La fulla

CFGM Jardineria
BOTÀNICA
Estructura i morfologia de les plantes

1. Estructura i morfologia
de les plantes.
LES FULLES
Trèvol (Trifolium sp.)
Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal
Editat per Diana Romero

2. LES FULLES
Òrgans laminars, d'una o més peces
Creixement limitat
Neixen als nusos de la tija o les branques
Generalment simetria bilateral
Coloració verda per la presència de clorofil·la.

3. Les seves principals funcions són:
Captació d'energia solar per utilitzar-la per a la
fotosíntesi.
Regulació, mitjançant els estomes , dels
intercanvis de gasos.

4. Tipus de fulles
Cotilèdons o fulles embrionals
•Són les primeres fulles de la planta.
•Es troben conformats ja a l' embrió, dins de la sement o llavor i
generalment la seva forma és diferent de la de les fulles adultes.
•Les monocotiledònies en tenen una; les dicotiledònies dues; i
varien entre dues i quinze a les gimnospermes.
•Quan la llavor no té endosperma, solen ser els cotilèdons els
encarregats d'actuar com a òrgans de reserva per facilitar la
nutrició de la plàntula.
•A les monocotiledònies, el cotilèdon és el responsable de
transferir les substàncies de reserva de la llavor a la plàntula i
resta dins la llavor.
Soja borda (Abutilon teophrasti)

5. Tipus de fulles
Nomofil·les
•fulles normals de les plantes
•principals òrgans
fotosintetitzadors.
Fulla de Llúpol (Humulus lupulus)

6. Tipus de fulles
Catafil·les:
•en sentit estricte són fulles
d'estructura simple que
apareixen entre els cotilèdons i
els nomofil·les.
•Per ampliació d'aquest
concepte, també s'aplica a les
fulles simplificades i
rudimentàries dels òrgans
subterranis (rizomes, bulbs) ,
així com a les esquames
protectores de les gemmes.
•Tenen funcions de reserva i/o
protecció.
Esquames de gemmes de Liquidambar
Estípules de Llúpol (Humulus lupulus)

7. Glossari
Rizoma: Tija modificada per a la
vida subterrània (r), en general de
desenvolupament horitzontal.
Bulb: Modificació d'una tija a la
vida subterrània, coberta de fulles
carnoses o membranoses riques en
substàncies de reserva, la qual
adquireix una forma globosa o
ovoide.

8. Tipus de fulles
Hipsofil·les
•Són fulles modificades situades entre
els nomofil·les i les flors.
•Són les bràctees i bractèoles que
neixen a la base de les flors i
inflorescències; normalment tenen
estructures més senzilles que les
fulles i en difereixen pel color, la
forma, la mida, la consistència, etc.
•També s'inclou aquí el calicle o
epicalze, on les fulles modificades
semblen formar part de les flors.
•La seva funció és de protecció.
Diferents tipus d'hipsofil·les (h):
a, Sonchus asper; b, Helianthemum
hirtum.

9. Glossari
Bràctees: Òrgan foliaci situat
prop de les flors i semblant a les
fulles pel seu aspecte (b), però
diferent per la forma.
Inflorescències: Conjunt de flors
disposades de forma ordenada i
característica.

10. Tipus de fulles
Hipsofil·les…
bràctees i bracteoles de Xenixell
(Senecio vulgaris)
epicalzes de Malva d'arbre (Lavatera arborea)
epicalzes (Bougainvillea)

11. Tipus de fulles
Antofil·les:
aquelles fulles especialitzades i
molt modificades que formen
les peces florals (sèpals, pètals ,
etc.).
flors ligulades de panigroc
(Anacyclus clavatus)
pétals de cirerer (Prunus avium)
sèpals i pétals de cirerer (Prunus avium)

12. Parts de la fulla
Els nomofil·les de la majoria de
les angiospermes consten de:
•Limbe: part laminar de la fulla. La
cara superior (normalment l'adaxial)
és l'anvers i la inferior (normalment
l'abaxial) el revers.
•Pecíol: nexe d'unió del limbe amb la
tija (quan no hi ha pecíol, les fulles
s'anomenen sèssils).
•Base foliar: zona de contacte del
pecíol amb la tija.
•Coleòptil: a les gramínies i altres
monocotiledònies, beina que tanca
l'embrió i que representa la primera
estructura foliar, prèvia a l'aparició
de la primera fulla verdadera.
a - fulla dicotiledònies b- fulla monocotiledònies
1-base foliar 2-peciol 3-limbe 4-estipules 5-tija 6-
beina 7-lígula

13. Glossari
Angiosperma:
Planta fanerògama en
la que els carpels
formen una cavitat
tancada o ovari dins
del qual hi ha els
primordis seminals,
susceptibles de
convertir-se en
llavors.
Fanerògama:
Espermatòfits:
"plantes amb
llavor".
http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htm

14. Modificacions foliars
En molts casos, la base foliar presenta modificacions, algunes de les quals són:
• Estípules:
-apèndixs foliars,
generalment laminars, que
es troben a la base foliar, a
cada costat de la tija.
-Poden ser lliures o soldades
entre si.
-Funció: protecció de les
fulles joves.
-Són absents a les
gimnospermes.
estípules d’Om (Ulmus minor)

15. Modificacions foliars
• Estípules...

16. Modificacions foliars
• Òcrees: òrgans membranosos i en forma de tub que envolten
totalment la tija per sobre de la base foliar. Provenen de la
soldadura d'elements estipulars (ex., poligonàcies)...
ocrea de Passacamins
(Polygonum aviculare)

17. Modificacions foliars
•Beines foliars: base foliar eixamplada que envolta totalment
o parcialment la tija, des del nus fins al limbe (ex., gramínies i
ciperàcies).
beina foliar de gramínia

18. Modificacions foliars
•Lígules: apèndixs membranosos situats a la línia d'unió de la
beina amb el limbe (ex., gramínies).
lígula membranosa
fulla d'una lígula pilosa del
Canyís (Phragmites australis)

19. Nervació foliar o nervadura
La disposició dels nervis al limbe de la fulla respon a tres tipus bàsics:

20. Nervació foliar o nervadura
Palmada: hi ha diversos nervis principals que parteixen tots del
mateix punt i divergeixen al limbe, com els dits de la mà oberta. De
cadascun d'aquests nervis principals surten els secundaris. La fulla,
en aquest cas, s'anomena palmatinèrvia (ex., plàtan).
Ricí (Ricinus communis)
Plàtan fals (Acer pseudoplatanus)

21. Nervació foliar o nervadura
Pennada: hi ha un nervi principal que va d'extrem a extrem del
limbe i del qual surten els nervis secundaris. La fulla, en aquest
cas, s'anomena pinnatinèrvia (ex., perer).
Carpí (Carpinus betulus)

22. Nervació foliar o nervadura
Paral·lela: tots els
nervis neixen a la base de
les fulles i es disposen de
forma més o menys
paral·lela al llarg del limbe.
La fulla s'anomena
paral·lelinèrvia (ex.,
gramínies).
Bambú (Phyllostachys sp.)

23. Nervació foliar o nervadura
* Les fulles pinnatinèrvies i palmades
predominen en les plantes dicotiledònies;
mentre que les paral·lelinèrvies ho fan a les
plantes monocotiledònies.

24. Classificació de les fulles
a) Segons la divisió del limbe:
• Simples: limbe d'una sola peça.
Llorer (Laurus nobilis)

25. Classificació de les fulles
a) Segons la divisió del limbe:
• Compostes: limbe amb dues o més peces equivalents i més o menys
simètriques (en aquest cas cada làmina rep el nom de folíol i el nervi sobre el
qual s'insereixen, raquis). Les fulles amb tres folíols s'anomenen trifoliolades.
Tipus de fulles compostes:
a, imparipinnada (Pistacia terebinthus); b, paripinnada (Pistacia lentiscus);
c, cirrosa (Pisum sativum); d, palmaticomposta (Parthenocissus quinquefolia);
e, trifoliolada (Trifolium repens).

26. Classificació de les fulles
a) Segons la divisió del limbe: Compostes...
•Pinnaticompostes: els folíols surten al llarg del raquis.
- Imparipinnada: nombre no parell de folíols (amb folíol
terminal; ex., falsa acàcia). Quan el folíol terminal està
transformat en circell, la fulla s'anomena cirrosa (ex.,
pesolera).
Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)Ailant (Ailanthus altissima)

27. Classificació de les fulles
a) Segons la divisió del limbe: Compostes...
•Pinnaticompostes: els folíols surten al llarg del raquis.
- Paripinnada: nombre parell de folíols (sense folíol terminal)
(ex., garrofer).
Garrofer (Ceratonia siliqua)

28. Classificació de les fulles
a) Segons la divisió del limbe: Compostes...
•Palmaticompostes: els folíols surten tots de l'extrem del
pecíol (no hi ha raquis; ex., castanyer d'Índia).
Esbarzer (Rubus ulmifolius)fulla trifoliada de Trèvol
(Trifolium pratense)

29. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
Tipus de fulles segons el marge de la fulla:
a, entera; b, dentada; c, serrada; d, ciliada; e, sinuada; f, fesa; g, partida; h, secta. )

30. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb marge enter: Les vores del limbe són llises
Fulla entera (Syngonium)

31. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb marge ciliat.

32. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb entrants poc profunds:
dentades, serrades, sinuades.
fulla dentada Roser englantiner
(Rosa sempervirens)
fulla biserrada Carpí (Carpinus betulus)

33. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb entrants poc profunds: dentades, serrades, sinuades.
fulla sinuada
(Limonium perezii)

34. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb entrants més o menys profunds: feses, partides,
sectes.
- Feses: quan l'entrant no arriba a la meitat del limbe.
fulla dentada Roure martinenc
(Quercus pubescens)

35. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb entrants més o menys profunds: feses, partides,
sectes.
- Partides: quan l'entrant ultrapassa la meitat del limbe, però
sense arribar al nervi mitjà.
Roure reboll
(Quercus pyrenaica)

36. Classificació de les fulles
b) Segons el marge de la fulla:
• Fulles amb entrants més o menys profunds: feses, partides,
sectes.
- Sectes: quan l'entrant arriba fins al nervi mitjà.
Herba-col
(Cynara cardunculus)

37. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
Tipus de fulles segons la forma de l'àpex i la base:
a, mucronada; b, acuminada; c, truncada; d, emarginada;
e, cordada; f, atenuada en pecíol; g, auriculada; h, asimètrica. )

38. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
Apegalós (Galium aparine)
• Mucronada • Acuminada
Avellaner (Corylus avellana)

39. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
• Truncada a l’àpex:
amb l'extrem que sembla
tallat.
• Truncada a la base
Herba molla (Atriplex prostrata)

40. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
Amaranthus lividus (=A.blitum)
• Emarginada • Cordada
Tell de fulla petita
(Tilia cordata)
Sycios angulatus

41. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
Euphorbia peplus L.
• Atenuada en pecíol:
amb la base amb l'extrem agut i
més o menys estret.
• Auriculada
Matagós (Cynanchum acutum)

42. Classificació de les fulles
c) Segons la forma de l'àpex i la base:
Om (Ulmus minor)
• Asimètrica:

43. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:

44. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Acicular:
Pi pinyer (Pinus pinea L.)
• Linear: estreta i allargada
com una cinta
• Lanceolada:
Gatzerí (Prunus padus)

45. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Ovada:
Pittosporum tobira
• Obovada:
Violeta de pastor
(Viola bubanii )

46. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Espatulada:
Faig
(Fagus sylvatica)
• Elíptica o oval:
Verdolaga (Portulaca oleracea)
Aladern
(Rhamnus alaternus)

47. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Hastada:
Frare cugot (Arisarum vulgare)
Syngonium

48. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Oblonga:
Erythroxylum havanensis
Victoria amazonica
• Orbicular:

49. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Peltada:
Caputxina (Tropaeolum sp.) Tilia cordata
• Cordiforme :

50. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Reniforme :
Caltha palustris
Màstec (Chondrilla juncea)
• Runcinada:

51. Classificació de les fulles
d) Segons la forma del limbe:
• Lirada:
Caltha palustris
Sonchus tenerrimus

52. Classificació de les fulles
e) Segons la inserció a la tija:

53. Classificació de les fulles
e) Segons la inserció a la tija:
• Decurrent: quan la
làmina es prolonga per sota
del punt d'inserció de la
fulla amb la tija.
Verbascum thapsus

54. Classificació de les fulles
e) Segons la inserció a la tija:
• Amplexicaule: quan la base de la fulla abraça la
tija.
Sonchus asper

55. Classificació de les fulles
e) Segons la inserció a la tija:
•Perfoliada: quan la fulla envolta completament la tija.
Bupleurum rotundifolium

56. Classificació de les fulles
e) Segons la inserció a la tija:
•Connata: fulla nascuda oposada una a l’altra a la qual s'hi
solda per la base.
Lligabosc (Lonicera implexa)

57. Fil·lotaxi
És la disposició ordenada de les fulles a la tija, constant
per a cada espècie.
Els tipus de fulles segons la seva fil·lotaxi són:

58. Fil·lotaxi
• Esparses: una fulla per nus, disposades helicoïdalment al llarg de
la tija. Un cas particular son les fulles alternes, que només neixen a
una banda i altra de la tija (ex., trèvols).
Hedra (Hedera helix)

59. Fil·lotaxi
• Oposades: dues fulles per
nus, una enfront de l'altra (ex.,
clavells). Un cas particular són
les fulles decussades, que són
oposades, però en creu (girades
90°) respecte a les anteriors
(ex., salicària, olivera).
fulles decusades:
Malrubí d'aigua
(Lycopus europaeus)
Dianthus caryophyllus

60. Fil·lotaxi
• Verticil·lades: més de dues fulles per nus.
Raïm de guineu (Paris quadrifolia)
Baladre (Nerium oleander)

61. Fil·lotaxi
• Fulles basals: les fulles es disposen molt juntes a la base
de la tija perquè els entrenusos són molt curts (ex., violes).
Plantago nivalisLimonium echioides

62. Fulles especialitzades
• Dimorfisme foliar: és quan una planta presenta dos tipus
de fulles (ex., plantes amb fulles submergides i natants).
Ranunculus aquatilis

63. Fulles especialitzades
• Circells foliars: semblants als circells caulinars (de la tija),
però d'origen foliar (ex., lleguminoses).
Arítjol (Smilax aspera)
Arítjol (Smilax aspera)

64. Fulles especialitzades
Circells foliars:
a, fulla prensora de
Clematis;
b, circell format pel raquis i
els folíols d'una fulla
composta de Lathyrus;
c, circells uncinats de
Bignonia;
d, circells tendres que
surten de la base foliar de
Smilax;
e, els mateixos circells en
una fulla adulta quan ja
han fet presa.

65. Fulles especialitzades
Coralet (Berberis vulgaris)
• Espines foliars: espines d'origen foliar. En alguns casos tota
la fulla es transforma en espina (ex., Berberis); en altres, la
fulla solament és espinosa al marge (ex., boix grèvol, panical).
Grèvol (Ilex aquifolium)

66. Fulles especialitzades

67. Fulles especialitzades
Crespinell (Sedum sp.)
• Fulles d'emmagatzemament: fulles suculentes,
engruixides per acumulació d'aigua als vacúols del teixit
parenquimàtic (ex., crassulàcies, algunes quenopodiàcies).
Sosa (Salsola soda)
Crespinell
(Sedum sp.)

68. Fulles especialitzades
Nepenthes sp.
• Ascidis: són fulles modificades que formen òrgans
utriculars o urceolats. Els ascidis són típics de plantes
insectívores (ex., Heliamphora, Nepenthes) i en el seu interior
hi ha unes glàndules que segreguen sucs digestius.