Poemes infantils de Nadal

Poesies infantils per a gaudir en Nadal. Molts poetes versifiquen les festes nadalenques, en catala.

1. Muntatge: Sàlvia
Blog: Poesia Infantil i Juvenil
http://bibliopoemes.blogspot.com

2. ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls
aclucats.
(Joan Maragall)

3. EL PESSEBRE
Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres vénen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!,
l’ovella no sap per què
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
(Joana Raspall)

4. L'ARBRE DE NADAL
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
(Tomàs Garcés)

5. RONDALLA DEL BOU
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’ Establia.
I quan minvà una mica el fred
– que l’Infantó ja no plorava –
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
(Marià Manent)

6. Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
(Guerau de Liost)
POEMA DE NADAL
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.

El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -

7. LA COCA DELS REIS
Maria enrogia...
tothom li oferia
del bó i el millor.
Aquella pagesa
li porta un mató,
el petit vailet
li duu un cabridet
i aquell rabadà
un crostó de pa.
Vénen els tres reis
amb els seus presents.
- Com m’ho faré jo,
pobreta de mi?
res puc agrair...
Amb pols d’allà terra
i amb la neu que queia
ja en pasta una coca;
per sucre li posa
espurnes d’estrella.
De coca més bona
mai n’he menjat jo,
diu un vell pastor.
Somriu al bressol
i fa ballmanetes
el petit Minyó.
(Laia Ferret)

8. NADALA
Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S’atansa la tarda,
s’abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S’apaga la brasa.
L’almanac s’acaba.
(Ramon Alabau i Selva)

9. LES JOGUINES
Les joguines molt cansades
estan tipes de voltar.
Dins del sac, totes plegades,
s'han posat a rondinar.
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
Ho faré, diu el rei negre,
i com més a prop millor.
Si el rei ros no ens ho complica
si el rei blanc dóna permís,
ara us pujo de seguida al balcó
d'un cinquè pis.
Quan el sol ja despuntava
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort! Quantes joguines
m'han deixat aquesta nit! 
(Bofill, F. / Puig, A. / Serrat, F.)

10. PASSEN ALES D’ÀNGELS
Passen ales d’àngels
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.
Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera nosaltres
també hi anirem.
(Popular)

11. HA NEVAT AL PESSEBRE
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.
(Josep M. López Picó)

12. FESTES DE NADAL
El dia de Nadal
tots a casa com cal.
Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.
Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.
Tots contents com
bordegassos
a veure l’home dels nassos.
Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.
L’any nou ha arribat
i tots junts l’hem celebrat.
Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada.
(Popular)

13. ELS REIS
El dia creia
i el fred neix.
Els infants, cap al tard,
somien festa:
— ¿Què ens portaran, els Reis? —
I ve la nit,
arreu arreu
blanca de neu.
Lluna de gener,
l’amor primer.
I passen els tres Reis
pels camps nevats
vers a Ponent,
tots ells promesa
i felicitat.
Van passant, van passant;
són un somni d’infant:
són quelcom etern
que ve d’Orient
i que camina
a la llum divina.
(Francesc Pujols)

14. EL PESSEBRE
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d'argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l'aigua d'un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Uns àngels que canten
d'un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.
 
(Ramon Muntanyola)

15. COM ALEGRE CAMPANETA
Com alegre campaneta
que no para de tocar
avui el meu cor batega
perquè us vull felicitar.
Bon Nadal!
(Popular)

16. EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
(Joana Raspall)

17. Esclat de llum
Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.
Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.
(Isabel Barriel)