Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany

1. Mies van der Rohe (1886 - 1969)
Pavelló d’Alemanya
http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit5/htm/507.htm
Documentació general
Catalogació:
Autor: Ludwing Mies van der Rohe
Nom de l’edifici: Pavelló Alemany
Cronologia: 1929 (reconstruït 1986)
Localització: Barcelona (av. Baró de
Comilles, jardins de Montjuïc)
Estil: racionalisme
Anàlisi material
Materials: pedra (marbre travertí,
ònix, granit), acer inoxidable i
vidre.
Sistema constructiu: amb materials
industrials.
Dimensions: 18,48 (ample) X 56,63
(llarg) X 3,10 (alçada) m.

2. Les torres venecianes es
va construir en forma de
campanile venecià, com a
pòrtic d'entrada al
recinte de l'Exposició
Internacional del 1929.
Fan 47 metres d'alçada i
emmarquen l'avinguda
Maria Cristina
La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és
una de les darreres obres que es van fer en el
recinte de l'Exposició Universal del 1929
Exposició Internacional del 1929
Pavelló alemany
Context històric (Final Dictadura)

3. Al setembre de 1928, Mies va viatjar a
Barcelona per triar el lloc del Pavelló.
Fins el març de 1929 va treballar en el
projecte, a Berlín. L’obra es va
aixecar llavors i es va inaugurar el 27
de maig.
Projecte
Mies van der Rohe va rebre, del govern de la República de
Weimar, l’encàrrec de dissenyar-lo. En aquells moments, el
govern de Weimar defensava la idea que l’arquitectura moderna
fos representativa de l’esperit democràtic alemany.

4. Torres modernistes de la
Fàbrica Casaramona de Puig i
Cadafalch
Mur i torres del
Pavelló de Victòria Eugènia
Ubicació
Pavelló alemany
Mies van der Rohe
Contrasta molt amb
els edificis que
l’envolten
El Pavelló es va
situar al Parc de
Montjuïc, entre
la Font Màgica i
el Poble
Espanyol, al
terme d’un
passeig, darrera
d’una columnata;
s’ha reconstruït
al 1986, al
mateix lloc.

5. Anàlisi formal: Descripció

6. Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt
prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen
els murs de la seva funció de càrrega, i estan
disposats en retícula a intervals regulars.
Elements de suport

7. Envans, murs,
tancaments de vidre…
estan disposats amb
criteris estètics i no
constructius.
Es espais es delimiten
combinant marbre,
vidre, ònix, granit.

8. Joc de murs-pantalles que juguen a delimitar
l’espai circumdant
Espai centrífug: es va
desplegant a la vista.
La coberta també és plana i
horitzontal, i sobresurt de la
seva estructura inferior per un
costat, i pel darrere deixa al
descobert un pati amb un petit
estany.
Predomina la línia horitzontal, de
perfil baix i molt llarg. Aspecte de
paret formada per rectangles (de
lluny).

9. No hi ha ornamentació i el
disseny és senzill i depurat
“ EL MENYS ÉS EL MÉS”
No hi ha una clara delimitació
del que és interior i el que és
exterior. El visitant es pot
moure lliurement per dins.
Els espais
De front distingim un banc, al fons
i a l’esquerra, formant una línia
horitzontal molt llarga
El pavelló està sobre una base de
rectangles que formen un pla que
corregeix el desnivell del terreny.

10. s’aixeca sobre podi o
basament elevat de
marbre travertí
s’accedeix
ascendint
vuit graons
cos auxiliar
cos principal
Distribució dels diferents espais
Escala lateral d’accés, de vuit graons, que
obliga a girar a la dreta per entrar a
l’edifici.

11. Vidre transparent
Vidre blanc
Vidre verd translúcid
Marcs metàl·lics

Marbre travertí de color crema
marbre verd dels Alps
marbre verd grec de Tinos
ònix daurat d’Algèria
La bellesa prové de la gran
qualitat dels materials

12. mur i banc
corregut, enllaç
del cos principal
amb el cos
auxiliar
Format per una combinació de rectangles
que formen la majoria dels seus elements:
murs, lloses de pedra, vidres, traça dels
patis i coberts.

14. Estany rectangular amb un
terra de tartera

15. Catifa negra i una
cortina de vermell
intens
vidre glaçat
vidre transparent
paret d’ònix daurat
d’Algèria que fa de punt
focal de l’espai intern
marbre verd
grec de
Tinos a la
paret
d’entrada

17. Al fons del pavelló hi ha l’escultura
de broze Demà, de Georg Kolbe.
Aquesta representa una dona que es
desvetlla i està envoltada de parets
d’ònix, contrastant els seus dibuixos
abstractes amb el naturalisme de la
figura femenina. Cal subratllar les
seves formes corbes estan
enfrontades amb la rectilinitat de
tota la construcció.

18. http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm
estany interior
vidre verd
translúcid marbre verd
dels Alps

19. La planta del Pavelló està
formada per una combinació
de diferents rectangles, que
s’encaixen els uns amb els
altres, en una variació suau
d’exteriors i interiors.
Esquelet estructural

20. Cadira Barcelona
Tubs d’acer cromat per les potes,
tires extensibles que aguanten el
respatller i el seient, i coixins
d’escuma folrats de cuir blanc
Fou dissenyada per Mies van der
Rohe

21. Interpretació
Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un
espai polivalent, sense divisió clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici
auster, on tota la ornamentació l’aporten els materials nobles amb que està
construït.
La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona, els
avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que
l’envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch. El pavelló
de Van der Rohe anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i
racional.

22. Circumstàncies:
El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany
a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.
Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera
ocasió per presentar-se al Món com un país pacífic, dedicat al comerç.
Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la
organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i
Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació, un espai
per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir.
Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de
tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de
representació; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny
d’exposicions.

23. El Comissari Alemany a l’Exposició, va fer un discurs
on, entre d’altres coses, va dir:
“Volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem
el que no és necessari com a superflu. Potser el que
aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada
simplicitat.”
Inauguració
El dia de la inauguració (27
de maig de 1929) els Reis
d’Espanya (Alfons XIII i
Victòria Eugènia) van visitar
el Pavelló i van signar en el
Llibre d’Or. Les banderes
d’Espanya, com a país
hoste, i Alemanya estaven
enlairades als màstils.

26. L’arquitectura del segle XX
Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística,
inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i
l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que
s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries,
l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea
defensada sobretot a la primera meitat de segle.
La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior
és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot
considerar bell.

27. Racionalisme
Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums
elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la
funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista
també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del
seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes
són:
Le Corbusier
Mies van der Rohe
Walter Gropius

28. Ludwig Mies Van der Rohe (1886-1969)
Casa Tugendhat. República Txeca, 1930.
La seva teoria es basava en
“construccions de pell i
ossos”, l’acer i el formigó
han d’anar a l’interior (els
ossos de l’esquelet), i el
vidre a l’exterior (la pell).

29. Apartaments Lake Shore Drive, Chicago, 1950. Edifici Seagram, New York, 1954-58

30. Escola d’Arquitectura
Chicago, Illinois
1950-56

31. Nova Galeria Nacional
Berlín, 1962-68
http://www.greatbuildings.com/architects/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.html