Paisatge mediterrani

Geografia batxillerat. Climes d'Espanya i Catalunya. Paisatges peninsulars. Paisatge mediterrani

1. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL ( MÀQUIA, GARRIGA I ESTEPA ). Zona de clima mediterrani Pmm escasses, irregulars sequera estival  ESPÈCIES XERÒFILES (adaptades a la sequera) FULLA PERENNE: per aprofitar les pluges al llarg de l’any.

2. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL ( MÀQUIA, GARRIGA I ESTEPA ). Bosc perennifoli o ESCLERÒFIL (calor i sequera) mitjana altura, tronc no rectilini, escorça gruixuda i rugosa de tipus esclerofil·la (dures i coriàcies ), amb fulles perennes, petites i dures. Destaquen les alzines i les alzines sureres (sòls silicis). L’ésser humà ha introduït el pi (pel seu creixement ràpid).

3. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI L’alzina surera necessita hiverns suaus, certa humitat i sòls silicis. Es localitza al sud-oest peninsular, al sud d’Andalusia, al nord-est de Catalunya i a Castelló (nord-oest). L’escorça s’usa per obtenir suro. La fusta per fer tonells i vaixells.

4. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI L’alzina o carrasca és l’arbre més estès del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s’adapta a tot tipus de sòls. A Serra Morena, Extremadura i Guadarrama es troben els boscos millor conservats. La seva fusta s’empra per fer eines, rodes i carbó. L’ aglà, el fruit, serveix per alimentar el bestiar.

5. Actualment, mitjançant el sistema de devesa (combinació del bosc d’alzina amb l’agricultura i la pastura) s'estan preservant els boscos d’alzines. El pi és una formació secundària que s’ha estès molt perquè té un creixement ràpid i és molt aprofitable econòmicament: resina, fusta, pasta de paper (cel·lulosa)... ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI

6. L a degradació del bosc mediterrani dóna lloc al matoll mediterrani que presenta tres tipus característics : -màquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta) -la garriga ( farigola i espígol) -l’estepa (en zones semiàrides del sud-est (margalló, espart i espàrrec). MATOLL Llentiscle Màquia Espígol Garriga Estepa Espart

7. PAISATGES VEGETALS DE RIBERA. Les vores dels rius, impregnades d’humitat, permeten el creixement d’espècies vegetals distintes a les pròpies del clima de l’entorn. Es situen en franges paral·leles al riu. Els boscos de ribera estan formats per espècies com el vern, el salze, el pollancre i l’àlber. pollancre salze l’àlber.

8. CONREUS MEDITERRANIS TRILOGIA MEDITERRÀNIA BLAT VINYA OLIVERA HIVERNS SUAUS Terres de regadiu de les planes litorals  HORTA