Oració subordinada

1. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [1]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11



1) Subordinades substantives.

Les subordinades substantives, per inserció, realitzen les funcions pròpies d’un SN.
Poden ser:

a) Amb NEXE; dues possibilitats:

I)El nexe només té valor d’enllaç:

amb QUE (conjunció completiva), introdueix sovint
Subjectes i CD. Ex:

US AGRAIREM QUE ENS COMUNIQUEU LES NOTÍCIES
Pron Nverbal Conj Pron Nverbal Det N
Completiva
amb SI (conjunció completiva): introdueix proposicions
interrogatives indirectes totals. Ex:

II) El nexe, a més d’enllaçar, realitza una funció sintàctica en la proposició
Subordinada.Poden ser:

2. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [2]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11
Amb PRONOMS INTERROGATIUS : introdueixen
proposicions interrogatives indirectes parcials (demanen
només sobre un Complement del Verb subordinat);v. quadre
de pronoms interrogatius en fotocòpia annexa. Ex:
Amb PRONOMS RELATIUS ; poden aparéixer modificats
per determinants, i s’hi sobreentén un antecedent implícit de
ràcter genèric. Les formes relatives amb ús substantiu són:
Art/Demos/Tothom + QUI
Allò(...) + QUE
Art + QUE
Prep/Allí/Allà/Pertot arreu... + ON


b) Sense NEXE; mitjançant una forma no personal: construcció d’INFINITIU. El
subjecte de l’oració principal i el de la subordinada solen coincidir. Ex:

3. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [3]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11
2) Subordinades adjectives i les seues funcions.

Aquestes proposicions realitzen funció d’Adjacent d’un nucli d’un SN, això és, les
pròpies d’un Adjectiu.
Poden ESPECIFICAR l’antecedent ( no hi ha pausa entre ell i el
relatiu; el verb subordinat pot anar en Indicatiu i en
Subjuntiu;l’antecedent no pot ser un nom propi, un pronom personal, ni
tota una oració; delimiten l’abast de l’antecedent).
Poden EXPLICAR l’antecedent (la proposició va entre pauses;només
tenen verb subordinat en Indicatiu; poden tenir com a antecedents tota
una oració, un pronom personal, i un nom propi; amplien informació d’un
antecedent delimitat).
Classes. D’acord amb l’estructura distingim:
a)Amb nexe, un PRONOM RELATIU : té un antecedent en l’oració
principal.El pronom realitza una funció sintàctica en la subordinada.
b)Sense nexe, amb un PARTICIPI DE PASSAT ; va complementat.
El SN en comú entre principal i subordinada, l’antecedent, ha de
funcionar com a Subjecte Pacient de la subordinada, que és
necessàriament passiva. La inserció es realitza elidint, en una
relativa normal, però passiva, el pronom relatiu i l’auxiliar ser de la
perífrasi verbal.

Equival a Aquest llibre recull les poesies que van ser publicades...

4. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [4]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11
3) Subordinades adverbials:

3.1.Proposicions adverbials CIRCUMSTANCIALS (inserides).
Són proposicions que s’insereixen en la principal per a realitzar-hi funciones pròpies
d’un Sintagma Adverbial (SAdv).

Les classes d’adverbials circumstancials són:

3.1.1.Locatives ( adverbials de LLOC). Usen sempre el pronom relatiu ON com a nexe;
fa funció d’enllaç i de CCLloc de la subordinada. Aquestes clàusules són substituïbles per
ALLÍ. Ex:


3.1.2.Temporals ( adverbials de TEMPS).Sempre espoden substituir per
LLAVORS/ALESHORES.N’hi ha de dos classes:

a)Amb nexe: usen CONJUNCIONS ADVERBIALS , que fan sunció d’enllaç, i
de CCTemps de la subordinada; poden ser:
-de simultaneïtat: amb QUAN, MENTRE...
-d’anterioritat: ABANS QUE (NO).
-de posterioritat: DESPRÉS QUE, DES QUE, FINS QUE, TAN
PROMPTE COM...
-de reiteració: SEMPRE QUE, TOTA/CADA VEGADA QUE...
Ex:

5. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [5]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11

b)Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB ;
generalment, el Subjecte és el mateix que el del verb
principal.Trobem:
-amb EN+INFINITIU (simultaneïtat/posterioritat).v. exemple.
-amb (TOT)+GERUNDI (simultaneïtat amb aspecte duratiu).Ex:
“Vaig trobar-lo tot passejant per la plaça. Cal també tenir en compte
l’ús incorrecte del gerundi de posterioritat respecte a l’acció del
verb principal.(v. apunts de normativa de classe).
-amb EN ACABANT/ACABAT (posterioritat).Ex: “En acabant el sopar, marxarem”
-amb PARTICIPI PASSAT (posterioritat);se’n diu d’ablatiu absolut.
Ex: “Una vegada escrita la carta, l’enviarem”


3.1.3.Modals (adverbials de MANERA);són substituïbles per AIXÍ. N’hi ha de dues
classes:
a)Amb nexe, CONJUNCIONS ADVERBIALS (COM, TAL COM, AIXÍ COM,
SEGONS...); fan funció de nexe i de CCManera del verb subordinat. Ex:

6. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [6]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11
b) Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB, bé
gerundi, o bé participi; el SN-Subjecte és el mateix a la proposició
pruncipal i a la subordinada:

REMARCA NORMATIVA : Incorrecció del gerundi de posterioritat.

Atenció a les proposicions adverbials construïdes amb gerundi: aquesta forma verbal
sempre expressa una acció simultània o anterior a la indicada pel verb de l’oració
principal; si l’acció expressada pel gerundi és posterior a la del verb principal, l’ús és
incorrecte.

Una manera ben fàcil de comprovar la correcció d’aquestes construccions és invertir
l’ordre de l’oració:

Si té sentit, és correcta:

Estudiant, m’agrada escoltar música.
M’agrada escoltar música estudiant.

Si no en té, és incorrecta:

Anà de rebaixes, comprant moltes coses.
Comprant moltes coses, anà de rebaixes (?)

En cas d’incorrecció, cal construir una coordinació copulativa amb les que eren
principal i subordinada:

Anà de rebaixes i comprà moltes coses.

7. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [7]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11

3.2. SUBORDINACIÓ PER IMPLICACIÓ LÒGICA

És constituïda per dues proposicions entre les quals els parlants han establert un
determinada vinculació mútua lògica i semàntica, en general de tipus causatiu, i que
es pot explicar a partir de l’esquema




Així, observem:

a)Les subordinades CAUSALS i les CONSECUTIVES responen a un esquema




Ex.: Se’n va a casa perquè està cansat


Està cansat, així que se’n va a casa
Està tan cansat que se’n va a casa


b)Les CONDICIONALS i les FINALS reponen a l’esquema




Ex.: Si truques a la porta, t’obriran


Truca a la porta perquè t’òbriguen


c)Les CONCESSIVES ( i també les ADVERSATIVES , tot i que les
classifiquem com a oracions compostes coordinades ), reponen a l’esquema




Ex.: Encara que fa molt de fred, em banyaré al mar



Fa molt de fred, però em banyaré al mar

CAUSA - EFECTE
CAUSA REAL – EFECTE REAL
CAUSA POSSIBLE – EFECTE POSSIBLE
CAUSA INESPERADA – EFECTE INESPERAT

8. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [8]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11
CLASSES DE SUBORDINADES ADVERBIALS PER IMPLICACIÓ LÒGICA :

3.2.1) CAUSALS: La proposició subordinada assenyala la causa de l’acció o de
l’estat de la principal. Usa, entre altres, les conjuncions, o locucions
conjuntives, subordinants: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, PER TAL COM,
PUIX ( QUE), CAR...
Ex.:

3.2.2) CONSECUTIVES PONDERATIVES : Cal tenir present que les
consecutives il·latives poden ser considerades dins l’oració coordinada; quant
a les ponderatives, expressen una conseqüència derivada de la intensitat de
l’acció o de l’estat del verb de la Pral. Sol usar les correlacions:

TANT/TAN (...) ...........................QUE
DE (TAL) MANERA......................QUE

9. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [9]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11


3.2.3) CONDICIONALS : La proposició subordinada, o “pròtasi”, indica la
condició necessària perquè s’acomplesca el contingut de la Pral., o “apòdosi”.

S’usen les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: SI, EN CAS
QUE, POSAT QUE, A CONDICIÓ QUE, SOLS QUE...Però també es poden
construir amb una forma no personal del verb, una construcció de gerundi:
Demanant-li-ho, t’ho donarà.

3.2.4) FINALS: La proposició subordinada indica l’objectiu o finalitat de
l’acció de la Pral.

Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, A FI
QUE, PER TAL QUE ...
Ex.:

10. GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [10]
Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11

3.2.5) CONCESSIVES: La proposició subordinada introdueix una objecció a
allò que es diu a la Pral., cosa que no impedeix, però, la seua realització.

Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: ENCARA QUE,
MALGRAT QUE, TOT I QUE, PER BÉ QUE, A PESAR QUE...
Ex.:






Ús De PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ


ORACIONS NO
INTERROGATIVES
CAUSA FINALITAT
PERQUÈ
(+ verb sub. en indicatiu)
PERQUÈ
(+ verb sub. en subjuntiu)
ORACIONS
INTERROGATIVES
DIRECTES I
INDIRECTES
PER QUÈ (?) PER A QUÈ (?)


REMARCA NORMATIVA