Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 36: PROGRAMA DE LA CAPELLA SCROVEGNI O DE L’ARENA Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera FITXA TÈCNICA Títol Cappella degli Scrovegni o dell’Arena Autor Giotto di Bondone ( Colle di Vespignano , Murgello , 1267-Florència, 1337) Cronologia 1304-1306 Tècnica fresc Mides 900 m2 Estil italogòtic Tema religiós Localització Pàdua (Itàlia)

3. Júlia López Valera BIOGRAFIA DE L’AUTOR Al llibre Les vides dels més excel·lents, escultors i arquitectes , l’escriptor renaixentista Vasari diu que fou Cimabue qui va descobrir GIOTTO , mentre aquest, que guardava aleshores un ramat d’ovelles, en dibuixava una en una pedra. El cert és que Giotto , arquitecte i sobretot pintor, està considerat el fundador de la pintura italogòtica del Trecento , perquè va ser l’introductor dels ideals naturalistes que trencaren amb l’estil rígid propi de l’art bizantí. Malgrat la seva importància com a pintor, l’obra de Giotto planteja grans problemes a l’hora d’atribuir-li’n l’autoria amb certesa. No obstant això, els dos grans cicles murals de la seva producció, els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i, sobretot, els que decoren la Cappella degli Scrovegni o dell’Arena de Pàdua , han estat els únics reconeguts universalment com a seus. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral de Santa Maria dei Fiori de Florència, i va començar les obres del cèlebre campanile , un projecte que va ser alterat després de la mort de Giotto .

4. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL Els frescos de la Cappella degli Scrovegni decoren tot l’interior de l’edifici i es distribueixen al llarg de tots els seus murs i la volta de canó que el cobreix, on es pot contemplar un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatre franges separades per arcs torals .

5. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL Des de la porta d’entrada, la paret que queda a la dreta de l’espectador (orientada al sud) presenta tres registres sobreposats i un ampli sòcol. Tant el nivell superior com el sòcol es divideixen en sis panells separats per àmplies franges divisòries; als altres dos registres intermedis hi ha només cinc panells distribuïts en mig de sis finestres allargades amb un arc de mig punt.

6. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL Al mur situat a l’esquerra de l’espectador (orientat al nord), els tres registres i el sòcol es divideixen en sis cassetons cadascun, separats també per franges amples. Aquestes franges, a excepció del sòcol, estan pintades simulant marbre de colors. En el cas dels registres inferiors, aquest engany òptic s’inverteix, i es produeix als panells rectangulars i no pas a les franges divisòries, on hi ha representacions figuratives.

7. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL La porta de l’oratori també està decorada al timpà i als muntants, on hi ha, a cada costat, tres panells sobreposats i un sòcol. Tot plegat conforma un ric programa pictòric de 37 escenes i dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntants de l’arc de l’oratori, que han estat interpretades com a sepulcres del cor o “ coretti ” destinats a Enrico Scrovegni , mecenes de l’obra, i al seu pare, Reinaldo . Finalment, al mur de l’entrada hi ha un gran fresc que cobreix tota la superfície del mur per damunt de la porta. Algunes escenes no s’han conservat gaire i d’altres han perdut els colors originals. Les pinzellades i l’estil d’aquest extens conjunt és força homogeni, perquè, encara que Giotto estigué ajudat pels seus deixebles, aquests seguiren fidelment les directrius del mestre.

8. Júlia López Valera DESCRIPCIÓ FORMAL Quant els aspectes formals, cal assenyalar que en el conjunt dels frescos, Giotto no utilitza la perspectiva jeràrquica, però conserva el costum gòtic d’emprar pa d’or a les aurèoles. Igualment, cal assenyalar que en les dues arquitectures pintades, Giotto demostra un gran interès per la perspectiva. L’estudi anatòmic dels personatges és acurat i el perfil del contorn, delimitat amb una línia, fa que les figures guanyin volum. Aquest tractament de la volumetria permet diferenciar amb nitidesa la figura del fons . En totes les escenes del conjunt, la llum sol il·luminar suament tota la superfícies, i crea petites ombres que aporten profunditat a la imatge. Els colors, sense estridències, cerquen l’equilibri i l’harmonia cromàtica. El blau del cel, que hi predomina, substitueix l’habitual daurat gòtic.

9. Júlia López Valera TEMÀTICA El gruix del conjunt pictòric de la Cappella degli Scrovegni representa els principals episodis de la vida de Crist dividida en quatre grans cicles amb una clara finalitat catequètica: els antecedents de la Nativitat, és a dir, les històries de sant Joaquim, santa Anna i la Verge Maria; el naixement i la infància de Jesús; la vida pública i els miracles; i la passió, mort i resurrecció. Totes aquestes escenes es basen en el Nou Testament, en episodis dels textos apòcrifs del protoevangeli de sant Jaume i en la Legenda sanctorum de Iacobus de Voragine , escrita entre 1253 i 1270.

10. Júlia López Valera TEMÀTICA Situat l’espectador a l’entrada, la lectura iconogràfica comença per la dreta i de dalt a baix, i fa la volta a la capella. La franja superior del mur sud s’inicia amb els sis panells de la història de sant Joaquim, pare de Maria, i continua al mur oposat amb sis passatges de la vida de la Mare de Déu, des del seu naixement fins el casament amb Josep.

11. Júlia López Valera TEMÀTICA El cicle marià es tanca amb l’episodi de l’Anunciació, una escena dividida als dos panells superiors (l’arcàngel Gabriel a l’esquerra i Maria a la dreta) i el timpà de l’arc de l’oratori (Déu envia a Maria l'arcàngel Gabriel). El cicle del naixement i la infància de Jesús es distribueix en sis escenes que comencen amb la Visitació i acaben amb la matança dels Innocents. Aquest grup de frescos ocupen un panell de l’arc de l’oratori i la franja intermèdia del mur sud. La narració continua a la mateixa alçada al mur oposat amb un altres sis episodis de la vida pública de Jesús, des de la discussió amb els doctor de la Llei fins a l’expulsió dels mercaders del temple.

12. Júlia López Valera TEMÀTICA El cicle de la passió, mort i resurrecció de Crist s’inicia amb el panell esquerra de l’arc de l’oratori, on es representa la traïció de Judes. Posteriorment, apareixen onze escenes que omplen la franja inferior dels murs: cinc al mur sud amb la Santa Cena, el lavatori, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs i la flagel·lació; i sis al mur nord, amb la pujada al calvari, la crucifixió, els plors per Crist mort, la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta. Cada compartiment esta emmarcat per unes franges pintades amb ornamentació floral i geomètrica i petites composicions lobulades amb escenes de l’Antic Testament. Cal advertir que les escenes situades en l’arc de l’oratori, que es complementen amb dos cassetons d’arquitectura pintada a la part inferior, tenen un significat unitari vinculat a l’acceptació de Jesús com a Fill de Déu.

13. Júlia López Valera TEMÀTICA Déu mana anunciar als homes la vinguda del seu Fill (Anunciació); uns el reconeixen (Visitació) “Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant li saltà dins del ventre i Elisabet quedà plana de l’Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta: Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre!” Lluc (1, 41-42); d’altres, però, el traeixen (Traïció de Judes) “Llavors, un dels dotze, Judes Iscariot anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què em voleu donar i jo us el posaré a les mans? Ells li assignaren trenta sicles. I des d’aleshores buscava una avinentesa per a lliurar-lo” . Mateu (26, 14-16).

14. Júlia López Valera TEMÀTICA En la franja inferior dels murs hi ha enfrontades les set Virtuts (mur dret) amb els set Vicis (mur esquerra): prudència-niciesa ; fortalesa-inconstància : temprança-ira ; justícia-injustícia ; fe-idolatria ; caritat-enveja ; esperança-desesperança :

15. Júlia López Valera TEMÀTICA Sobre la porta d’entrada a la capella hi ha un gran fresc que ocupa tot el mur amb la representació del Judici Final estructurada al voltant de la figura central de Crist com a jutge dins d’una màndorla circular rodejada d'àngels. Al seu costat, els dotze apòstols, acompanyats de corts d'àngels. A la part inferior separats per una gran creu, els escollits, a la dreta, i els condemnats, a l’esquerra. Destaca la representació a la part dreta d’Enrico Scrovegni fent donació de la cappella Scrovegni a la Mare de Déu. Probablement, però la generosa donació d’Enrico que permeté la construcció de la capella era alhora un gest d’expiació del pecat de la usura, que havia estat la font de la fortuna aconseguida per Reginaldo Scrovegni , el seu pare.

16. Júlia López Valera TEMÀTICA El programa iconogràfic es completa amb els medallons on hi ha les imatges de Crits, la Mare de Déu i alguns profetes i sants que decoren la volta de canó de la nau.

17. Júlia López Valera MODELS I INFLUÈNCIES Molts trets de l’obra de Giotto , com, per exemple, els ulls ametllats dels personatges, mostren l’herència de l’estil bizantí de Cimabue , el mestratge del qual també és evident en la solemnitat escènica de la composició i en la rigidesa i la simetria formals que la caracteritzen. Seguint també l’escola pictòrica sienesa, va mantenir l’ús del pa d’or en les aurèoles dels sants. No obstant això, influït per les noves teories franciscanes de valoració de la natura, Giotto va impulsar un nou estil, anomenat avui italogòtic , que va establir les bases de l’art renaixentista. Va substituir el fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials, va donar als personatges una major corporeïtat –que és fruit de l’estudi anatòmic- i es va preocupar, alhora, de representar-ne els estats d’ànim mitjançant el gest i l’expressió.