La industrialització

La Revolució Industrial a les societat europees

1. Lourdes Lizana La industrialització de les societats europees

2. Revolució Industrial : Procés de transformació que va implicar l’acceleració de la producció de béns gràcies a la generalització de les màquines (el maquinisme). Va ser el resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van transformar l’economia i la societat . Va significar el pas de l’economia de base agrària i artesanal a l’economia basada en la mecanització i la indústria . Industrialització : procés de difusió de la revolució industrial. QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?

3. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1750-1870 Primera Revolució Industrial Aplicació de la màquina de vapor a la maquinària agrícola, tèxtil, siderúrgica i als mitjans de transport . Fonts d’energia: hidràulica i vapor 1870-1914 Segona Revolució Industrial Noves fonts d’energia: electricitat i petroli .

4. Monarquia parlamentaria i legislació del Parlament favorable als interessos econòmics de la burgesia . Creixement de la població : hi ha més demanda de productes i més mà d’obra per a les fàbriques. Matèries primeres : carbó i ferro. Xarxa de rius i canals que faciliten els transports. Tenia colònies que proporcionaven matèries primeres (cotó) i també eren el mercat on vendre els productes manufacturats. PER QUÈ A GRAN BRETANYA?

5. QUINES VAN SER LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL? Revolució demogràfica Revolució agrícola Revolució tecnològica amb noves matèries primeres ( carbó i ferro ) 4. Revolució dels transports 5. Liberalisme econòmic Capitalisme Revolució de les finances

6. Causes : Augment de la producció d’aliments Avenços en la medicina i la higiene La població es va fer més resistent a les malalties. 1. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Disminució de la mortalitat + Lleuger augment de la natalitat=Augment de la població. Conseqüències : Va augmentar la demanda d’aliments. Va disminuir la mortalitat. Va suposar més mà d’obra disponible per a la indústria. (Vacuna contra la verola el 1796)

7. Revolució demogràfica Augment accelerat de la població Es va iniciar la transició cap a un règim demogràfic modern.

8. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Causes: L’augment de la població va provocar l’augment de la demanda d’aliments. Els propietaris de terres van haver d’augmentar la producció .

9. Canvis : a) Nou sistema de conreu El sistema Norfolk : Supressió del guaret ( barbecho ): deixar la terra en repòs. Rotació quadriennal dels conreus (utilització d’una parcel·la durant 4 anys) Plantes farratgeres que regeneren la terra i alimenten el bestiar (trèvol,naps, etc.)

10. El sistema Norfolk Naps i trèvols fixen nitrogen al sòl Conseqüències : Terra sempre productiva Augment de la producció agrícola

11. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA b) El tancament de les terres comunals Enclosures Acts (lleis de tancament). La terra: de sistema comunal a propietat privada. Pagesos pobres van abandonar les terres Conseqüència Èxode rural (a la ciutat, a les fàbriques) E nclosures Openfields Openfields : camps oberts comunals dels quals vivien els petits camperols.

12. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA c) La mecanització de les tasques agrícoles Nova maquinària: Sembradores Trilladores Segadores Conseqüència: Augment de la producció d’aliments d) Introducció de nous conreus : La patata El blat de moro ( maíz ) Conseqüència: Dieta més variada

13. 3. REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA 1769 : James Watt inventa la màquina de vapor que transforma l’energia calorífica en energia mecànica . Aplicació : producció tèxtil , siderúrgica i agrària . També als transports . La mecanització va generar el sistema fabril de producció = nou sistema de producció i d’organització del treball. Els obrers han d’anar a treballar a les fàbriques on es concentraven les màquines amb l’objectiu d’aprofitar la font d’energia. Les fàbriques se situaven allà on hi havia la font d’energia. Si les màquines funcionaven amb energia hidràulica, a la vora dels rius . Si les màquines funcionaven amb l’energia del vapor (amb la màquina de vapor que s’alimenta de carbó ), podien situar-se a prop d´on arribaven les matèries primeres. Divisió del treball : cada treballador fa una part del procés de producció. James Watt https://www.youtube.com/watch?v=koi1IjGnyyI

14. ELS PRINCIPALS SECTORS PRODUCTIUS La indústria tèxtil Cotó La indústria siderúrgica Ferro i acer

15. LA INDÚSTRIA TÈXTIL Indianes : teixits de cotó estampat que provenien de l’Índia . 1720: prohibició d’importar indianes per protegir la indústria tèxtil llanera i la producció de teixits de cotó a la Gran Bretanya. Increment de la demanda de teixits de cotó .

16. Vestits d’indianes

17. Maquinària tèxtil Comencen a aplicar-se  innovacions  en la maquinària tèxtil : 1733 : llançadora volant (teixir) 1765: Spinning Jenny (filar) 1769: Water Frame (filar) 1779: Mule Jenny (filar) 1785: teler mecànic (teixir) 1825: Selfactines (filar) Mecanització Augmenta la producció de teixits Vendre més barat Augmenta la demanda Empresaris obtenen beneficis Reinvertir

18. 1733 : llançadora volant John Kay • Energia humana https://www.youtube.com/watch?v=yjwEkSz6cS4 Kay va posar rodes a la llançadora (peça on es posa el fil). Les peces de teixit podien ser més amples i es teixia més ràpid .

19. 1765: Spinning Jenny James Hargreaves Energia humana

20. 1769: Water Frame Richard Arkwright Energia hidràulica i més tard, vapor

21. 1779: Mule Jenny Samuel Crompton Energia hidràulica , vapor o animal

22. 1785: teler mecànic Edmund Cartwright Energia del vapor La principal tasca dels operaris era substituir els fils que es trencaven. Amb aquesta màquina s'inaugurava una època de major productivitat i producció tèxtil a gran escala .

23. 1825: les selfactines Richard Roberts Energia del vapor El carro, que abans l’havia de tornar al lloc el treballador, ara tornava de forma automàtica . Va ser la màquina que més es va difondre a Europa en el segle XIX .

24. LA SIDERÚRGIA El carbó vegetal es va substituir per carbó de coc (mineral) de major potència calorífica. El 1709 Abraham Darby va començar a utilitzar carbó de coc en lloc de carbó vegetal per fondre ferro, amb el que es va aconseguir una major producció d’aquest metall. Ferro per a: eines agrícoles, màquines, ferrocarril i vaixell de vapor . 1855 : Henry Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer (mineral de ferro + carboni, extret del carbó) Carbó vegetal Carbó de coc

25. 4. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Vaixell de vapor Aplicació de la màquina de vapor. Els primers vaixells de vapor són petits i fan curts recorreguts pels rius. 1807 . El nord-americà Robert Fulton va perfeccionar el vaixell de vapor i el “ Clermont ”, que va anar des de Nova York fins a Albany pel riu Hudson, era més ràpid i va ser el primer amb utilitat comercial. Els vaixells de vapor van substituir els de vela, van revolucionar el transport marítim i van fer augmentar la demanda de ferro .

26. Ferrocarril ( rails de ferro + màquina de vapor) Inicis: Vagonetes sobre rails de ferro per transportar el carbó de les mines. Primer, vagonetes arrossegades per mules o cavalls.

27. Després, vagonetes arrossegades per la locomotora. La locomotora és una màquina de vapor sobre rodes que es desplaça de forma autònoma sobre els rails.

28. Una de les primeres innovacions al ferrocarril: rodes que s’adaptaven als rails.

29. 1829 : George Stephenson va inventar la primera locomotora a vapor que podia transportar passatgers. 1830 : Primera línia de passatgers: Manchester-Liverpool . 1848 : Barcelona-Mataró (impulsor: Miquel Biada ) Conseqüències : Dur més càrrega i de manera més ràpida, barata i segura, a més de potenciar la indústria siderúrgica per la demanda de ferro . Stephenson

30. Xarxa ferroviària

31. INCREMENT DEL COMERÇ Augmenta el comerç interior i exterior perquè hi ha més població que demanda productes i també a causa de la revolució dels transports (ferrocarril i vaixell de vapor). La Revolució Industrial va donar pas a l’economia de mercat = per vendre (abans, economia de subsistència). 2 polítiques econòmiques contraposades : Lliurecanvisme : Política econòmica que defensa la llibertat de comerç entre països, sense la intervenció dels Estats i sense obstacles (ni aranzels, ni duanes). Proteccionisme : Política econòmica que pretén afavorir la indústria nacional mitjançant la imposició d'aranzels o impostos a les importacions . L’objectiu és protegir la producció d’un país i evitar la competència estrangera. Lliurecanvisme vs proteccionisme: països que estaven iniciant la industrialització van imposar el proteccionisme mitjançant impostos sobre les importacions. (França)

32. 5. EL CAPITALISME Liberalisme econòmic . Adam Smith . 1776 : La riquesa de les nacions Principis del liberalisme econòmic : L’economia funciona gràcies a l’interès individual per obtenir el màxim benefici econòmic . L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia. El mercat es regula per la llei de l’oferta i la demanda .

33. Característiques del capitalisme : L’economia funciona gràcies a la lliure iniciativa dels individus que busquen obtenir el màxim benefici econòmic . El mercat es regula a través de l’oferta i la demanda . Els mitjans de producció són de propietat privada . La competència entre els empresaris incita a produir més barat. Lluiten per reduir costos i això estimula la renovació tecnològica. Crisis de sobreproducció periòdiques. Capitalisme industrial : sistema econòmic en què la burgesia té la propietat dels mitjans de producció i en què els obrers treballen a canvi d’un salari.

34. OFERTA DEMANDA oferta demanda preus demanda oferta preus PREUS Oferta : Quantitat de productes disponibles per vendre en el mercat. Demanda : Quantitat de productes que els consumidors estan disposats a comprar. Quan l’oferta augmenta més ràpid que la demanda = sobreproducció =crisis. MERCAT

35. LA REVOLUCIÓ DE LES FINANCES Amb la industrialització hi ha necessitat de capital per a les grans inversions. Es podia aconseguir de diverses formes: 1. Societat Anònima : Associació d’individus que aporten capital a una empresa. El capital es divideix en accions i a cada individu li correspon un nombre d’accions, segons els diners que hagi aportat. Accions : són títols de propietat que concedeixen el dret de participar en l’assemblea d’accionistes i a rebre els beneficis de l'empresa (dividends). Accionistes Soci capitalista : persona que aporta capital a una empresa.

36. LA REVOLUCIÓ DE LES FINANCES 2. Borsa de Valors : O n es compren i es venen les accions. Quan un empresari necessita capital, pot emetre accions per vendre-les a la borsa i així aconseguir els diners que necessita. 3. El banc : Presta diners als empresaris per a les seves fortes inversions de capital. Els bancs són intermediaris entre els estalviadors i els empresaris que necessiten préstecs .

37. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ Inici del segle XIX : França Bèlgica A partir del 1850 : Rússia Alemanya Estats Units Japó Sud d’Europa : zones industrialitzades i zones rurals.

38. LA SOCIETAT INDUSTRIAL Burgesia Gran burgesia Banquers Industrials Rendistes Mitjana burgesia Professions liberals (metges, advocats…) Funcionaris Comerciants Petita burgesia Botiguers Artesans Pagesos acomodats Empleats Proletariat Pagesos (èxode rural) Obrers de les fàbriques De la societat estamental es va passar a una societat de classes. Diferències per riquesa (no per naixement). Diferents condicions de vida entre la burgesia i el proletariat. Força de treball Prole Salari

39. Burgesia Burgesia : la nova classe dominant . Propietaris dels mitjans de producció. Desig de mostrar socialment el seu poder : habitatges, manera de vestir, activitats d’oci . Interès en unir-se amb l’aristocràcia per tal d’unir fortunes . Controlaven el poder polític a través del sufragi censatari . Valors: exaltació del triomf individual, la riquesa i la competitivitat. La burgesia tenia accés a l’ensenyament secundari i a la universitat .

40. Proletariat Treballen a canvi d’un salari insuficient. No hi havia legislació sobre les condicions laborals dels treballadors. Jornades laborals 12-16 hores . El proletariat no tenia accés al poder polític a causa del sufragi censatari . Treballen dones i nens que reben un sou inferior al dels homes. Els barris i els habitatges obrers tenien moltes deficiències i proliferaven les malalties . Proletari : Persona que no disposa de mitjans propis de producció i ven la seva força de treball a canvi d’un salari.

41. Les ciutats del segle XIX Èxode rural. Augmenta la població urbana Concentració d’indústries a les ciutats S’enderroquen les muralles , es fan grans avingudes i zones enjardinades. Serveis públics : Hospitals, correus, escoles, etc . Es va fer el clavegueram , la pavimentació dels carrers, l’enllumenat públic, recollida d’escombraries, etc. Arriba el ferrocarril i, més tard, el tramvia, el metro i els automòbils . Barris residencials per a les classes altes, la burgesia . Hi ha clavegueram, espais enjardinats i carres amplis. Els habitatges són grans i alts per facilitar la il·luminació i la ventilació del seu interior. (A Barcelona es va fer l’eixample que té carrers amb xamfrans per a una millor visibilitat dels vehicles). Suburbis . Barris obrers amb habitatges superpoblats . A prop de la zona industrial. Insalubritat. Els carrers no estaven asfaltats, no hi havia clavegueram i els habitatges eren petits. Extensió de les epidèmies. Urbanitzar S’han d’ampliar les ciutats

42. CONCLUSIONS La Revolució Industrial que va començar a la Gran Bretanya, a mitjan del segle XVIII , va instaurar el sistema fabril que va provocar la divisió del treball i va aconseguir l’augment de la productivitat . Al mateix temps, es va anar consolidant el capitalisme industrial , basat en la propietat privada dels mitjans de producció. Es va establir una nova societat: la societat de classes , estructurada en dos grans grups: la burgesia i el proletariat . Durant el segle XIX la industrialització s'estén per Europa, Estats Units i Japó, i cap al 1870 van sorgir noves energies com ara l’electricitat i el petroli . La industrialització va portar a l’explotació del proletariat i això va donar pas al moviment obrer .

43. La lluita del proletariat: vagues, sindicats, partits obrers…

44. Material addicional

45. Text 1 “Dos son los motivos que me han impulsado a ofreceros mi apoyo: mi afecto hacia Usted y el que tengo hacia un proyecto tan rentable y genial. He pensado que Vuestra máquina, para producir del modo más ventajoso posible, requiere dinero y de una amplia publicidad. Para obtener el máximo beneficio, mi idea es la de instalar una manufactura cerca de la mía, a orillas de nuestro canal, donde podría poner todo lo necesario para la realización de las máquinas. Con esta fábrica podremos suministrar a todo el mundo máquinas de cualquier tamaño. Con estos medios y con Vuestra asistencia podremos contratar y enseñar a algún buen obrero, y podremos poner a punto Vuestro invento con un coste inferior en un 20% al de cualquier otro sistema. Y así las cosas, no tendría sentido producir sólo para tres condados, sino que sería mucho más conveniente producir para todo el mundo.” Matthew Boulton 7 de febrero de 1769

46. Text 2 «Lord Townshend , ambaixador anglès a Holanda i Secretari d'Estat, va abandonar la seva carrera política el 1730 i es va retirar a les seves propietats a Norfolk. Inspirant-se en els mètodes que havia vist practicar als Països Baixos, va drenar el sòl, el va abonar amb fems, va iniciar els cultius que es succeïen en rotacions regulars sense esgotar mai la terra ni deixar-la improductiva i va sembrar farratge per al bestiar. Alguns van començar a burlar-se del noble convertit en pagès a qui anomenaven “Lord Nap”, però ell va continuar amb el seu treball i en pocs anys, una regió pobre i desèrtica, es va convertir en una de las més pròsperes del regne. El seu exemple va ser seguit pels propietaris veïns i en trenta anys, de 1730 a 1760, el valor del sòl es va multiplicar per deu en tot el comtat de Norfolk». Paul Mantoux . (1906) La revolució industrial al segle XVIII .

47. Material addicional. Informes