L'APARELL REPRODUCTOR

Ciències Naturals per a tercer d'ESO

1. LA REPRODUCCIÓ HUMANALA REPRODUCCIÓ HUMANA

2. * La funció de la reproducció garanteix la
supervivència de l’espècie.
* En els humans, la reproducció és de
tipus sexual, el que vol dir que només és
possible entre dos individus de diferent
sexe que produeixen cèl·lules sexuals
diferents o gàmetes : l’home produeix
espermatozoides i la dona òvuls.
*La unió d’aquestes dues cèl·lules es
coneix com fecundació i té lloc en
l’interior dels òrgans reproductors de la
dona (fecundació interior).
* La cèl·lula que es forma, que s'anomena
zigot, es multiplica constantment
originant un embrió.
*El desenvolupament embrionari, que té
lloc en l’interior de l’aparell reproductor
femení (viviparisme) originarà un nou
ésser.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS

3. L'aparell reproductor o gònada és l'encarregat de produir, mitjançant la
gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s'activa a partir de la
pubertat i que condueïx també a l'aparició dels caràcters sexuals secundaris.
També s'encarrega del desenvolupament del nou ésser.
L’anatomia i la fisiologia de les gònades són diferents per a cada sexe. Així com
també el desenvolupament complet de l'aparell reproductor i l'aparició dels
caràcters sexuals secundaris va canviant amb l'edat i amb el sexe.
LES GONADES I EL SEU DESENVOLUPAMENT

4. DIMORFISME SEXUAL
DONA
HOME

5. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)
La major part de l’aparell reproductor masculí és
extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot,
una bossa de pell que allotja els dos testicles.
L'escrot permet que els testicles estiguin a una
temperatura inferior a la del resta del cos,
condició necessària per la formació dels
espermatozoides.
El penis és l'òrgan copulador masculí.
L'extrem rep el nom de gland. És una
zona molt vascularitzada i molt sensible
que presenta un orifici anomenat meat
urinari. El gland està recobert d'una pell
anomenada prepuci que al retirar-se
permet que aflori el gland. La seva
excessiva estretor s'anomena fimosi.
L'operació de retallar-lo quirúrgicament
s'anomena circumcisió.

6. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)
Dins l’escrot trobem els
testicles. A l'interior d'aquests
òrgan hi ha uns llargs conductes
molt replegats anomenats
túbuls seminífers.
Els túbuls semínifers
desemboquen en una estructura
tubular que es replega sobre el
testicle anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb un
conducte deferent que
conduïrà els espermatozoides
fins la uretra, que comunica
amb l’exterior.
També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren
secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona
el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.

7. A les parets dels túbuls seminífers es troben les
cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis
o formació dels espermatozoides .
També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig
que produeixen l'hormona testosterona, responsable
dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba,
espatlles amples, etc.).
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en
l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.
ELS TESTICLES
Secció de túbuls seminífer.

8. LES GLÀNDULES ANNEXES
Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els
espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves
secrecions i els espermetazoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la
uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la
part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm
3
de semen amb
una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm
3
aprox.
LES VESÍCULES SEMINALS: són
dos dilatacions en forma de bossa,
segreguen un líquid ric en fructosa
que nodreix als espermatozoides i
aporten la major part del contingut
del semen. Aboca la secreció en el
primer tram de la uretra, a nivell
de la próstata.

9. LES GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que
protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la
sortida del semen
LES GLÀNDULES ANNEXES
LA PRÒSTATA: és una glàndula de la
mida d’una castanya que es situa sota
la bufeta i es disposa abraçant la
uretra en el seu primer tram.
La próstata aboca a la uretra un líquid
d’aspecte lletós que protegeix i
nodreix els espermatozoides.

10. L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que
l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats:
COSSOS
CAVERNOSOS
COS ESPONJÓS
Això provoca l’erecció i l’ augment
de mida del penis.
EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS
cossos cavernosos (2 cossos
cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a
sota, envoltant la uretra) que en el
moment de l'excitació s'omplen de
sang.

11. epidídim
prostata
uretra
túbuls
seminífers
testicles
bufeta
urinària
cossos
cavernosos
testicles
vesícules
seminals
glàndula de
Cowper
conductes
deferents
prostata
escrot gland
meat urinari
cos esponjós
ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

12. En un espermatozoide distingim les següents parts:
* Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els
enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .
* En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de
produir l'energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul.
* La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a
l'espermatozoide cap a l'òvul femení.
ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES

13. L’aparell reproductor femení té com a funcions
produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrogens i la
progestrona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació
(desenvolupament del fetus fins al seu naixement).
És a dir és el cos de la dona el que rep als
espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat
fertilitzat, alimenta a l'embrió i després al fetus
durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer
completament format.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

14. El conjunt de genitals externs de la
dona es denomina vulva. Estan situats
en la base de la cavitat pélvica. En ella
es pot diferenciar els següents
elements:
* els dos llavis majors,
* els dos llavis menors,
* el clítoris (un petit òrgan erèctil
molt sensible),
* l'orifici uretral o meat urinari
(l'orifici de sortida de l'orina) i
*l'orifici vaginal (l'orifici de
l'aparell reproductor) que està
parcialment tancat per una
membrana anomenada himen que
s'esquinça en realitzar el primer
coit.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES

15. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES

16. Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les
hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que
són recollits per la trompa de Falopi.
Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que
s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles
posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a
l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat
per l'espermatozoide.
L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i
elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan
tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La seva
funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de
la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Falopi, pel
seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cérvix, s'uneix amb la vagina.
La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud.
Allotja el penis de l'home durant la relació sexual i és el canal de sortida del
bebé quan el part és normal.
L’himen és una membrana que tapa l’entrada.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES

17. L’ÒVUL
Són cèl·lules inmòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de
Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà
fecundat o morirà.
Ovari alliberant un òvul

18. EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogénesis. És un procés
que comença en l'etapa embrionària. Al néixer una nena ja té al voltant de 400 mil
òvuls en estat inmadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns
sacs.
El pròces de maduració dels òvuls es rependrà a la pubertat. De manera cíclica
cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procès,
controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com
cicle menstrual. La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies.
Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.

19. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels
ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisiària
FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi
estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter.
Al voltant del dia 14 el fol.licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap
a les trompes de Falopi, procès conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR

20. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el
cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà
el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LÚTIA
En conseqüència l’endometri es
desenvolupa, augmenta la
vasculartització i de mida per
poder nodrir el futur embrió.

Si no hi ha fecundació el cos luti
mor als 14 dies.

21. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant
la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la
vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla,
que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procès de maduració i torna a
començar un altre cicle menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ

22. EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic

23. LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels
gàmetes (n) per donar lloc a un
zigot(2n). Té lloc a l’interior de
les trompes de Fal·lopi. Només
un dels espermatozoides, del
centenar que han arribat fins
l’òvul, lograrà penetrar-lo.

24. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES.L’acrosoma de
l’espermatozoide conté enzims
que degraden la zona pel·lúcida
de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide
podrà pentrar fins el
citoplasma. Aleshores la
composició de la membrana de
l’òvul canvia i es fa
impermeable a qualsevol altre
espermatozoide.

25. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest
viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A
partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació
algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat
que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a
l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua
la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ

26. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT

27. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana
després de la fecundació a partir de teixits de l'embrió i de
l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes.
Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar
a l'embrió i retirar i eliminar els productes de deixalla. Alhora
que actuarà com barrera defensiva.
La placenta també té una important funció endocrina: secreta
hormones que possibilitaran la gestació i el desenvolupament de
les glàndules mamàries.
LA PLACENTA
Sang fetal
Sang
materna

28. LA GESTACIÓ O EMBARÀS

30. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

33. Final del sisé mes

35. EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de
contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament
i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del
fetus a l'exterior del cos matern.
El part es divideix en tres períodes o fase:
- Període de dilatació
- Període d'expulsió

- Període de deslliurament

36. En aquesta etapa s'inicien les
contraccions uterines,
regulars i doloroses que passen
de produir-se cada mitja hora
fins a esdevenir cada 3 minuts.
La fase comença amb
l’estovament i l’esborrament
del coll uterí. A continuació el
coll de l’úter es dilata fins a
tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de l’amni
i abocament del líquid amniòtic
(“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre
5-20 hores.
EL PART: FASE DE DILATACIÓ

37. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ
A causa de la bipedisme, els
ossos del maluc han sofert
modificacions pel que fa a la
resta de primats i el canal
del part forma angles; a més,
l'úter forma un angle recte
amb la vagina.
És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura.
Les contraccións són més intenses.
Gràcies a elles i a la musculatura
abdominal de la mare, el bebé és
empès cap a l’exterior.
El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar
per aquest tortuós passadís.

38. Embrió de 5 setmanes (10 mm)
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen
amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament,
i va acompanyada d’hemorragies.

39. FI