Poesies en llengua catalana per cicle superior

Recull de poemes en llengu

1. PoesiesPoesiesPoesiesPoesies    
enenenen    
llengua catalanallengua catalanallengua catalanallengua catalana    
(Cicle Superior) 
 
 
 
 
 
 
 
© Marina Mallol

Escola Grèvol 10

2.  
Si el món fos... 
(Joana Raspall)  
 
Si el món fos... 
Si el món fos escrit en llapis,  
podria esborrar la lletra 
que vol ferir; 
podria esborrar mentides 
que no cal dir; 
n’esborraria l’enveja 
Que porta mals;  
N’esborraria grandeses 
de mèrit fals... 
 
Però és escrit amb tinta 
de mal color: 
del dolor brut de la guerra 
i del dolor 
 
Qui voldrà escriure un nou món més just i net? 
 
Potser que tu i jo ho provéssim, 
ben valentes, lletra per lletra, 
des del nostre raconet... 
 
 
 

3.  
 
General, el teu tanc 
General, el teu tanc és un vehicle poderós.  
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.  
Però té un defecte:  
Necessita un conductor. 
General, el teu bombarder és potent.  
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.  
Però té un defecte:  
Necessita un mecànic. 
General, l' home és molt útil.  
Pot volar i pot matar.  
Però té un defecte:  
Pot pensar. 
Bertolt Brecht 
 
 
 

4.  
 
Si puc 
 
Alguna cosa ha entrat 
dins algun vers que sé 
que podré escriure, i no 
sé quan, ni com, ni què 
s' avindrà a dir. Si puc 
te 'l duré cap a tu. 
Que digui els teus cabells 
o l' escata de sol 
que et vibra en aquesta ungla. 
Però potser no sempre  
tindré del tot present 
el que ara veig en tu. 
He sentit el so fosc  
d' una cosa que em cau 
dins algun pou. Quan suri, 
he de saber conèixer 
que ve d' aquest moment? 
 
Gabriel Ferrater 
 
 
 

5.  
 
 
Salto i volo 
 
parlo perquè miolo, 
no ploro perquè me’n ric, 
diríem que salto i volo, 
poc costa ser l'eixerit. 
Surto de casa al capvespre, 
si fa calor per la nit, 
com traspasso, sense pressa, 
teulades d’un barri antic. 
M’estarrufo quan la miro, 
la mixina del meu cor, 
ella em dóna mitja vida, 
ella em posa mal d’amor. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tinc les ungles arreglades, 
les orelles sempre a punt 
i sé donar queixalades 
sense pausa, sense ensurt. 
No tinc amics a la plaça 
ni al capdavall del carrer, 
tinc un gos de mala cara, 
gruny i borda quan em veu. 
Primer deixo que s’acosti, 
sense pressa, sense por, 
quan ja som, de frec a frec, 
m’enfilo com sé fer jo. 
Diria que li faig ràbia, 
no ho sé perquè és així, 
només li trec quatre mossos 
d’un pinso que fa morir. 
 
 
 
Joan Josep Roca Labèrnia 

 
 
 

6.  
 
 
 
 
 
 
 
 
Poemes 
 
 
Són els més forts 
sentiments 
els que mouen la tinta, 
bé sigui per amor, pàtria o 
fe, 
sense importar qui ho sent. 
 
Per a mi són somnis de 
paper, 
la cura de molts problemes 
i un immortal refugi 
per qui no tem conèixer-se. 

 
                                                                  
Zoé Gascó 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

7. Plou i fa lluna 
 
 
Plou i fa lluna 
 
Quina nit més 
bella! 
Un estel fredolic 
tremola i brilla, 
entre núvols 
amables, 
cotonosos, 
com una testa 
d’infantó rosseja 
en son bressol, 
entre bolquims 
d’armini. 
Davalla l’aigua 
clara de les 
teules 
com devessalls 
d’argent. Plou i 
fa lluna. 
 
Antoni Moll i 
Camps 
 
           
       
       
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

8.  
Podries 
 
(Joana Raspall) 
 
Si haguessis nascut 
En una altra terra, 
Podries ser blanc, 
Podries ser negre... 
Un altre país  
Fora casa teva, 
I diries "sí" 
En un altra llengua. 
T’hauries criat 
D’una altra manera 
Més bona, potser 
Potser més dolenta. 
Tindries més sort 
O potser més pega... 
Tindries amics 
I jocs d’una altra mena; 
Duries vestits 
De sac o de seda, 
Sabates de pell 
O tosca espardenya, 
O aniries nu 
Perdut per la selva. 
Podries llegir 
Contes i poemes, 
O no tenir llibres 
Ni saber de lletra. 
Podries menjar 
Coses llamineres 
O només crostons 
Secs de pa negre. 
Podries ....podries... 
Per tot això pensa 
Que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra 
fugint del dolor 
i de la pobresa 
Si tu fossis nat 
A la seva terra 
La tristesa d'ell 
Podria ser teva. 

9.  
 
La Primavera 
 
(Núria Albó) 
Aquest matí, d’amagat, 
ha arribat la primavera. 
La duia penjada al bec, 
tot xisclant, una oreneta. 
L’oreneta ha alçat el vol 
i amb un cop d’ala lleugera 
ha segat un raig de sol 
i ha florit tota la terra. 

10.  
 
Cada llibre 
 
(Joana Raspall) 
 
Cada llibre té un secret 
disfressat de blanc i negre; 
tot allò que et diu a tu 
un altre no ho pot entendre; 
sent el tacte dels teus dits  
i creu que l’acaricies 
i que el batec del teu pols 
vol dir que, llegint, l’estimes.  
 
Tot allò que et donarà, 
que no ocupa lloc, ni pesa, 
t’abrigarà contra el fred  
d’ignorància i de tristesa.  
 
Amb els llibres per amics 
no et faltarà companyia. 
Cada pàgina pot ser  
un estel que et fa de guia. 
 


 

11.  
 
 
El carrer dels balcons 
 
 
Per tu he tornat al carrer dels balcons, 
ben dematí, per veure si et trobava. 
 
Per tu he tornat moltes nits al carrer 
ple de balcons i de fulles llarguíssimes. 
No anava jo: era l' amor qui em duia. 
 
Per tu he mirat, molt amarg, el cantó, 
distretament, però amargament sempre. 
 
Mai no ens hem vist, però sempre tornava. 

Vicent Andrés Estellés 






 
 
 
 
 
 
 

12.  
Estimada Marta 

Mira’m els ulls que cap fosca no venç. 
Vinc d’un estiu amb massa pluges, 
però duc foc a l' arrel de les ungles 
i no tinc cap sangtraït pels racons 
de la pell del record. 
Per l' abril farà anys del desgavell: 
set anys, cosits amb una agulla d' or 
a la sorra del temps, 
platges enllà perquè la mar els renti 
i el sol i el vent en facin diademes. 
 
Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc, 
la cambra closa, els grans silencis; 
de tot això sóc ric, i de més coses, 
però no em tempta la fredor del vidre 
i sobrevisc, aigües damunt del somni, 
tenaç com sempre. 
 
Mira' m els ulls. Hi pots llegir el retorn 
 
 Miquel Martí Pol 
 
 
 

13.  
 
Capsa del temps 
 
Qui pogués empresonar la teva bellesa blanca, 
En una capsa de temps, la intensitat de la 
llum, 
La vida que et fa vibrar, la serenor i el 
perfum, 
I retenir-te, constant, immaculada en la 
branca... 
 
Margarita Colom 
 
 
 
 
 
 
 

14.  
 
Hivern 
 
(Miquel Martí i Pol) 
 
 
Estimo la quietud dels jardins 
i les mans inflades i vermelles del 
manobres. 
Estimo la tendresa de la pluja 
i el pas insegur dels vells damunt 
la neu. 
 
Estimo els arbres amb dibuixos de 
gebre 
i la quietud dels capvespres vora 
l’estufa. 
 
Estimo les nits inacabables 
i la gent que s’apressa sortint del 
cinema. 
 
L' hivern no és trist: 
és una mica malenconiós, 
d' una malenconia blanca i molt 
íntima. 
 
L' hivern no és el fred i la neu: 
és un oblidar la preponderància 
del verd, 
un recomençar sempre 
esperançat. 
 
L' hivern no és els dies de boira: 
és una rara flexibilitat de la llum 
damunt de les coses. 
 
L 'hivern és silenci, 
és el poble en silenci, 
és el silenci de les cases 
i el de les cambres 
i el de la gent que mira, rera els 
vidres, 
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot 
colpidorament pròxim i assequible. 
 
 
 

15.  
El teu silenci... 
 
Silenci quan parles,  
silenci quan escoltes, 
silenci quan calles. 
 
Paraules que no expressen, 
lletres que no lliguen, 
vocals que no sonen. 
 
Quan no vols trobar-me, 
quan no vols mirar-me, 
quan no vols parlar-me. 
 
Em glaço com l’aigua, 
em fong com el gel, 
m’enfonso en el dolor. 
 
Jordi Ganzer Ripoll 
           
         
   

16.    
 
 
Tens la força de les coses que... 
 
Tens la força de les coses que  
cauen amb força, els llamps,  
les estrelles, els arbres,  
la veritat.  
 
I ets forta com les coses que  
pugen amb força,  
la mar, els volcans,  
els arbres,  
la veritat
.


Enric Casassas