves.cat/bqJu http://ves.cat/iXeq

Queden molt clares al currículum de postobligatòria . A primària i secundària obligatòria: També apareixen. No hi ha títols recomanats explícitament. Els centres les escolleixen segons el seu projecte educatiu. Solen formar part d’una programació vertical recollida al projecte educatiu o al pla lector del centre. Quins llibres? (lectures prescriptives)

... que és essencial d’aquestes lectures? Relacionades amb l’educació literària. Necessiten un espai i un temps dins de l’aula (llengua i literatura). Pensar les lectures com un conjunt educatiu i programar-ne els objectius de lectura. Analitzar-les i preparar les activitats en funció del que s’espera d’elles. Selecció complexa (cal conèixer els diferents corpus : clàssic, LIJ ...).

Recorregut planificat, l ectures contemplades al PL o PLEC, l ectures prescriptives.   Però , quin corpus de lectures ? Autonomia en la selecció ? Flexibilitat ? Itineraris de centre

Model de lectura Mediador Moderador Acompanyant

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR ... eines per actuar http://ves.cat/l-4C © Roberto Innocenti

1. L’ESQUER Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz parlen dels llibres “esquer”, com els llibres que serveixin per a “pescar” lectors, i que hom hi recorre per fer més accessible el text al lector i poder-lo iniciar en el gust per llegir. CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993 Hem de pensar en llibres i en estratègies .

Extret de MANRESA, Mireia. L’univers lector dels infants i adolescents . Sant Vicenç dels Horts, 2014 Implicar el lector creant una necessitat

Ja sigui a través de... Presentacions de llibres per part del docent: Novetats a l’aula. El conjunt d’una maleta. Novetats editorials. L’alumnat com a promotor (recomanacions).  

2. LA DISCUSSIÓ COMPARTIDA

La conversa segons Aidan Chambers Per què? Què creus que significa això? De què creus que tracta realment? Tell me Selecció de llibres Coneixement de l’obra Ambient de lectura Relectura Conversa informal

Les preguntes bàsiques. Les preguntes generals. Les preguntes especials. Amb aquestes preguntes es pot: Compartir l’entusiasme Compartir desconcerts Compartir connexions Per arribar al coneixement i al sentit de l’obra, de mica en mica.

Les tertúlies literàries dialògiques Activitat de lectura. Es comparteix la comprensió. Es construeix col·lectivament el coneixement.

Només sobre l’àlbum il·lustrat Àmbits per a la redacció de les preguntes: Àlbum com a format Referent popular Gènere Personatges Format + Imatge Proposta del grup GRETEL (UAB)

3. ELS AGRUPAMENTS http://ves.cat/l-5c Lectura personal , extensiva, silenciosa ... Individual Construeix la seva imatge lectora i la capacitat de llegir autònomament. Permet practicar conductes habituals (seleccionar, rellegir, fullejar, abandonar...) És un desafiament pel lector per a resoldre dificultats (sol o acompanyat). Activitats de foment de la lectura (BE) i pràctiques socials .

Les parelles de lectura http://ves.cat/l-5a L’apadrinament lector Benefici per al fillol , perquè llegeix i se sent acompanyat Benefici per al padrí , perquè assenta records i incrementa la seva capacitat de valoració.

http://ves.cat/l-4_ Els clubs de lectura A l’escola i a l’institut segurament haurem de preveure un temps més prolongat per a les sessions del club de lectura Usuaris, tipus de lectura, llengua, sessions (estructura, durada), terminis de lectura, la conversa, e spai (presencial, virtual).

4. ELS MEDIADORS EXTERNS DE LECTURA

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR ... p ropostes organitzatives http://ves.cat/bqJO © Ralph Steadman

1 . espais i moments Cal identificar un espai Uniforme i Coherent 30’ 30’

2 . un model per als 30’

... exemples de distribució del temps http://ves.cat/l_b9

http://ves.cat/l_b9

http://ves.cat/l_b9

3 . Les xarxes de suport A. Internes : biblioteca de centre i biblioteques d’aula. B. Externes : els serveis educatius (CRP – ELIC) i la biblioteca pública

4 . ACCIONS DE SUPORT DE LES Xarxes internes Biblioteca de centre : Propostes d’adquisició, informació sobre novetats, fomentar que el professorat parli de llibres, maletes viatgeres, provisió de fons a les biblioteques d’aula. B . Biblioteca d’aula : Fons actualitzables i compartits, diversitat de recursos adaptats a les accions que es duen a terme a l’aula, accessibilitat, coordinació amb la biblioteca central, col·laboració amb les famílies.

5 . ACCIONS DE SUPORT DE LES XARXES EXTERNES A. Serveis educatius : Maletes i fons de lectura, informació de novetats LIJ , formació i assessorament, seleccions bàsiques de recursos relacionats amb la lectura adreçats al professorat. B . Biblioteca pública : Maletes i fons de lectura, activitats de dinamització, mediació (professorat i alumnat).

6 . El seguiment El portafolis i jo Llegeixo en veu alta Què se fer amb la lectura Els llibres i jo Els altres, la lectura i jo Què sé fer amb la informació Jo i el portafolis El portafolis de lectura

Diaris de lectura –secundària- (història lectora ). Rúbriques (lectura expressiva, argumentació...). Referents d’aula . Qüestionaris d’observació : De la participació en debats i converses (coneixement del tema, capacitat d’escoltar, intervencions correctes, ús del llenguatge, component discursiu ...). Entrevistes . .

7. Implicació de les famílies Maletes viatgeres, llibre belluguet, llegir i explicar contes, visites a les biblioteques, interès pel que llegeixen, evitar judicis sobre la dualitat lectura / deures, model familiar de lectura. http://ves.cat/l-4T

http://ves.cat/l-4O © Matt Groening

Hem definit un espai i un temps per llegir? Com podem saber els hàbits lectors de l’alumnat? Com seleccionem les lectures? Com orientem l’alumnat en la selecció de lectures? Com treballem la conversa? Quines activitats s’adeqüen més a la dinàmica del nostre centre? Quin paper juga o ha de jugar la biblioteca del centre? Com fem el seguiment? Ens ho podem fer sols o precisem de suport extern?

Gràcies per la vostra atenció www.reporteducacio.cat biblioreport1.blogspot.com