Les_Primeres_Avantguardes 2 part_2025.pptx

material història de l'art

1. Les Primeres Avantguardes 2 .

2. Dadaisme https://www.artxtu.com/2015/10/dadaisme-labsurd-latzar-i-la-provocacio/

3. Els inicis del Dadaisme, l’any 1916, van lligats a l’obertura del célebre Cabaret Voltaire , a la ciutat neutral de Zuric, on van coincidir un jove poeta romanès, Tristan Tzara – artífex principal del moviment -, i un grup d’artistes plàstics que hi van c ercar refugi durant el conflicte bèl·lic. El nom de Dadaisme sorgeix per atzar en obrir un diccionari francès-alemany per la lletra «d» i trobar-hi el mot dada . ve del francès i significa cavall amb veu infantil. Les obres dels artistes adscrits al dadaisme, que es defineix com un moviment «antiartístic», tenen un caire netament provocador, destinat a desprestigiar l’obra d’art tradicional i col·locar al seu lloc una proposta nihilista, iconoclasta, il·lògica i absurda, reflex fidel del desencís produït per la bogeria autodestructiva de les societats humanes durant la Primera Guerra Mundial. Suïssa es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial. https://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Nihilisme

4. A Alemanya van sorgir manifestacions dadà a Berlín, Colònia i Hannover, però el moviment es va difondre ràpidament – gràcies a la publicació de nombroses revistes – a París i a Nova York. Els autors més significatius van ser Marcel Duchamp, Francis Picabia, Jean Arp (dadaisme, surrealisme i abstracci ó) , Max Ernst ( dadaisme i surrealisme) i Kurt Schwitters . Marcel Duchamp , Font , 1917 https://blogs.uoc.edu/extreballadors/marcel-duchamp-la-font/

5. ready makes ready makes

6. https://www.wikiart.org/es/max-ernst https://www.dadart.com/dadaism/dada/038-Schwitters.html

7. https://www.artxtu.com/2015/10/dadaisme-labsurd-latzar-i-la-provocacio/

8. Art abstracte

9. El terme art abstracte s’aplica, generalment, a totes aquelles manifestacions plàstiques en què l’artista rebutja voluntàriament el concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat. Aquest abandonament conscient de la figuració es va iniciar cap al 1910 amb l’obra de Wassily Kandinsky , el qual va definir una nova relació amb la pintura que supera el simple reconeixement dels objectes i les figures representades i cerca de despertar determinades emocions per mitjà de l’harmonia de les línies i els colors. Per fer-ho, l’artista utilitza tres vies: la lliure expressió espontània de formes i colors, la simplificació radical de les formes naturals, i la construcció d’objectes a partir de formes bàsiques figuratives. Dins d’aquesta tendència no object ual , cal fer esment de tres moviments d'avantguarda: el Constructivisme (1913) i el Suprematisme (1915) russos i el Neoplasticisme holandès (1917), que es decanten per l’ús de formes geomètriques pures, sí bé amb intencions diferents.

10. https://www.slideshare.net/anunez12/kandinsky-composici-iv-19444695

11. El Constructivisme pretenia reflectir la maquinària i la tecnologia modernes a partir de la intersecció de línies i formes pures en l’espai. El Suprematisme va utilitzar les formes geomètriques simples – quadrat, cercle, triangle – i una gamma cromàtica reduïda per depurar al màxim el llenguatge artístic. Constructivisme Suprematisme

12. També el Neoplasticisme cerca la depuració formal. Les obres de Piet Mondrian i Théo Van Doesburg es creen a partir de línies, cubs, plans i colors primaris i neutrals. Així eliminen el superflu – les figures – i valoren l’essencial: l’estructura. Piet Mondrian , Composició en vermell, groc, blau, blanc i negre, 1921 Théo Van Doesburg , Construcció espaciotemporal II, 1924

13. Surrealisme

14. El terme Surrealisme designa l’art que, cap a la dècada del 1920, va partir de la iconoclàstia dadà, va recollir de la pintura metafísica les imatges inquietants produïdes durant el son, i hi va afegir l’ automatisme , és a dir, el procés pel qual l’expressió lliure, ràpida i fluida, sense el control de la raó, esdevé el mètode d’execució de les obres. L’aparició del Surrealisme es vincula al Primer Manifest Surrealista (1924), signat per l’escriptor André Breton , cap ideològic del grup i coneixedor directe de les teories de Freud relacionades amb la interpretació dels somnis, així com també de les tècniques de psicoanàlisis basades en l'associació lliure d’idees. Rob Gonsalves , Il·lusió, 1932

15. Dintre del Surrealisme s’hi distingeixen dos corrents: Corrent automatista , que reprodueix un univers de símbols, de vegades abstractes, sorgits de l'inconscient i de l’atzar i representats de manera ràpida i fluida. André Masson i Joan Miró , creador d’un cosmos simbòlic personal de gran originalitat i ric cromatisme, en van ser els representants principals. Corrent oníric que, atenen a les normes de la representació figurativa, recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis. En aquest corrent s’inscriu l’obra de Salvador Dalí i de René Magritte . Altres components importants del grup surrealista van ser el pintor Max Ernst , i els escultors Alberto Giacometti (surrealisme, cubisme , expressionisme) , Jean Arp i Henry Moore . És important fer una referència espacial a l’obra de Frida Kahlo , síntesi del Surrealisme i el Realisme social.

16. https://www.guggenheim.org/artwork/artist/jean-arp Alberto Giacometti Perro. 1957

17. André Masson , A la torr e dels somnis, 1938

18. Salvador Dalí , La temptació de St. Antoni, 1946 Dalí va aportar al moviment surrealista el que ell mateix anomenava mètode paranoicrític, que consisteix a associar imatges arbitràries amb la voluntat de plasmar el món irreal: el somni.

19. René Magritte , Fill de l’home, 1964 Els amants. 1928 Golconda https://www.culturagenial.com/es/pinturas-rene-magritte/

20. Frida Kahlo , Sense esperança, 1945 Kahlo es va resistir a l’etiqueta de surrealista ja que explicava que no pintava el que somiava sinó la seva pròpia realitat. Veurem més a fons el seu treball a segones avantguardes .

21. L’escola de París

22. Paral·lelament a tots aquests moviments avantguardistes, també hi ha algunes figures que, sense pertànyer clarament a cap de les tendències analitzades, tenen una forta personalitat artística, fet que ens permet parlar d’individualitats. Són els anomenats artistes de l’Escola de París, entre els que destaca Amedeo Modigliani , les seves escultures no es poden entendre sense les formes de l’art primitiu africà. Les seves pintures, entre les que destaquen els nus femenins, mostren models de figura allargassada seguint el cànon de bellesa manierista. Altres artistes destacats van ser el pintor rus Marc Chagall i l'escultor romanès Constantin Brancusi , que va reduir les formes naturals a la seva última simplicitat, gairebé abstracta.

23. Modigliani , Jeanne Hebuterne, 1910

24. Marc Chagall , Les ofrenes, 1958

25. El Petó https://historia-arte.com/artistas/constantin-brancusi Musa dormint

26. El Noucentisme català

27. El Noucentisme va ser una corrent cultural i artística d’àmbit català que, a partir de 1906 i fins la dècada del 1930, va proposar un art racional, ordenat i serè. Recollint l’ideari estètic impulsat per l’escriptor Eugeni d’Ors, el Noucentisme exalta la mediterrània com a espai: el lloc del món clàssic, en el qual s’enfonsen les arrels culturals de Catalunya; i la figura de la dona en harmonia amb la natura, que es contraposen a l’anomenada femme fatale , pròpia dels moviments decadentistes i del Modernisme. Sota aquests paràmetres, els artistes noucentistes van desenvolupar dues temàtiques principals: el paisatge, que apareix amb una iconografia mediterrània de vinyes, pinedes, cels blaus, temples clàssics, orenetes... El retrat femení, l’ideal de bellesa del qual es caracteritzà per les formes serenes, plenes i arrodonides, que tenen com a referent el món clàssic grecoromà.

28. La dona va ser, sens dubte, l’eix principal i gairebé únic sobre el que gira l’ideari noucentista. D’aquesta manera, és freqüent la representació de la dona vinculada a la llar com a vertebradora de l’espai comú i patrimonial que engloba l’estructura social i l’ideari nacional i cultural; la maternitat, com a símbol de la feminitat, creadora de vida; el retrat, com a homenatge, i la dona enmig de l’entorn natural. En aquest carrer punt, cal destacar les escenes de banyistes, que fan de la dona un símbol de comunió amb la natura. Els noucentistes més destacats van ser Aristides Maillol, Josep Clarà i Enric Casanovas en escultura. Joaquim Sunyer i Joaquim Torres García , en pintura.

29. Josep Clarà , Joventut, 1928 Aristides Maillol, El riu , 1919

30. Joaquim Sunyer, Cala Forn, 1917

31. Joaquim Sunyer, La cala, 1921