Fitxa 67 la llibertant guiant el poble

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 67: LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE Júlia López Valera Basada en la presentació del professor Antonio Nuñez

2. FITXA TÈCNICA Títol La llibertat guiant el poble Autor Eugène Delacroix (París, 1798-1863) Cronologia 1830 Tècnica Oli sobre tela Mides 2,60 x 3,25 m Estil Romàntic Tema Al·legòric i històric Localització Musée du Louvre (París) Júlia López Valera

3. ÈPOCA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1830 ) Aquesta obra s’emmarca dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX després de la caiguda de Napoleó i com reacció al retorn a l’Antic Règim que la Restauració va imposar a partir del Congrés de Viena 1815. Les lluites revolucionàries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb les que els pintors romàntics es van sentir plenament identificats i van captar en els seus quadres. Concretament fa referència a les “ Les tres jornades glorioses » que es produïren a París el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830 ... I amb les quals es va posar fi al govern absolutista dels Borbons a França i obrí pas a una monarquia parlamentària sota Lluís Felip d'Orleans. CARLOS X LLUÍS FELIP D’ORLEANS CONTEXT HISTÒRIC Júlia López Valera

4. Delacroix va ser el pintor més emblemàtic del moviment romàntic aparegut en el primer terç del segle XIX . Després dels seus inicis dins del neoclassicisme , Delacroix als 18 anys estudià a L’Escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez , Rembrandt... Ferdinand Victor Eugène Delacroix (1798-1863) Després va començar a freqüentar els salons literaris, on conegué a Stendhal, Mérimée , Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire i també es relacionà amb Paganini , Chopin, Liszt , Schubert ... Tots ells exponents del romanticisme en els diferents camps de les arts: Literatura, música... BIOGRAFIA DE L’AUTOR Júlia López Valera

5. En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea . Abandó del model escultòric de contorns nítids, propi del neoclassicisme. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres , però destaquen el vermell i el blau de la bandera, del ferit que s’arrossega davant la llibertat, i la polaina del mort del primer terme. Aquests colors blaus formen l’eix central de l’obra. Repetició colors bandera francesa (roig, blau i blanc ). DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

6. D os focus lumínics : un, lateral, que il·lumina les figures i l’altre, darrera en el paisatge. Esclat de llum cos caigut i voltant figura central. La llum és un element primordial : esclata a la brusa del cos caigut en primer terme, envolta convulsivament la figura de la Llibertat, dissol entre fums i lluentors els núvols i les cases del fons. És una llum violenta que proporciona la tensió ambiental a l’escena . Fons molt il·luminat sobre el que s’hi retallen les figures a contrallum. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

7. La composició és asimètrica, superficial i oberta . L'esquema compositiu és una piràmide ascensional el vèrtex de qual és el puny de la dona que aguanta la bandera francesa. La base són els dos cossos morts, un a cada costat. La utilització d’aquesta figura geomètrica com a base estructural de la composició incrementa el dinamisme que és l’element fonamental d’aquest quadre. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

8. La composició, remet a la de ”el rai de la Medusa” de Gériacault però invertida. En les dues pintures les figures s'emmarquen en una piràmide ascensional que confereix un major dinamisme a la composició. Delacroix inverteix l’orientació de les figures que en aquest cas , avancen cap l’espectador , a diferencia “del rai” on s’allunyen . Les figures avancen cap l’espectador amb gestos dinàmics i exaltats , com reclamant la seva participació en els esdeveniments. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

9. El paral·lelisme compositiu entre ambdues obres també s’evidencia en la manera com es configura la base de la composició: Una base inestable que a l’obra de Giracoult són les ones del mar i aquí la formen les restes de la barricada i els cossos abatuts. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

10. L’obra presenta una composició superficial en que la profunditat i representació de l’espai s’aconsegueix mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria i també per la superposició de diferent plans. Plans : - Primer pla els cossos dels difunts. -En segon pla la Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant. -Tercer pla la població lluitant. -Al fons la ciutat enmig de la boirina i el fum. La relació seqüencial ascendent entre els plans es clara DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

11. Composició molt dinàmica Un dels trets més significatius d’aquesta obra és el dinamisme accentuat que presenta. Línies i pinzellades de color ondulades . Personatges fent gestos d'arengar, mostren passió...i ens volen transmetre els seus sentiments... volen que participem. És difícil trobar una figura recta : cabells i robes ondulats. Braços i cames corbats o doblegats... El contrast entre els cossos caiguts i els combatents intensifica el moviment. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

12. Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat . L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric . Però també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar –nos la figura al·legòrica de Llibertat . La qual és eterna. DESCRIPCIÓ FORMAL Júlia López Valera

13. La Llibertat guiant el Poble és un llenç monumental, que mostra una de les barricades aixecades a París durant les anomenades “Les Tres Jornades Glorioses” corresponents als dies 7, 8 i 9 de juliol de 1830 . que provocaren la fugida del darrer monarca absolutista francès donant pas a la monarquia liberal de Lluís Felip d’Orleans. Tema històric TEMÀTICA O ICONOGRAFIA Júlia López Valera

14. Per plasmar aquests fets Delacroix combina el realisme i l'al·legoria . El realisme és manifesta en la representació de tots els grups socials que hi van participar: Representant del proletariat Representant de la burgesia Representa el sacrifici anònim (destacar-hi el detall atroçment realista de deixar el pubis al descobert) un camperol ferit. representa l’esperança de la Llibertat Representant de la joventut TEMÀTICA O ICONOGRAFIA Júlia López Valera

15. i en el paisatge... Perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues barricades La bandera tricolor també és un element realista que ens permet identificar un país França. TEMÀTICA O ICONOGRAFIA Júlia López Valera

16. Al·legòrica és la figura femenina que representa la llibertat enarborant la bandera Tricolor. La figura femenina simbolitza la llibertat i França , que guia com una deessa al poble més divers cap a la victòria i la llibertat. TEMÀTICA O ICONOGRAFIA Júlia López Valera

17. El més important d’aquest quadre és el seu significat polític . És la primera pintura política moderna , després de Goya . En unes línies adreçades al seu germà Delacroix va escriure: “He optat per un tema modern, la barricada... Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella” Aquesta pintura assenyala el moment en que el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània. Aquest quadre és el més conegut testimoni artístic de la lluita revolucionària per la llibertat dels pobles. SIGNIFICAT Júlia López Valera

18. En un primer moment la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la revolució ). Funció propagandística i commemorativa No obstant això, amb el temps la pintura ha anat adquirint un sentit més commemoratiu. El quadre tot i fer referència a uns fets històrics concrets, no podem dir que es tracti d’un llenç històric, doncs Delacroix , en consonància amb els ideals romàntics de l’època, va estar més interessat en mostrar l'esperit dels que es van revoltar, que no pas de reflectir la realitat d’un fet aïllat. El quadre realitzat per iniciativa del pintor s’exposà al Saló de París el 1831. Lluís Felip d’Orleans el comprà, però decidí que era un tema massa incendiari per exposar-lo. Fins el 1861 no es va poder contemplar en públic. FUNCIÓ Júlia López Valera

19. La pintura de Delacroix recull influències de diferents creadors entre els qual poden destacar: La força dinàmica de Rubens. El clarobscur de Caravaggio . El tractament del color de l’escola veneciana especialment de Ticià . També rep influències de pintors més propers com Goya o el seu mestre Géricault del que sembla que ha tret els models per les figures moribundes de la part inferior. MODELS I INFLUÈNCIES Júlia López Valera

20. Delacroix també realitzar moltes pintures de temàtica exòtica , en les qual utilitza una gran riquesa cromàtica , que tindrà gran repercussió posterior inspirant l’obra d’un gran nombre d’artistes com Renoir , Gauguin o Van Gogh entre d’altres. Dones d’Alger (1834 ) La rellevància de Delacroix en la pintura posterior ha estat molt intensa. D’ell en Cézanne va dir: «Continua sent la millor paleta francesa i ningú no ha sabut conjugar com ell el patetisme i la calma, la vibració del color. Tots pintem pensant en ell.» MODELS I INFLUÈNCIES Júlia López Valera

21. La Barca de Dante (1822) La matança de Quios (1824) Obra en la que Delacroix protesta per la massacre del poble grec, a mas dels turcs durant la seva rebeldia per aconseguir la independència. Júlia López Valera ALTRES OBRES DE L’AUTOR

22. Mort de Sardanàpal (1828) Júlia López Valera ALTRES OBRES DE L’AUTOR