CONTE: el llop i la guineu Vet aquí que una vegada la Guineu i el Llop viatjaven junts. Pel camí, es van trobar un pot de mel. –Molt bé, Llop –va dir la Guineu–. Si em vols creure, serà millor que enterrem el pot de mel aquí mateix i que, quan tornem, ens el repartim. –Em sembla bé –va dir el Llop. La Guineu i el Llop, doncs, van enterrar el pot de mel i se’n van anar. Cinc-centes passes més enllà, la Guineu es va aturar de sobte. –Déu meu! Que en sóc de despistada. M’havia oblidat que m’esperen a un bateig. I no hi puc faltar, perquè sóc la padrina. Saps què, Llop, vés passant, que no trigaré a atrapar-te. Mentre el Llop continuava endavant, la Guineu va córrer fins al pot de mel i el va encetar. Al cap de cinc minuts, ja havia atrapat el Llop. –Caram, Guineu, quin bateig més ràpid. –Ja ho pots ben dir, Llop. –I digui’m, quin nom li has posat, al teu fillol? –Li he posat “Encetat” –va dir la Guineu. Cinc-centes passes més enllà, la Guineu es va aturar de sobte. –Déu meu! Que en sóc de despistada. M’havia oblidat que m’esperen a un altre bateig. I no hi puc faltar, perquè sóc la padrina. Saps què, Llop, vés passant que no trigaré a atrapar-te. Mentre el Llop continuava endavant, la Guineu va córrer fins al pot de mel i se’n va menjar la meitat. Al cap de cinc minuts, ja havia atrapat el Llop. –Caram, Guineu –va dir el Llop–, un altre bateig d’allò més ràpid. –Ja ho pots ben dir, Llop. –I digui’m, quin nom li has posat al teu fillol? – Li he posat “Meitat” –va dir la Guineu. Cinc-centes passes més enllà, la Guineu es va aturar de sobte. –Déu meu! Que en sóc de despistada. M’havia oblidat que m’esperen a un altre bateig. I tampoc no hi puc faltar, perquè sóc la padrina. Saps què, Llop, vés passant que no trigaré a atrapar-te. Mentre el Llop continuava endavant, la Guineu va córrer fins al pot de mel i se’l va acabar del tot. Al cap de cinc minuts, ja havia atrapat el Llop. –Caram, Guineu –va dir el Llop–, un altre bateig d’allò més ràpid. –Ja ho pots ben dir, Llop. –I digui’m, quin nom li has posat, al teu fillol? –Li he posat “Acabat” –va dir la Guineu–. Bé, Llop, ara me n’haig d’anar, que m’esperen en una altra banda. Quan tornis, no t’oblidis de desenterrar el pot de mel i de guardar-me’n la meva part. Traducció: Joan Oriol Giralt i Núria Solé Blanes