Monet: Sol ixent. Impressió

1. Documentació general
a)Catalogació:
-Autor: Oscar Claude Monet
-Títol: Sol ixent. Impressió
-Cronologia: 1872
-Localització: Musée
Marmottant (París)
-Estil: Impressionisme
b)Anàlisi material:
-Dimensions: 48 cm x 63 cm
-Suport: tela
-Tècnica: oli
Sol ixent. Impressió
Oscar Claude Monet
(1840-1926)

3. Negació del dibuix
Pinzellada solta
Taques de color
Efectes subtils de
llum
Efecte d'esbós
Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872
Elements plàstics
Intenses tonalitats de
blau, violeta, gris i
vermell ataronjat.
Predomina foscor
Reflexos van
separant-se a
l’apropar-se a l’
espectador

4. Boira matinal
Instal·lació
portuària:
vaixells
mercants, pals
i xemeneies
fumejants
Tres bots de rems
naveguen per les aigües
tranquil·les
Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872
Sol entre la broma de l’albada, color intens
Reflexos del
sol a l’aigua
Els tres bots
disposats en diagonal
ajuden a donar
profunditat i trenquen
el ritme horitzontal
del llenç
Composició

5. Interpretació
La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a
l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic
també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós,
no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El
nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves
pintors que seguia aquestes noves tendències.
Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la
impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc
concret. No li interessava el contingut, sinó el
reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en
la majoria de les seves obres posteriors.
El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia
d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees
literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes
francesos.
Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la
pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també
pel caràcter del quadre i per la seva execució.

6. «He enviat a l’exposició del Boulevard
des Capucines el mes d’abril de 1874,
un quadre que vaig pintar, l’any 1872,
a El Havre, des de la meva finestra,
amb el sol entre la boira i uns pals
erigits d’uns vaixells...M’han preguntat
el títol per al catàleg, i com que el
quadre no pot passar per una vista de
El Havre, els vaig dir : poseu-hi
«Impressions». D’aquí es va passar a
l’Impressionisme i es va estendre la
broma.»
-”Què representa aquesta tela?
-Vaig mirar el catàleg.
-Impressió, sol naixent.
-Impressió, estava segur d’això
-Em deia també, perquè esti impressionat, que
allà dins hi havia d’haver alguna impressió.
-Quina llibertat, quina factura més solta! El
paper pintat en estat embrionari està més
acabat que aquesta marina”

Louis Leroy en el Cherivary
Si volguéssim definir-los (als artistes de
l’exposició de grup de 1874) i descriure
el seu empeny en una sola paraula,
caldria inventar el terme
“impressionistes”. Són impressionistes en
el sentit de que ells no representen
paisatges sinó la seva impressió dels
paisatges.
Jules-Antoine Castagnary
(Crític d’art)

7. Estil
La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li
faltava el color. Ja hem vist els estudis sobre color i llum fets per la
ciència del moment: la gamma cromàtica deriva d’uns quants tons purs
que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes volgueren
demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que
unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a
distància del quadre. Per aconseguir aquest efecte calia pintar sota la
llum natural, a l’aire lliure.
Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors
juxtaposant colors complementaris en la composició en comptes del
clarobscur tradicional. També els paisatgistes romàntics anglesos
(Turner i Constable) influenciaren en Monet i els impressionistes amb
els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura.
Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves
tècniques que introduí.

8. Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família
s'instal·là a Le Havre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va
començar venent caricatures de personatges coneguts o de qui les hi encarregava.
El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure.
La merienda campestre
Claude Monet (1865-66)

9. 1867, Saint Adresse

10. Claude Monet amb la seva esposa Camille en el
seu estudi flotant, 1874
pintats per Édouard Manet
Barca-taller, 1876

11. Les roselles a Argenteuil
1873
Barques vermelles, Argenteuil1875

12. Pont d’Argenteuil, 1874

13. 1874, Regata a Argenteuil

14. Gare de Saint Lazare, 1877 (l’atmosfera és la principal protagonista)

15. Les catedrals de Rouen
1892-1894
Per pintar aquesta sèrie llogà
una casa davant del temple, i
des de la finestra pintava els
diferents efectes de la llum
sobre la seva façana i les
seves torres
Parlament de Londres 1904
Pont de Waterloo
1900-1903

16. Water ireses,
1900
A partir de
1890 comprà
una casa a
Giberny, on
feu instal·lar
un pont
japonès al
jardí, sobre
un gran
estany ple de
nenúfars que
pintarà fins
els seus
últims anys.

17. 1904, Les cases del Parlament

18. El 1908 viatjà a Venècia on
pintà una sèrie de quadres
dels seus edificis, canals,
postes de sol…

19. "Nymphéas"
Giverny (1883 - 1926)

20. Water lilies, 1905

21. Monet al seu jardí, 1917 i 1921